dimarts, d’octubre 26, 2021

L'embolic energètic va prenent forma

El que fa anys els experts en energia anuncien sembla que està prenent forma. El món consumeix cada vegada més quantitat d'energia per produir i transportar els béns de consum que exigeix ​​l'increment del nivell de vida global, mentre que els recursos energètics accessibles a baix preu escassegen cada cop més. Resultat, un augment brutal del preu dels productes energètics.

Vegem-ne alguns exemples: el preu de l'electricitat al mercat diari espanyol ha passat de 41 euros per megawatt hora (€/MWh) l'últim trimestre de l'any 2020, a 156 el setembre d'aquest any: un augment del 380 %. Si mirem el preu del gas natural, el preu mitjà de l'any 2020 va ser de 10 €/MWh, mentre que el mes de setembre d'aquest any ha augmentat a 64, i els 25 primers dies d'octubre el preu mitjà ha estat de 90 €/MWh. I no oblidem que el rendiment d’una central elèctrica de gas és de l‟ordre del 60 %. És a dir, si el preu del gas ha pujat 80 €/MWh, el cost de l'electricitat produïda pujarà 130 €/MWh.



L'augment brutal del preu de l'electricitat està lligat a l'augment del preu del gas, per la raó senzilla que, a Europa, el preu que es paga als productors d'electricitat es basa a pagar a tots el preu de l'oferent més car. És a dir, si un productor ofereix energia hidràulica, eòlica o energia nuclear a un preu, diguem-ne, de 50 €/MWh, però no hi ha prou energia d'aquestes procedències per servir al mercat, i cal produir energia elèctrica d'una central de gas, que ha ofert la seva electricitat a 150 €/MWh, tots els oferents cobren aquest preu. Amb aquest sistema, pensat per a una època de més estabilitat que l'actual, el preu de tota l'electricitat d'un tram horari es paga al preu del MWh més car que es posa en joc. El problema ve quan les centrals de cicle combinat (les que funcionen amb gas natural) entren en funcionament contínuament, com és el cas actualment. Una veritable barbaritat, i un gran negoci per als productors.

I quina és la causa que el preu del gas hagi pujat tant? El subministrament de gas a Europa ve, fonamentalment, de Rússia i Algèria. Espanya i França tenen Algèria com a principal subministrador, mentre que els països centreeuropeus se subministren principalment de Rússia. Però tant Rússia com Algèria han arribat a un pic de producció. La seva producció de gas està estancada des de fa uns quants anys. I en el cas d'Algèria, el consum intern de gas augmenta, de manera que queda menys gas disponible per a l'exportació. Tant França com Espanya intervenen en la política algeriana per assegurar-se el màxim subministrament possible, però la inestabilitat política i la pobresa regnants a Algèria fan témer una guerra civil en aquest país. El risc que aquesta inestabilitat sigui aprofitada per les potències europees en una eventual guerra civil, per assegurar-se militarment l'accés als jaciments de gas natural, continua sent elevat.

D'altra banda, tant la Xina com l'Índia, però principalment la Xina, té problemes per augmentar la seva producció de carbó, i, a més, està intentant disminuir les emissions de CO2, per la qual cosa incrementa el consum de gas natural, tot tensionant encara més el mercat.

En canvi, als Estats Units, el gas natural continua sent barat, i es manté als 10 €/MWh, cosa que dona un avantatge competitiu enorme a aquest país respecte a Europa. Els Estats Units exporten gas a Europa, però aquesta exportació es fa amb vaixells metaners, el cost de transport dels quals és enormement superior al dels gasos transportats per gasoducte, per la qual cosa el gas americà arriba a Europa a un preu també molt elevat. A més, els Estats Units tenen una capacitat limitada d'enviar gas per vaixell i Europa té una capacitat limitada de rebre'l. Per això, allà segueix sobrant gas i la resta del món no es pot aprofitar aquest excés.

S'anticipa que hi podria haver interrupcions momentànies del subministrament de gas a Europa durant aquest hivern, particularment si és fred. I passi el que passi s'anticipa una intensa crisi econòmica amb greus conseqüències per al Vell Continent. Tot això ja se sabia fa anys. No hem fet cas als advertiments i ara venen ja les conseqüències. La fragilitat del nostre sistema econòmic i productiu, amb la seva dependència absoluta dels combustibles fòssils, ens aboca a un procés de decadència accelerada. Podem estar en els primers compassos d'un procés molt ràpid que sacsejarà Europa primer i després la resta del món.

  

dissabte, de març 13, 2021

Extensió del gel marí antàrtic

L’extensió del gel marí antàrtic va arribar al seu mínim anual el passat dia 19 de febrer, dia en el que va assolir els 2,604 milions de km2.

