Darrerament s’ha parlat molt de l’endegament de la riera. El poble ha estat en contra de que es tallessin els arbres de Can Feliciano. Els responsables de l’ajuntament, l’alcaldessa, la regidora de Medi Ambient, el geògraf tècnic de la Casa Gran, s’han manifestat a favor de l’endegament tal com s’havia projectat, i que inclou la tala de l’arbreda, per motius de seguretat. Ens expliquen que, amb l’endegament de la riera, de set metres d’amplada, el municipi només s’inundarà un cop cada cent anys.Un cop cada cent anys? Si el que diu el darrer número del som-hi! és cert (es preveu instal•lar un calaix de formigó de 7 metres d’ample interior per garantir un període de retorn de cent anys, és a dir, que el municipi només s’inundi un cop cada cent anys), es tracta d’un nyap tècnicament inacceptable. Sense voler donar lliçons a ningú, i havent participat a uns quants estudis d’aquesta mena als Alps francesos, diré que ningú hauria d’acceptar un endegament que no sigui capaç de canalitzar amb tota seguretat el que s’anomena una riuada centenària. Es a dir, amb les dades de què es disposa, només s’han d’acceptar riscs de desbordament que es puguin produir cada cinc cents o cada mil anys. A França, les normes són així. No veig perquè a Catalunya hauríem d’acceptar un risc més important que el que accepten els nostres veïns del nord.
Si aquesta informació fos correcta, ja enterraria, al meu parer, l’endegament projectat. I el que és més greu, probablement el cobriment da la riera s’ha fet amb el mateix criteri.
Entenc que s’ha d’exigir a l’ajuntament i a l’ACA una explicació clara del projecte. Que ens expliquin quins càlculs han fet. No és pas massa difícil de calcular un endegament perquè pugui canalitzar una quantitat d’aigua determinada. No és tampoc pas massa complicat fer una apreciació de la quantitat d’aigua que històricament ha estat la màxima que s’ha mesurat. I si no hi havia mesures fa cent anys a Malgrat, es poden extrapolar les mesures d’altres contrades del nostre entorn. En fi, l’explicació que ens haurien de donar no és pas massa complicada ni de fornir ni d’entendre.
Hauríem d’exigir aquestes explicacions ja que el risc no és anodí.
Un exemple dels errors dels tècnics i dels polítics
A Chamonix, als Alps francesos, l’any 1991 es va actualitzar un pla per protegir la població contra els allaus de neu. Els tècnics ho varen calcular tot: les nevades dels darrers anys, les pendents, etc, i es varen definir les zones a risc, on no es podia construir. El resultat es va posar a informació pública. Contràriament al que passa aquí, molta gent hi va presentar al•legacions. Entre ells, un famós guia de muntanya, que va al•legar que el seu pare, ja mort, li deia, quan era petit, que l’allau més important que ell va veure es va produir a la zona dita de Montroc. Els tècnics, tant savis ells, tant plens de xifres i de programes de càlcul, varen decidir que aquesta al•legació era una solemne tonteria. La zona de Montroc es va declarar de risc d’allaus nul i, per tant, edificable, i s’hi varen construir uns quants xalets.
El 9 de febrer del 1999, a Montroc, un allau va causar 12 morts, que es trobaven dins del seu xalet, i va destruir 11 xalets.
Els tècnics no varen fer cas a l’experiència dels muntanyencs i es varen plegar a l’exigència dels polítics, que rebien pressions molt importants perquè donessin permís per construir a Montroc.
I els tècnics de L’ACA, són fiables? Com es pot calcular el que la riera és capaç d’evacuar?
Home, seria una mica dur dir que els tècnics de l’ACA no són pas fiables. Però..., l’experiència de la dessaladora de Blanes ens demostra que hi ha problemes de fiabilitat a l’ACA.
L’ACA hauria d’explicar els seus càlculs. Es pot fer de manera senzilla. I, només llavors, veurem quina seguretat ens proposen. Que com es pot veure si els càlculs són correctes? Es relativament senzill. Posaré un exemple:
- Suposem que la quantitat màxima de pluja que s’hagi mesurat mai sigui de 100 litres/m2 en una hora. A Malgrat hi ha meteoròlegs, com en Jordi Mercader, que poden afinar aquesta xifra.
- Suposem que la superfície de la conca que alimenta la riera sigui de 3 km2. Es pot afinar més amb un mapa detallat.
- Amb aquestes dades, l’aigua caiguda en la conca de la riera seria de 100/1000×3.000.000=300.000 m3 en una hora.
- No tota aquesta aigua arriba a la riera. Aquí intervé un programa que l’ACA deu tenir: tenint en compte el tipus de terreny, l’arbrat, etc, una part d’aquesta aigua serà absorbida pel terreny. Tenint en compte que una part de la conca està urbanitzada, i que l’asfalt no filtra res, la quantitat absorbida no deuria passar del 20 %. Això ens portaria a 300.000×0,80=240.000 m3 en una hora.
