dilluns, de gener 24, 2022

Balanç de l’any 2021 (3) - La crisi energètica global

L'any 2021 s'ha caracteritzat per una escassetat de carbó a nivell mundial. D'una banda, hi ha hagut dificultats per augmentar la producció de carbó per satisfer les necessitats creixents d'energia i, per altra banda, a causa dels sobrecostos que està originant el bec del dièsel a l'extracció del carbó i també, encara que en menor mesura, dels sobrecostos mediambientals.

El consum de carbó representa el 48% de l'energia primària total consumida, seguit del petroli (26%), del gas natural (12%), de l'energia hidroelèctrica (7%), de les renovables (5%) i de la energia nuclear (2%). Per això la gran importància, des del punt de vista energètic, de l'escassetat de carbó.

Els principals consumidors de carbó al món són la Xina (54% del consum total), l'Índia (12%), els Estats Units (6%), Japó (3%), la Federació Russa, Indonèsia, Àfrica del Sud i Corea del Sud (2% cadascun)

No se n'ha parlat gaire, però tant la Xina com l'Índia estan patint des de fa mesos apagades elèctriques repetides (estem parlant de dos països que engloben el 35% de la població mundial i que són el primer i el segon consumidor mundial de carbó) ). La manca d'electricitat està afectant la producció industrial xinesa, i els porta a acaparar altres combustibles, principalment gas natural, per muntar un pla de xoc de transició energètica.

Mentrestant, Sud-Àfrica pateix apagades rotatòries per incapacitat de generar prou electricitat, també per falta de carbó. Pakistan es veu obligat a utilitzar productes petrolífers per generar electricitat alhora que ha hagut de parar el seu sector industrial perquè no aconsegueix comprar prou gas al mercat internacional.

Com a resultat d'aquesta escassetat de carbó, la competència per accedir al gas natural ha augmentat i ha donat com a resultat un augment molt important del preu. El gas ha esdevingut el substitut natural del carbó tèrmic. Tant la Xina com l'Índia han augmentat la demanda. A Espanya, el preu ha passat dels 15 a 20 €/MWh dels anys anteriors a uns 80 €/MWh en els darrers mesos.


D'altra banda, el subministrament de gas natural a Europa no està assegurat. Els països centreeuropeus depenen del gas natural rus per al subministrament, però per motius polítics (la possible invasió d'Ucraïna per part dels russos impedeix la inauguració del gasoducte Nord Stream 2: una infraestructura estratègica que té 1.200 quilòmetres de llarg i podria transportar 55.000 milions de metres cúbics de gas a l'any). Alemanya hi comptava per assegurar-se el subministrament energètic després d'eliminar 16 centrals nuclears.

Pel que fa a la segona font energètica global, el preu del barril de petroli Brent se situa per sobre dels 80 dòlars, uns preus que no es veien des de fa set anys. La recent estratègia de l'OPEP buscant reduir l'oferta per aguantar el preu, comença a donar beneficis i contribueix que els països productors tornin a recuperar el seu poder davant dels consumidors. La previsió és una gran volatilitat dels preus del petroli, ja que en els darrers 15 anys no s'ha invertit prou en la prospecció de nous jaciments, a causa de l'amenaça de noves regulacions per disminuir el consum de combustibles fòssils.


Ens trobem, doncs, davant la tempesta perfecta que pot desencadenar una nova crisi, l'abast de la qual encara es desconeix, però que, a hores d'ara, ja es deixa sentir a les butxaques dels ciutadans. I és que només cal veure que la factura elèctrica no para de créixer. Cal tenir en compte que el cicle combinat és el que marca el cost marginal elèctric i, per tant, és responsable de mantenir l'estabilitat dels preus de la xarxa.

