dissabte, de juliol 16, 2022

Què és un bon polític?

Els temps d’estiu són propicis a parlar de problemes insubstancials. Per exemple, discutir què és ser un bon polític. Cadascú té la seva opinió sobre aquest tema. Alguns diran que en Fraga Iribarne era un excel·lent polític, d’altres preferiran l’Adolfo Suárez per la seva obra a la transició, un tercer dirà que en Felipe González va ser molt bo per a Espanya, i d’altres pensaran exactament el contrari.

La política es pot definir de moltes maneres. Un d’ells és que és l’art de decidir qüestions complexes sense tenir tota la informació necessària. L’èxit d’un polític depèn del resultat a mitjà termini de les seves decisions. Les decisions que, per molts equips tècnics i econòmics que els avaluïn, mai no es pot dir que es poden preveure totes les conseqüències que poden produir en el futur.


Però, què defineix un bon polític? Per no perdre's en discussions interminables, donarem un exemple, Angela Merkel.


Angela Merkel, cancellera d’Alemanya durant 16 anys, del 2005 al 2021, ha estat considerada una bona política. Tot i això, Alemanya es troba ara en dificultats perquè Angela Merkel tenia una política energètica que ara es veu que estava malament.


Quan el tsunami del Japó va inundar la central nuclear de Fukushima, el 2011, el govern alemany va prendre la decisió de tancar les centrals nuclears. Al seu torn, Alemanya va desenvolupar un ampli programa d’energies renovables, un programa que no va tenir els resultats esperats, ja que és cada cop més clar que les energies renovables per si soles no poden satisfer les necessitats energètiques actuals.


El govern alemany va prendre la decisió, segurament després d’estudis de viabilitat econòmica molt seriosos, de confiar en el gas rus per satisfer les seves necessitats energètiques. Aquesta decisió, que des del punt de vista estrictament econòmic no hi ha dubte que és bo, després de la invasió russa d’Ucraïna ha resultat ser una decisió equivocada. I ara Alemanya es troba amb perspectives força negres per subministrar-se de gas natural durant el proper hivern, amb la conseqüència del descontentament de persones que no podran tenir la calefacció a la que estaven acostumats i el desastre econòmic de les indústries que no podran accedir a l’energia necessària per continuar produint i, si ho aconsegueixen, serà a un preu que farà que la indústria alemanya deixi de ser competitiva. És a dir, la decisió del govern presidit per Angela Merkel pot donar lloc a un enorme descontentament de la població i una important recessió a Alemanya.


Tornant al principi, Angela Merkel va ser, i encara es considera, una bona política. Si ens fixem en tota la feina desenvolupada durant els 16 anys que va oficiar com a cancellera, deduïm que es tractava d’una política moderada i intel·ligent que va prendre decisions molt adequades tant per al seu país alemany com per a Europa. Però el seu costat negatiu es troba en les decisions que va prendre sobre energia, decisions que poden conduir a Alemanya a perdre la seva hegemonia econòmica i deixar de ser el motor econòmic d’Europa.


En resum: fins que Rússia va envair Ucraïna, Angela Merkel va ser considerada una excel·lent política. Ara, uns mesos després que el rus envaís, aquesta opinió està canviant.


El polític que no pren cap decisió, òbviament, no prendrà decisions equivocades, però no serà un bon polític. En canvi, el polític, que pren decisions, té moltes possibilitats d’equivocar-se. Seran els que han de fer front a les conseqüències d’aquestes decisions els que diran si eren o no bons polítics. Per tant, hi ha moltes opinions diferents sobre el tema. Segons es diu vulgarment, en aquest tema, cadascú parla de la fira segons com l’hi ha anat.

diumenge, de maig 29, 2022

El canvi climàtic a Catalunya

Miràvem dades, fa uns dies, de l’evolució del clima a la península ibèrica, de la qual Catalunya forma part. Però a aquesta península, a més de nacionalitats i regions diverses, també hi ha zones meteorològiques diferents. De manera que tenim tot el dret de preguntar-nos si les temperatures i les precipitacions han variat de la mateixa manera a Catalunya que al conjunt de la península en qüestió.