- L’aigua caiguda prop de la riera hi arribarà de seguida. L’aigua caiguda més lluny trigarà una mica més. Podem pensar que els 240.000 m3 s’hauran d’escolar en una hora i mitja. Es a dir, que la riera haurà de tenir la capacitat d’escolar 160.000 m3/hora, és a dir, 45 m3 per segon.
- Si el calaix projectat té una amplada de 7 metres i una fondària de 2,5 metres (a comprovar), la velocitat de l’aigua seria de 45/(7×2,5)=2,5 metres per segon. Permet la pendent da la riera aquesta velocitat de l’aigua?
Penso que l’ACA ens pot donar totes aquestes dades. La més important és, evidentment, la de la precipitació màxima que hem d’agafar. Aquí, els polítics i els ciutadans, per poc que siguin intel•ligents, tenen la paraula.
Una inundació cada cent anys?
Però el que jo, si fos responsable d’alguna cosa al poble, no acceptaria, seria que la riera es pogués desbordar cada cent anys en promig. Es tracta, segons penso, d’un risc inacceptable.
Perquè, què vol dir que el poble s’inundarà un cop cada cent anys? Contràriament al que sembla, no vol dir que el poble s’inundarà una vegada cada cent anys. Vol dir que, cada any, la probabilitat que el poble s’inundi és del 1 %.
La fórmula per calcular la probabilitat que el poble no s’inundi cada cert temps és la següent: probabilitat=1-(1/T)L, on T és el període de retorn (cent anys en el nostre cas) i L és el nombre d’anys. Així,
- la probabilitat que el poble s’inundi cada deu anys serà del 9,6 %
- la probabilitat que el poble s’inundi cada vint anys serà del 18,2 %
- la probabilitat que el poble s’inundi cada trenta anys serà del 26,0 %
- la probabilitat que el poble s’inundi cada cent anys serà del 63,4 %
Si la riera és capaç d’engolir una riuada centenària, i el període de retorn no és de cent anys, sinó de, diguem, 500 anys, les probabilitats d’inundació es redueixen moltíssim, i ja poden ser assumibles:
- la probabilitat que el poble s’inundi cada deu anys serà del 2,0 %
- la probabilitat que el poble s’inundi cada vint anys serà del 4,0 %
- la probabilitat que el poble s’inundi cada trenta anys serà del 5,8 %
- la probabilitat que el poble s’inundi cada cent anys serà del 11,8 %
Conclusions
La riera ha fet alguns estralls a Malgrat durant el segle passat. Podem recordar les inundacions del 1912, del 1948, del 1962. Probablement n’hi ha hagut d’altres. Si hem de fer una obra, fem-la bé. I fem-la amb coneixement de causa.
Perquè la “revolta” popular ha estat la confrontació de la conservació d’un paisatge contra la seguretat. Si aquesta seguretat no és la que podem acceptar, ja que el risc és massa gros, sentint-ho molt, el projecte s’ha de refer.
I si resultés que el cobriment de riera, ja efectuat, tingués un risc que no podem acceptar? Què decidiria el poble? Què farien els seus representants?
Molt probablement, en aquest assumpte de l’endegament i del cobriment de la riera s’ha actuat d’una manera massa frívola. I és que amb els perills de l’aigua no es pot jugar-hi. Que és el que han fet, i continuen fent, alguns. Tant els d’una banda com els de l’altre.
Post data
Perdó per tant de números i xifres. Però penso que no es pot fer una elecció sensata sense un mínim de càlcul.
Fotos: Malgrat, crònica d'un segle
9 comentaris:
moltes gràcies, que bé que aniria que estiguessis per Malgrat.
Un autèntic plaer llegir-te, els comentaris documentats i precisos que ens aportes regularment, ens animen a seguir lluitant contra la prepotència institucional en que ens veiem sotmesos els veïns d'aquest, en altre temps, tranquil poble del Maresme. Amb el teu punt de vista ponderat sobre els afers municipals fas extensiva la teva inquietud a la de molts dels que no tenim l'eloqüència ni el coneixement tècnic apropiat per afrontar les adversitats que d'aquestes actuacions se'n deriven.
No paris i un cop més gràcies.
Disculpa'm, però crec que tenim un concepte diferent del que és un període de retorn --i potser el meu no estigui ben fonamentat, ho reconec.
No estic segur que signifiqui que s'assumeix el risc que hi hagi una inundació cada cent anys, com dius. Si fos així seria una mica absurd tot plegat --mai no acceptaríem cap risc !. Crec que vol dir que la riera ha d'estar preparada per a engolir la màxima vinguda d'aigua computada en els darrers cent anys ! que podrà assumir el risc d'una gran baixada d'aigues --de la màxima baixada d'aigues prevista estadísticament-- en un període de cent anys sense que es danyin béns ni persones.