L'alça en el preu de les primeres matèries no només és exclusiva de l'energia, sinó que també s'ha vist en altres actius com l'alumini o el coure, que consumeixen molta energia per a la seva producció. Tot apunta que més aviat que tard haurem d'estrènyer-nos el cinturó davant de totes les nostres decisions de compra.

dilluns, de gener 10, 2022

Resum de l’any 2021 (2) - La crisi del dièsel

 Hem comprovat que durant l’any 2021 els governs han insistit en el fet que els motors de gasoil (dièsel) són més contaminants que els de gasolina i que, per tant, els cotxes amb motor dièsel s’havien d’anar suprimint. Això és una veritat a mitges, i com totes les veritats a mitges, poden fer més mal que una mentida. La veritat és que els motors dièsel són més eficients que els de gasolina, i per això emetent menys CO2 que els de gasolina. En aquest aspecte, doncs, no ens diuen la veritat. El problema amb els dièsel és que emeten més compostos de nitrogen i de sofre, així com partícules, que contaminen l’aire. Però, amb els filtres catalitzadors actuals, aquest problema queda molt disminuït. La conclusió final és que els motors dièsel, sobretot els més moderns, si estan ben entretinguts, no contaminen més que els de gasolina.

Així, doncs, per què tanta insistència en la supressió dels cotxes amb motor dièsel? Per una raó ben senzilla: perquè no hi ha dièsel per tothom, i el transport de mercaderies (camions i vaixells) consumeix gasoil. I el transport de mercaderies és prioritari. 

Al gràfic podem veure la producció mundial de gasoil, i observarem que aquesta producció va tenir un màxim l’any 2018, on es va arribar als 26 milions de barrils diaris, mentre que actualment només se'n produeixen 23 milions.



Quina és la raó d’aquesta baixa tan important de la producció de gasoil per motors dièsel? La raó la podem trobar en que les companyies petrolíferes han deixat d’invertir, de de fa deu anys, en la busca de nous jaciments de petroli. Això fa que no hi hagi massa nous jaciments de petroli cru, i els jaciments existents, per llei de vida, rendeixen menys que abans. El resultat és que la producció de petroli cru està disminuint des de l’any 2016, on va ser de 75 milions de barrils diaris, arribant a la producció actual de 60 milions. 



Veiem al gràfic que, des de l’any 2009, a les estadístiques s’hi afegeixen els NGL (Líquids del Gas Natural, que són hidrocarburs líquids o liquats recuperats de plantes de separació de gas i instal·lacions de processament de gas), i altres productes de petroli primari (matèries primeres de refineria + additius/oxigenats + altres hidrocarburs). L’any 2021 s’han produït 9 milions de barrils diaris de NGL i 1,5 milions d’altres productes. Tot i això, el total de petroli primari produït ha anat disminuint des de l’any 2016 (85 milions de barrils diaris) fins ara (70 milions de barrils diaris). Una baixada molt significativa.

Els líquids de gas natural (NGL) són components del gas natural que se separen del gas en forma de líquids. Aquesta separació es produeix en una instal·lació situada al mateix camp d’extracció del gas o en una planta de processament de gas, mitjançant l'absorció, condensació o altres mètodes. Hi ha diversos tipus de líquids de gas natural i tenen moltes aplicacions.

Els líquids de gas natural són valuosos com a productes separats, i és rendible eliminar-los del gas natural. Els líquids s'extreuen primer del gas natural i després se separen en diferents components. Els líquids de gas natural són hidrocarburs. Un hidrocarbur és una molècula composta exclusivament de carboni i hidrogen. Com a hidrocarburs, els NGL pertanyen a la mateixa família de molècules que el gas natural i el petroli cru.

El problema és que, en general, són hidrocarburs de cadena curta, el que no els fa bons per produir gasoil, que és una barreja d’hidrocarburs de cadena llarga. De manera que la baixada de producció de petroli cru, que sembla que seguirà, ja que no s’inverteix en la prospecció de nous jaciments, és la veritable causa de la disminució de la producció de gasoil per motors dièsel.

Anirem canviant els nostres cotxes dièsel per cotxes de gasolina. Serà molt més difícil de canviar el gasoil pel transport de mercaderies (vaixells i camions), el que col·lapsarà (ja ho comença a fer) aquest tipus de transport. I, sense un transport eficient de mercaderies, el sistema de vida actual començarà, més aviat que tard, a trontollar.

dissabte, de gener 08, 2022

Resum de l’any 2021 (1) - El canvi climàtic

A part del Covid, l’any 2021 ha sigut protagonista de molts fets que, si ens projectem en el futur, tenen probablement més importància que la pandèmia. La pandèmia, amb tot el seu seguici de morts i de desgràcies, quedarà, d’aquí uns anys, com una anècdota. Altres fets, en canvi, estan dibuixant un futur, no direm més negre, però sí molt diferent del que hem viscut fins ara. Els podem resumir en el canvi climàtic, els problemes de la cadena de subministres, el pic del dièsel, la crisi energètica i el problema dels materials per la transició energètica.