Les mesures d’extensió del gel marí es fan a base de satèl·lits, i donen l’extensió del gel a concentracions superiors al 15%.

L’extensió de gel marí antàrtic, contràriament a la del gel marí àrtic, no dona cap tendència significativa des de que aquestes mesures per satèl·lit es van començar a fer l’any 1978.

La pregunta que ens podem formular és per què l’extensió de gel marí es manté relativament constant a l’Antàrtida, mentre que va disminuint clarament a l’Àrtic, en un context d’augment de les temperatures globals.

Segons les simulacions fetes, la causa més probable de que l’extensió del gel marí antàrtic no disminueixi és l’augment dels vents freds a certes regions del pol sud. L’Antàrtida és un continent al mig del mar, el que fa que el gel, sobre tot a l’hivern, reaccioni més als canvis del vent i menys als canvis de temperatura. L’oceà Àrtic, en canvi, és un oceà tancat per continents, el que fa que el gel es fongui com a resposta a l’augment de la temperatura de l’aire.

Els vents dominants a l’Atàrtida són els vents circumpolars, que giren al voltat del pol sud, i a l’interior del continent van en direcció oest-est. Però un estudi fet fa cinc anys mostrava un augment dels vents que bufen del sud cap al nord. Aquests vents, generats a les zones més fredes del continent antàrtic, bufen cap a la costa i afavoreixen la formació de més gel al mar, contrarestant l’efecte de l’escalfament global. En canvi, no s’ha pogut trobar la causa de l’augment d’aquests vents sud-nord.

En realitat, no en sabem pas massa del clima del continent antàrtic, i aquest desconeixement no ens permet fer prediccions fiables sobre el comportament futur del gel marí antàrtic.







dimarts, de febrer 09, 2021

La pandèmia i el canvi climàtic


Estem en plena pandèmia. Ningú sap fins quan durarà aquest malson. Ens podem preguntar per què ha arribat aquest coronavirus i per què ara. Alguns opinen que és un càstig de Déu per no se sap quines accions contràries seva voluntat divina que ha comès la humanitat, que si amb els nivells tecnològics actuals ens creiem déus, que si cada vegada hi ha més gent que s'allunya de la religió, etc., etc.

Altres opinen que aquesta pandèmia té com a origen fenòmens naturals lligats a efectes produïts per l'home. En un estudi recentment publicat s'assenyala el canvi climàtic com un factor clau en l'aparició de la SARS-CoV-2, el coronavirus causant de la pandèmia de la covid. Resumint aquest estudi en poques paraules, l'efecte de l'escalfament seria l'expansió d'hàbitats forestals favorables als ratpenats al sud de la Xina.

Al juny de l'any 2007, un article publicat a la revista científica Science assegurava que els ratpenats són els mamífers més capaços de transmetre virus infecciosos per a altres mamífers i que són, a més, els animals més proclius a desencadenar una pandèmia. Es creu que els ratpenats poden tenir un sistema immune millor, així com millors defenses que altres mamífers (entre els quals ens trobem), de manera que el virus no els afecta, però quan arriba a altres espècies pot generar danys.

En efecte, l'estudi identifica canvis a gran escala en el tipus de vegetació a la província de Yunnan, al sud de la Xina, i en les regions adjacents a Myanmar i Laos, durant l'últim segle. Al canviar el tipus de vegetació, aquestes zones han anat acumulant, amb els anys, una major varietat d'espècies de ratpenats. S'ha constatat que la quantitat de coronavirus en una àrea determinada està estretament relacionada amb el nombre de diferents espècies de ratpenats presents. I a més quantitat de coronavirus, més probabilitat de mutacions nocives per als humans, ja que els ratpenats porten la major proporció de virus de tots els ordres de mamífers.

Aquesta regió de sud de la Xina i regions adjacents és un punt crític de l'augment d'espècies de ratpenats, però també hi pangolins, que se suposa que van actuar com a hostes intermediaris de la SARS-CoV-2. És probable que el virus hagi passat dels ratpenats a aquests animals, els quals van ser posteriorment venuts en el mercat d'animals salvatges de Wuhan, on es va donar el brot inicial en humans.

És a dir, estem assistint en viu i en directe a un primer gran desastre provocat pel canvi climàtic, el que confirma una de les conseqüències que des de fa temps es venen profetitzant, que és l'aparició de nous tipus d'epidèmia com a conseqüència de l'escalfament global .

Si a això hi afegim els efectes de la globalització, amb un intercanvi mundial de mercaderies i amb un enorme desplaçament de persones al llarg i ample del planeta, tenim la tempesta perfecta: l'epidèmia, que afecta només a una zona restringida del món, s'escampa de manera descontrolada, resultant en pandèmia.

