Les eleccions que venen

Com que en Janí i jo ja sabem, des de fa temps, a qui votarem a les properes eleccions, ens mirem els acudits, que no les idees, que els candidats ens volen vendre, amb curiositat i esperit més aviat irònic. Però encara ens ho mirem amb més distanciament i ull rioler quan es tracta de les rèpliques que els altres candidats fan a aquests acudits.

Mentrestant, cap referència seriosa a l’economia, al problema de l’energia i als altres problemes importants. Un nivell de debat, per ara, sota zero, depriment.


Els 400 euros

Què voleu que us digui? A mi em sembla bé aquesta proposta. Ja sé que tant el senyor Aznar López com el senyor Duran i Lleida han coincidit en qualificar aquesta proposta de “intent de compra de vots”. El darrer ha dit que ho troba “una immoralitat i una vergonya”, qualificatius que trobo exagerats.

Això de “tornar” una part dels impostos quan es fa la declaració de la renta és una cosa que es fa en molts països. Que es faci a Espanya no em sembla pas malament, sobre tot si els comptes públics han tingut superàvit i es vol injectar massa monetària per intentar augmentar el consum intern.

Trobo també les declaracions del senyor Pizarro poc pensades quan parla del gran treball burocràtic que s’haurà de fer per tornar aquests 400 euros, quan només es tracta d’afegir una línia a la declaració.

Em fan gràcia totes aquestes reaccions, que veig només com una enrabiada de nens petits per no haver tingut ells abans aquesta idea que, sense cap dubte, arriba al votant.


El “carnet” dels immigrants, l’expulsió i el vel de les musulmanes

Aquesta proposta del carnet ja l’havia fet CiU a Catalunya. La Cope, llavors, la va qualificar de xenòfoba. Ara que l’ha fet el PP, l’aplaudeix. En canvi, el PSOE la titlla, ara, de xenòfoba.

Trobo que aquesta proposta del carnet, per concretar-se, necessita molta burocràcia. Però no hi veig, per ara, els avantatges. Que potser en té, però per ara no ens els han explicat.

Això d’expulsar els immigrants “legals” que hagin delinquit podria no ser constitucional. Es podria incórrer en el que es diu la “doble pena”, és a dir, que es faci pagar al immigrant la pena que la justícia li imposi i, a més, la pena de l’expulsió, per un mateix delicte. I això podria no ser conforme a la constitució. Aquest acudit ha estat llençat amb molta lleugeresa.

El vel! Quin problema tan gros! A França el vel està prohibit a les escoles i als funcionaris públics, ja que hi ha hagut molts problemes. No em sembla que sigui el cas aquí. I, a més, prohibir-lo a la península i no a Ceuta i Melilla em sembla de difícil aplicació, sobretot pels que creuen en l’Espanya una.

Un altre acudit poc meditat.


Les balances fiscals i el nou finançament

Una exigència del nacionalisme i del independentisme que, personalment, trobo poc útil. Finalment, es presentaran les balances fiscals calculades pels dos mètodes, i amb diferents hipòtesis per cadascun. En sortiran unes xifres tan diferents que ni els més optimistes en podran treure la més mínima conclusió. Un altre acudit que només serveix per marejar la perdiu.

I la proposta del nou finançament feta pel PSC? Genial, segons diuen. Catalunya tindrà els mateixos avantatges que si tingués un concert com el de Navarra i el del País Basc. M’agradaria veure’n els detalls. Ah, i això dels concerts només és avantatjós si es negocia com cal el que en diuen el “cupo”. Un acudit que sembla, ara per ara, tenir la mateixa consistència que el fum d’una cigarreta.


El transvasament de l’Ebre i l’anticatalanisme d’un partit valencià

Al País Valencià s’ha estat, durant quatre anys, criticant al PSOE per no fer el transvasament de l’Ebre. Els spots televisius i radiofònics han estat continus. Es amb aquest argument, i únicament amb aquest, que el PP va guanyar les darreres eleccions. I ara el PP no du el transvasament al seu programa, ja que els del PP de l’Aragó s’hi oposen. Al País Valencià hi ha molta gent cabrejada amb el PP. Ja veurem què passa.

Un partit que ara mateix no té cap diputat ni a Madrid ni a València, i que respon al nom de Coalició Valenciana, fa propaganda amb el següent slogan: “tant si guanya el PP com si guanya el PSOE, qui guanya és Catalunya”. I ho demostra amb el parell d’equacions següent:

PP + CiU = CiU (Catalunya guanya)
PSOE + ERC = ERC (Catalunya guanya)

Són dels que només poden viure de l’anticatalanisme primari. Estic convençut que no tindran cap èxit.


Els 500 milions d’arbres

Una excel•lent idea si no fos perfectament impossible de dur-la a terme en quatre anys. Es per això que és un altre acudit que té la seva gràcia.

Les temperatures de l’any 2007

Les dades de les temperatures globals són les següents, prenent com a base la mitjana dels anys 1901 al 2000:


Global del planeta

Terra = + 1,02 ºC, el 2007 ha estat l’any més calorós (el darrer rècord el tenia l’any 2005 amb + 0,97ºC)
Oceà = + 0,38 ºC, el novè any més calorós ( el rècord el té l’any 2003, amb + 0,48ºC)
Terra i oceà = + 0,55 ºC, el cinquè any més calorós (el rècord el té l’any 2005, amb + 0,60ºC)


Hemisferi nord

Terra = + 1,19 ºC, el 2007 ha estat l’any més calorós (el rècord el tenia l’any 2005, amb +1,03ºC)
Oceà = + 0,42 ºC, el setè any més calorós ( el rècord el té l’any 2005, amb + 0,54ºC)
Terra i oceà = + 0,71 ºC, el segon any més calorós (el rècord el té l’any 2005, amb 0,72 ºC)


Hemisferi sud

Terra = + 0,50 ºC, el vuitè any més calorós (el rècord el té l’any 2005, amb + 0,82ºC)
Oceà = + 0,35 ºC, el desè any més calorós ( el rècord el té l’any 1998, amb + 0,50ºC)
Terra i oceà = + 0,37 ºC, el desè any més calorós (el rècord el té l’any 1998, amb + 0,53ºC)


Temperatures de referència

Pel període 1901 – 2000, la temperatura mitjana de l’aire sobre les terres ha esta de 8,5 ºC, la temperatura mitjana de l’aire sobre els mars ha estat de 16,1 ºC, i la temperatura mitjana global ha estat de 13,9 ºC.



Temperatures mitjanes globals dels deu anys més calorosos des del 1880:

Any 2005 = 14,5 ºC
Any 1998 = 14,5 ºC
Any 2002 = 14,5 ºC
Any 2003 = 14,5 ºC
Any 2007 = 14,4 ºC
Any 2006 = 14,4 ºC
Any 2004 = 14,4 ºC
Any 2001 = 14,4 ºC
Any 1997 = 14,4 ºC
Any 1995 = 14,3 ºC

La dignitat del Parlament

Sempre hem sentit dir que la sobirania la té el poble, i que el poble la delega, en un sistema polític com el nostre, en el Parlament. En teoria, doncs, les resolucions del Parlament són les resolucions del poble sobirà. Per tant, s’han de tenir en compte.

Doncs sembla que a Catalunya això no és així. El Parlament ha aprovat una moció i el Govern diu que no la tindrà en compte. El Govern, amb aquesta actitud, ens diu el que pensa realment del Parlament: que les seves opinions se les pot passar per l’arc del triomf.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució on es demana al Govern català que transmeti al Govern central la petició de que s’aturi el túnel de l’AVE que ha de passar pel mig de Barcelona i al costat del temple de la Sagrada Família. Amb l’excusa que l’execució d’aquest túnel és competència del Govern central, el Govern de Catalunya ha dit que no farà cap cas de la moció aprovada al Parlament i que no transmetrà la petició al Govern central. El Govern de Catalunya ignora les decisions del Parlament. I això és, al meu parer, molt greu.

Que el túnel de l’AVE, amb el traçat actual, no ofereix una garantia absoluta, és evident. Més que per les cases, pel temple de la Sagrada Família. Les pressions que aquest temple transmet al subsòl són molt importants. Un túnel com el que es vol construir, de 14 metres d’amplada, encara que passi a 25 o 30 metres sota terra, tindrà una influència significativa sobre la resistència del subsòl (subsòl del que, pel que en sabem, està insuficientment estudiat), i transmetrà moviments que podrien afectar els fonaments del temple. Es farà una pantalla formada per pilots de 40 metres de profunditat, que pretén aïllar els fonaments del temple dels possibles moviments del subsòl. Però aquesta pantalla no és un mur, sinó només un esmorteïdor de vibracions sense estabilitat pròpia.

Hi ha doncs, un risc. La moció del Parlament de Catalunya és, no solament l’expressió de la voluntat popular, sinó que té una lògica evident. Però encara que no fos així, una moció aprovada pel Parlament de Catalunya hauria de ser d’obligat acompliment pel Govern català. Per preservar la dignitat del Parlament i la nostra. Però el Govern actual ignora el Parlament. Menysprea les seves resolucions. Com volem que fora de Catalunya ens respectin si nosaltres mateixos no ens respectem?

Ja fa temps que penso que Catalunya, per fer-se respectar, ha de fer por. El Govern català no fa por a ningú i, a més, menysprea la voluntat dels representants de Catalunya. I els independentistes continuen donant suport a un Govern que no respecta la dignitat del Parlament...

Què passa amb el sol?

Que això del canvi climàtic és molt complicat ja fa temps que ho vaig dient. Però és que acabo de llegir una notícia de la NASA sobre el sol, causa i motor del clima del planeta i dels seus canvis, que és interessant i que complica una mica més les previsions de l’evolució tèrmica i pluviomètrica a la que estarem sotmesos.

Alguna cosa està passant al nostre sol. Té a veure amb les taques solars, més ben dit, amb el seu cicle d’activitat i el que se’n dedueix. Després d’un període d’una activitat excepcional en el segle XX, el nostre sol s’ha tornat de repent excepcionalment tranquil. Ja fa uns quants mesos que no hi ha taques visibles en el seu disc. Estem al final d’un cicle d’activitat i els astrònoms estan esperant que les taques tornin i marquin el començament del següent cicle, anomenat cicle 24. Han estat esperant una temporada sense cap signe de que estan tornant.