Començarem pel canvi climàtic. La concentració de CO2 a l’atmosfera ha seguit augmentant. La mitjana de l’any 2021 ha sigut de 416,5 ppm (parts per milió), amb un creixement de 2,2 ppm respecte de l’any anterior. L’any 1959 la concentració era de 316 ppm, el que vol dir que, des de llavors, ha augmentat en 100 ppm, un augment del 31%. El ritme d’augment anual mitjà ha anat augmentant de 0,7 a 2,5 ppm.




Encara no han sortit les dades corresponents al mes de desembre passat, pel que considerem la temperatura global de l’any 2021 de gener a novembre. L’any 2021 no ha sigut, globalment parlant, un any tan càlid com els anys 2019 i 2020, però, amb una anomalia de + 0,85ºC respecte del període de referència (1901-2000), ha sigut el cinquè any més càlid de la sèrie històrica. Al gràfic es pot veure el salt que hi ha hagut des del 2015. Aquestes dades són de la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) 



Des de l’any 1970, la temperatura mitjana global ha augmentat de 0,9 ºC, a una velocitat de +0,18ºC per dècada. 



Quina ha estat la conseqüència d’aquest augment de les temperatures? Cada vegada es produeixen més fenòmens climàtics extrems. Els més importants de l’any 2021 han sigut: 

A nivell nacional, recordarem la borrasca Filomena, que va col·lapsar el centre d’Espanya durant una bona setmana per causa de les fortes nevades, seguides d’un fred molt intens. Va ser la borrasca de neu més forta a la península des de l’any 1971. Hi va haver 7 morts. Després de Filomena va seguir una onada de fred de dues setmanes i que va deixar rècords de temperatures mínimes, com a Terol amb -21ºC o a Toledo, amb -13°C. Fins i tot a Molina d'Aragó el mercuri va arribar a baixar fins a -25,2 °C.

El mes de febrer, la gran nevada a Texas, una gegantina tempesta de neu que va afectar el sud dels EUA i que va deixar més de 20 morts i milions de persones sense electricitat. Texas va registrar les temperatures més baixes des de feia més de 30 anys, arribant als -18ºC 

El mes de juliol, les inundacions al centre d’Europa. Del 14 al 15 de juliol del 2021, van caure fortes precipitacions a l'oest d'Alemanya i els veïns Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. Segons el servei meteorològic alemany, algunes de les regions afectades no havien registrat precipitacions d'aquesta magnitud des de més de cent anys. Hi va haver 230 morts.



L’onada de calor a l'oest d'Amèrica del Nord de 2021, que va ser una onada de calor extrema i contínua a l'oest d'Amèrica del Nord que va afectar gran part del nord-oest del Pacífic i l'oest de Canadà a finals de juny de 2021, establint al Canadà el record de calor, 49,6ºC. Es calcula que hi va haver 850 morts degut a la calor.

A la Xina les inundacions van deixar més de 300 morts també al juliol. A la ciutat de Henan es van recollir fins a 617 litres per metre quadrat de pluja en un sol dia, que és el que normalment cau en un any i les fortes pluges i desbordaments van afectar més d'un milió de persones.

A mitjans de novembre, unes pluges intenses causen estralls a la província canadenca de Columbia Britànica. Diverses zones de la província van trencar rècords de precipitacions. Les inundacions i els lliscaments de terra van deixat milers de persones sense electricitat i moltes comunitats van haver de ser evacuades.

A la tardor es van registrar 'Medicanes' (de Mediterrani i hurricane), que són ciclons amb característiques tropicals a la tardor, i que fins ara eren molt rars. Per exemple, el cicló Apollo al seu pas per Sicília a l'octubre, que va deixar tempestes amb forts vents i inundacions, ja que en poques hores es van recollir 150 litres per metre quadrat. El cicló, que va deixar víctimes mortals al seu pas, va presentar un aspecte similar al d'un cicló tropical i fins i tot va desenvolupar un ull.

