Es suficient la capacitat de desguàs de la riera?

Netejant alguns arxius informàtics he tornat a llegir un estudi titulat Risc d’inundacions als municipis veïns al Parc del Montnegre i el Corredor, del que són autors Sheila Chacón, Sergio Gómez i Sandra García. Aquest article va ser publicat l’any 2005 per la Diputació de Barcelona. Ja he parlat alguna vegada d’aquest article, que tracta, entre altres, de la riera de Palafolls. El resultat més sorprenent d’aquest estudi és que conclou que el cabals punta d’avinguda esperats als punts de desguàs per la riera de Palafolls són els següents:

Període de retorn = 2,33 anys, cabal punta d’avinguda = 63 m3/segon
Període de retorn = 5 anys, cabal punta d’avinguda = 89 m3/segon
Període de retorn = 10 anys, cabal punta d’avinguda = 120 m3/segon
Període de retorn = 25 anys, cabal punta d’avinguda = 161 m3/segon
Període de retorn = 50 anys, cabal punta d’avinguda = 192 m3/segon
Període de retorn = 100 anys, cabal punta d’avinguda = 230 m3/segon
Període de retorn = 500 anys, cabal punta d’avinguda = 327 m3/segon
Període de retorn = 1.000 anys, cabal punta d’avinguda = 365 m3/segon

Si comparem aquests resultats amb el cabal calculat per l’ACA (65 m3/segon per un període de retorn de 100 anys), veiem que la diferència entre ambdós càlculs és molt important: l’estudi publicat per la Diputació dóna un cabal entre 3 i 4 vegades superior al de l’ACA!

Quin dels dos càlculs és més precís? No ho sabria dir. Però en l’article mencionat es donen moltes indicacions de com s’ha efectuat aquest càlcul: diuen que es fa una anàlisi de cada conca basada en la recollida de les característiques generals, la geologia i els usos del sòl de la conca, i l’estudi del comportament hidrològic del seu curs fluvial. La metodologia utilitzada en la realització dels càlculs per a l’obtenció dels cabals d’avinguda de les rieres, consegüents amb les precipitacions màximes d’un període de retorn determinat, està recollida en les Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local, una guia tècnica desenvolupada per l’ACA.

Els cabals anteriors són els esperats si les condicions d’humitat antecedents són del tipus III, és a dir, humit ja que ha plogut durant els cinc dies precedents a la tempesta que origina la inundació i donen un total superior a 28 mm. Per a unes condicions d’humitat tipus II (mitjà) i I (sec), els cabals són menors perquè la quantitat de precipitació caiguda durant els cinc dies precedents és inferior i, per tant, el sòl es troba menys saturat d’aigua, la seva capacitat d’infiltració d’aigua de la pluja és major i, consegüentment, disminueix el cabal.

Es a dir, que l’estudi que han fet sembla ben documentat. Encara que, com a primera impressió, els seus resultats semblen un xic exagerats, ja que la capacitat actual de la riera enformigonada no permetria evacuar ni el cabal corresponent a un període de retorn de 5 anys.

Penso que les autoritats locals haurien de preocupar-se d’aquesta diferència tan important entre els dos estudis, demanant detalls dels càlculs a l’ACA i a la Diputació. La pregunta de si la seguretat que ens dóna la nova llera de la riera és suficient o no hauria de tenir una resposta clara.