Meteocat no dona els valors absoluts de precipitació i de temperatura, sinó les anomalies respecte del període 1981 a 2010.

Doncs bé, segons les dades de Meteocat, les temperatures han augmentat a Catalunya 0,33°C per dècada des de l’any 1961 fins ara. Un 50% més que al conjunt de la península ibèrica. És a dir, que la temperatura mitjana anual ha augmentat de 2°C des de l’any 1961 fins ara.


 Pel que fa a les precipitacions, la disminució a Catalunya és de 1,6 l/m2 per dècada, el que vol dir que des de l’any 1961, hem perdut 10 l/m2, una quantitat molt poc significativa degut a la gran variabilitat de les precipitacions d’un any a l’altre.



En resum, a Catalunya sembla que les temperatures pugen molt més que al conjunt de la península ibèrica, mentre que les precipitacions no semblen pas variar massa.


dilluns, de maig 23, 2022

Les temperatures i les precipitacions a l’Espanya peninsular

Segons les dades més recents publicades per l’AEMET (Agència Espanyola de Meteorologia), la temperatura mitjana anual ha anat augmentant, aquests darrers 60 anys, a una cadència de + 0,21ºC per dècada. És a dir, en 60 anys ha augmentat de l’ordre de 1,2 ºC.

Pel que fa a les precipitacions, han anat disminuint a una cadència de 13 l/m2 per dècada. Així doncs, els últims 60 anys les precipitacions han disminuït de l’ordre de 100 l/m2. Tenint en compte que la precipitació mitjana d’aquests darrers 60 anys ha estat d’uns 650 l/m2, podem dir que la caiguda ha sigut del 15 %.

La cosa s’està posant complicada.




Els llibres i la vida

 “Tot el que podem trobar a la vida està en els llibres”, deia molt convençut l’escriptor Mario Vargas Llosa fa uns dies en una entrevista que li van fer al programa Las tres puertas.

Un servidor, fa temps, també era d’aquesta opinió. Però ara penso que tenia raó en Josep Pla, quan deia “ Quines belles coses es troben en els llibres! La vida és això i allò i el de més enllà —diuen els llibres—, però després resulta que ningú no es dóna per entès, que ningú no fa cap esforç per fer quedar bé les afirmacions dels llibres. Hom descobreix que el que diuen els llibres serveix per dissimular, per camuflar —és una paraula de moda— la vida mediocre i acomodatícia. No hi ha res del que diuen els llibres. Entre els homes hi ha escasses diferències: una mica més d’higiene, d’educació, un matís d’hipocresia. Els llibres contenen el que contenen no pas per enganyar-nos; simplement perquè els seus autors es pensaven que mai no ens els prendríem seriosament. Les èpoques sempre han estat iguals i el que s’anomena les grans èpoques només ha existit en la imaginació dels que n’han escrit els llibres...”

Tota la vida sent un bon lector per arribar a aquesta trista conclusió. Pero del que no hi ha cap dubte és que, llegint, hem passat molt bones estones.

diumenge, d’abril 24, 2022

Catalangate

Obres un informatiu de TV3 i et parlen de l’espionatge que han sofert molts dirigents independentistes, espiats no se sap ben bé per qui, utilitzant el programa Pegasus, que només és accessible als governs. Hem après que aquest programa, que permet espiar els mòbils, té com a finalitat principal la persecució del terrorisme, del narcotràfic i altres modalitats criminals.

Però la temptació és gran, i la carn és feble, de manera que no és estrany que algú hagi pensat que també es podria fer servir aquest programa per espiar els rivals polítics. I sembla que és això el que ha passat. Un problema greu d’opacitat i democràticament poc exemplar? Sens dubte. Però seria ingenu pensar que aquest tipus d’espionatge diguem-ne polític, no està a l’ordre del dia per tot arreu. 

Es per això que, entenent perfectament la reacció dels espiats, em sembla que hi ha una hipocresia dins d’aquesta reacció. Tot dirigent polític sap que és molt probable que sigui espiat pels seus rivals, i més si aquests, al ser al govern, tenen accés a programes com el que hem mencionat. Penso que, tenint a la seva disposició un cos policial com els mossos, els espiats, o són tontos, o haurien d’haver fet revisar els seus telèfons pels experts policials a les seves ordres, i pres les mesures conseqüents.