Poques setmanes després a les Balears, la persistent borrasca Blas no va arribar a la categoria de Medicane, però sí que va adquirir certes característiques tropicals al sud de Mallorca. Blas va deixar durant més d'una setmana el triple de les precipitacions normals a l'arxipèlag en aquest mes.

Un dels últims fenòmens de l'any són les abundoses precipitacions que van deixar inundacions al curs del riu Ebre. Les recents inundacions a Navarra amb la crescuda del riu Ebre van estar causades per les fortes nevades de desembre a la capçalera del riu i els seus afluents i el ràpid desglaç en pujar les temperatures posteriorment. Es tracta d'un episodi sense precedents en els darrers 50 anys.

En resum, la concentració de CO2 i la temperatura global han seguit augmentant. S’estant complint les previsions que pronosticaven que, amb l’augment de les temperatures globals, els fenòmens climàtics serien cada vegada més extrems. Desgraciadament, l’any 2021 no es més que un primer pas cap a un clima cada cop més descontrolat.


dimarts, d’octubre 26, 2021

L'embolic energètic va prenent forma

El que fa anys els experts en energia anuncien sembla que està prenent forma. El món consumeix cada vegada més quantitat d'energia per produir i transportar els béns de consum que exigeix ​​l'increment del nivell de vida global, mentre que els recursos energètics accessibles a baix preu escassegen cada cop més. Resultat, un augment brutal del preu dels productes energètics.

Vegem-ne alguns exemples: el preu de l'electricitat al mercat diari espanyol ha passat de 41 euros per megawatt hora (€/MWh) l'últim trimestre de l'any 2020, a 156 el setembre d'aquest any: un augment del 380 %. Si mirem el preu del gas natural, el preu mitjà de l'any 2020 va ser de 10 €/MWh, mentre que el mes de setembre d'aquest any ha augmentat a 64, i els 25 primers dies d'octubre el preu mitjà ha estat de 90 €/MWh. I no oblidem que el rendiment d’una central elèctrica de gas és de l‟ordre del 60 %. És a dir, si el preu del gas ha pujat 80 €/MWh, el cost de l'electricitat produïda pujarà 130 €/MWh.



L'augment brutal del preu de l'electricitat està lligat a l'augment del preu del gas, per la raó senzilla que, a Europa, el preu que es paga als productors d'electricitat es basa a pagar a tots el preu de l'oferent més car. És a dir, si un productor ofereix energia hidràulica, eòlica o energia nuclear a un preu, diguem-ne, de 50 €/MWh, però no hi ha prou energia d'aquestes procedències per servir al mercat, i cal produir energia elèctrica d'una central de gas, que ha ofert la seva electricitat a 150 €/MWh, tots els oferents cobren aquest preu. Amb aquest sistema, pensat per a una època de més estabilitat que l'actual, el preu de tota l'electricitat d'un tram horari es paga al preu del MWh més car que es posa en joc. El problema ve quan les centrals de cicle combinat (les que funcionen amb gas natural) entren en funcionament contínuament, com és el cas actualment. Una veritable barbaritat, i un gran negoci per als productors.

I quina és la causa que el preu del gas hagi pujat tant? El subministrament de gas a Europa ve, fonamentalment, de Rússia i Algèria. Espanya i França tenen Algèria com a principal subministrador, mentre que els països centreeuropeus se subministren principalment de Rússia. Però tant Rússia com Algèria han arribat a un pic de producció. La seva producció de gas està estancada des de fa uns quants anys. I en el cas d'Algèria, el consum intern de gas augmenta, de manera que queda menys gas disponible per a l'exportació. Tant França com Espanya intervenen en la política algeriana per assegurar-se el màxim subministrament possible, però la inestabilitat política i la pobresa regnants a Algèria fan témer una guerra civil en aquest país. El risc que aquesta inestabilitat sigui aprofitada per les potències europees en una eventual guerra civil, per assegurar-se militarment l'accés als jaciments de gas natural, continua sent elevat.