Les taques solars van i venen en cicles d’ onze anys més o menys. Aquests cicles estan relacionats amb el moviment de gas extremadament calent i carregat d’electricitat a dins del sol, una mena de transportador intern on enormes rius de gas triguen 40 anys per circular des de l’equador als pols i tornar. D’una manera que encara no s’entén bé, aquesta circulació produeix el cicle de les taques solars, on cada 11 anys hi ha un màxim de taques, seguit d’un mínim. Però recentment la circulació solar sembla fallar. El mes de maig del 2006 el transportador s’havia desaccelerat com mai s’havia observat. Segons els científics de la NASA, aquesta desacceleració podria tenir importants repercussions per l’activitat futura del sol.

Les taques del sol poden ser llargues o curtes, febles o fortes, i de vegades poden desaparèixer totes juntes. Des de que es va descobrir el cicle solar, el 1843, els astrònoms varen estudiar observacions més antigues i varen ser capaços de seguir clarament els cicles, fins que varen arribar al segle XVII, on els cicles semblaven desaparèixer: es tractava d’una absència real, no d’una manca d’observacions. Els astrònoms varen anomenar aquesta època el “mínim de Maunder”. Va ser una descoberta sorprenent: el nostre sol pot canviar. Entre els anys 1645 i 1715 les taques solars foren rares; se’n varen observar unes 50, quan se’n haurien d’haver observat 50.000!

Des de que el cicle de les taques solars es va descobrir, els investigadors han mirat si el seu ritme es superposava amb el clima de la terra. Hi havia alguna cosa durant l’època en què les taques varen desaparèixer, ja que durant el segle XVII l’hemisferi nord es va refredar molt, amb conseqüències devastadores.

Els científics anomenen aquest esdeveniment la “petita edat del gel” i va afectar Europa justament quan no calia. Com a conseqüència d’un clima molt més suau durant el període de l’edat mitjana, la població europea es va duplicar. Però a mig segle XVII el creixement demogràfic es va parar i en alguns llocs va retrocedir, degut en part a les collites reduïdes a causa del canvi climàtic. El preu del pa es va doblar al principi, i més tard es va multiplicar per cinc, i la fam va afeblir la població, donant lloc a moltes revolucions. Ja en aquell temps, l’astrònom jesuïta Giovanni Battista Ricciolo va especular que les fluctuacions del nombre de taques solars en podien ser la causa, ja que havia observat que havien desaparegut.

Mirant més enrere els registres de taques solars s’observen molts períodes on l’activitat del sol era elevada i fluixa, i en general es poden relacionar amb períodes de clima calent i fred: De la mateixa manera que durant la “petita edat del gel”, l’activitat del sol va ser feble durant l’edat del ferro, que també va ser freda, mentre que va ser forta durant l’edat del bronze, més càlida. Els científics no saben explicar del tot la manera com l’activitat del sol afecta la terra, però hi ha una correlació ben observada que diu que els canvis d’humor del sol tenen un efecte climàtic sobre la terra.

Avui dia hi ha un consens sobre que els gasos d’efecte hivernacle produïts per l’home estan escalfant el món, i que hem d’actuar per reduir-los, si volem que les temperatures augmentin menys d’aquí a final de segle. Però durant el segle XX els cicles solars han estat augmentant la seva intensitat. Gairebé tothom està convençut que durant el segle proppassat la influència del sol va ser significativa. Alguns estudis fan palès que a la fi del segle XX l’activitat del sol podria haver estat la més elevada dels darrers 8.000 anys. Altres paràmetres solars han estat canviant també, com ara el camp magnètic que el sol vessa, que s’ha gairebé duplicat en el segle passat. Però les coses canvien. Només en la darrera dècada més o menys, el sol ha començat uns reducció de la seva activitat, i el retard del cicle 24 n’és una indicació.

Els astrònoms estan vigilant el sol, esperant veure els primers bellugueigs del cicle 24. Hauria d’haver arribat el mes de desembre. Ara es preveu que no arribi fins el proper mes de mars, però probablement aquesta estimació s’haurà de retardar. Les primeres indicacions de que el sol està sortint del seu mínim de taques seran l’aparició de taques petites a alta latitud. Normalment comencen a sortir de 12 a 20 mesos abans del començament d’un nou cicle. Però encara no han aparegut, el que podria indicar que el nou cicle no arribarà fins el 2009. Com més trigui el cicle 24 a arribar, serà probablement més feble. Aquest comportament del sol és normalment seguit per una disminució de les temperatures de la terra.

La darrera dècada ha estat més calenta que les precedents. Es el resultat d’un increment ràpid de la temperatura global entre els anys 1978 i 1998. Després, les temperatures mitjanes han arribat a un nivell màxim, però estable. Moltes projeccions fetes per ordinador diuen que les temperatures globals tornaran a augmentar d’aquí a pocs anys. Però aquestes projeccions no tenen en compte el canvi de comportament del sol. La tardança del cicle 24 indica que podríem estar entrant en un període de baixa activitat solar que podria contrarestar els augments de temperatura deguts als gasos d’efecte hivernacle. Alguns científics russos diuen que estem al començament d’un període com el de 1790 a 1820, una davallada en l’activitat solar anomenada el “mínim de Dalton”. Estimen que la reducció de l’activitat del sol podria causar una baixada de la temperatura global de 1,5 ºC cap al 2020. Aquesta baixada de temperatures és més important que la majoria de les prediccions d’augment de temperatura degudes als gasos d’efecte hivernacle durant aquest període.

Això és quelcom que hauríem de prendre seriosament ja que el que va passar al segle XVII és possible que torni a succeir. Alguns treballs recents que han estudiat els períodes en què el sol perd les taques, junt amb dades d’altres estrelles com el sol que es comporten més o menys de la mateixa manera, suggereixen que el nostre sol podria passar entre el 10 i el 25 % del temps sense taques. Potser el retard del cicle 24 serà el començament d’una altra “petita edat del gel”. Si fos així, el sol ens podria ajudar en el canvi climàtic, mitigant la influència dels gasos que enviem a l’atmosfera i donant-nos més temps per actuar. També es podria donar el cas que la resposta de la terra a la disminució de l’activitat solar pogués trastornar les nostres teories sobre la influència de l’home sobre l’escalfament global. Haurem de continuar vigilant el sol.


Períodes solars

- 1890 al 2000 – la terra s’escalfa, la concentració de gasos d’efecte hivernacle augmenta. L’activitat solar augmenta

- 1790 al 1820 – mínim solar de Dalton, les temperatures globals són més baixes que la mitjana.

- 1564 al 1715 – mínim solar de Maunder, que coincideix amb la “petita edat del gel”

- 1420 al 1530 – mínim solar de Sprer, descoberta pels anàlisis del carboni radioactiu an els anells dels arbres que relacionen l’activitat solar amb un clima fred. Els assentaments a Groenlandia són abandonats.

- 1280 al 1340 – mínim solar de Wolf, comença la degradació del clima. La vida es fa difícil a Groenlandia.

- 1075 al 1240 – màxim solar medieval, que coincideix amb el període càlid de l’edat mitjana. Els víkings de Noruega i Islàndia funden assentaments a Groenlandia i Nord Amèrica.

- 1010 al 1050 – mínim solar de Oort, la temperatura del la terra és més baixa que la mitjana.

- Sembla que hi ha hagut 18 mínims solars en els darrers 8.000 anys.

Les martingales de l’alcaldessa

Al darrer ple municipal s’ha explicat la crònica del viatge de tres regidors, entre els que es comptava l’alcaldessa, a terres marroquines. Viatge, que pel que ens expliquen, va ser una gesta meritòria, important i perillosa.

La gesta va ser meritòria, car va costar uns 700 euros, i això que eren tres, tot inclòs. I ja té mèrit desplaçar-se tant lluny per un preu tan econòmic.

La gesta va ser important, car es varen discutir molts i molt importants acords. La única pega és que no es varen poder signar, ja que els regidors desplaçats desconeixien l’idioma en què varen ser redactats.

La gesta va ser perillosa, ja que, almenys la primera autoritat municipal no va poder alleujar la bufeta quan calia, cosa que sempre és perillosa, per les possibles fugides urinàries que es podrien produir en circumstàncies compromeses (com quan s’està discutint amb un governador), i perquè la pressió a les parts baixes no permet de tenir les idees clares quan es discuteixen importants tractats en llengües que es desconeixen.

Es per això que des d’aquesta modesta tribuna m’atreviria a demanar al bon poble de Malgrat una subscripció per comprar unes martingales(*) a la senyora alcaldessa, que li permetrien alleujar la bufeta quan i com li convingués. Seria bo per la seva salut i per l’eficàcia de la seva gestió.


(*)Martingala: peça de vestir dels homes d’armes que consistia en una calça, que cobria des de la cintura fins als genolls, i unes mitges, que cobrien des dels genolls fins als peus. Aquesta peça serveix, entre altres coses, per poder orinar sense haver-se de treure l’armadura i sense que el líquid element traspuï.

Crònica d’un fracàs anunciat

Llegim al blog de Ràdio Palafolls:

ESPORTS - Passeig triomfal del Juvenil A de Palafolls contra el Malgrat.

Els palafollencs no van tenir rival en el seu enfrontament d’aquests cap de setmana a casa contra el Malgrat. El marcador no deixa lloc a dubtes, 29 a 0. El Malgrat continua després d’aquesta aclaparadora derrota al derbi, en la última posició amb 0 punts.

Probablement la crisi del club de futbol Malgrat tingui diverses causes. Però n’hi ha una que és clara, i que és deguda a que l’ajuntament malgratenc té un projecte, que és el de fer un camp de futbol nou, al costat del cementiri. Les raons per canviar de lloc el camp de futbol són més o menys discutibles, sembla que tenen a veure amb quelcom que es podria qualificar com especulació immobiliària, disfressada amb altres raons, no faltaria més.