De manera que, si els han estat espiant, és perquè no han pres les precaucions necessàries, potser per massa bona fe. I, la veritat, estar governats per gent que no és capaç de vetllar per la seva pròpia seguretat informàtica no és gens tranquil·litzant. 

O potser no. Potser ho sabien perfectament i han aprofitat l’ocasió per treure’n rèdits polítics, posant el govern central en dificultats.

No sabrem mai la lletra petita d’aquest “catalangate”, com de tantes altres coses. Per a mi, les víctimes no són tant víctimes com ens ho volen fer creure. A no ser que estiguem governats per uns perfectes incompetents. 

dimecres, d’abril 13, 2022

El darrer informe de l’IPCC

S’està publicant el sisè informe d’avaluació de l’IPPC (Intergovernmental Panel on Climate Change) sobre el canvi climàtic. Aquests informes es publiquen cada sis o set anys. El darrer, el cinquè, va ser publicat entre el 2013 i el 2014. Aquest Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va ser creat el 1988 per facilitar avaluacions integrals de l'estat dels coneixements científics, tècnics i socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les seves causes, possibles repercussions i estratègies de resposta. 

Aquests informes d’avaluació són enormes, tenen milers de pàgines, i la seva lectura és relativament complexa pels no especialistes. Però el mateix IPPC en fa resums més curts i a l’abast de molta més gent. 

La gran novetat de l’edició actual és que els impactes que en informes anteriors, s’havien atribuït a un augment de temperatures superior als 2ºC, ara s’indica que es produiran a partir d’un augment de temperatura de 1,5ºC. És a dir, ens trobem molt més a prop de la catàstrofe mediambiental del que ens pensàvem. 

L'escalfament global, que arribarà als 1,5°C a curt termini, provocarà augments inevitables de múltiples perills climàtics que presenten molts riscos per als ecosistemes i els humans. Aproximadament entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos molt vulnerables al canvi climàtic. Una alta proporció d'espècies és vulnerable al canvi climàtic.

Per als 127 riscos clau identificats, els impactes avaluats a mitjà i llarg termini són diverses vegades superiors als observats actualment, si s’arriba a un escalfament de 1,5ºC.


Actualment l’escalfament global s’estima en 1,0ºC. Veient la corba d’augment de les temperatures, que han augmentat en 0,5ºC des de l’any 2010 al 2020, és gairebé impossible que no arribem als fatídics 1,5ºC l’any 2040. Com qui diu, demà a la tarda.

Els que som grans probablement ja no existirem d’aquí a vint anys, però els més joves en sofriran els efectes a les seves pròpies carns, i no seran efectes gens agradables. És clar que alguns “optimistes” pensen que abans de l’any 2040 es produirà una catàstrofe econòmica de tal magnitud per la manca d’energia, que aquest col·lapse (que, per cert, s’endurà milions de vides humanes, provocant uns disminució significativa de la població) pugui ser suficientment ràpid per reduir moltíssim les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, per reduir també aquest augment de la temperatura global.

dimarts, d’abril 12, 2022

El preu dels aliments

L'Índex de Preus dels Aliments de la FAO (“Food and Agriculture Organization”, una agència de les Nacions Unides que lidera les accions internacionals per eliminar la fam del món) és una mesura de la variació mensual dels preus internacionals d'una cistella de productes alimentaris. L'índex consta de la mitjana de cinc índexs de preus del grup de matèries primeres: cereals, olis vegetals, productes lactis, carn i sucre. Es compon de 55 cotitzacions de productes bàsics i s'actualitza mensualment. Aquest índex es publica des de l’any 1990. 

Índex general

L'índex de preus dels aliments de la FAO va ser de 159,3 punts el març del 2022, un augment del 12,6% respecte al febrer, arribant al nivell més alt des de l’any 1990. L'últim augment reflecteix nous màxims històrics per als subíndexs d'olis vegetals, cereals i carn, mentre que els del sucre i els lactis també van augmentar de manera significativa, encara que sense arribar a màxims històrics. 


