divendres, de març 24, 2017

L’extensió de gel marí polar

L’extensió de gal marí àrtic ha arribat al seu màxim anual el passat 5 de març, amb una extensió de 14,45 milions de km2, la més petita des de que es mesura per satèl·lit, i la del gel antàrtic va arribar el passat 1er de març a la seva extensió mínima, amb un valor de 2,08 milions de km2, també la més petita des de que es tenen dades.

Així com l’extensió màxima de gel marí àrtic té una neta tendència a la disminució, amb 44.100 km2 anuals, no es pot treure cap tendència de l’extensió mínima del gel antàrtic, que és molt irregular.

Pel que fa al gel marí total, des de fa mesos s’observa que la seva extensió és, amb diferència, la més petita des de l’any 1979, dada en que varen començar les mesures per satèl·lit.

Una mostra més de l'escalfament global.








dilluns, de març 13, 2017

Malgrat 1917 - Concert a la Barretina Vermella

La Vanguardia del dimecres 14 de març de fa un segle anunciava, entre altres notícies,  l'actuació de la Societat coral orfeònica La Sirena Calellenca a la Barretina Vermella. Ja el mes de març de l'any 1916 havia vingut a Malgrat l'Orfeó Calellenc.




dissabte, de març 11, 2017

La retirada de l’Artur Mas



Ja fa anys que penso que l’Artur Mas és un polític acabat. Ho penso des de que va convocar eleccions anticipades al novembre del 2012 (s’havien de celebrar dos anys més tard), pensant que el seu partit augmentaria el número d’escons. En tenia 62 abans d’aquestes eleccions, molt prop de la majoria absoluta, i es va quedar amb 50. Quan un polític convoca eleccions anticipades per poder augmentar la seva majoria i té un resultat pitjor que el que tenia, demostra que ha avaluat malament el sentir dels votants. El bon home havia quedat enlluernat amb la manifestació de la diada del 2012. La reacció que s’espera en un cas així és la dimissió del convocant de les eleccions. Però el senyor Mas no va dimitir. Al meu parer, va ser un error molt greu.

A partir d’aquell moment les coses han anat cada vegada pitjor per Convergència. Ara tenen una trentena d’escons. L’Artur Mas, que mai havia sigut independentista, tot d’una es va convertir, malgrat que, al sortir de la seva reunió a la Moncloa amb en Mariano Rajoy del mes de setembre del 2012, deia que havia deixat obertes totes les vies, incloent-hi les d'eleccions anticipades. Totes excepte total ruptura amb Espanya, perquè "això a Europa no s’entendria".  Un parell de mesos després, teníem un Artur Mas independentista.

Llegeixo a La Vanguardia digital, que sortirà demà en paper, que la direcció del PDeCAT veu inviable la continuïtat de Mas com a líder del partit. Una decisió que no es prendrà, diuen, de seguida, sinó que esperaran que el tribunal inhabiliti al fins ara president del partit, per permetre-li una sortida honorable.

Han trigat molt, els convergents, a donar-se compte que el senyor Mas ja fa temps que no és un actiu pel partit. Han trigat tant que potser ara faran tard.

dijous, de març 09, 2017

Prosperitat sense educació?

La Comissió Europea ha presentat l'Índex de Competitivitat Regional de l'any 2016. La competitivitat regional és la capacitat d'una regió per oferir un ambient atractiu i sostenible per a les empreses i els residents que viuen i treballen en ella. En resum, és una foto de la prosperitat present i futura de la regió.

Les regions espanyoles no surten molt bé parades. De les 215 regions que componen la Unió Europea dels 15 (és a dir, els països del nostre entorn, incloent a Grècia) la millor situada és la Comunitat de Madrid, que ocupa el número 94, amb una competitivitat del 68%, seguida del País Basc, amb el número 127 i una competitivitat del 60%. Catalunya se situa en un molt discret lloc 157, amb una competitivitat del 49%, és a dir, està en el tram inferior de les regions europees.


La mitjana de la competitivitat de les regions espanyoles és del 37%, a comparar amb el 75% del Regne Unit, el 73% d'Alemanya, el 59% de França, el 36% d'Itàlia i de Portugal. Per això és poc comprensible l'optimisme dels nostres governants quan repeteixen dia i nit que Espanya és un gran país. És, comparat amb altres països de la Unió, un país gran (en superfície) però és un país petit quant a la seva capacitat de sostenir el seu Estat de benestar i el nivell de vida dels seus habitants.

Un dels factors que es tenen en compte en el càlcul de l'Índex de Competitivitat Regional és l'educació. El fet que un 37% de la nostra població activa (els que treballen o volen fer-ho) tingui, com a màxim, una formació bàsica (la primera etapa de la formació secundària), és una proporció impròpia d'un país europeu: a Suïssa i a Finlàndia aquesta proporció és d'un 8%, a Alemanya i a Àustria és d'un 10%, a França és d'un 11%, a Gran Bretanya i a Holanda és d'un 12%. I no és un problema solament de la gent gran: a Espanya, un 34 % de la població entre els 25 i els 34 anys també té, com a màxim, la formació bàsica, segons podem veure en l'Enquesta de Població Activa de l'últim trimestre de 2016.

Aquest diferencial en educació amb altres països del nostre entorn és una conseqüència de la bogeria constructora de la primera dècada del segle XXI, així com de l'aposta per un turisme barat, que encara segueix vigent, que van induir i segueixen induint un abandó escolar anormalment elevat. Aquestes persones amb poca formació es veuen i es veuran obligades a competir per uns llocs de treball precaris i malament pagats, mentre la indústria espanyola té problemes per trobar treballadors qualificats. La dècada prodigiosa d'Aznar Lopez i Rodríguez Zapatero ha deixat un país notablement empobrit, una economia poc competitiva, una societat més desigual i una enorme quantitat de joves que, atrets pels alts salaris que es pagaven en la construcció, van abandonar els estudis i ara tenen un futur molt compromès.

Sembla que, des de fa uns anys, les comunitats autònomes estan fent un esforç per oferir la formació professional als joves de 15 a 20 anys. D'aquests joves, els que cursen una formació dual, és a dir, alternant escola i treball en una empresa, no arriben al 10 % (a la Vanguardia d’ahir es deia que a Catalunya hi ha més de 8.000 alumnes fent FP dual, aproximadament un 6% dels estudiants potencials) mentre que a Alemanya segueixen l'educació dual la meitat dels qui acaben la secundària obligatòria. Estem encara lluny d'aconseguir aquestes xifres. D'altra banda, ningú sembla conscient de la necessitat d'un reciclatge massiu a aquells centenars de milers de joves entre 25 i 35 anys que es troben atrapats en un món laboral de poca qualificació i baixa remuneració.

L'educació de la població no és una condició suficient per assegurar el futur d'un país, però és una condició necessària. Sense educació no hi ha competitivitat, i sense competitivitat no hi ha prosperitat. Reduir la proporció de la població activa poc qualificada hauria de ser un dels objectius nacionals més importants per construir un país millor.

Sí, ja sabem que, un cop independents, serem com Dinamarca. El problema és que l’índex de competitivitat mitjà de les regions daneses és del 76%. Potser algú hauria d’explicar com ens ho farem per posar-nos al seu nivell.



dimarts, de març 07, 2017

Els comptes de l’ajuntament per l’any 2016

S’han publicat els estats dels comptes de l’any passat, que queden resumits als quadres següents, on hi trobem uns ingressos de 19,97 milions d’euros i unes despeses de 18,54 milions, el que dóna un superàvit total de 1,43 milions. El superàvit no financer ha sigut de 2,50 milions.



Podem veure l’evolució de les despeses i dels ingressos, totals i no financers, dels darrers anys, en els gràfics següents:



1. Ingressos

Pel que fa als ingressos no financers, han sigut de 19,94 milions, per una previsió inicial de 17,75 i una previsió actualitzada de 18,40. És a dir, s’ha recaptat molt més que el que s’havia previst. Les diferències principals les trobem a:

·         Impost Increment Valor terrenys naturalesa urbana = 179.000 €
·         Impost sobre construccions, instal·lacions i obres = 132.000 €
·         Multes = 277.000 €
·         Sancions infraccions ordenances = 173.000 €
·         Participació en els Tributs de l'Estat = 154.000 €
·         Generalitat de Catalunya: Subvenció actuacions Barri Castell = 312.000 €
·         Diputació subvenció rehabilitació pavelló av. de Tarragona = 135.000 €

·         Preu públic llar infants = -125.000 €

Hem de tenir en compte que de la subvenció pel Barri del Castell la Generalitat no ha pagat res. No seria estrany que no reconegués aquest deute.