Però canviar de lloc un camp de futbol, en siguin quines siguin les raons, té unes certes exigències. Entre les quals es troba la de no perjudicar ningú. Però no. El nou camp de futbol només existeix en dibuix. El pressupost de l’any 2008 preveu mig milió d’euros pel nou camp (que, diuen, en costarà 2 milions), el que vol dir que aquest 2008 no serà l’any del nou camp. Potser l’any 2009? O el 2010? I és que las cosas de palacio van despacio.

Mentrestant, com que el camp actual no té gespa, ni natural ni artificial, i està en pèssimes condicions per practicar l’esport del futbol, el primer equip s’ha hagut de dissoldre, ja que els jugadors s’estimen més anar a jugar a Palafolls i altres pobles veïns, on els terrenys de joc tenen millors condicions. I l’equip dels juvenils va fent el ridícul pel món.

I els responsables municipals? Doncs això: dissimulant.

Consequència, el futbol local, per la planificació inadequada del govern municipal, a fer punyetes. Vergonyós.

Habitatges municipals

No hi ha cap dubte que el problema de l’habitatge és un problema que afecta a molta gent. L’habitatge és car i no està a l’abast de tothom. Sobre tot si el que es vol fer és tenir-lo en propietat. També és cert que aquest problema no només és important a Catalunya i a Espanya, sinó que, amb més o menys grau, existeix per tot arreu.

Al som-hi! de fa un parell de mesos, un article d’en Joan Alapont molt interessant em va cridar l’atenció. Sobre tot unes dades que són molt significatives: a Espanya, només un 11 % dels pisos són de lloguer, mentre que a França ho són el 37 % i a Alemanya el 58 %. El percentatge de pisos de llogues en règim social és del 1 % a Espanya, del 7 % a Alemanya i del 17 % a França. Es a dir, que a França i a Alemanya molta més gent està en règim de lloguer que a Espanya, amb un percentatge de pisos de lloguer de règim social sobre el total de pisos de lloguer del 20 % a Alemanya i del 45 % a França. A Espanya, molt poca gent viu de lloguer, però a més, el percentatge de pisos de règim social de lloguer és de menys del 10 %.

A casa nostra, doncs, no hi ha una cultura de lloguer i, a més, no hi ha pisos de lloguer de règim social. Tothom vol ser propietari. I així ens va.


La política dels governs centrals i de la Generalitat

Als diferents governs, això no els ha preocupat gaire. Al del senyor Ansar, gens ni mica, ja que l’expresident reia com un boig quan veia que els pisos pujaven de preu: és una prova de que l’economia va bé, deia el pallús, ja que els espanyols els poden comprar.

Els socialistes varen crear un ministeri de l’habitatge, però hi ha posat a dues cacatues de molta consideració. La primera, amb els seus pisos de 30 metres quadrats, va fer el ridícul més espantós. L’actual, la Chaconeta, amb la seva mesureta de donar 210 euros als joves de menys de 30 anys, només ha fet una contribució a l’augment dels lloguers. Per cert, que he quedat impressionat que sigui el ministeri de l’habitatge qui finança la reconstrucció de l’esplanada del monestir de Montserrat. No m’havia donat compte que la tal esplanada tenia quelcom a veure amb l’habitatge: encara una altra prova del que el govern es preocupa d’aquesta qüestió.

Pel que respecta a la Generalitat, absoluta discreció.


La política municipal

A Malgrat, l’ajuntament vol construir pisos de protecció oficial. Al pressupost de 2008 hi té destinada una partida d’un milió d’euros. Ja el 23 de desembre del 2006, el diari El País publicava que l’ajuntament de Malgrat volia construir 600 pisos socials fins el 2010. Que començaria amb 48, i que serien pisos destinats a persones amb recursos econòmics escassos, i amb una durada màxima de cinc anys.

Abans de les darreres eleccions municipals, l’alcaldessa deia: estem a punt de tirar endavant el projecte de pisos de lloguer.

El dia 29 de novembre del 2007, l’ajuntament de Malgrat es va adherir al Registre d’Entitats Promotores d’Habitatge Protegit, un model de concertació impulsat per la Diputació de Barcelona, que permet a l’ajuntament comptar amb l’ajuda dels equips tècnics de la Diputació, que faran l’estudi de viabilitat de la promoció i proposaran a diferents promotors per presentar es seves ofertes. L’ajuntament afectat, juntament amb la Diputació, decidiran quina és la millor oferta.

A Malgrat, l’ajuntament ha creat l’Oficina Local d’Habitatge, amb un cap d’oficina, un arquitecte tècnic i dos auxiliars administratius, per fer front al treball.

Es a dir, que a Malgrat, l’ajuntament es preocupa de solucionar, al menys parcialment, el problema de l’habitatge. Això mereix el nostre aplaudiment. Però, com tot, això té un inconvenient important, el cost econòmic. Perquè, qui pagarà? Serà el contribuent o serà el llogater? Si és el llogater, a quan sortirà el lloguer? Tindrà compte aquest lloguer de les futures reparacions dels habitatges? Si és el contribuent, per què haig de pagar l’habitatge dels altres, si jo encara estic pagant, i amb grans dificultats, el meu?


El cost dels pisos municipals: qui paga?

El problema dels pisos municipals és que el seu nombre, per definició, no pot ser suficientment important perquè s’autofinancin (la veritat, no veig enlloc que es puguin fer a Malgrat 600 pisos d’aquí al 2010, com deia el diari El País). I no parlo de la construcció, que, al fi i al cap, és una immobilització de capital que continua tenint un valor, sinó de les despeses de funcionament (l’Oficina Municipal, entre altres) i de manteniment.

Durant la meva vida professional he estat, en tant que director d’algunes fàbriques, administrador d’habitatges socials, ja de l’empresa on treballava, ja conjuntament amb l’ajuntament. El problema era sempre el mateix, el cost del manteniment. Si es volia tenir un bon manteniment, o bé l’havia de pagar el propietari (empresa o ajuntament) o s’havia d’apujar els lloguers. Ni una cosa ni l’altre eren senzilles de gestionar.

He vist, també, veritables ruïnes habitades que havien estat, quan es varen construir, cases barates, on els lloguers es varen mantenir a nivells ridículs i on l’ajuntament no ha estat capaç d’assegurar un manteniment mínim: el Ferrol n’és un exemple, però n’hi ha molts altres.

I precisament això és el que em preocupa. Amb la seva política d’habitatges, l’ajuntament de Malgrat està, probablement, preparant un futur negre per les finances del propi ajuntament i per la conservació dels habitatges en un estat digne.


La solució francesa

Trobo que la solució francesa és més encertada. Allà, ja fa molts anys, han creat un organisme estatal, que en diuen OPAC (Office Public d’Aménagement et Construction), que està composat de veritables especialistes, i que ofereixen habitatges correctes a preus relativament assequibles. Aquest organisme no significa cap despesa per part de l’estat, ja que s’autofinança amb els lloguers que cobra. Tampoc pot tenir beneficis. Està descentralitzat per departaments (les províncies franceses). He tingut l’ocasió de treballar amb ells i tenen una gran professionalitat.

Si, en comptes de desentendre's del problema i de delegar la solució de l’habitatge als ajuntaments, la Generalitat fes una mena d’OPAC a Catalunya, la solució seria més sòlida i fiable, sobre tot a uns anys vista. Però per això fa falta una voluntat de resoldre els problemes del ciutadà a un cost mínim per la comunitat, i aquesta voluntat no sembla pas existir en el nostre govern. Per ells és més senzill que els ajuntaments s’endeutin. Quan els problemes arribin, ells ja no seran al govern.

Viatjant a l’Africa …

Hi ha hagut un cert enrenou i molts comentaris sobre uns viatges fets per membres de l’equip del govern municipal a l’Africa. Els uns han anat al Marroc, els altres a Gàmbia.


Al Marroc, la senyora alcaldessa, en missió nacional, hi ha encapçalat una delegació catalana per discutir-hi els següents punts:

- Examinar els mitjans per reforçar els intercanvis econòmics i culturals entre la regió de Casablanca i Catalunya.

- Maneres de promoure la situació dels marroquins residents a Malgrat (no se sap ben bé què vol dir això).

- Proposar convencions per promocionar Malgrat als marroquins residents a l’estranger.

- Proposar convencions sobre les inversions catalanes a la regió de Casablanca.

- Agermanar Malgrat amb una de les províncies de la regió de Casablanca.


Quant a Gàmbia, l’ajuntament hi finançarà part d’un projecte de rehabilitació d’un centre de salut a Yorobawol. Aquest poble és, pel que es diu, el lloc d’origen de la major part dels gambians que resideixen actualment a Malgrat. Una delegació de l’ajuntament, de l’Associació d’Immigrants i del grup de col•laboradors ha marxat cap a Gàmbia per concretar l’inici del projecte.


No tinc res contra de la solidaritat amb els països menys desenvolupats. Si els països amb els que som solidaris són el lloc d’origen de persones que viuen a Malgrat, encara millor. Però tinc molts dubtes sobre l’eficàcia dels ajuts municipals, i no perquè no siguin plens de bona voluntat, sinó perquè, per la seva dimensió, seran relativament petits. I si és el propi ajuntament el qui els organitza, una bona part de l’ajuda se’n anirà en viatges, preparatius, etc.

Al pressupost de 2008, la partida destinada a solidaritat és de 83.700 € (és a dir, un 0,52 % de les despeses ordinàries i un 0,32 % de les despeses totals), que es composen de:

- Activitats de cooperació i solidaritat = 7.500 €
- Activitats d’agermanament àrea de solidaritat = 6.000 €
- Fons de solidaritat = 70.200 €

I jo em pregunto, si una part de les despeses del viatge al Marroc i totes les despeses del viatge a Gàmbia van a la partida destinada a la solidaritat, com seria normal, quant queda per les accions solidàries?

Em fa l’efecte que, en aquest cas, la salsa serà més cara que el peix. M’agradaria saber què ha costat, al final, la salsa (viatges), i que ha quedat pel peix (accions solidàries). Seria un exercici de sana democràcia. Un bon tema a aclarir per part de la lleial oposició.