D'altra banda, tant la Xina com l'Índia, però principalment la Xina, té problemes per augmentar la seva producció de carbó, i, a més, està intentant disminuir les emissions de CO2, per la qual cosa incrementa el consum de gas natural, tot tensionant encara més el mercat.

En canvi, als Estats Units, el gas natural continua sent barat, i es manté als 10 €/MWh, cosa que dona un avantatge competitiu enorme a aquest país respecte a Europa. Els Estats Units exporten gas a Europa, però aquesta exportació es fa amb vaixells metaners, el cost de transport dels quals és enormement superior al dels gasos transportats per gasoducte, per la qual cosa el gas americà arriba a Europa a un preu també molt elevat. A més, els Estats Units tenen una capacitat limitada d'enviar gas per vaixell i Europa té una capacitat limitada de rebre'l. Per això, allà segueix sobrant gas i la resta del món no es pot aprofitar aquest excés.

S'anticipa que hi podria haver interrupcions momentànies del subministrament de gas a Europa durant aquest hivern, particularment si és fred. I passi el que passi s'anticipa una intensa crisi econòmica amb greus conseqüències per al Vell Continent. Tot això ja se sabia fa anys. No hem fet cas als advertiments i ara venen ja les conseqüències. La fragilitat del nostre sistema econòmic i productiu, amb la seva dependència absoluta dels combustibles fòssils, ens aboca a un procés de decadència accelerada. Podem estar en els primers compassos d'un procés molt ràpid que sacsejarà Europa primer i després la resta del món.

  

dissabte, de març 13, 2021

Extensió del gel marí antàrtic

L’extensió del gel marí antàrtic va arribar al seu mínim anual el passat dia 19 de febrer, dia en el que va assolir els 2,604 milions de km2.

Les mesures d’extensió del gel marí es fan a base de satèl·lits, i donen l’extensió del gel a concentracions superiors al 15%.

L’extensió de gel marí antàrtic, contràriament a la del gel marí àrtic, no dona cap tendència significativa des de que aquestes mesures per satèl·lit es van començar a fer l’any 1978.

La pregunta que ens podem formular és per què l’extensió de gel marí es manté relativament constant a l’Antàrtida, mentre que va disminuint clarament a l’Àrtic, en un context d’augment de les temperatures globals.

Segons les simulacions fetes, la causa més probable de que l’extensió del gel marí antàrtic no disminueixi és l’augment dels vents freds a certes regions del pol sud. L’Antàrtida és un continent al mig del mar, el que fa que el gel, sobre tot a l’hivern, reaccioni més als canvis del vent i menys als canvis de temperatura. L’oceà Àrtic, en canvi, és un oceà tancat per continents, el que fa que el gel es fongui com a resposta a l’augment de la temperatura de l’aire.

Els vents dominants a l’Atàrtida són els vents circumpolars, que giren al voltat del pol sud, i a l’interior del continent van en direcció oest-est. Però un estudi fet fa cinc anys mostrava un augment dels vents que bufen del sud cap al nord. Aquests vents, generats a les zones més fredes del continent antàrtic, bufen cap a la costa i afavoreixen la formació de més gel al mar, contrarestant l’efecte de l’escalfament global. En canvi, no s’ha pogut trobar la causa de l’augment d’aquests vents sud-nord.

En realitat, no en sabem pas massa del clima del continent antàrtic, i aquest desconeixement no ens permet fer prediccions fiables sobre el comportament futur del gel marí antàrtic.







dimarts, de febrer 09, 2021

La pandèmia i el canvi climàtic


Estem en plena pandèmia. Ningú sap fins quan durarà aquest malson. Ens podem preguntar per què ha arribat aquest coronavirus i per què ara. Alguns opinen que és un càstig de Déu per no se sap quines accions contràries seva voluntat divina que ha comès la humanitat, que si amb els nivells tecnològics actuals ens creiem déus, que si cada vegada hi ha més gent que s'allunya de la religió, etc., etc.

