Llegia a La Vanguardia d'abans d’ahir, amb satisfacció, la carta del lector del dia on el senyor Josep Vallhonrat deia: considero evident la desafecció de la majoria dels ciutadans cap a la classe política. Segons subscriu en Jaume Arias, l’ex fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo manifesta “estar molt preocupat pels límits i els riscos de la nostra democràcia”. En aquest context considero que seria interessant que algun dels vostres comentaristes polítics analitzés quines conclusions es podrien treure de l’afirmació que fa Ken Blanchard, pioner del management, a La Contra del passat 21 d’octubre: “Convertir la política en professió és pervertir la democràcia”
Li respon el catedràtic Francesc de Carreras, dient: si exceptuem els funcionaris i només prenem en compte els càrrecs polítics, així com els professionals dels partits, en Blanchard té bona part de raó. Almenys s’hauria de procurar que aquests càrrecs, abans de ser designats, tinguessin una acreditada experiència professional que els permetés dedicar només una part de la seva vida a la política activa. Això els permetria actuar amb més llibertat i no haver d’obeir cegament les consignes del partit per temor, en cas de caure en desgràcia, a no trobar una manera de guanyar-se la vida, sobretot a una edat on ja no poden començar una altre activitat professional. Això evitaria un caldo de cultiu propici a la corrupció política, és a dir, a la perversió de la democràcia.
I llegia amb satisfacció també aquesta resposta, que coincideix bastant bé amb el que penso sobre el tema, com ja ho he dit alguna vegada. Ho deia d’una altre manera en David Cespedes al Diari de Girona, ja fa uns mesos, arran de les eleccions europees: El pitjor que pot passar a un polític és que s'hi dediqui de manera professional. O sigui que l'únic sou que tingui vingui precisament de la seva activitat a l'Administració. A tots ens ve al cap el nom d'algun polític que fa anys que està instal•lat en aquest món i que la seva única i exclusiva ocupació és la renovació del càrrec cada quatre anys. N'hi ha que només coneixen aquest modus vivendi i això comporta distorsions en la seva manera de fer i actuar. Els polítics són merament representants del poble que els encomana la gestió dels seus impostos. Sovint, però, això ho obliden.
No sé si l’alcaldessa de Malgrat ha convertit la política en la seva professió, però tot fa pensar que compleix amb molts dels termes de la definició que en fan tant el catedràtic Carreras com el periodista Cespedes. El que no vol dir necessàriament que l’alcaldessa ajudi a pervertir la democràcia. Enllaço això amb les declaracions que va fer l’altre dia a Ràdio Malgrat, al programa “Línia directa amb l’alcaldessa”, on ens va explicar com va ser temptada tres vegades al principi del seu llarg mandat (tal com ho va ser el Crist al desert al principi de la seva vida pública). La tercera temptació va consistir en un pernil i algunes ampolles de xampany, que varen ser ràpidament enviats per la temptada a l’asil d’Arenys, acció que honora l’alcaldessa. També en Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet, va rebre el passat mes de juliol tres sobres amb un total de 6.480 euros perquè prorrogués la concessió del servei de neteja. En Bartomeu tampoc es va quedar aquests diners, sinó que els va entregar a associacions del seu municipi perquè poguessin desenvolupar les seves activitats, acció que també honora el senyor Muñoz. Així i tot, l’han ficat a la presó.
Per cert, i parlant d’un altre tema, escoltat també al mateix programa de Ràdio Malgrat on va parlar l’alcaldessa, aquesta va acabar demanant que es respectés els polítics. El que vaig trobar xocant és que fes aquesta petició després de titllar de mentidera a la seva interlocutora, la Maria Teresa, quan aquesta li va dir que ella i els veïns del seu barri havien demanat una reunió amb ella a l’Ajuntament per parlar del què havien fet al canviar la pavimentació del carrer dels Arcs, i els varen contestar que l’alcaldessa no els podria rebre fins l’any que ve (no veig quin interès tindria la Maria Teresa a dir mentides com aquesta a la ràdio). Demanar respecte pels polítics està molt bé. Tenir-ne pels administrats està encara millor. Serà aquesta falta de respecte també un símptoma de polític professional?
Nota: reconec que parlar del que passa a Santa Coloma de Gramenet i a altres municipis que encara no sabem, i de la falta de respecte d'algun polític més o menys professional pels seus administrats, el dia que es paga el segon termini de l’impost de la renda, em posa de mala llet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada