El turisme com a solució de la crisi

“El Maresme no sortirà de la crisi si no és amb l'ajuda del turisme”, diu la notícia que informa sobre la presentació d’un estudi sobre el turisme a l’Alt Maresme. També diu que l’Alt Maresme és un lloc interessant bel turisme “amb un cúmul d'ofertes basades en la gastronomia, la cultura o l'esport”.

El turisme, que genera actualment 16.500 llocs de treball al Maresme, en podrà generar 18.000 d’aquí a vuit anys, és a dir, 1.500 llocs de treball més. No sé si aquests 1.500 llocs de treball més són els que ens faran sortir de la crisi, però em sembla una visió molt optimista.

Els pobles com Santa Susanna, on el 70 % de la població té feines relacionades amb el turisme, o com Malgrat, on aquesta xifra és d’un 50 %, ho tenen molt malament si es pensen que només amb el turisme podran sortir de la crisi. Només fa falta repartir una gran part dels 1.500 nous llocs de treball que es crearan d’aquí a 8 anys entre Santa Susanna, Malgrat, Pineda i Calella (que sumen avui dia més de 6.500 aturats), per veure que l’increment del turisme no pot ser la única solució.

Per tant, dir que la sortida de la crisi a l’Alt Maresme, com ho diu l’estudi presentat fa uns dies, “depèn en gran mesura de centrar el turisme com principal sector exportador de la zona”, és una manera com una altre de perdre el temps. Com molt, dividint una bona part dels 1.500 nous llocs de treball que es crearan al Maresme pels 6.500 aturats del quatre pobles citats, el turisme ens ajudarà a sortir d’un 20 % de la crisi.

Amb estudis com aquest no anirem pas gaire lluny. No sé si serà casualitat, però un dels autors és la Diputació de Barcelona. L’altre, la Cambra de Comerç. Dues institucions de solvència dubtosa.

Haurem de buscar altres activitats. Ho hauran entès així els polítics malgratencs?

El Punt
La Vanguardia

La sorra de les platges

Les platges de Santa Susanna tenen problemes, ja que el darrer temporal de llevant ha deixat un desnivell molt pronunciat i s’ha endut la meitat de la platja de les dunes, deixant a la vista les conduccions de l’estació de bombeig de les aigües residuals. Ni l’ACA ni Costes preveuen cap actuació per arreglar la platja per aquest estiu. Es més, Costes ha decidit eliminar el servei del vaixell draga que feia anys que anava reomplint les platges de sorra, ja que el seu cost és de més de 2 milions d’euros anuals.

Això si, l’ACA està a l’espera de conèixer els resultats d'un estudi de dinàmica litoral de tot el Maresme que s'està realitzant a la zona i que determinarà les accions que cal dur a terme en un futur per garantir l'estabilitat de les platges de la comarca. Una excusa com una altre per dir finament que no hi ha calés per recuperar les platges que es vagin perdent pels temporals, i que el senyor alcalde de Santa Susanna s’esperi assegut.

Ja que a Santa Susanna, per més que el seu alcalde (el mateix que va portar el municipi a tenir el deute per habitant més important de Catalunya) digui que un municipi tant turístic no es pot permetre oferir una imatge com l’actual als seus visitants, no hi haurà cap solució més o menys provisional en temps d’austeritat màxima. El que podria fer el senyor Campolier és el que va fer amb tant bons resultats el conseller Baltasar quan a Catalunya hi havia la gran sequera: anar a Montserrat a demanar a la Moreneta que el proper temporal de ponent torni la sorra a la platja.

La pregunta que jo em faig és la següent: per què si la falta de sorra a les platges de Santa Susanna perjudica la indústria del turisme, hauríem de ser els contribuents els que paguéssim la solució, i no els que es beneficien econòmicament d’aquestes platges? La mateixa pregunta la podria fer per les pèrdues cròniques de sorra de S’Abanell, a Blanes.

El Projecte Innovador

Aquest projecte de nom més aviat curiós és el que quatre municipis de l’Alt Maresme, entre els quals s’hi troba Malgrat, han començat amb el noble objectiu de desestacionalitzar el turisme. Es a dir, d’allargar la temporada, avui més aviat curta, en que els turistes i demés forasters ens visiten, creant llocs de treball als establiments d’hostaleria i augmentant una mica el volum del comerç. Ambdues coses, evidentment, importants i molt necessàries.

Així doncs, els alcaldes de Pineda de Mar, Xavier Amor, de Santa Susanna, Josep Monreal, de Calella, Josep Maria Juhé i de Malgrat, Conxita Campoy, s’han trobat i han decidit gastar-se entre tots la mòdica quantitat de 424.000 euros per fer funcionar un grup de treball que ha de mirar si aquest objectiu és realitzable, i quins són els passos que s’han de fer per assolir-lo.

En aquest sentit, llegim, el projecte intentarà potenciar sectors emergents a la zona, complementaris al turisme, per tal d’anticipar el canvi productiu i poder respondre així als reptes que es puguin plantejar en sectors madurs de l’economia de l’Alt Maresme. També, posarà èmfasi en la innovació en les actuacions relatives al turisme, en els àmbits de diversificació i complementarietat, així com en la tipologia de llocs de treball.