En consequència, o canviem la nostra manera de viure, aturant en la mesura del possible l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i disminuint el comerç internacional, amb la consegüent disminució del nostre nivell de vida, o episodis com el que estem vivint seran cada vegada més freqüents. Som nosaltres els que hem de triar. Encara que el més probable és que, un cop superada la pandèmia actual, la nostra elecció sigui la de seguir com ara, amb totes les seves conseqüències.

dissabte, de gener 23, 2021

Les temperatures de l’any 2020 - NOAA




La NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) ha publicat les seves dades de temperatura de l'any 2020. Aquestes temperatures han estat mesurades, no per satèl·lit, sinó per observatoris terrestres i marítims. Es tenen dades des de l’any 1880.


 L'anomalia de temperatura de l'any 2020 respecte de el període de referència (1901 - 2000) ha estat de + 0,98 ° C, el que vol dir que l'any 2020 ha estat el segon any més càlid de la sèrie històrica de la NOAA, després de l'any 2016, en què l'anomalia va ser de 1,00 ° C.

 Des de l'any 1980, la tendència és a un augment de temperatura de 0,18 ° C per dècada.



A l'hemisferi nord, l'anomalia de temperatura de l'any 2020 ha estat de + 1,28 ° C, sent l'any més càlid de la sèrie històrica, amb una tendència de + 0,26 ° C per dècada, mentre que a l'hemisferi sud l'anomalia ha estat de + 0,68 ° C, el cinquè any més càlid, i la tendència és de + 0,10 ° C per dècada.

Aquestes dades confirmen un any més l'augment de temperatura del planeta degut al canvi climàtic. 

Si mirem la línia de tendència de les anomalies globals des de l’any 1880 fins ara, podem veure que, des de finals del segle XIX i principis del XX, la temperatura global ha augmentat de 1,1 °C. Ens estem acostant a un límit molt perillós.


dijous, de gener 14, 2021

La concentració de CO2 a l’atmosfera

 La concentració mitjana de CO2 a l’atmosfera de l’any 2020, mesurada al laboratori de Mauna Loa (Hawaii) ha sigut de 414 ppm (parts per milió), mentre que, quan es van començar a fer sistemàticament aquestes mesures al març de l’any 1958. L’any 1959, aquesta concentració va ser de 316 ppm, un augment del 31 %.

Mentre anem consumint energia fòssil (petroli, carbó, gas), aquesta concentració continuarà creixent. Sabem que aquest augment del CO2 atmosfèric és la causa principal de l’escalfament global que estem patint. Les mesures que s’han adoptat fins ara no semblen ser suficients per disminuir la concentració de CO2. Això ens pot passar factura d’aquí a pocs anys.



dimarts, de gener 12, 2021

Les temperatures de l’any 2020

 Com cada any, els organismes que analitzen les mesures de temperatura preses des dels satèl·lits són els primers en completar les mesures anuals, tant globals com de diverses zones del planeta. Les mesures per satèl·lit van començar a fer-se l’any 1979, de manera que portem ja més de quaranta anys de dades.

 Hi ha uns quants organismes que analitzen aquestes mesures de temperatura preses des dels satèl·lits, però n’hem de destacar dos: REMSS (Remote Sensing Systems) i UAH (Universitat d’Arizona a Huntsville).

 El primer pren com a base el període de 20 anys que van del 1979 al 1998, mentre que el segon pren com a base el període que va del 1981 al 2010, és a dir un període de 30 anys. Els resultats que donen són les diferències entre les temperatures observades i les mitjanes del període de base, el que es diu anomalies de temperatura. Al tenir dos períodes de base diferents, és perfectament normal que s’obtinguin anomalies diferents, però, en canvi, si les anàlisis estan ben fetes, la tendència hauria de ser la mateixa. I el problema és que les dues tendències són molt diferents: REMSS dona una tendència de +0,22 °C per dècada, mentre que la tendència calculada per UAH és sensiblement inferior, +0,14 °C per dècada, sense que hi hagi una explicació convincent. Hem de dir, però, que la tendència calculada per REMSS es molt semblant a la de les diverses mesures efectuades des de terra.

 Com és lògic, el valor de la tendència és molt important, ja que ens dona la magnitud de l’augment de temperatures globals degut al canvi climàtic: +0,22 és un valor alarmant, mentre que +0,14 ho és molt menys. Al ser la tendència dels valors calculats per REMSS la mateixa que la calculada a partir dels termòmetres terrestres, es considera més ajustada a la realitat.


