dilluns, de maig 21, 2007

Una reflexió sobre el futur de la via del tren

Al Maresme, les comunicacions per cotxe es van saturant. El tren és cada vegada més necessari. Però la línia ferroviària actual no és prou eficaç per resoldre el problema: trigar gairebé una hora i mitja per anar a Barcelona, i haver de fer un canvi de tren a Maçanet per anar a Girona no és gens satisfactori.

No podem pas dir que el traçat de les vies no sigui bo. El traçat actual permet una velocitat de 120 km/h fora d’alguna excepció (Arenys i Malgrat).

Quin serà el futur d’aquesta línia? Si es vol que respongui a les necessitats dels usuaris, ha d’augmentar la seva velocitat mitjana i ha de permetre una bona comunicació amb Girona (recordem que a Girona hi ha una Universitat i un aeroport). Per això:

- S’haurà de canviar l’ample de la via per fer-la compatible amb l’ample europeu
- S’haurà de fer doble via en tot el traçat.
- S’haurà d’adaptar el traçat per poder circular a 160 km/h.
- Es més, hi ha d’haver trens directes des d’algunes estacions fins a Barcelona i a Girona, i perquè els trens que van més de pressa no s’entrebanquin amb els trens més lents, és necessari que hi hagi trams de quàdruple via.

Al meu parer, tot això es començarà a fer d’aquí relativament pocs anys. Això vol dir que a Malgrat ens trobarem amb una via que ens agafarà de cinc a deu metres més d’amplada que la via actual, i que la via haurà d’estar completament tancada per evitar accidents. Es a dir, que Malgrat es quedarà encara més aïllat del mar, ja que només es podrà accedir a la platja bé per passos soterrats, bé per passarel•les elevades. I que la via es menjarà una amplada conseqüent de passeig.

Però Malgrat és un fre per la velocitat dels trens: la corba que hi ha al final dels carrers Abat Oliba i Indústria no permet una velocitat excessiva. A partir d’aquesta corba, la via s’endinsa lluny de la platja per anar cap a l’estació de Blanes.

Aquesta dificultat pot fer pensar que seria possible que la via s’allunyi de la platja abans d’arribar al poble de Malgrat. Passant per darrere del poble. Això permetria desembarassar el front de platja del poble. Això canviaria completament Malgrat. Els terrenys actualment ocupats per la via podrien dedicar-se a fer un Passeig de Mar ample i que donaria al poble un atractiu que ara no té.

Que això causaria altres problemes? Segur que sí. Però s’hauria d’estudiar. Degut a la urbanització recent del poble, una solució alternativa d’un traçat per l’interior és més complicat que abans. Es una llàstima que no s’hagi previst una via ampla de circumval•lació que hauria servit, a més de solucionar la mobilitat al poble, per poder, el cas avinent, fer-hi passar la via del tren.

Penso que en els pròxims deu anys la via del tren del Maresme ha de tenir un canvi important. Si el podem aprofitar per tenir un poble més obert al mar, no hem d’estalviar treballs per trobar una bona solució. En cas contrari, tindrem un poble encara més allunyat de la platja, i això durant tot el segle XXI. Si no és per més temps.

Es clar que, per fer un estudi d’aquest tipus i les actuacions que se’n dedueixin, s’hauria de tenir una visió clara del poble que volem.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Com ja fa anys que s'està comentant no creieu que seria factible ensoterrar la via del tren? així potser tindríem aquest passeig que que tant anhelem i fins i tot doble via? Si algú te algún argument o idea més ho pot reflectir aquí?

josep

ssr ha dit...

Estic recollint dades per comentar la possibilitat de soterrar les vies. No és pas gaire senzill, ja que el tema és complicat. Quan tingui una informació que em sembli seriosa, la publicaré.

Anònim ha dit...

Si poden tunelar tot Barcelona, més que impossibilitat tecnològica, és per voluntat política a realitzar el projecte que no ho fan, dues tuneladores, tram nord, tram sud, són 30 quilometres per màquina i pocs anys per fer-ho. Aquí el problema és diu "Ministerio de Fomento" que només està interessat en realitzar AVE's amb destí Madrid. Per tant el problema s'emmarca en el criteri de la dependència política i la solució consisteix en aconseguir la independència.