Podem veure que, al capítol de multes i sancions, s'han ingressat, almenys en teoria, 450.000 € més dels pressupostats. Veurem si es cobren totes.

Si parlem d’ingressos financers, han sigut més petits del que s’havia pressupostat per la senzilla raó que no s´ha hagut de demanar cap crèdit, fonamentalment perquè no s’han fet les inversions pressupostades.


2. Despeses

2.1 - Les despeses de personal han quedat al mig antre el pressupost inicial i el final. Al quadre en tenim el detall: 8,12 milions per un pressupost inicial de 8,00 i un pressupost final de 8,49 milions.


2.2 - Béns i serveis: aquí la sorpresa és important, ja que s’ha gastat molt menys que el previst. En efecte, les despeses reals han sigut de 6,56 milions, per un pressupost inicial de 7,04 i un pressupost final de 7,43 milions. En realitat, però, si ho comparem amb les despeses dels anys anteriors, veiem que estan més o menys en línia. Això voldria dir que els pressupostos , o bé estaven inflats, o bé s’han fet menys coses de les previstes.

Al quadre següent podem veure el detall de les partides més importants.



Les diferències principals entre el realment gastat i els pressupostos són:

-          Neteja viària: s’han estalviat 41.000 € respecte del pressupost
-          Escombraries (RSU): en total s’havia pressupostat 1,70 milions, i el cost real ha sigut de 1,65 milions. S’han estalviat 35.000 €.
-          Serveis de recaptació: un estalvi de 44.000 € respecte del pressupost.
-          Gestió de l’escola bressol: s’han gastat 88.000 € menys del pressupostat.
-          Conservació: 36.000 € menys que el pressupost inicial i 102.000 menys que el final.

2.3 - Despeses financeres: al baixar els interessos, han baixat aquestes despeses, que són els interessos pagats per l’ajuntament.

2.4 - Transferències corrents: s’han gastat 589.000 €, per un pressupost inicial de 710.000 i un pressupost final de 704.000.

Al quadre següent hi trobem les principals transferències corrents. La més important, com sempre, és la transferència a l’empresa de turisme, que s’emporta una mica menys de la meitat del total.


2.5 - Inversions: les despeses han sigut de 2,09 milions, per un pressupost inicial de 1,92 i un pressupost final de 4,31 milions.

Al quadre següent tenim la llista de totes les inversions pressupostades i de les despeses fetes. Els retards més importants corresponen a la urbanització de l’avinguda de Barcelona i als sistemes de control i regulació del transit.


Es tracta d’un any amb relativament poques inversions, per sota de la mitjana dels darrers 13 anys, com es pot veure al gràfic.


2.6 - Actius financers: corresponen a les bestretes al personal de la Corporació. Una xifra que es va repetint any rere any.

2.7 - Passius financers: corresponen a l’amortització de préstecs. S’han amortitzat 60.000 € d’ajudes de caixa de la Diputació, i 895.000 de préstecs bancaris, quan s’havien pressupostat 1,03 milions.


3. Conclusions

Un bon punt dels comptes de l’any 2016 el trobem en la bona marxa de les despeses de béns i serveis, molt inferiors als pressupostos. Però, si comparem aquestes despeses amb les reals d’anys anteriors, veurem que, des de l’any 2010, cada any es troben entre els 6,4 i els 6,7 milions, exactament com l’any 2016. El que fa pensar que els pressupostos potser estaven una mica inflats.

Des de fa uns anys l’ajuntament acaba l’any amb superàvit. Es pot considerar com una bona cosa, però també es pot considerar que, donat les necessitats del poble que no estan cobertes, l’ajuntament té dificultats per gestionar els diners disponibles. Com a resultat d’això, l’endeutament va disminuint i el romanent de tresoreria augmentant, com es pot veure al quadre següent (en milions d’euros):


En resum, una gestió prudent, probablement massa prudent. Amb la situació actual de l’ajuntament, l’ideal seria no tenir ni dèficit ni superàvit, el que permetria fer moltes més coses tot seguint amb una gestió prudent. De manera que el nou equip municipal té elements financers suficients per treballar. Veurem si són capaços d’aprofitar aquesta circumstància.