Passem a veure el detall. REMSS dona una anomalia per l’any 2020 de +0,81
°C, el que vol dir que l’any passat va ser el més càlid des de que es fa aquestes per satèl·lit, una centèsima de grau més que l’any 2016, que era el que tenia el rècord.


 UAH calcula per l’any 2020 una anomalia de +0,49 °C, el segon valor més elevat de la sèrie, després de l’any 2016.

En resum, la temperatura global de l’any 2020 calculada a partir de les mesures efectuades pels satèl·lits confirma que, malgrat el fred que estem patint ara mateix, l’escalfament global segueix, implacable. Les seves conseqüències seran, previsiblement, catastròfiques a pocs anys vista.

divendres, de desembre 11, 2020

Dilemes

Sembla que comencem a veure el principi de la fi de la pandèmia amb l'aparició imminent de vacunes. Algunes d'elles són vacunes noves, basades no en la inoculació de virus morts o ensopits, sinó de molècules d'ARN que, degudament introduïdes en les cèl·lules, generen les proteïnes que caracteritzen el coronavirus, de manera que es creen anticossos que, si el virus ens envaeix, actuaran per contrarestar-lo. Aquesta nova tecnologia, creada en un temps rècord, és molt prometedora, no només per la pandèmia actual, sinó per a futures malalties.

Si l'any que ve ens podem alliberar de la pandèmia, quedaran les seves conseqüències econòmiques. Entre elles, el vertiginós deteriorament dels comptes públics: el deute públic a Espanya serà entre el 125% i el 130% de l'PIB en els propers anys, quan era de l'40% el 2008 i és d'una mica menys de 100% actualment. I en aquesta situació no estem sols: Itàlia podria arribar al voltant de l'160% de l'PIB, Grècia a més de l'200% i Portugal o França a registres com el nostre, mentre que els països de nord d'Europa i Alemanya es quedaran a la meitat. A això cal afegir-hi l'augment de la desocupació, el tancament d'empreses i, com derivat, el creixement de la morositat creditícia: un cercle perillós que afectaria el creixement del crèdit i, amb ell, a la fortalesa de la recuperació econòmica.

El que passi durant les properes setmanes serà molt important per les conseqüències econòmiques de la pandèmia. Al debatre el que hem de fer per Nadal, no oblidem que hem de triar entre unes festes celebrades amb alegria i amb retrobaments familiars seguides d'una tercera onada al gener, o unes festes menys alegres, celebrades amb més prudència, que evitin, en la mesura del possible, aquesta tercera onada. No hi ha dubte que una tercera onada augmentaria, i molt, el deteriorament de l'economia i faria més lenta i complicada la recuperació.

Tenim, per tant, davant nostre, un primer dilema: alegria nadalenca i augment dels problemes econòmics, o prudència durant aquestes festes i major possibilitat de recuperació en un termini raonable.

Però hi ha un segon dilema, l'endeutament públic. Sent imparable l'augment del deute públic, la pregunta és si els governs hauran de practicar una contenció pressupostària en els propers anys, és a dir, una nova austeritat, que tant de mal va produir en l'anterior crisi econòmica. Això és el que opinen molts economistes.

D'altra banda, tenint en compte que els interessos que els governs estan pagant pel deute públic són molt baixos, altres economistes opinen que l'augment del deute públic no és un problema greu. La càrrega del deute ja no és la que era. Per exemple, Espanya va pagar un interès mitjà del seu deute públic del 5,4% en l'any 2002, mentre que en l'any actual no arriba a el 2%, i, ara mateix, els bons a 10 anys tenen un interès negatiu..

Per què estan tan baixos els tipus d'interès? Bàsicament, perquè el sector privat no sembla veure moltes oportunitats d'inversió productiva, i els estalviadors que no tenen un altre lloc a què acudir estan disposats a comprar deute públic, encara que no els ofereixi interessos elevats. Probablement aquestes circumstàncies no variaran, de manera que aquests economistes preveuen que els interessos del deute segueixin baixos durant molt de temps. Si això és cert, efectivament l'increment del deute públic no seria un problema greu. L'estat hauria d'estar invertint fortament en el futur de país, encara que hagi de demanar prestat els diners que necessita per efectuar aquestes inversions. Sempre, és clar, que es tracti d'inversions serioses en infraestructures, polítiques contra el canvi climàtic, educació, sanitat, investigació i desenvolupament, etc., és a dir, inversions amb futur, no com les del famós pla E de el govern de Rodríguez Zapatero.

Aquest és el segon dilema: endeutar-se o no endeutar-se per poder invertir en el futur de país.

El futur econòmic d'Espanya en els pròxims anys estarà en la capacitat d'encert que tinguem afrontant aquests dos dilemes.