Temes econòmics diversos

Xavier Sala i Martin

Recomano veure el vídeo amb l’entrevista que el Diari Maresme ha fet a Sala i Martin, l’economista de les mil americanes. Explica de manera molt clara la relació entre sous i atur amb la productivitat. Es clar que en set minuts no té temps per profunditzar massa, però el que diu és molt interessant.


Diagnòstic Alternatiu

En aquest blog s’ha parlat llargament, probablement massa llargament per facilitar-ne una lectura agradable, del Diagnòstic Alternatiu, que diu que la causa de la crisi és l’augment de preu del petroli, que va arribar a més de 140 dòlars per barril. Doncs bé, a La Contra de la Vanguardia del dimarts dia 24 entrevisten a un economista, Jeff Rubin, que defensa la mateixa hipòtesi, i que pronostica, com a conseqüència, la fi de la globalització i dels “low cost”. Les fàbriques ja no es traslladaran allà on la mà d’obra sigui més barata, degut a l’augment brutal del preu del transport, conseqüència de l’augment del preu del petroli des de qui hagi una recuperació sensible de l’economia mundial.


Reforma laboral

Sembla que ara l’inefable senyor Corbacho ja no està tant en contra de la reforma laboral. Diré el que he vist darrerament: un cambrer i una perruquera han estat acomiadats aquestes darreres setmanes de la seva feina, malgrat que els amos estaven contents amb ells i ells estaven contents amb la feina. La raó? Que havien arribat al final del seu contracte de deu mesos, i si els hi renovaven el contracte passaven a ser fixes. Es veu que l’actual reglamentació laboral diu que s’ha de fer així. Una reglamentació que segurament es va fer per afavorir el treballador, però que en realitat va en contra de qui pretenia afavorir. I sense aportar res a l’empresa, obligada a formar, cada deu mesos, un nou treballador, amb el cost corresponent.

Conclusió: la reforma laboral s’ha de fer el més de pressa possible.


900.000 llocs de treball menys

Per una vegada estic d’acord amb el senyor president del govern central en temes econòmics. Dilluns passat, en una reunió de l’Economist, el bon home va dir que, un cop arribem al final de la crisi, ens trobarem amb 900.000 llocs de treball menys que al començament dels problemes.

I és lògic, ja que, si la construcció representava els anys “gloriosos” més d’un 15 % del PIB, haurà de passat a menys de la meitat, als voltants del 5 %. I això vol dir molts menys llocs de treball, ja que la construcció té una productivitat molt baixa, i s’haurà de substituir per feines d’una productivitat més elevada, és a dir, que per cada euro produït, necessiti menys hores de treball.

El senyor president del govern central ha estat lent a entendre el que passa, però sembla que ja comença a saber-ho. Es una bona senyal. Però no es va atrevir a dir-ho al show socilista del dia abans.