La sequera que ens aclapara, el Caudillo i el canvi climàtic

D’un discurs del Caudillo de l’any 1944:

"¡Almadenenses y españoles todos!.... (¡Franco! ¡Franco! ¡Franco! ¡Franco!)
Después de tres años de guerra, cinco de post-guerra y nueve de una pertinaz sequía, hoy España, cuna de civilizaciones, estandarte del catolicismo ....."
...

Nou anys de pertinaç sequera!!! I això que el canvi climàtic encara no havia començat.

El senyor Montilla comença a tenir expressions com les del Caudillo, quan parla de les restriccions que tindrem aquesta primavera, si no plou abans.

Les dades del darrer any meteorològic espanyol (octubre 2006 a setembre 2007) donen unes precipitacions mitjanes de 678 litres per metre quadrat, un xic més que la mitjana, que és de 662.

Ens diuen, ens repeteixen, ens matxuquen, ens aclaparen dient-nos que no plou, que hi ha una sequera com mai, i que tot és per culpa del canvi climàtic. Segurament tenen raó. El problema és que els fets són els que són, i no són com alguns voldrien que fossin (perquè si no fossin com ells voldrien, els del canvi climàtic hi perdrien quartos), i que el gràfic amb la precipitació mitjana anual des de l’any 1947, que he posat al damunt, és clar.

Una altra cosa és que ara siguem més a utilitzar l’aigua i que com que som més nets que als anys quaranta, em fem servir més per barba. Però això ja no és cosa de la sequera ni del canvi climàtic. Serà, potser, que el creixement demogràfic i econòmic és menys sostenible que el que pretenen els nostres mandamassos, o bé que aquests han estat incapaços de preveure que les necessitats augmentarien, però els recursos, no, i no han fet el que calia a temps.

Mentrestant, portarem aigua en vaixells des d’Almeria, on hi han fet una enorme dessaladora, però on les canonades corresponents per distribuir l’aigua encara no estan llestes, i el cost de l’operació la passarem al canvi climàtic, que té una esquena molt grossa.

I tutti contenti.

L’Anton Cerdà

Al som-hi! Del mes de desembre hi ha un article d’en Joan Farré sobre l’Anton Cerdà, que va ser un dels pintors potser més representatius del poble. Com sempre, els records que en Joan ens dona de persones que han estat rellevants a Malgrat, i que els que ja tenim el cabell gran hem conegut i freqüentat, és acurada i realista, i ens dona dades dels personatges que de vegades desconeixíem.

Personalment, el retrat que ha fet de l’Anton Cerdà, com a home, com a poeta i com a pintor m’ha agradat molt, i m’ha portat molts records.

Casualment, cada dia recordo l’Anton, ja que un dels seus quadres presideix el saló de casa. Es una vista de Sant Genís, amb l’antiga carretera i el pont que tantes vagades hem passat de petits: un altre paisatge desaparegut.

Urbanisme i destrucció

A la Contra de la Vanguardia d’ahir entrevisten al senyor Andrew Williams, assessor internacional d’inversions immobiliàries, que parla sobre la destrucció de la costa espanyola. Ho fa amb criteri i coneixement.

Ens explica com, encara que els europeus segueixin interessant-se en comprar a Espanya, ara només ho fan les classes mitges-baixes. Els més cultes i rics ja no inverteixen en la costa espanyola perquè són conscients de la seva ruïna ecològica i cultural.

La causa d’aquesta destrucció? Les decisions transcendentals que comprometien la riquesa natural de la costa espanyola s’han deixat en mans de polítics locals que no han sabut, no han pogut o no han volgut resistir la pressió dels constructors. No hi ha hagut planificació urbanística feta a temps i la que hi havia s’ha ignorat amb total impunitat i sovint amb la connivència dels partits polítics.

Les qüestions d’urbanisme tenen moltes facetes:

- Ho podem veure com la construcció d’un espai per viure, el que vol dir un espai agradable, amb zones verdes repartides arreu i un creixement relativament lent per poder anar teixint les relacions socials. Aquest és un urbanisme de qualitat.

- El podem veure també com un afany legítim de lucre, però si només pensem en el curt termini, haurem perdut tota la nostra riquesa natural a canvi d’un benefici de molt poca volada.

- Podem també integrar-hi la necessitat d’habitatge produït per una augment important de població. Però aquesta necessitat d’habitatge es pot solucionar amb una bona planificació i un urbanisme de qualitat. I que no es digui que seria més car, ja que amb un urbanisme destructiu i de poca qualitat els preus dels habitatges han augmentat com mai, de manera purament artificial.

A Malgrat, com a moltes altres poblacions de la costa, des de fa molts anys, s’ha escollit el model del lucre immediat. Alguns s’han enriquit. Els altres, la majoria, hi hem perdut. I el més trist és que aquesta pèrdua no ha estat només per nosaltres, sinó que és una pèrdua irrecuperable. Com s’acostuma a dir, pa per avui i fam per demà. Un demà que, malauradament, ja és avui.

I es continua destruint. No sé si, com diu el senyor Williams, és per ignorància, per impotència o perquè les autoritats locals no han pogut resistir la pressió dels constructors.


Destrucció i descentralització

Recordo ara mateix unes inundacions que es varen produir a França, a Vaison la Romaine, prop de Nimes, fa uns quants anys. Hi va haver alguns morts. Les desgràcies vares ser a causa de la descentralització a la molt centralitzada França: m’explico, fins al final dels anys setanta, les competències d’urbanisme a la república estaven centralitzades a les prefectures, on els funcionaris donaven els permisos de construir de manera estrictament adequada als reglaments, sofrint molt poc els problemes de pressions de veïns i constructors. Amb la descentralització, aquestes competències varen passar ala ajuntaments. En el cas de Vaison la Romaine, es va donar (per ignorància, per impotència o perquè les autoritats locals no han pogut resistir la pressió dels constructors) permís de construir en zones inundables, i va passar el que va passar.

Em pregunto si la descentralització és una bona cosa. Es clar que els problemes resolts a la vora del ciutadà haurien de tenir, en teoria, una millor solució. Aquesta teoria com deia Schumpeter,és una teoria excel•lent que mai podrà ser refutada i a la que la única cosa que li falta és el sentit comú. I és que acostar la solució al ciutadà és una bona cosa, però donar poder a gent poc preparada i incompetent és un perill.

Malgrat, any 1908

En aquest començament de l’any 2008, en Janí m’ha preguntat com devia ser Malgrat el 1908. Heus aquí el que he trobat. Si algú té més informació, seria interessant que la fes sabedora.

Era alcalde en Fèlix Cardona i Paradeda. Va ser alcalde fins el mes de juny de l’any 1909. Era el pare del il•lustre capità de la marina mercant i explorador malgratenc en Fèlix Cardona i Puig.

Els carrers no estaven asfaltats. No es varen asfaltar fins vint-i-cinc anys després, l’any 1933, sent alcalde en Francesc Arnau i Cortina.


La carretera de Blanes

Durant l’any 1908, l’alcalde va haver de fer front a una gran polèmica sobre el traçat de la carretera de Malgrat a Blanes. L’any 1907, el traçat de la carretera va ser aprovat i adjudicat, i Malgrat hi havia de contribuir amb una quantitat de 4371,87 pessetes (una cinquena part del cost). L’ajuntament va recórrer aquesta contribució, ja que s’havien assignat a Malgrat terrenys que pertanyien a Palafolls. A més, al primer tinent d’alcalde, en Martí Casas i Albiol, es va oposar al traçat aprovat. Es va negociar amb la Diputació un nou traçat, i el 3 de març es va remetre un ofici demanant que el camí veïnal que s’estava construint fos una prolongació del carrer de Girona. Però els problemes varen venir quan la Diputació va demanar a l’ajuntament de negociar el canvi amb el constructor de l’obra i amb els propietaris, a més de fer-se càrrec de les despeses del nou traçat.

El sector de l’alcalde es va oposar a aquestes despeses, i va tenir quatre vots, mentre que el sector del Sr. Casas, amb set vots, va aconseguir aprovar el nou recorregut de la carretera. El 28 d’abril del 1908, el Sr. Casas va presentar una moció contra l’alcalde, al•legant pèrdua de confiança.

Finalment, el 29 de maig del 1908, el governador civil va decidir, un cop transcorregut el termini per arribar a un acord, que el camino vecinal de Madrid a Francia por Malgrat al confín de Gerona en dirección a Blanes, con ramal a Palafolls, que era el nom oficial de la dita carretera, es continués amb el traçat original.

Però les obres es varen paralitzar, i el vial no es ca construir fins l’any 1913.


Associació de Llauradors

El febrer del 1908 es crea la primera Associació de Llauradors Malgratencs, sindicat catòlic promogut per mossèn Armendares i un grup de llauradors, i que tenia la seva seu al carrer de Mar, 87. Aquesta Associació es va dissoldre l'any 1925.


Mercat i Casa Consistorial

El mes de març del 1908, s’ordena a les venedores de verdures que desallotgin les portes del solar del carrer del Carme destinat a la construcció d’una nova Casa Consistorial, i que es traslladin a la Plaça Major.

Varen començar les obres i la nova Casa Consistorial va ser inaugurada el 15 d’agost del 1913, sent alcalde en Joan Serra i Gastó.


Funcions benèfiques

El dia de Sant Josep (19 de març) hi va haver una funció benèfica al cinema Modern. Els guanys, 97,10 pessetes, es varen repartir entre els necessitats de la vila.

Un mes més tard, el 19 d’abril, es realitza una altre funció benèfica al cinema de Narcís Rabassa.


Seminari dels Maristes

El 14 de juliol del 1908 es va signar l’escriptura de compra de l’antiga fàbrica del senyor Sanllehí, per part dels Pares Maristes, destinat a la instal•lació d’un seminari menor i d’una residència pels religiosos vells. Avui és el col•legi Channel.


Visita del bisbe

El setembre del 1908, el bisbe de Girona, Francesc de Pol, va visitar Malgrat per confirmar els joves malgratencs.

Com a visita d’una alta autoritat, la corporació municipal va tractar aquesta visita al ple. Hi va haver una discussió molt viva, i es va d’haver de procedir a una votació, que va ser disputada. Finalment, es va decidir contractar l’orquestra de Tordera, per 100 pessetes, perquè actués enaltint l’esdeveniment.


La riera

El 19 de desembre del 1908 es produeix una revinguda de la riera que provoca la inundació de diversos carrers de la població.


Font: Malgrat de Mar, crònica d'un segle

La MAT i l’energia renovable

Sembla que, finalment, la línia de molt alta tensió (MAT) que connectarà França i Espanya es farà, malgrat que a moltes poblacions hi ha un moviment popular en contra. Aquesta línia tindrà una llargada de 55 quilòmetres, anirà de Baixàs, prop de Perpinyà, a Santa Llogaia d’Àlgema, prop de Figueres, tindrà una tensió de 400.000 a 500.000 volts i una potència de 1.200 megawatts.

Els que hi són contraris, argumenten que no s’ha justificat la necessitat d’aquesta línia i que tindrà un impacte econòmic i paisatgístic negatiu per les comarques de Girona.

Si hem de ser francs, aquesta línia no és necessària. Com no és necessari que els carrers estiguin enllumenats la nit ni que tinguem calefacció a les cases l’hivern. No és necessària, però sí molt convenient. Aquesta línia permet d’importar energia de França en hores punta, amb el conseqüent estalvi d’haver de posar en marxa centrals velles i contaminants per fer front a la demanda d’energia.

Quan a un impacte econòmic negatiu, aquest sí que no ha estat justificat per les associacions que s’oposen a la línia. I, pel que respecta al impacte paisatgístic, es troba molt disminuït amb el soterrament de deu quilòmetres de línia, al indret més crític: aquest soterrament fa que el projecte, que costaria 27 milions d’euros si tota la línia fos aèria, en costarà 120 milions amb el soterrament d’aquests deu quilòmetres (un quilòmetre de línia aèria costa de 400 a 500.000 €, mentre que un quilòmetre de línia soterrada en costa de 8 a 10 milions)

Podem dir que l’administració ha contestat, encara que parcialment, a les reivindicacions ecològiques d’una part important de la població afectada.


Tota Espanya amb energia renovable?

Greenpeace ha publicat fa un cert temps un informe molt interessant sobre la possibilitat de que Espanya estigui alimentada elèctricament per un sistema format al 100 % d’energia renovable. Es un informe llarg i relativament difícil de llegir. Arriba a la conclusió que amb energia fonamentalment eòlica i solar, la potència instal•lada que es podria tenir seria de 122 vegades més alta que la punta d’energia que es preveu per l’any 2050.

Així, doncs, no fan falta ni centrals nuclears, ni centrals de carbó, ni centrals de gas, ni línies com la MAT.

A més, diu Greenpeace, el cost d’aquesta energia renovable seria inferior al de les centrals clàssiques. Tot bo, tot maco, tot benefici.

Es clar que l’impacte paisatgístic a les comarques gironines, que són terres ventoses, dels molins eòlics, no es té en compte, tot i que seria molt més important que l’impacte de la MAT.

El problema el tindrem en l’alimentació elèctrica de nit, quan l’energia solar sigui nul•la, si és una d’aquestes nits que no fa vent (això acostuma a passar les nits on a la península hi ha un anticicló, i que, si és al hivern, coincideixen amb cels sense núvols i amb temperatures molt baixes). Però ningú no ha justificat que en aquestes nits no puguem anar al llit ben aviat, quan ens quedem a les fosques i sense calefacció.


I és que, per ara, ni ens podem refiar de les energies renovables, ni podem ser tant inconscients que ens oposem a la construcció d’una línia de molt alta tensió, un cop els impactes paisatgístics més importants hagin estat solucionats.

I del Pla Director de l’àrea del delta de la Tordera, què?

A principis de 2005, les localitats amb influència a l’àrea del delta del Tordera (Blanes, Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls) van prendre la decisió d’impulsar un pla director per avaluar l’estat d’aquest espai, el quart més important de Catalunya pel que fa a l’afluència d’aus migratòries, i marcar els criteris per a la seva conservació. Tot i que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va concedir una subvenció de 25.600 euros per a la seva redacció, el pla encara no s’ha elaborat.

Tampoc no s’ha constituït el consorci que havia de servir com a òrgan decisori sobre aquest territori tan sensible. Afers com ara la pressió dels càmpings de Blanes i Malgrat, l’entrada de vehicles, la colonització de l’espai per part d’espècies animals i vegetals no autòctones, la sobreexplotació dels aqüífers i les diverses actuacions humanes (com ara la recent extracció de sorra del fons marí) posen en perill l’equilibri a l’espai.

Llegim això al Diari de Girona d’abans d’ahir. Tenim a Malgrat, dins del territori municipal, una part d’un dels espais naturals importants de Catalunya, i no hem estat capaços de fer l'esforç suficient per posar-nos d’acord amb els altres ajuntaments veïns per treballar per la seva conservació.

Segons es va definir, l’estudi ha de constar de tres fases: recopilar la informació existent sobre el paisatge, la hidrologia, el patrimoni cultural i el planejament urbanístic; elaborar un informe de diagnòstic ambiental i definir les propostes concretes d’actuació a emprendre per part dels quatre municipis implicats.

Les preguntes que ens fem són: on es troba ara mateix la tramitació d’aquest Pla Director? Quines han estat les actuacions del govern municipal de Malgrat sobre aquest tema?

No n’hi ha prou de dir que tot el que fem és “sostenible”, i posar, per demostrar-ho, quatre bombetes de baix consum o una instal•lació d’aigua calenta solar al pavelló. Tenim a Malgrat un tresor ambiental que cal cuidar. Tenim a Malgrat (veiem el que està passant a Blanes) un perill imminent d’erosió a la costa que podria ser degut al que s’ha fet a la Tordera. Ser “sostenible” és també ocupar-se d’aquest tema. No fer-ho seria una greu irresponsabilitat.

Sobre un augment de plantilla

Trobo en Janí amb aire estudiós. Es que m’he apuntat a una acadèmia que preparen per ser empleat municipal i estic fent pràctiques per presentar-me a l’augment de plantilla, em diu.

Efectivament, el negoci municipal rutlla, i fins i tot es preveu una ampliació de plantilla.

I no oblidis que els sous augmenten el 6 %, em diu en Janí, val la pena apuntar-s’hi.


Quants llocs de treball es creen?

Es proposa la creació d’una oficina de gestió del projecte de barris, depenent directament de l’alcaldia, i amb la mateixa alçada organitzativa que una àrea, per gestionar el “projecte d’intervenció integral al barri del Castell” que, recordem-ho, té un pressupost de 7,8 milions d’euros a realitzar en quatre anys.

Aquesta oficina estarà formada per quatre persones: un cap d’oficina, un arquitecte tècnic i dos auxiliars administratius. Un, que té una certa experiència en això de projectes, opina humilment que s’hauria pogut fer la feina amb la meitat del personal que s’agafa.

Per altra banda, es creen 13 llocs de treball:

- serveis generals: un segon administratiu de l’arxiu, un notificador i un segon auxiliar d’informàtica.
- serveis territorials i de medi ambient: un lletrat.
- serveis personals: un segon educador social i un dinamitzador juvenil.
- governació: quatre agents de policia local i tres agents cívics.

Això del notificador és curiós: en un moment on es procura que hi hagi cada vegada menys paper i més informàtica, fa falta un notificador que porti els papers d’una taula a una altre. O potser portarà el cafè?

I se’n amortitzen 2: un socorrista de piscina (per externalització del servei) i un conserge d’escola d’adults.

El que fa un augment de plantilla de quinze persones, a més de passar un auxiliar tècnic de turisme a temps complet (abans només se’l tenia a la temporada turística)

Tot això es va discutir i aprovar al ple del mes de novembre.

A les diverses crítiques fetes a aquest augment de personal per ERC, a Sra. Campoy intervé dient que ”cada vegada caldrà més personal, indicant que, si la gent no aprova a l’escola, s’ha de fer l’escola d’adults, que si hi ha fracàs escolar, s’ha de muntar un Casal, que si hi ha un parc amb dues-centes persones cal que hi hagi un parell de vigilants per si hi ha alguna incidència, de forma que la laxitud de la societat en general fa que les administracions hagin de cobrir cada vegada més necessitats i cada vegada més les plantilles dels ajuntaments aniran en augment, estimant que, si les coses no canvien i es volen atendre les demandes, la partida de personal s’acabarà menjant els pressupostos municipals, llevat que es digui que segons què no toca”.

Els diversos grups manifesten el seu temor de veure aquests augments tan importants de personal.

Finalment, s’accepta la proposta amb els vots en contra de ERC i de ICV-EUiA.


Una veritable empresa

La plantilla de l’ajuntament quedarà formada per 208 persones, repartides com segueix:

Funcionaris de carrera = 94, repartits de la manera següent:
- Funcionaris de l’escala d’administració local = 3 (secretari, interventor i tresorer)
- Funcionaris d’administració general = 27 (1 tècnic de gestió tributària, 14 administratius, 11 auxiliars administratius i un notificador)
- Funcionaris d’administració especial = 11 (1 cap d’àrea de serveis territorials i medi ambient, 1 cap d’unitat administrativa, 1 tècnic arxiver, 1 tècnic medi ambient i inspecció, 1 tècnic inspector d’obres, 1 tècnic medi ambient i activitats, 1 tècnic auxiliar de recursos humans, 1 tècnic auxiliar responsable de compres, 1 tècnic auxiliar de secretaria, 1 tècnic auxiliar de cadastre i 1 tècnic auxiliar de biblioteca)
- Cos de policia local = 53 (1 inspector, 1 sotsinspector, 3 sergents, 6 caporals, 40 agents i 2 agents de 2ª activitat)

Personal laboral = 114, repartits en 97 estables a jornada completa i 17 de temporada a jornada complerta:

Estables = 97
- Tècnics superiors = 5 (1 cap de secció urbanisme i obra, 1 cap de serveis a la persona, 1 arquitecte superior, 1 cap d’àrea d’habitatge i projectes urbans i 1 lletrat)
- Tècnics mitjos = 15 (1 arquitecte tècnic, 1 arquitecte tècnic d’habitatge, 3 treballadors socials, 2 educadors socials, 1 tècnic del GIS, 1 tècnic d’informàtica, 1 tècnic d’inserció laboral, 1 responsable de l’escola d’adults, 1 tècnic de comunicació i 3 mestres de l’escola d’adults)
- Tècnics = 8 (1 coordinador de serveis del territori, 1 tècnic de joventut i cultura, 1 responsable de ràdio Malgrat, 1 tècnic d’activitats turístiques, 3 tècnics auxiliar biblioteca i 1 tècnic auxiliar d’ensenyament i esports)
- Auxiliars tècnics = 9 (2 informació i registre, 2 auxiliars tècnics de turisme, 2 auxiliars tècnics d’habitatge, 2 auxiliars d’informàtica i 1 dinamitzador juvenil)
- Encarregats i personal qualificat d’oficis = 21 (1 encarregat enllumenat, 1 encarregat jardineria, 1 encarregat serveis d’obres, 4 oficials 1ª enllumenat, 3 oficials 1ª jardineria, 2 oficials 1ª d’obres, 4 oficials jardineria, 2 oficials obres, 1 supervisor de qualitat, 1 treballador familiar i 1 responsable de centres cívics)
- Personal no qualificat = 20
- Subalterns = 19 (10 obres, 1 enllumenat, 10 jardineria)

Temporada = 17
- Auxiliars tècnics = 4 (1 turisme, 1 encarregat i 2 col•laboradors casal d’estiu)
- Subalterns = 12 (11 educadors casal d’estiu i 1 conserge piscina municipal)
- Tècnics mitjos = 1 (mestre escola d’adults)

No tinc elements suficients per discutir cada lloc de treball, però m’atreviré a dir els que em semblen exagerats en nombre:

- administratius a l’administració central (en total, n’hi ha 25)
- agents de policia local (encara que, si ens fixem en al pressupost, els ingressos per multes i sancions passen de 275.000 € el 2007 a 320.000 pel 2008; i eren de 125.000 € al pressupost de l’any 2005; és a dir, fa falta molts policies per augmentar els ingressos de l’ajuntament)
- auxiliars tècnics de turisme (n’hi ha, en total, quatre)
- personal no qualificat


La (in)coherència i la (ir)responsabilitatd’una gestió

El que ha dit la senyora Campoy (si les coses no canvien i es volen atendre les demandes, la partida de personal s’acabarà menjant els pressupostos municipals, llevat que es digui que segons què no toca) és una mostra de seny. I té tota la raó. El problema, però, és que sabent que aquest augment de plantilla és mortal pel futur financer de l’ajuntament, és ella mateixa la que el proposa.

El personal de l’ajuntament funciona com cal? La senyora Campoy ens explica que considera que la mitjana d’aquest Ajuntament és eficient, eficaç i sap fer les coses ben fetes, i que, com a tot arreu, hi ha gent que li costa més.

La senyora alcaldessa, fent aquesta afirmació, no es basa en res de tangible, o al menys, no ens diu res que ens demostri el que diu. Amb una plantilla com la proposada, no solament es menja el pressupost, sinó que fa una demostració de la seva incapacitat de veure les coses tal com són: per gestionar correctament un ajuntament de 18.000 a 19.000 habitants, amb 160 o 170 persones n’hi hauria d’haver prou: tota la resta és burocràcia inútil, que s’autoalimenta. Quan s’infla la plantilla, només es demostra la incapacitat de gestió dels seus responsables. O, millor dit, dels seus irresponsables.

La mateixa alcaldessa ho explica bé: llevat que es digui que segons què no toca. I aquest és el treball d’un regidor responsable. Tots volem el màxim, però el regidor responsable ha de saber fer la part del què vol fer i del què pot fer, i decidir el que no toca. I l’equip de govern actual no ho ha sabut fer. Per què?. No ho sé. Donaré algunes possibilitats:

- una impossibilitat de saber decidir quines coses són més importants que d’altres.
- una manera “de col•locar” els seus amics i de pagar alguns favors.
- una posició que consistiria a dir “després de mi, el diluvi”, que consistiria a ofegar les finances de l’ajuntament pel proper alcalde.
- una incompetència estructural (el que es diu manca de frescor política o de gestió) pel fet d’haver estat governant massa temps, i que fa que no es pugui ser crític amb l'existent.

I la costa continua retrocedint

Aquesta impressionant imatge del retrocés de la costa a Blanes l’he treta del blog La Natura al Baix Tordera, del 8 de gener.

I ara, la “nova” solució per s’Abanell, perquè aquest estiu s’hi puguin banyar, serà la de tornar a treure sorra del davant del cap de la Tordera..., quan tots sabem el què ha esdevingut la darrera actuació d’aquest tipus.

Els comentaris que hi fa el company blocaire són dignes de ser llegits. Els reprodueixo:

Finalment, i tot i que s’han explicat les causes, les possibles solucions, així com els inconvenients i la inutilitat d’abocar sorra dragada que amb el següent temporal desapareix... finalment... més del mateix i a costa de perjudicar la única zona humida d’aquest tram del litoral.

Ni es té en compte ni es diu...

Més retrocés de la costa a la desembocadura = menys superfície natural i salinització = menys biodiversitat i més pressió humana = més deteriorament i menys atractiu = més oblit per part de les administracions = més artificialització = pèrdua d’un espai natural?

Més dragatges davant del delta = més deteriorament de les comunitats animals del fons marí = més temps de regeneració = menys biomasa i biodiversitat = menys recursos pesquers = menys recursos alimentaris per a les aus marines = menys pesca i menys aus marines.

Més esculleres de pedra i artificialització de la costa = menys superfície i menys atractiu = menys turisme familiar o de qualitat = menys recursos econòmics i més turisme de borratxera = més despeses municipals i més problemes = cap a on vol anar Blanes?

Entre altres, però la gent vol sorra ja, oi?

Aprovarà aquesta vegada el ple de l’ajuntament de Malgrat una moció contra aquesta nova barbaritat?

Can Feliciano: el serial continua

La coherència del PP

Finalment, el PP ha parlat. La senyora Ana Vega, la regidora d’aquest partit, que ara forma part del govern municipal, va anunciar que donarà suport al projecte inicial, que es va aturar fa uns mesos, després de les mobilitzacions populars per salvar l’arbreda de Can Feliciano. La decisió, a més, s’ha pres després que el vot del PP servís per encarregar l’estudi d’un altre projecte que valorés la possibilitat de salvar els arbres. Segons la regidora, la posició del PP no va ser «prou ben entesa pels grups de l’oposició». «Nosaltres no ens oposàvem al projecte inicial i el que sí acceptàvem era que s’estudiés si hi havia una alternativa que millorés l’actuació». En aquest sentit, la popular justifica que en l’anterior mandat el govern municipal, integrat aleshores pel PSC, CiU i el PP, va votar a favor de la canalització, i que el programa electoral dels populars ja havia inclòs el desenvolupament d’aquesta actuació.

«Sent coherents amb la nostra posició com a equip de govern en el mandat anterior i en aquest, donarem suport al projecte inicial de canalització de la riera de Malgrat», va dir la regidora.

Llàstima que la coherència del PP no valgui per res, ja que els seus socis de govern ja han canviat d’opinió, i no volen saber res del projecte incial.


La moció del PSC

No n’hi havia prou amb dos projectes per la riera, en al tram de can Feliciano, que ara n’hi ha tres. Efectivament, el grup municipal denominat PSC ha preparat una moció per demanar a l’ACA una modificació del projecte ja aprovat, que consisteix en el reforçament de la canalització de la Riera de Palafolls en el tram pendent d’executar per possibilitar el seu posterior i eventual cobriment per un ús compatible amb el d’espai verd.

D’una manera extemporània (que és la mateixa qualificació que en llarguíssim preàmbul que argumenta la moció tracten la resolució aprovada pel ple del 4 de setembre), ara el grup denominat PSC ha descobert que el tram no es podrà cobrir. No ho entenc. En el vídeo de l’ajuntament se’ns presentava com quedaria la riera en aquest tram, bruta i amb grafitis com la de Canet, i ara resulta que aquesta bona gent el que volien era cobrir-la, per vertebrar-nos, atès que l’objectiu municipal és consolidar-la com un eix cívic i vertebrador en coherència amb el tram ja executat.

Llegir el preàmbul que argumenta la moció és un exercici d’educació cívica que recomano a tothom: escrit en un llenguatge de funcionari tecnocràtic, és tot un reguitzell de frases buides, que, si no fos que ens hi juguem els calés, de vegades et fan riure. Per argumentar la nova moció, els seus autors s’inspiren en una documentació impressionant, res més que vuit documents, dels que n’extreuen el que els convé per la seva argumentació (Pla director de protecció contra avingudes al Maresme del 1992, el Projecte constructiu de la canalització de la Riera de Palafolls entre el C. Riera i el C. del Carme, l’Informe ambiental de la Riera de Palafolls, elaborat per Innova al 2003, l’Informe botànic i faunístic de la Riera de Palafolls, de l’agost del 2007,l’Informe Tècnic preliminar sobre la vegetació existent a la Riera de Palafolls, fet per l’ACA l’agost del 2007, Avaluació del perill de l’arbrat de la Riera de Palafolls a Malgrat de Mar, del desembre del 2007, i, finalment, el Text refós del pla d’ordenació urbanística municipal i el Pla integral de mobilitat i accessibilitat al municipi de Malgrat de Mar )

De tota aquesta immensa quantitat d’escrits i documents en dedueixen diverses coses:

- que la moció aprovada al ple del 4 de setembre no té ni cap ni peus, ja que demana preservar l’espai natural de l’arbreda de can Feliciano, mentre que, per exemple, al Informe tècnic preliminar sobre la vegetació, de l’ACA, es diu que la Riera de Palafolls s’ubica enmig d’una zona urbana, motiu pel qual progressivament ha perdut tota condició de sistema natural per a transformar-se en una llera fortament modificada amb una funció prioritària de desguàs hidràulic. Com que es pot suposar que els autors de la moció coneixen la diferència entre espai natural i sistema natural, l’ús d’aquesta frase per criticar la moció aprovada el 4 de setembre és, almenys, poc convincent.

