La història del Mediterrani

Ara que ha començat la campanya per a les eleccions és un bon moment per distreure’s i no pensar en la política. Sobre tot si ja fa temps que tens clar a qui no has de votar i, per tant, saps a qui votaràs. Es el moment, si vius a la vora de l’oceà, de passar el temps lliure mirant les aigües pujar i baixar al ritme mil•lenari de les marees, i això des de fa tants milions d’anys que et pots donar compte de la poca cosa que representen unes eleccions (menys pels que es presenten).

Però si vius a la vora del Mediterrani, que, el pobre, no té marees, t’has d’empescar una altra manera de relativitzar les coses. Una d’elles pot ser la de repassar la història del Mediterrani. No la història dels fenicis, dels grecs, dels cartaginesos, dels romans i dels almogàvers, sinó la història del mateix mar. Des de quan existeix? Quines han estat les seves evolucions?

Fa dos-cents milions d’anys, tots els continents estaven enganxats. Hi havia un continent únic, anomenat Pangea. Més tard, aquest continent es va anar fragmentant, obrint-se un espai entre Amèrica i Euràsia, bressol del futur oceà Atlàntic, mentre que entre l’Africa i l’Asia s’obria un altre oceà, el mar de Tethys.

Aquest mar de Tethys es va anar tancant, a mesura que el continent africà s’anava desenganxant d¡Amèrica del Sud i s’apropava a l’Asia. Fa uns quaranta milions d’anys que el Mediterrani actual estava ja gairebé format, i fa uns deu milions d’anys que ja era com ara: estava tancat pel seu extrem est i només es comunicava amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar.

Fa uns cinc milions d’anys que l’estret de Gibraltar es va tancar, al anar-se acostant cada cop més Africa d’Europa. Com que l’aportació d’aigua dels rius al Mediterrani és només d’un terç de l’evaporació, el mar Mediterrani es va anar evaporant poc a poc. Aquest procés va durar un milió d’anys aproximadament. La mar Mediterrània es va assecar i es va quedar reduïda a uns quants llacs hipersalins, situats a més de mil metres sota el nivell de l’oceà. La resta era un immens desert de sal.

La força que la diferència de nivell de l’oceà i el Mediterrani feia sobre el dic que unia Africa i Europa va fer que aquest dic es trenqués. Quan va passar això, el Mediterrani es va tornar a omplir, amb una enorme cascada. Va trigar quaranta anys a omplir-se una altra vegada.

Com que el continent africà continua el seu moviment cap al nord, és clar que la mar Mediterrània es tornarà a tancar, es tornarà a evaporar, i que el procés començarà una altra vegada. Es calcula que això passarà d’aquí uns tres o quatre milions d’anys.

Es a dir, que tenim temps de fer moltes eleccions abans de veure com la nostra mar es torna a assecar.

---------------------------------------------------------------------------------

Pels curiosos, les característiques principals del Mediterrani són:

Superfície = 2,51 milions de quilòmetres quadrats (5,4 vegades la superfície d’Espanya)
Dimensions = 4.000 km d’est a oest, 46.000 km de litoral, 800 km de nord a sud (amplada mitjana), amb una amplada màxima de nord a sud de 1.600 km.
Profunditat mitjana = 1.350 metres.
Profunditat màxima = 5.210 metres (fossa de Matapan, Grècia)
Renovació de l’aigua = cada 90 anys aproximadament.
Salinitat = sobre el 3,8 %