Altres opinen que aquesta pandèmia té com a origen fenòmens naturals lligats a efectes produïts per l'home. En un estudi recentment publicat s'assenyala el canvi climàtic com un factor clau en l'aparició de la SARS-CoV-2, el coronavirus causant de la pandèmia de la covid. Resumint aquest estudi en poques paraules, l'efecte de l'escalfament seria l'expansió d'hàbitats forestals favorables als ratpenats al sud de la Xina.

Al juny de l'any 2007, un article publicat a la revista científica Science assegurava que els ratpenats són els mamífers més capaços de transmetre virus infecciosos per a altres mamífers i que són, a més, els animals més proclius a desencadenar una pandèmia. Es creu que els ratpenats poden tenir un sistema immune millor, així com millors defenses que altres mamífers (entre els quals ens trobem), de manera que el virus no els afecta, però quan arriba a altres espècies pot generar danys.

En efecte, l'estudi identifica canvis a gran escala en el tipus de vegetació a la província de Yunnan, al sud de la Xina, i en les regions adjacents a Myanmar i Laos, durant l'últim segle. Al canviar el tipus de vegetació, aquestes zones han anat acumulant, amb els anys, una major varietat d'espècies de ratpenats. S'ha constatat que la quantitat de coronavirus en una àrea determinada està estretament relacionada amb el nombre de diferents espècies de ratpenats presents. I a més quantitat de coronavirus, més probabilitat de mutacions nocives per als humans, ja que els ratpenats porten la major proporció de virus de tots els ordres de mamífers.

Aquesta regió de sud de la Xina i regions adjacents és un punt crític de l'augment d'espècies de ratpenats, però també hi pangolins, que se suposa que van actuar com a hostes intermediaris de la SARS-CoV-2. És probable que el virus hagi passat dels ratpenats a aquests animals, els quals van ser posteriorment venuts en el mercat d'animals salvatges de Wuhan, on es va donar el brot inicial en humans.

És a dir, estem assistint en viu i en directe a un primer gran desastre provocat pel canvi climàtic, el que confirma una de les conseqüències que des de fa temps es venen profetitzant, que és l'aparició de nous tipus d'epidèmia com a conseqüència de l'escalfament global .

Si a això hi afegim els efectes de la globalització, amb un intercanvi mundial de mercaderies i amb un enorme desplaçament de persones al llarg i ample del planeta, tenim la tempesta perfecta: l'epidèmia, que afecta només a una zona restringida del món, s'escampa de manera descontrolada, resultant en pandèmia.

En consequència, o canviem la nostra manera de viure, aturant en la mesura del possible l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i disminuint el comerç internacional, amb la consegüent disminució del nostre nivell de vida, o episodis com el que estem vivint seran cada vegada més freqüents. Som nosaltres els que hem de triar. Encara que el més probable és que, un cop superada la pandèmia actual, la nostra elecció sigui la de seguir com ara, amb totes les seves conseqüències.

dissabte, de gener 23, 2021

Les temperatures de l’any 2020 - NOAA




La NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) ha publicat les seves dades de temperatura de l'any 2020. Aquestes temperatures han estat mesurades, no per satèl·lit, sinó per observatoris terrestres i marítims. Es tenen dades des de l’any 1880.


 L'anomalia de temperatura de l'any 2020 respecte de el període de referència (1901 - 2000) ha estat de + 0,98 ° C, el que vol dir que l'any 2020 ha estat el segon any més càlid de la sèrie històrica de la NOAA, després de l'any 2016, en què l'anomalia va ser de 1,00 ° C.

 Des de l'any 1980, la tendència és a un augment de temperatura de 0,18 ° C per dècada.



A l'hemisferi nord, l'anomalia de temperatura de l'any 2020 ha estat de + 1,28 ° C, sent l'any més càlid de la sèrie històrica, amb una tendència de + 0,26 ° C per dècada, mentre que a l'hemisferi sud l'anomalia ha estat de + 0,68 ° C, el cinquè any més càlid, i la tendència és de + 0,10 ° C per dècada.

Aquestes dades confirmen un any més l'augment de temperatura del planeta degut al canvi climàtic. 

Si mirem la línia de tendència de les anomalies globals des de l’any 1880 fins ara, podem veure que, des de finals del segle XIX i principis del XX, la temperatura global ha augmentat de 1,1 °C. Ens estem acostant a un límit molt perillós.