- que el projecte alternatiu presentat per l’ACA no és coherent, ja que pretén naturalitzar un espai plenament urbà. O serà que l’equip de govern consideraria que si s’hagués utilitzat el mot vegetalitzar en comptes del mot naturalitzar el mateix projecte hagués estat coherent?

- com que han descobert que amb el projecte ja aprovat el nou tram de riera que es vol canalitzar no podrà ser cobert, el troben incoherent amb el que, en diversos documents dels esmentats més amunt, es diu que es vol consolidar la riera com eix cívic vertebrador i connector del municipi. I se’n donen compte ara. Que el projecte ja aprovat no permetia un cobriment mínimament segur era evident des del principi, i no feia falta haver fet estudis superiors per veure-ho. Si així és com el govern municipal fa el seguiment dels seus projectes, no m’estranya gens que, si ho mirem bé, a cada obra important hi podrem descobrir algun nyap. D’això, en llenguatge clar, en diuen incompetència. La volen dissimular donant permís (no oposant-s'hi) a l'ACA, en la nova moció, per refer el pont, si l'ACA ho considerés necessari.

No tots els arguments de la nova moció són tan ridículs. N’hi ha que tenen el seu pes. Per exemple:

- la modificació proposada per l’ACA només permet de salvar tres arbres més que la solució ja aprovada.

- el desdoblament de canals exigeix de refer el pont del carrer de Riera. Si bé aquest argument pot ser fal•laciós, ja que, a primera vista, la secció d’aquest pont, sent més petita que la secció standard de la resta de l’endegament, hi ha dubtes seriosos que pugui deixar passar els 61 m3/segon calculats com a necessaris. Això, que és evident per tothom, no ho va veure el govern municipal al seu temps, ni es va assegurar amb l’ACA que aquest pont no fos un obstacle: una altre mostra d’incompetència.

- l’alternativa implica un augment de cost. Es veritat, però, i la nova alternativa proposada en la nova moció, és gratuïta?

- la conservació de la zona naturalitzada prevista a l’alternativa serà cara. Es veritat, però el manteniment d’una riera coberta perquè sempre estigui neta, no ho és?

En definitiva, el denominat grup municipal PSC presentarà la moció següent:

PRIMER.- Sol•licitar a l’Agència Catalana de l’aigua la continuació immediata de l’execució de les obres segons el projecte aprovat al juliol del 2004, vist que havent analitzat l’alternativa lliurada s’entén que no respon satisfactòriament a l’objectiu de la moció de 4-9-2007, que no era altre que el de preservar l’espai natural de l’arbreda de Can Feliciano. L’alternativa afecta tant sols 3 arbres menys respecte del projecte aprovat, i no és congruent amb els objectius estratègics de l’ajuntament, de consolidar la riera com eix cívic en un espai urbà.

SEGON.- Demanar el reforçament de la canalització de la Riera de Palafolls en el tram pendent d’executar per possibilitar el seu posterior i eventual cobriment per un ús compatible amb el d’espai verd, segons dictamen tècnic que s’acompanya, atès que l’objectiu municipal és consolidar-la com un eix cívic i vertebrador en coherència amb el tram ja executat (alternativa B del dictamen).

TERCER.- Manifestar que l’ajuntament no s’oposa a la millora de l’endegament del pont del Cr. Riera si l’ACA continua estimant oportuna i necessària aquesta intervenció.

Per això han encarregat un estudi tècnic a la societat d’enginyeria TADEC, S.A., titulat Valoració de les alternatives d’adaptació de la canalització projectada del torrent de Palafolls, entre els carrers de Riera i de la Passada (tram de can Feliciano), que facilitin el seu cobriment.


L’estudi tècnic

Es contemplen tres possibilitats:

A - sobrecàrrega de 400 kg/m2 + càrrega puntual de 15 tones al centre (que és el càlcul de la part ja coberta de la riera)

B - sobrecàrrega de 500 kg/m2 + dues càrregues de 4 tones als laterals

C - sobrecàrrega per a passarel•les de vianants (400 kg/m2 i càrrega puntual de 6 tones, no compatible amb la sobrecàrrega)

No s’haurien de contemplar els dos darrers casos, ja que tenir un cobriment de la riera amb dues capacitats de càrrega diferents donarà, tard o d’hora, pas a un accident greu, ja que sempre n’hi haurà un que no ho sabrà i hi anirà amb un vehicle més pesat que el que l’estructura pot aguantar.

Seguir els càlculs del projecte és un xic complicat, ja que hi ha uns càlculs manuscrits difícils de seguir, i desprès hi ha els resultats fets per ordinador, que no es detallen. Però, amb un bon manual de formigó armat es pot veure que el projecte és tècnicament correcte. Consisteix, bàsicament, en augmentar la quantitat de ferro dels murs laterals i de les seves bases, que gairebé es duplica.
Per altra banda, el sobre cost de la solució A, estimada en 90.000 €, està notablement subestimada.

Un altre problema: en la nova moció es demana que es reforcin els murs laterals de l’endegament, per a un recobriment que es farà posteriorment. Seria tècnicament millor, i econòmicament més raonable, fer, de bon començament, un calaix tancat, si el que es vol fer és el cobriment. Es clar que l’ACA, probablement, no el voldrà finançar.


La posició de l’ACA

L’ACA ha manifestat que, es triï el projecte que es triï, no acceptarà el cobriment del tram entre el carrer de Passada i el carrer de Riera.

Es de suposar que l’alcaldessa presidenta, a la vegada que presenta la moció al ple, haurà tocat el sentiment dels seus col•legues de partit que governen a la Generalitat, per convèncer (obligar) al director de l’ACA a canviar d’opinió.


Conclusió

Hi haurà, doncs, una selecció entre dues opcions, totes dues legítimes, i totes dues extemporànies (és a dir, presentades fora del seu temps), i que responen a dues concepcions diferents del urbanisme: formigó i espais verds.
Personalment, penso que preservar els espais verds disseminats dins del poble és una millor solució que l’enformigonament massiu, però respecto a qui pensi el contrari.

També puc dir, perquè ho he vist en altres poblacions, que per vertebrar el poble (és a dir, donar-li consistència i estructura internes) no fa falta un cobriment de la riera en el tram proposat, ja que, si es té bona voluntat, cosa que sembla escassejar a la casa gran, es pot considerar una zona de passeig al costat de la llera, cosa que possibilitaria el projecte alternatiu de l’ACA. I puc dir que probablement el passeig vertebrador que en resultaria seria més agradable que un passeig que sigui la simple continuació del que s’ha fet i s’està fent sobre la riera.


I acabo amb una consideració que ja he fet fa temps: tinc els meus dubtes que un cabal de 61 m3/segon sigui suficient per assegurar un temps de retorn de 100 anys. Es clar que això, en l’estat actualment tan enverinat de la discussió, no té cap importància per ningú. Per això, demanar a l’ACA els detalls del seu càlcul sobre aquesta qüestió no deu estar a l’ordre del dia.

Més sobre s’Abanell

Publica avui el Diari de Girona les destrosses que el temporal ha fet al passeig de s’Abanell, a Blanes, de les que la foto adjunta n’és una imatge clara.

Ens trobem, ja ho hem dit alguna vegada, davant d’un fenomen del que desconeixem (i ho dic en plural, ja que el desconeixement dels “experts” és sensiblement igual que el meu) les causes d’aquests destrosses: la sorra que es va treure fa uns anys per regenerar les platges de Malgrat i de Lloret? O bé es tracta d’una altra causa?

Davant la nostra ignorància potser hauríem d’aturar la nostra propensió constructora (i destructora) i fer una reflexió sobre el medi ambient.

Això em fa recordar que hi ha un consell de conca de la Tordera, que aviat hauria de sortir algunes conclusions, que estudiarem amb deteniment.

No oblidem la dita de la barba i del barber.

El canvi climàtic a casa nostra

Això del canvi climàtic global m’aclapara una mica. Això de global és massa per a mi, que soc home casolà i a qui el viatjar em cansa. Així doncs, he anat a consular el canvi climàtic català, el de la vora de casa. Res millor que connectar-se directament amb la NASA, que, a través del GISS (Goddard Institute for Space Studies), segueix les temperatures d’arreu del món, que són les que serveixen per calcular la temperatura mitjana del planeta.

Primera sorpresa: no hi ha cap observatori a Catalunya. Catalunya, pel que respecta al canvi climàtic, no existeix! A l’observatori de Barcelona, les dades comencen l’any 1880, i s’acaben l’any 1985. Al del Montseny, les dades van del 1941 al 1987.

Que no caigui la moral. Anem a la Catalunya Nord, al País Valencià i a les Illes, que sí que compten per la comptabilitat climàtica:

- a Castelló hi trobem un canvi climàtic de campionat: després d’una manca de dades al mig dels noranta, hi trobem una pujada de les temperatures impressionant, que fa pensar més en un canvi del mètode de mesura que en un canvi real del clima.

- a València podem veure-hi una pujada continuada de les temperatures a partir dels anys vuitanta, un veritable canvi climàtic.

- a Alacant, després d’un refredament més que sospitós, les temperatures actuals són semblants a les dels anys seixanta. Res de particular, doncs. Un canvi climàtic més aviat pobre.

- a Perpinyà, les temperatures actuals semblen les mateixes que les dels anys cinquanta, encara que hi ha pocs valors d’aquella època.

- a Palma de Mallorca, hi fa més fred ara que l’any 1880, i les temperatures actuals no són pas les més elevades de la sèrie. Un refredament a les illes?

Que què se’n pot deduir, de tot això? Que el canvi climàtic no ha arribat a casa nostra? Que les mesures de temperatures són més o menys exactes?