Cereals

L'índex de preus dels cereals de la FAO va ser de mitjana 170,1 punts al març, un augment del 17,1% respecte al febrer, marcant el seu nivell més alt registrat des del 1990. L'augment d'aquest mes va reflectir un augment dels preus mundials del blat i els cereals secundaris, en gran part impulsat pel conflicte ucraïnès: interrupcions relacionades amb les exportacions d'Ucraïna i, en menor mesura, de la Federació Russa. La pèrdua esperada d'exportacions de la regió del mar Negre va agreujar la ja limitada disponibilitat mundial de blat. Amb les preocupacions per les condicions dels cultius als Estats Units d'Amèrica, els preus mundials del blat van augmentar bruscament al març, augmentant un 19,7%. 

Després d'augmentar un 20,4% al març, els preus internacionals dels cereals secundaris van marcar un màxim històric, i els preus del blat de moro, l'ordi i el sorgo van assolir els seus respectius nivells més alts registrats des del 1990. Les expectatives d'exportació de blat de moro d'Ucraïna, un gran exportador, van reduir significativament el superior dels elevats costos d'energia i d'inputs, va apuntalar un augment del 19,1% dels preus mundials del blat de moro. La força dels mercats de blat de moro va influir en altres cereals secundaris, amb els preus del sorgo augmentant un 17,3%, mentre que les incerteses de l'oferta van augmentar la pressió sobre els mercats d'ordi ja ajustats, fet que va fer pujar els preus de l'ordi un 27,1% respecte al febrer.

Mentrestant, les tendències contrastades entre els diferents orígens i qualitats van mantenir el valor de març de l'índex de preus de l'arròs de la FAO poc canviat respecte als nivells de febrer i encara un 10% per sota del valor de l'any anterior.


Olis

L'índex de preus de l'oli vegetal de la FAO va ser de 248,6 punts de mitjana al març, un augment del 23,2% respecte al febrer i va assolir un nou màxim rècord. El fort augment de l'índex va ser impulsat per l'augment dels preus de l'oli de girasol, palma, soja i colza. Les cotitzacions internacionals d'oli de girasol van augmentar substancialment al març, impulsades per la reducció dels subministraments d'exportació enmig del conflicte en curs a la regió del mar Negre. Mentrestant, els preus de l'oli de palma, soja i colza també van augmentar notablement, impulsats per l'augment de la demanda mundial d'importació arran de les interrupcions del subministrament d'oli de girasol. A més, mentre que els valors mundials de l'oli de palma van rebre un suport addicional per la durada restricció de l'oferta als principals països productors, els preus de l'oli de soja es van recolzar per la preocupació sobre la reducció de les disponibilitats d'exportació a Amèrica del Sud. Notablement, els valors volàtils i més alts del cru també van contribuir a l’augment dels preus internacionals de l’oli vegetal.

Productes lactis

L'índex de preus dels productes lactis de la FAO va registrar una mitjana del 2,6% respecte al febrer, marcant el setè augment mensual consecutiu i augmentant l'índex un 23,6% per sobre del seu valor fa un any. La tendència a l'alça dels preus dels productes lactis va continuar, recolzada principalment per l'enduriment dels mercats mundials a causa de la menor producció de llet a l’Europa occidental i Oceania per satisfer la demanda mundial. Les cotitzacions de la mantega i la llet en pols van augmentar amb força, recolzades per un augment de la demanda d'importacions per a lliuraments a curt i llarg termini, especialment dels mercats asiàtics, i una sòlida demanda interna a Europa occidental. Mentrestant, els mercats del formatge també s'enfrontaven a una situació d'oferta restringida a causa de la forta demanda interna a Europa occidental, però el valor de l'índex es va reduir marginalment, reflectint els impactes dels moviments de divises.

Carn

L'índex de preus de la carn de la FAO va tenir un augment del 4,8% respecte al febrer, i també va assolir un màxim històric. Al març, els preus de la carn de porc van registrar l'augment mensual més pronunciat des del 1995, recolzat per la manca de subministrament de porcs de matança a Europa occidental i un augment de la demanda interna a la llum de les properes vacances de Setmana Santa. Els preus internacionals de la carn d'aus de corral es van consolidar, impulsats per la reducció del subministrament dels principals països exportadors després dels brots de grip aviària, encara més afectats per la incapacitat d'Ucraïna d'exportar carn d'au enmig del conflicte en curs. Els preus de la carn bovina també es van consolidar a mesura que l'oferta reduïda de bestiar llest per a la matança persistia en algunes regions productores clau, mentre que la demanda mundial es va mantenir sòlida.

