Els pressupostos municipals del 2016

Per l’any 2016 es van aprovar, al ple del mes de gener d’enguany, uns pressupostos de 18,94 milions d’euros. A la data d’avui, les diverses modificacions pressupostàries l’han portat a la xifra de 21,87 milions. En set mesos, el pressupost municipal ha augmentat en 2,93 milions, un 15,5 %. Com pot ser aquest miracle? Alguns podran pensar que l’equip municipal ha fet el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos.

Però tot té una explicació:

Les transferències de l’estat seran superiors al que s’havia previst, i hi ha una nova subvenció de la Diputació.

Al ple del mes de març es constata que hi ha un romanent de 3,61 milions al tancar l’exercici de l’any 2015:

Fons líquids = 2,74 milions
Drets pendents de cobrament = 5,94 milions
Obligacions pendents de pagament = 1,51 milions
Saldos de dubtós cobrament = 3,52 milions
Excés de finançament afectat = 0,03 milions

Total romanent de tresoreria = 2,74 + 5,94 – 1,51 – 3,52 – 0,03 = 3,61 milions

Al ple del mes d’abril es decideix un augment del pressupost de 2,94 milions, inclòs 68.000 € d’una subvenció de la Generalitat, sense haver de demanar cap crèdit nou. D’aquest augment del pressupost, 2,43 milions van per inversions.

Un es pregunta si aquest romanent de tresoreria no s’hauria pogut estimar, de manera aproximada, quan es van aprovar els pressupostos, però es veu que això de fer previsions no va amb el tarannà dels que formen part dels ajuntaments, almenys dels que formen part de l’equip de govern de l’ajuntament de Malgrat. I, quan no es fan previsions, és difícil que es faci una bona gestió econòmica.

Per qui li interessi conèixer i discutir les noves inversions decidides, el pressupost actualitzat de les inversions és el següent:

Les despeses d’educació

La retallada de les despeses públiques d’educació d’aquests darrers anys ha sigut espectacular. No tenim les dades de l’any passat, però s’acaben de publicar les de l’any 2014.

Si el govern socialista va retallar 2.470 milions d’euros l’any 2011, el govern del Partit Popular, durant els tres primers anys de la seva legislatura, n’ha retallat 5.780 milers de milions més. En total, agafant com a base l’any 2010, la retallada ha sigut de 8.250 milers de milions, un 15,5 %.

La retallada en educació universitària ha sigut de 1.740 milers de milions, un 16,4 %, mentre que la de l’educació no universitària, ha sigut de 5.010 milers de milions, un 13,9 %.

D’aquesta retallada total de 8.300 milers de milions entre 2010 i 2014, a Catalunya l’hi ha tocat passar de 6,87 milers de milions l’any 2010 a 5,57 l’any 2014, és a dir 1.300 milions d’euros menys, que representen el 15,6 % de la retallada total espanyola dels anys 2010 a 2014, una mica menys que la població catalana respecte de la població espanyola total, que és del 15,9 %.

De tota manera, amb retallades d’aquest calibre, ni Espanya ni Catalunya aniran gaire lluny. I, com que encara s’han d’estalviar, diuen, uns quants milers de milions més (parlen de 10.000), veurem en què queden les despeses educatives públiques dels propers anys. Ens volen convertir en un país d'ignorants, i ho acabaran conseguint, si els deixem fer.

Les despeses de sanitat a Espanya

Acaben de sortir les dades que el Ministeri de Sanitat publica sobre les despeses de sanitat, corresponents a l’any 2014. I hem passat la meitat de l’any 2016! Aquest retard en la publicació de les dades mostra que, o bé els que les elaboren són més lents que les tortugues, o bé que als responsables política no els interessa que es sàpiguen massa aviat, no fos cas que els votants despertessin.

Les despeses sanitàries es poden calcular de dues maneres: tenint en compte o no les atencions sanitàries de llarga durada. Als gràfics hi trobem les despeses sanitàries tenint en compte les atencions de llarga durada.