La única cosa que en podem deduir de manera clara és que els observatoris catalans no són presos en serio per la NASA, i que no compten per calcular la gràfica global, la que haureu vist mil vegades i que va a missa. No em pregunteu el per què Catalunya no compta per la confecció de la corba que representa la icona de la nova religió del segle XXI, perquè no ho sé.

La ciència moderna

He començat l’any de manera estudiosa. Mentre a la tele hi havia el clàssic concert d’any nou, em vaig dedicar a rellegir la història de la relació entre el compte duc d’Olivares i Catalunya, a la primera meitat del segle XVII. I rellegia aquesta història després d’haver obert els ulls com taronges al llegir la carta al som-hi! del mes de desembre de l’Isidre Mollfulleda i Verdaguer, titulada Encara sota el decret de Nova Planta. Quina llàstima que faci falta tergiversar la història d’un país per justificar que s'és independentista.

Però el que més m’ha impactat d’aquest principi d’any han estat dues notícies “científiques”.


La fi del món pel 2012

A la contra de la Vanguàrdia d’avui hi ha una entrevista al senyor Lawrence E. Joseph, autor del llibre Apocalipsi 2012, en la que l’entrevistat ens anuncia la fi del món pel 2012. Ho fa amb arguments més o menys científics (ens parla de esquerdes en el camp magnètic de la terra, que aneu a saber què són, i que són de la grandària de Califòrnia), amb perfectes idioteses (l’any 2012 el sistema solar es trobarà al centre de la nostra galàxia), i amb prediccions de diverses cultures, com la judaica i la maia.

Menys mal que ho explica amb sentit del humor, i que em fa l’efecte que ni ell mateix s’ho pren en serio. El que puc assegurar és que no perdré el temps llegint el seu llibre.

I si fos veritat? Ho sentiria per en Carod, que no podria fer el seu referèndum.


L’energia inacabable, neta i barata

L’altra gran notícia científica d’aquest principi d’any l’he trobada al som-hi!. L’amic Soto fa una entrevista a un personatge calellenc que respon present al nom de Tomàs Cusell i Mallol. Aquest polifacètic senyor, a més de pintor, és el descobridor del invent del segle: la utilització de la força de la gravetat per generar una energia totalment neta, suficient i rendible per substituir i transformar els actuals sistemes energètics.

He llegit l’entrevista amb gran interès. He arribat a la conclusió, no sé si exacta, de que l’invent del senyor Cusell és el d’aprofitar l’energia dels allaus, tant naturals com provocats. Amb poca energia, es provoca un allau, que, en la seva caiguda, en genera molta més. No sé si l’invent és exactament això, però, si tinc temps i ho trobo, procuraré examinar la patent que diu que ha fet, no fos cas que es tractés de quelcom genial, amb el que el senyor Cusell, en Janí i un servidor ens poguéssim fer rics.

Mentrestant, faig part dels que miren aquest gran invent amb un somriure d’incredulitat, probablement pel que vaig aprendre a l’escola d’enginyers, ja fa molts anys. Sense pretendre que, un cop aprovades les assignatures, ja ho sabia tot, com diu el senyor inventor dels que no han pres seriosament el seu invent.

I jo em pregunto: com s’ho fa l’amic Sebastià, a qui felicito, per trobar aquests personatges tan curiosos a Calella (i ho dic recordant l’entrevista que va fer al Zorro de Calella)? Per què a Malgrat no hi ha ara mateix personatges d’aquest tipus?


S’acabi el món d’aquí a quatre anys o no, ens fem rics o no amb l’energia de la gravetat del senyor Cusell, esperem que l’any 2008 ens porti salut. Que, amb salut, tota la resta que ens pugui arribar es fa més passador.

Bon any a tothom.

Canvi climàtic (i 7) – Conclusions

El clima està canviant?

El clima no ha deixat mai de canviar: en els darrers 420.000 anys si ha hagut quatre eres glacials, d’uns 100.000 anys de durada cadascuna, amb intervals càlids. Ara estem vivint el darrer d’aquests intervals, que va començar fa uns 15.000 anys. Aquest “estiu” que estem vivint s’ha d’acabar algun dia, i probablement serà seguit d’una altra era glacial.

A més, aquests darrers 15.000 anys “d’estiu” no han estat gens regulars: fa uns 12.000 anys, una onada de fred sec va fer que els homes, que eren pescadors i recol•lectors, inventessin l’agricultura i la ramaderia. Cap a l’any 2.200 abans de Crist, un canvi climàtic va arruïnar la primera ciutat que va existir: Ur, a la Mesopotàmia; aquest canvi de clima va ser produït per una enorme erupció volcànica. L’època romana va ser de clima més aviat temperat, que va durar fins a començament del segon mil•lenni. El període del 1300 al 1850 va ser un període fred. Els canvis de clima varen ser la causa de la desaparició de la civilització maia i de les dues edats fosques de l’imperi egipci. I així podríem continuar.


Es coneix el perquè d’aquests canvis de clima?

D’alguns, sí. Per exemple, dels deguts a fortes erupcions volcàniques. Pels canvis més profunds, en canvi, és molt complicat de determinar-ne la causa. Una variació mínima de l’angle d’inclinació del planeta o de la seva òrbita poden generar variacions colossals del clima. La radiació del sol pot variar: de fet, se sap que ha variat al llarg de milions d’anys.


I el canvi climàtic actual?

Hi ha una evidència de que la temperatura mitjana del planeta ha augmentat des de fa cent anys. Aquest augment ha estat relativament petit, de menys d’un grau. Per altra part, degut a la combustió creixent de combustibles fòssils, la concentració de CO2 ha augmentat. Com que el CO2 és un gas d’efecte hivernacle, és fàcil fer una correlació antre aquests dos fets.

El que és més complicat de contestar és la part de l’augment de temperatura degut a l’augment del CO2 i la part deguda a causes naturals, les de sempre.

Tenim una sèrie de coneixements preocupants, però també hi ha moltes coses que desconeixem. Aquestes coses que desconeixem poden ser bones o dolentes, no ho sabem. Ni sabem de quina manera poden influir en el canvi climàtic. Hem de ser molt prudents al interpretar el que coneixem. Sobre tot, hem de continuar investigant.


Per què, doncs, tot aquest enrenou, que ens venen com certeses?

Això forma part de la comunicació. Si no s’anuncien desgràcies no es ven. Si no s’anuncien desgràcies, ningú t’escolta. El que fa l’Al Gore, per a mi és exagerar. Es volen trobar notícies que impactin el personal sembrant terror per coses de les que no se’n està segur i que són a llarg terme.

Això no vol dir que tot sigui fals. Hi ha un problema del que desconeixem molts aspectes, però hi ha un problema que hem de tractar seriosament. El que sabem segur és que des de fa 150 anys hi ha hagut una emissió molt forta de CO2, i que la concentració d’aquest gas ha augmentat un 30 %, i que això és un augment molt important. Tot el que podem afirmar és que en el segle XX la temperatura ha augmentat entre mig i un grau. El que ve a dir l’IPCC és que en el segle XXI la temperatura, si seguim així, augmentarà, potser, un parell de graus més. I no podem afirmar res més. Tota la resta són conjectures més o menys gratuïtes.

En tot cas, és clar que el nostre consum d’energia depèn massa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I tothom està d’acord en que aquestes emissions s’han de reduir.


I de la pujada del nivell del mar, que en dius?

S’han dit moltes coses. L’Al Gore parla d’un augment d’uns quants metres. Em sembla molt exagerat. Un 95 % de l’aigua continental gelada es troba a l’Antàrtida, i allà les temperatures estan baixant. I recordem que la fusió dels gels oceànics no fan pujar gens el nivell del mar. No hi ha cap certesa de que el nivell del mar pugi més de 30 a 40 centímetres els propers cinquanta anys. Després, ja es veurà més endavant, quan es tinguin més dades.


Com ens pot afectar la pujada de la temperatura de dos graus?

Depèn on ens situem. A Noruega, per exemple, estaran encantats. A Galícia, probablement també. I no oblidem que amb hiverns més suaus, es necessita menys calefacció i s’envia menys CO2 a l’atmosfera.

Les prediccions que es fan sobre la influència d’aquest possible augment de temperatura sobre els climes locals són molt poc fiables.


I davant aquestes incerteses, no és millor prendre mesures per prevenir, i dir que tot es presenta negre no és millor que dir que no hi ha cap problema?

Potser si, no ho sé. Però també podria ser pitjor el remei que la malaltia. Si es prenen decisions precipitades, degudes a estats emocionals causats per l’exageració, poden ser decisions equivocades. Un animal espantat no pensa, no fa res, corre i pren decisions que el precipiten cap al perill que vol evitar. Si la nostra societat s’espanta, podria fer el mateix.


I els que tenen certeses?

S’equivoquen. A la ciència no hi ha certeses, només hi ha probabilitats, no hi ha absoluts. En canvi, molts han convertit el canvi climàtic en un dogma, amb certeses absolutes: s’enganyen i enganyen al públic. Els ecologistes que defensen com científica la certesa que tenen saben, si són intel•ligents, que estan enganyant al públic.


Conclusió?

Ja ho he dit al principi: el clima canvia, i ho fa, en part, degut a l’augment de gasos d’efecte hivernacle. No sabem si aquesta part és o no majoritària, per desconeixement d’altres factors que també en podrien ser una causa important (la variació de la radiació solar en seria una, per exemple), i que han estat la causa d’una variació important del clima en temps històrics.

S’ha de continuar investigant per anar reduint les coses que desconeixem i que també poden influir sobre el clima.

Ens hem de preocupar per reduir els gasos d’efecte hivernacle en el nostre consum d’energia.

I, sobretot, no considerem tot el que ens diuen com un dogma. Hi ha encara molts punts foscos en aquesta nova religió.

En resum, hem d’aprendre a viure amb incerteses. Encara que a tots ens agradaria tenir certeses per prendre les bones decisions.

Ah, i llegiu la contra de la Vanguardia d'avui, on el Sr Brian Fagan diu coses molt interessants, algunes de les quals he reproduït més amunt. I si podeu, llegiu el seu llibre El llarg estiu. Es molt interessant, i és senzill de llegir.