Em sembla que el concepte "període de retorn" no significa acceptar com dius el risc d'una inundació.
Si ens ho pots aclarir ens faràs un favor.
D'altra banda, disculpa'm, hi ha altres aspectes del teu interessant report que potser es podrien matisar. A part de les fotografies, cap de les quals crec que es correspon amb cap inundació provocada per aquesta riera en concret !. Aquí a Malgrat ningú en recorda cap aquests dies que tingui a veure amb la riera --només una fa poc temps però causada per la poca alçada del pont de l'avinguda costa brava.
Per exemple: les comparacions amb els catastròfics allaus dels Alps semblen tendencioses. Igual que els dades que dones sobre la política a França. Crec que caldria explicar que hi ha tipologies de riera diferents i que els càlculs s'han d'adaptar a elles. No és el mateix un riu o un torrent alpí, o una riera del baix maresme que la riera de malgrat/palafolls: la nostra és de baix risc, és de laminació, amb poca pendent, no turbulenta ni abrupta, amb molta distància de la capçalera al desgüaç. Fins i tot en períodes de retorn de menys anys no comportaria risc per a persones, només per a béns.
Ara bé si volem fer cas del teu exemple sobre com cal confiar en la saviesa popular, fem-lo també aquí: la gent gran de malgrat no recorda que aquesta rierra comporti cap perill !.
Finalment convindria explicar que actualment els tècnics de l'ACA treballen sobre alternatives de canalització que no passen per formigonar les lleres sinó per actuacions més globals que poden començar a les capçaleres, plantejar desguaços a mig curs, crear basses de laminació, etc.
En fi, creu-me, t'ho indico perquè justament no hi entenc, aquestes observacions que et faig amb tota cordialitat provenen de la diferència entre el que tu expliques i el que ens han comentat aquests dies els tècnics davant de la riera. Ells afirmen que tenint en compte quina és la velocitat de l'aigua d'aquesta riera 4,6 m3/s, es tracta d'una riera que admet un tractament de microengenyeria, no agressiu.
Ànims amb el blog: Joan Bosch
Estic d'acord amb el post de les 12.44, per tant ves en compte i no et perdis per Malgrat massa sovint, que de ben segur que't trobarem i enpaitarem perquè ens donguis un cop de ma per salvar el troç de Riera de Can Feliciano i el de més amunt, doncs sembla ser que no serà tant fàcil doblegar-los tot i amb arguments com el teu.
Avui al migdia he escoltat per Ràdio Malgrat, tant sols el comunicat de premsa que han presentat els set denunciats per la defensa de l'arbreda, paratge i riera de Can Feliciano. Sota el meu criteri us haig de dir que heu continuat el mateix civisme i humilitat que com vau començar la defensa d'aquest patrimoni natural. Us encoratjo a seguir així i si ho creieu convenient, el dia 21 de novembre també seré al jutjat d'Arenys donant-vos suport, sóc un dels 4899 signants. Ja direu quelcom.
Gingo
El calaix és de 11 metres, si més no els afectats. No de set.
El tram de l'arbreda de Can Feliciano, segons els planols s'havia de construir una secció rectangular oberta de 7 metres d'amplada i 2'30 metres d'alçada mides utils.
En canvi en el tram entre el pont del carrer Passada i el pont del carrer del Carme (el que ja s'està asfaltant) diu que s'opta per una solució de calaix tancat de 7 metres d'amplada i 2'30 metres d'alçada que permetrà la possibilitat de fer una rambla peatonal donada la planificació de la construcció d'una línia de façanes només al marge esquerra en l'esmentat tram.
ES descarta qualsevol solució oberta per l'incompatibilitat amb el pla d'ordenació urbanística que deixaria sense accés l'esmentada filera de cases.
Qui viu en aquestes cases?
L'alcaldessa, la seva filla, la regidora Mérida i l'arquitecte municipal entre d'altres de, diguem-ne menor rang.
Pasteleo, pasteleo!!!
Que descarat... Fins quan s'omplirà les butxaques? L'avaricia trenca el sac....
Si, és gravíssim que l'equip de govern, l'ACA, el clan cimenter i tutti quanti del seguici, vulguin imposar el cobriment de la riera en nom de la seguretat ciutadana i l'adequació a la modernitat més trepidant quan cerquen només els seus objectius particulars. Aquesta actitud caciquil no té altre nom que alcaldada o jurídicament prevaricació. Han deixat Malgrat de Mar sense sorra i aviat ni la de platja tindrem amb les actuacions a la costa que ens esperen d'aquí poc temps.
Publica un comentari a l'entrada