Sucre

L'índex de preus del sucre de la FAO va ser de mitjana 117,9 punts al març, un augment del 6,7% respecte al febrer, revertint la major part de la caiguda dels tres mesos anteriors i assolint nivells més d'un 20% per sobre dels registrats el mes corresponent de l'any passat. El repunt de març de les cotitzacions internacionals del sucre va ser motivat principalment pel fort augment dels preus internacionals del petroli cru, que va fer créixer les expectatives d'un major ús de la canya de sucre per a la producció d'etanol al Brasil durant la propera temporada. Un suport addicional als preus mundials del sucre es va prestar per l'enfortiment sostingut del real brasiler enfront del dòlar dels EUA, que tendeix a frenar la venda dels productors a causa de la menor rendibilitat en moneda local. No obstant això, el bon progrés de la collita i les perspectives favorables de producció a l'Índia, un important exportador de sucre, van contribuir a alleujar l'alça de preus i van impedir augments de preus mensuals més importants.

Conclusió

Sigui quin sigui el resultat de la guerra d’Ucraïna, tenint en compte que aquest país és un gran exportador de cereals i olis, ens espera una temporada llarga amb els preus dels aliments desbocats. L’augment del preu del petroli cru també augmenta els costos de producció, i el canvi climàtic en curs probablement farà que les collites siguin inferiors a les que teníem fins ara.

dijous, de març 31, 2022

No és la guerra entre Rússia i Ucraïna

Molta gent pensa que l'economia mundial continuarà com abans, després que un o altre bàndol guanyi la guerra. En realitat, ens enfrontem a una situació sense sortida. Tant se val quin sigui el resultat, l'economia mundial estarà pitjor després que acabi la contesa. 

El problema a què s'enfronta l'economia mundial és l'esgotament de molts tipus de recursos simultàniament. Aquest esgotament es veu agreujat per l'augment de la població, el que significa que els recursos disponibles han de proporcionar una vida adequada a un nombre cada cop més gran d'habitants del món. A causa de l'esgotament, l'economia mundial està arribant a un punt on ja no pot créixer com ho feia en el passat. És probable que la inflació, l'escassetat d'aliments i les apagades contínues es converteixin en problemes cada vegada més grans a moltes parts del món. Amb el temps, és probable que la població disminueixi.

En un món amb recursos inadequats en relació amb la població, és probable que els conflictes armats siguin cada cop més comuns. 

El conflicte Rússia-Ucraïna és un exemple d’un conflicte associat als recursos. Els aliats que pertanyen a l'organització de l'OTAN han optat per escalar el conflicte Rússia-Ucraïna, en part perquè l'existència del conflicte ajuda a ocultar l'escassetat de recursos i els preus alts que ja s'estan produint. No importa com s'acabi la guerra, el problema de l'escassetat de recursos continuarà existint. Per tant, el conflicte no pot acabar bé. 

Hi ha un gran problema d'esgotament de recursos que les autoritats de molts països coneixen des de fa molt de temps. El problema és tan gros que les autoritats han optat per no explicar-ho a la població en general. 

Els mitjans convencionals pràcticament mai no esmenten que hi ha un problema important d'esgotament de recursos. A més del petroli, el carbó i el gas natural, els recursos amb límits inclouen molts altres minerals, com ara el coure, el liti i el níquel. Altres recursos, inclosos l'aigua dolça i els minerals utilitzats per a fertilitzants, també estan disponibles en quantitats limitades. Els mitjans no ens diuen que no hi ha evidència que realment es pugui fer una transició a una economia baixa en carboni. Un altre dia en parlarem.

