Molta gent pensa que l'economia mundial continuarà com abans, després que
un o altre bàndol guanyi la guerra. En realitat, ens enfrontem a una situació
sense sortida. Tant se val quin sigui el resultat, l'economia mundial estarà
pitjor després que acabi la contesa.
El problema a què s'enfronta l'economia mundial és l'esgotament de molts
tipus de recursos simultàniament. Aquest esgotament es veu agreujat per
l'augment de la població, el que significa que els recursos disponibles han de
proporcionar una vida adequada a un nombre cada cop més gran d'habitants del
món. A causa de l'esgotament, l'economia mundial està arribant a un punt on ja
no pot créixer com ho feia en el passat. És probable que la inflació,
l'escassetat d'aliments i les apagades contínues es converteixin en problemes
cada vegada més grans a moltes parts del món. Amb el temps, és probable que la
població disminueixi.
En un món amb recursos inadequats en relació amb la població, és probable
que els conflictes armats siguin cada cop més comuns.
El conflicte Rússia-Ucraïna és un exemple d’un conflicte associat als
recursos. Els aliats que pertanyen a l'organització de l'OTAN han optat per
escalar el conflicte Rússia-Ucraïna, en part perquè l'existència del conflicte
ajuda a ocultar l'escassetat de recursos i els preus alts que ja s'estan
produint. No importa com s'acabi la guerra, el problema de l'escassetat de
recursos continuarà existint. Per tant, el conflicte no pot acabar bé.
Hi ha un gran problema d'esgotament de recursos que les autoritats de molts
països coneixen des de fa molt de temps. El problema és tan gros que les
autoritats han optat per no explicar-ho a la població en general.
Els mitjans convencionals pràcticament mai no esmenten que hi ha un
problema important d'esgotament de recursos. A més del petroli, el carbó i el
gas natural, els recursos amb límits inclouen molts altres minerals, com ara el
coure, el liti i el níquel. Altres recursos, inclosos l'aigua dolça i els
minerals utilitzats per a fertilitzants, també estan disponibles en quantitats
limitades. Els mitjans no ens diuen que no hi ha evidència que realment es
pugui fer una transició a una economia baixa en carboni. Un altre dia en parlarem.
El problema de l'esgotament és l’assequibilitat dels productes finals
elaborats amb recursos d'alt preu. El cost de l’extracció augmenta, però la
capacitat dels ciutadans per pagar els productes finals elaborats amb aquests
recursos d’alt cost no augmenta. Els preus de les primeres matèries no pugen
prou per cobrir el cost creixent d'extracció. Quan s'assoleix aquest límit d’assequibilitat,
són els països extractors de recursos, com Rússia, els que es troben en una
situació terrible pel que fa al benestar de les poblacions.
El gran problema que sorgeix degut a l'esgotament és, doncs, un conflicte de
preus. Les empreses que extreuen recursos necessiten preus elevats per poder
reinvertir en noves mines, en ubicacions cada cop més costoses, però els
consumidors no es poden permetre aquests preus elevats.
Com a resultat de l'esgotament, calen més hores de treball, més temps de
màquines i més ús de productes energètics per extreure la mateixa quantitat
d'un recurs donat que abans s'extreia en un altre lloc. L'eficiència creixent
tendeix a ajudar els salaris, però la ineficiència creixent tendeix a funcionar
de manera oposada: els salaris no augmenten, certament no tan ràpid com els
preus dels productes finals.
En consequència, els exportadors de matèries primeres, com Rússia, es veuen
atrapats: no poden augmentar prou els preus perquè les noves inversions siguin
rendibles. El problema és que els consumidors del món no poden pagar els preus
alts resultants d'articles essencials com aliments, electricitat i transport.
Rússia afirma que disposa de quantitats molt altes de reserves, especialment de
gas natural i carbó. Però és dubtós que aquestes reserves puguin realment
extreure's. A mitjà i llarg termini, els preus de venda no es poden mantenir a
un nivell prou alt per cobrir l'enorme cost d'extreure, transportar i refinar
aquests recursos.
El creixement econòmic mundial depèn en gran mesura de l’augment del consum
d’energia. La raó duna forta associació entre el creixement del PIB i el
creixement del consum d’energia és una raó basada en la física. Produir béns i
donar serveis requereix el consum de productes energètics, perquè les lleis de
la física ens diuen que cal energia per moure qualsevol objecte d'un lloc a un
altre, o per escalfar qualsevol objecte.
És probable que ens estem enfrontant a una economia mundial que col·lapsa a
causa de que s'estan assolint els límits dels recursos disponibles. Afegir
sancions contra Rússia empenyerà encara més l'economia mundial en direcció a
aquest col·lapse. El mateix president dels Estats Units, Joseph Biden,
adverteix que és probable que hi hagi escassetat d'aliments a moltes parts del
món com a resultat de les sancions imposades contra Rússia. Europa es troba
entre aquestes parts del món.
La història del món mostra que les poblacions de moltes civilitzacions han
superat les seves possibilitats de recursos i s'han esfondrat. La física
assenyala que aquest resultat és gairebé inevitable.
Els líders electes necessiten una història de creixement etern que puguin
explicar als seus ciutadans. Per aquesta raó s'han desenvolupat narratives
creatives que suggereixen que els humans podem allunyar-nos dels combustibles
fòssils si així ho desitgem. Ningú no s'atura a pensar que les economies no
poden continuar existint utilitzant una quantitat d'energia molt més petita,
com tampoc un ésser humà adult no se les pot arreglar només amb 500 calories al
dia. Tant l’economia com les persones són estructures dissipatives; requereixen
un consum continu d’energia. Les fàbriques tanquen quan es talla
l'electricitat, el dièsel i altres productes energètics.
L'economia mundial ja està molt a la vora del col·lapse a causa dels límits
de recursos que està assolint. Aturar intencionalment la producció de Rússia de
recursos com a fertilitzants i urani processat segurament empitjorarà la
situació, no la millorarà. Quan s'aturi la producció de Rússia, és probable que
sigui impossible reiniciar la producció al mateix nivell. Els treballadors
capacitats que perdin les seves feines probablement trobaran feines en altres
llocs, i caldrà formar nous treballadors, el que necessita molt de temps.
Un altre problema important és l'enorme quantitat de deute que tenen la
majoria dels països del món. Amb una economia mundial que es desacceleri
ràpidament, el pagament del deute amb interessos serà impossible. Els
impagaments del deute causaran encara més estralls al sistema econòmic mundial.
No sabem exactament quan passarà tot això, però serà probablement més aviat
que tard. La situació no pinta gens bé.