Dia de Difunts

Ahir va ser el Dia de Difunts. Com tothom, trobo que és un dia adequat per la reflexió, i per recordar tots aquells que hem estimat i que han traspassat el seu període vital. Com més gran et fas, més hi penses.

De tot el que vist aquests darrers dies relacionat amb la mort, aquesta foto d’un grup de ximpanzés observant amb atenció com s’emporten Dorothy, una femella de gairebé cinquanta anys, morta d’un atac de cor, és la que més m’ha impactat.

A algú li semblarà que posar una foto de ximpanzés per commemorar el Dia de Difunts és una falta de respecte. Potser sí, però a aquesta foto hi trobo la mateixa pena per un amic mort que la que podem veure entre els humans. I és que molts creuen que la gran diferència entre els ximpanzés i els humans és que nosaltres tenim una ànima immortal, raó per la que la mort d’un humà és molt més transcendent que la mort d’un ximpanzé o de qualsevol altre animal.

Però la veritat, ens agradi o no, és que la única diferència entre un mico i una persona és que el mico té 10.000 milions de neurones, i l’humà en té 100.000 milions (una mosca en té 100.000, i una rata en té 5 milions). Si algú vol definir aquesta diferència en el nombre de neurones com ànima immortal és molt lliure de fer-ho. Encara que les nostres neurones siguin tan mortals com tots i cadascú de nosaltres.