I és aquí on un observador atent comença a trobar que les paraules són grandiloqüents i buides de tot contingut: sectors emergents, canvi productiu, sectors madurs de l’economia, tipologia de llocs de treball, etc, em fan pensar en un document final del tal grup de treball (que s’haurà de presentar a finals d’any) realment inintel•ligible i de molt poca utilitat.

El que penso és que aquest document serà un argument més a favor de la construcció del famós (i caríssim) centre cultural, amb l’excusa d’atraure congressos. I no ho trobo ni bé ni malament, només em sembla que per això no feia falta gastar-se 106.000 euros (424.000 dividit per 4).

Esperarem a llegir el que surti del grup de treball del Projecte Innovador. Però tinc la intuïció que serà un document perfectament tecnocràtic que, com molts altres, es guardarà en un calaix del Magnífic Ajuntament, on s’anirà, de mica en mica, cobrint de pols.

Això sí, la foto dels quatre alcaldes, magnífica.

Post data del 19 d'agost: acabo d'assabentar-me que, del pressupost total d'aquest projecte, 400.000 euros són a càrrec del SOC (Servei Català d'Ocupació), pel que el cost directe per cada ajuntament no és de 106.000 euros, sinó de 6.000. Cal fer-ho constar, ja que s'havia induit a un error.

Turisme familiar: què és això?

Malgrat ha aconseguit la marca de Turisme Familiar. Ens en hem de felicitar. Però, què és això de Turisme Familiar? Ho mirem a la publicació corresponent de la conselleria.


Què és?

Destinació de Turisme Familiar (DTF) és una marca d’especialització creada per Turisme de Catalunya, que s’atorga a destinacions especialment sensibles al turisme familiar.

Amb aquesta marca, Turisme de Catalunya reconeix els municipis o zones turístiques que ofereixen recursos i serveis de qualitat especialitzats en famílies. Això significa que disposen d’una oferta d’allotjament i restauració adaptada a les necessitats de les famílies, amb una gran varietat de propostes d’oci i entreteniment.

Els conceptes dels quals parteix la marca són, entre d’altres:

• El Turisme Familiar és el tipus de vacances en què la motivació principal del viatge és sortir amb la família i, per tant, es cerquen destinacions turístiques amb serveis adaptats als nens.
• El grup familiar es defineix com una parella amb fills de fins a 18 anys.
• El segment de demanda que marca els principals objectius de les DTF són les famílies que tenen nens d’entre 0 i 7 anys, ja que són les que sol•liciten una mena de serveis que deixen de ser necessaris en edats superiors, com per exemple trones o canviadors de bolquers.
• La destinació ha de tenir una oferta d’oci molt variada i adaptada per satisfer les necessitats dels més petits (menús infantils, jocs, etc.).


Avantatges

Un turista que visiti una Destinació de Turisme Familiar es trobarà amb una destinació que:

• Garanteix serveis especialitzats per a les famílies.
• Posa especial atenció a les normes de seguretat, tant en espais públics com en l’allotjament turístic.
• Té un ampli programa d’animació, serveis i activitats per als nens.
• Té instal•lacions adequades per als més petits en zones públiques, d’allotjament i oferta complementària.
• Dóna fàcil accés a la informació dels programes diaris per planificar l’estada.
• Disposa de serveis mèdics i farmàcies de guàrdia.


Destinacions

Actualment, a Catalunya hi ha quatre destinacions certificades amb la marca Destinació de Turisme Familiar:

• Salou, a la Costa Daurada.
• Santa Susanna, a la Costa del Maresme.
• Calella, a la Costa del Maresme.
• Pineda de Mar, a la Costa del Maresme.

I vuit destinacions més estan en procés de certificació:

• A la Costa Daurada: Cambrils, Calafell
• A la Costa del Maresme: Malgrat de Mar
• A la Costa Brava: Palamós, Tossa de Mar, Blanes, Sant Antoni de Calonge , Roses


Requisits per esdevenir una Destinació de Turisme Familiar

Per obtenir una certificació de Destinació de Turisme Familiar, els municipis o zones turístiques han de passar un procés d’auditoria i complir una sèrie de requisits i de paràmetres estrictes.

Aquests paràmetres i criteris de valoració no solament afecten el municipi o zona turística, sinó que també abasten els establiments i serveis. Així, queden implicats:

- Recursos principals d’activitats i serveis del municipi.
- Empreses d’allotjament.
- Empreses de restauració i alimentació.
- Empreses d’oferta complementària.

Entre els criteris de valoració hi ha, per exemple:

- Millores en l’allotjament, infraestructures i restauració.
- Instauració de serveis especialment pensats per a famílies.
- Guarderia a la platja.
- Zona de jocs infantils.
- Parcs lúdics.
- Servei de cangurs amb idiomes.
- Seguretat activa i passiva.
- Vigilants en les zones de joc.
- Paviment antilliscant a les piscines.
- Presència de socorristes.
- Senyalització de perills.
- Trones i cadires infantils als restaurants.
- Propostes d’oci per als nens.
- Informació en diferents idiomes.
- Habitacions comunicades.

L’objectiu és garantir unes vacances o estades ideals per a les famílies, amb totes les garanties i la màxima qualitat.


Comentari final

Esperem que aquest esforç serveixi per portar una mica més d’al•licient pel turisme del poble, i felicitem als responsables de l'ajuntament i als professionals del turisme que l'han aconseguit.