Una veritat tan incòmoda, o més, que la de l’Al Gore

Ja fa temps que en volia parlar de manera concreta (ja ho vaig fer una vegada, però de resquitllada), perquè considero que el tema és molt important. I avui m’he decidit a fer-ho, desprès de llegir la Contra de la Vanguardia, on la senyora Eulàlia Torras, psicoanalista i psiquiatra infantil diu el mateix que jo pensava dir, però ho fa de manera més estructurada del que jo ho hauria pogut fer.

La veritat que pot ser molt incòmoda per molta gent és que les guarderies infantils, per criatures de menys de tres anys, són una fàbrica de nens poc orientats, intemperants, més agressius, més vulnerables a la frustració, més depressius,... I, afegeixo jo, que no milloraran fàcilment en fer-se adolescents i en arribar a adults.

Això és degut a què el cervell de les criatures és extremadament plàstic, i que les comunicacions entre les seves neurones només es desenvolupen com cal si tenen estímuls suficients. I aquests estímuls són tocar-los, abraçar-los, parlar amb ells, riure amb ells, gronxar-los, cantar, etc., és a dir, estimular de manera molt freqüent cadascun dels seus sentits. I això, per molt bona voluntat que tinguin els professionals, no es pot fer amb la freqüència suficient a les guarderies.

De manera que, com que cada vegada hi ha més criatures a les guarderies, cada vegada es recepten més psiquicofàrmacs a les criatures. Diu la senyora Torras que Espanya és el tercer país que en recepta més.

Tot això ho saben els polítics, o ho haurien de saber. Però no. Tots proposen que es vagi creant una societat de persones agressives, insegures, depressives. Tots volen que Espanya i Catalunya continuïn tenint un nivell educatiu com més baix millor, i un nivell de fracàs escolar com més alt millor. Tots proposen augmentar les guarderies per criatures de 0 a 3 anys.

De manera que una idea progre, com és la de facilitar l’escolarització dels més menuts, per permetre treballar el pare i la mare, no és més que una idea que va contra el desenvolupament correcte de les persones i que impulsa una societat cada vegada més agressiva.

Per això, cada vegada que sento parlar de la Llar d’Infants Els Fesolets em pregunto, com ho fa la senyora Torras, per què, coneixent com es coneix actualment la manera d’optimitzar el desenvolupament de les criatures, s’ha fet exactament el contrari del que s’hauria d’haver fet.


Veiem el que proposen els partits polítics:

PSC - Els socialistes apostem per continuar incrementant l’oferta de places escolars de zero a tres anys, i ho hem de continuar fent amb els ajuntaments. A Catalunya amb la creació de 30.000 noves places d’oferta pública hem establert un “pla de xoc”, que afavoreix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, i amb un model educatiu, que va més enllà de la mera atenció assistencial. Però els recursos que s’hi destinen són insuficients per a un accés generalitzat de la població i, per tant. cal una política de recursos encaminada a afavorir l’oferta generalitzada en aquesta primer cicle de l’educació infantil.

Per aquests motius, els i les socialistes ens comprometem a generalitzar l’oferta educativa en el primer cicle de l’educació infantil (0 a 3 anys), aconseguint que al final de la legislatura hagi més 300.000 noves places públiques al conjunt de l’Estat, el que representaria que pugui accedir a l’educació infantil la pràctica totalitat de la població que ho sol•liciti.

ERC - El que és realment eficaç, que roman en el temps i repercuteix a fer estructura social és una política integral que inclogui a més de prestacions econòmiques i bonificacions fiscals, serveis d’escolarització de 0 a 3 anys,...

CiU - L’Administració de l’Estat ha de participar en el finançament de programes, impulsat per la Generalitat, per al desenvolupament de serveis d’atenció a la primera infància (0-3 anys) incloent-hi el finançament de noves places d’atenció per aquests infants.