Hi podem veure que les despeses totals de l’any 2014 han sigut de 95,7 milers de milions d’euros, de les que 66,8 corresponen a la sanitat pública i 28,9 a la sanitat privada.

Des de l’any 2011, el darrer any del govern socialista, les despeses sanitàries públiques han disminuït en 6,4 milers de milions, mentre que les despeses sanitàries privades han augmentat en 3,0 milers de milions. Estem assistint, doncs, als resultats de la veritable política sanitària de la dreta espanyola: les retallades a la sanitat pública, no perquè no hi hagi diners per finançar-la, sinó perquè es vol afavorir el sistema privat de sanitat, controlat pel poder financer del país.

Per aconseguir aquest objectiu, el govern del PP ha anat deteriorant progressivament l’atenció primària, sobretot a les zones rurals, ha anat augmentant les llistes d’espera, tant hospitalàries com per diagnòstics, fins a un límit insuportable, i s’ha hagut de reduir el personal sanitari durant els períodes de vacances, ja que no hi ha pressupost per substitucions. Tot això ha fet que la gent que s’ho pugui pagar es decanti cada vegada més cap a les assegurances sanitàries privades.

No trigarem pas gaire, amb aquest tipus de política, a veure com disminueix l’esperança de vida dels sectors que tenen menys recursos.

Tant el PP com Ciutadans estan d’acord amb aquesta política sanitària. I, com que previsiblement són els qui ens governaran els propers anys, haurem de procurar no posar-nos malalts, sobretot a l’estiu.

Malgrat 1916 – Vetllada musical al Tívoli

La Vanguardia del dijous 10 d’agost del 1916 ressenyava la vetllada musical que, a càrrec dels alumnes d’una acadèmia de música de Calella, es va celebrar al cine Tívoli.

La balança fiscal publicada pel govern central

Fa pocs dies que el Ministeri d’Hisenda ha publicat l’Informe sobre la dimensió territorial de les Administracions Públiques, un document que, més o menys, ve a ser una balança fiscal de les diverses comunitats autònomes espanyoles, calculada per un mètode original, que podem comparar al de càrrega – benefici.

Ja sabem que hi ha dos mètodes per calcular una balança fiscal:

·         El de càrrega – benefici, que valora els efectes que l’actuació de les institucions del sector públic central ocasiona al benestar de les persones d’un determinat territorio.

·         El del flux monetari, que valora els efectes que l’actuació de les institucions del sector públic central ocasiona sobre l’activitat econòmica d’un territori determinat.

Per dir-ho d’una manera més gràfica posarem un exemple: en el cas de la balança fiscal càrrega – benefici, el cost dels funcionaris dels ministeris es reparteix a tots els territoris, ja que aquests funcionaris contribueixen al benestar de tothom, mentre que en el cas de la balança fiscal del flux monetari, els sous d’aquests funcionaris es carreguen a Madrid, ja que és allà on gasten els sous i contribueixen a l’activitat econòmica madrilenya.

El Ministeri d’Hisenda ha escollit un mètode semblant al de càrrega – benefici, de manera que el territori on hi ha més funcionaris es troba beneficiat respecte del mètode de flux monetari.

Els resultats són els següents (el balanç neutralitzat té en compte el dèficit dels comptes públics, que es reparteix proporcionalment a la població de cada territori):

Com previst, Madrid té el balanç més negatiu, seguit de Catalunya, Balears i València. A notar que el País Basc, malgrat tenir un PIB per càpita més elevat que el català, té un balanç positiu (rep més del que paga), mentre que València, amb un PIB per càpita, té un balanç negatiu (paga més del que rep).

Si el mètode hagués sigut el de flux monetari, Madrid tindria un balanç menys positiu, Catalunya augmentaria el seu dèficit i el País Basc seria lleugerament negatiu.

Malgrat 1916 – Curset sobre agricultura i ranaderia

La Vanguardia del dissabte 29 de juliol del 1916 publicava que a Malgrat s’havia fet un curset sobre agricultura i ramaderia. En aquell temps hi havia molt d’interès per millorar les explotacions agrícoles i ramaders, amb l’aplicació dels nous coneixements sobre aquests temes.