El problema de l'esgotament és l’assequibilitat dels productes finals elaborats amb recursos d'alt preu. El cost de l’extracció augmenta, però la capacitat dels ciutadans per pagar els productes finals elaborats amb aquests recursos d’alt cost no augmenta. Els preus de les primeres matèries no pugen prou per cobrir el cost creixent d'extracció. Quan s'assoleix aquest límit d’assequibilitat, són els països extractors de recursos, com Rússia, els que es troben en una situació terrible pel que fa al benestar de les poblacions.

El gran problema que sorgeix degut a l'esgotament és, doncs, un conflicte de preus. Les empreses que extreuen recursos necessiten preus elevats per poder reinvertir en noves mines, en ubicacions cada cop més costoses, però els consumidors no es poden permetre aquests preus elevats.

Com a resultat de l'esgotament, calen més hores de treball, més temps de màquines i més ús de productes energètics per extreure la mateixa quantitat d'un recurs donat que abans s'extreia en un altre lloc. L'eficiència creixent tendeix a ajudar els salaris, però la ineficiència creixent tendeix a funcionar de manera oposada: els salaris no augmenten, certament no tan ràpid com els preus dels productes finals.

En consequència, els exportadors de matèries primeres, com Rússia, es veuen atrapats: no poden augmentar prou els preus perquè les noves inversions siguin rendibles. El problema és que els consumidors del món no poden pagar els preus alts resultants d'articles essencials com aliments, electricitat i transport. Rússia afirma que disposa de quantitats molt altes de reserves, especialment de gas natural i carbó. Però és dubtós que aquestes reserves puguin realment extreure's. A mitjà i llarg termini, els preus de venda no es poden mantenir a un nivell prou alt per cobrir l'enorme cost d'extreure, transportar i refinar aquests recursos. 

El creixement econòmic mundial depèn en gran mesura de l’augment del consum d’energia. La raó duna forta associació entre el creixement del PIB i el creixement del consum d’energia és una raó basada en la física. Produir béns i donar serveis requereix el consum de productes energètics, perquè les lleis de la física ens diuen que cal energia per moure qualsevol objecte d'un lloc a un altre, o per escalfar qualsevol objecte.

És probable que ens estem enfrontant a una economia mundial que col·lapsa a causa de que s'estan assolint els límits dels recursos disponibles. Afegir sancions contra Rússia empenyerà encara més l'economia mundial en direcció a aquest col·lapse. El mateix president dels Estats Units, Joseph Biden, adverteix que és probable que hi hagi escassetat d'aliments a moltes parts del món com a resultat de les sancions imposades contra Rússia. Europa es troba entre aquestes parts del món.

La història del món mostra que les poblacions de moltes civilitzacions han superat les seves possibilitats de recursos i s'han esfondrat. La física assenyala que aquest resultat és gairebé inevitable.

Els líders electes necessiten una història de creixement etern que puguin explicar als seus ciutadans. Per aquesta raó s'han desenvolupat narratives creatives que suggereixen que els humans podem allunyar-nos dels combustibles fòssils si així ho desitgem. Ningú no s'atura a pensar que les economies no poden continuar existint utilitzant una quantitat d'energia molt més petita, com tampoc un ésser humà adult no se les pot arreglar només amb 500 calories al dia. Tant l’economia com les persones són estructures dissipatives; requereixen un consum continu d’energia. Les fàbriques tanquen quan es talla l'electricitat, el dièsel i altres productes energètics.

L'economia mundial ja està molt a la vora del col·lapse a causa dels límits de recursos que està assolint. Aturar intencionalment la producció de Rússia de recursos com a fertilitzants i urani processat segurament empitjorarà la situació, no la millorarà. Quan s'aturi la producció de Rússia, és probable que sigui impossible reiniciar la producció al mateix nivell. Els treballadors capacitats que perdin les seves feines probablement trobaran feines en altres llocs, i caldrà formar nous treballadors, el que necessita molt de temps. 

Un altre problema important és l'enorme quantitat de deute que tenen la majoria dels països del món. Amb una economia mundial que es desacceleri ràpidament, el pagament del deute amb interessos serà impossible. Els impagaments del deute causaran encara més estralls al sistema econòmic mundial.

No sabem exactament quan passarà tot això, però serà probablement més aviat que tard. La situació no pinta gens bé.