dilluns, de novembre 23, 2009

Una veritat tan incòmoda, o més, que la de l’Al Gore

Ja fa temps que en volia parlar de manera concreta (ja ho vaig fer una vegada, però de resquitllada), perquè considero que el tema és molt important. I avui m’he decidit a fer-ho, desprès de llegir la Contra de la Vanguardia, on la senyora Eulàlia Torras, psicoanalista i psiquiatra infantil diu el mateix que jo pensava dir, però ho fa de manera més estructurada del que jo ho hauria pogut fer.

La veritat que pot ser molt incòmoda per molta gent és que les guarderies infantils, per criatures de menys de tres anys, són una fàbrica de nens poc orientats, intemperants, més agressius, més vulnerables a la frustració, més depressius,... I, afegeixo jo, que no milloraran fàcilment en fer-se adolescents i en arribar a adults.

Això és degut a què el cervell de les criatures és extremadament plàstic, i que les comunicacions entre les seves neurones només es desenvolupen com cal si tenen estímuls suficients. I aquests estímuls són tocar-los, abraçar-los, parlar amb ells, riure amb ells, gronxar-los, cantar, etc., és a dir, estimular de manera molt freqüent cadascun dels seus sentits. I això, per molt bona voluntat que tinguin els professionals, no es pot fer amb la freqüència suficient a les guarderies.

De manera que, com que cada vegada hi ha més criatures a les guarderies, cada vegada es recepten més psiquicofàrmacs a les criatures. Diu la senyora Torras que Espanya és el tercer país que en recepta més.

Tot això ho saben els polítics, o ho haurien de saber. Però no. Tots proposen que es vagi creant una societat de persones agressives, insegures, depressives. Tots volen que Espanya i Catalunya continuïn tenint un nivell educatiu com més baix millor, i un nivell de fracàs escolar com més alt millor. Tots proposen augmentar les guarderies per criatures de 0 a 3 anys.

De manera que una idea progre, com és la de facilitar l’escolarització dels més menuts, per permetre treballar el pare i la mare, no és més que una idea que va contra el desenvolupament correcte de les persones i que impulsa una societat cada vegada més agressiva.

Per això, cada vegada que sento parlar de la Llar d’Infants Els Fesolets em pregunto, com ho fa la senyora Torras, per què, coneixent com es coneix actualment la manera d’optimitzar el desenvolupament de les criatures, s’ha fet exactament el contrari del que s’hauria d’haver fet.


Veiem el que proposen els partits polítics:

PSC - Els socialistes apostem per continuar incrementant l’oferta de places escolars de zero a tres anys, i ho hem de continuar fent amb els ajuntaments. A Catalunya amb la creació de 30.000 noves places d’oferta pública hem establert un “pla de xoc”, que afavoreix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, i amb un model educatiu, que va més enllà de la mera atenció assistencial. Però els recursos que s’hi destinen són insuficients per a un accés generalitzat de la població i, per tant. cal una política de recursos encaminada a afavorir l’oferta generalitzada en aquesta primer cicle de l’educació infantil.

Per aquests motius, els i les socialistes ens comprometem a generalitzar l’oferta educativa en el primer cicle de l’educació infantil (0 a 3 anys), aconseguint que al final de la legislatura hagi més 300.000 noves places públiques al conjunt de l’Estat, el que representaria que pugui accedir a l’educació infantil la pràctica totalitat de la població que ho sol•liciti.


ERC - El que és realment eficaç, que roman en el temps i repercuteix a fer estructura social és una política integral que inclogui a més de prestacions econòmiques i bonificacions fiscals, serveis d’escolarització de 0 a 3 anys,...

CiU - L’Administració de l’Estat ha de participar en el finançament de programes, impulsat per la Generalitat, per al desenvolupament de serveis d’atenció a la primera infància (0-3 anys) incloent-hi el finançament de noves places d’atenció per aquests infants.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi m'ha fet pensar molt l'entrevista. Finalment, penso que és una temeritat fer afirmacions com aquestes sense dates i sense contrastar amb altres opinions. Afirmacions d'aquestes poden generar angoixa a molts pares que es preocupen dels seus fills i treballen. Trobo molt bé que s'aposti d'una vegada per ajuts a les families, perquè l'autèntic progrés com bé dius no és tenir més o menys llars d'infants, sinó poder escollir el que un realment vol fer. Ara bé, certes afirmacions les trobo personalment mancades de dades objectives.

ssr ha dit...

La veritat és que s'ha avançat molt en el coneixement del cervell i en com es fa l'aprenentatge de les criatures. El que diu la senyora Torras sobre la influència dels estímuls que reben els menuts i la seva personalitat quan són més grans, pel que jo he pogut llegir, està comprovat científicament.

Anònim ha dit...

Potser sí, però llavors m'has d'explicar quin sentit té que un expert/a faci afirmacions com aquestes a un mitjà de gran difussió i no vagin acompanyades de dades científiques. A mi no em convenç. L'atenció a un infant i l'estímul no és cosa de tenir-lo a casa. Hi ha gent que té els nens a casa i aquests pateixen grans dèficits d'estima i atenció. Penso que hi ha un conjunt de coses socials i afectives que poden incidir en la personalitat d'un nadó que van més enllà d'aquesta estricte qüestió. Els nens mai havíen rebut tanta atenció i estímuls com en l'actual societat i mira com anem. El meu avi als 9 anys ja treballava. Imagina't quina infància!. Eren un grapat de germans i mai va rebre grans atencions, però va ser una magnífica persona, honesta, treballadora, compromesa, i amant de la seva família.

S. Sánchez Rabat ha dit...

Probablement el teu avi, al ser tants germans, va rebre menys atencions, però més estímuls, que una criatura d'una guarderia.

De totes maneres, penso que s'ha de fer saber que la manca d'estímuls incideix de manera important en la personalitat de l'adolescent i del adult, per desprès poder decidir les mesures socials més convenients, tenint en compte, entre altres, el seu cost present i futur (aquest darrer en funció d'una populació insegura, poc social, etc. que podriem estar fomentant amb les llars d'infants).

Recomano la lectura del llibre Exploring the Human Body, al seu capítol Brain, escrit per Roberta Conlan, editat per National Geographic, on s'explica, de manera intel.ligible per a profans com jo, el funcionament del cervell, i on recolza el que va afirmar la senyora Torras sobre la relació entre estímuls i personalitat.

Estic convençut que la lectura d'aquest llibre, o d'altres que parlin del funcionament del cervell, pot aclarir moltes coses.