Es poden trobar més detalls a la Lappeenranta University of Technology, a
Finlandia.
divendres, de maig 26, 2017
Petroli de l'aire?
L’acord de París
preveu disminuir dràsticament els combustibles fòssils per intentar assolir un
escalfament global de menys de 2°C. L’extracció de petroli haurà de
disminuir de manera molt important.
Però els
productes del petroli i del gas encara seran necessaris en un món de zero emissions, on s’arribés a una eliminació total de tots
els combustibles fòssils. Els hidrocarburs seran encara necessaris per a
sectors com ara la marina i l’aviació, així com per la indústria química.
La inversió en
tecnologia podria ser la resposta.
La solució es
basa en la captura de diòxid de carboni, l'electròlisi de l'aigua i unitats de
síntesi, com ara metanització per produir metà i el procés Fischer-Tropsch per
produir combustibles líquids. Es tracta d’un procés químic per la producció d’hidrocarburs
líquids com la gasolina, el querosè, el gasoil i els lubricants, a partir de
gas de síntesis (CO y H2). Va ser inventat pels alemanys Franz Fischer
i Hans Tropsch l’any 1925. La seva viabilitat econòmica depèn de tenir una electricitat
renovable de molt baix cost, basada en energia eòlica i solar, i pot produir
combustibles sintètics gairebé neutrals en carboni, ja que el CO2
que produirien al cremar-se seria recollit per fabricar nous combustibles. Això
podria conduir a una nova economia de carboni circular conjunt.
El cost estimat pels
anys 2040/2050 seria de 140 $ per barril de combustible. Recordem que aquest
preu, pel petroli cru, ja es va assolir l’any 2008. I ara parlem del preu del
combustible final, que seria de menys d’un dòlar per litre.
Les matèries primeres
necessàries per aquest procés són el diòxid de carboni i aigua. El CO2
es separa de l'aire, i l'hidrogen es genera a partir d'aigua per mitjà de
l'electròlisi. L’electricitat consumida a l'electròlisi es subministraria des
de fonts d'energia renovables.
Finalment, el CO2
i hidrogen es combinen per formar hidrocarburs en un reactor de síntesi que
funciona a alta pressió i temperatura.
Una millora futura
podria ser utilitzar també aigua de l'aire, ja que és un subproducte de la
separació de CO2 de l'aire.
Un avantatge d’aquesta
producció sintètica de combustibles líquids és que el gasoil no conté sofre.
Aquest tipus de
producció, que ja va ser intentat, sense èxit, per l’Alemanya de Hitler, podria
ser actualment realitzable si es pogués obtenir electricitat molt barata. Si
els preus de l’energia renovable, sobretot la fotovoltaica, continuen la seva davallada,
no és pas ser massa optimista suposar que aquesta producció pugui ser rendible
d’aquí a pocs anys.
Malgrat 1917 - L’exportació de la patata primerenca
Ara fa cent anys, el problema de l’exportació de la patata
primerenca preocupava molt als agricultors de la comarca. Ja hem vist com es va
crear una comissió per mirar d’obtenis el permís d’exportació d’aquest
producte. La Vanguardia del divendres 25 de maig del 1917 tornava a parlar d’aquest
tema, considerat com de vida o mort.
dimecres, de maig 24, 2017
Malgrat 1917 – Exportació de patata primerenca
La Vanguardia del dilluns 21 de maig del 1917 portava la notícia de la
designació de la comissió de pagesos de Malgrat que gestionaria el permís
d’exportació de la patata primerenca.
Per cert, els noms dels comissionats estava equivocat: en lloc de Viladecaballs hauria d'haver posat Viladevall, i en lloc de Vía, hauria d'haver posat Badia.
Per cert, els noms dels comissionats estava equivocat: en lloc de Viladecaballs hauria d'haver posat Viladevall, i en lloc de Vía, hauria d'haver posat Badia.
dilluns, de maig 22, 2017
Un senyor de Badalona
Que el senyor Garcia Albiol,
ex alcalde de Badalona, és més aviat curt de gambals, almenys pel que fa
referencia a la política, no és nou. Ahir ho va continuar demostrant.
Primer, afirmant que el
retorn de Sánchez Castejón a la secretaria general del PSOE era “una desgràcia
per Espanya”. Serà una desgràcia pel concepte que ell té d’Espanya, concepte
que, com tots els que són com ell, considera que és l’únic que es pot tenir.
Personatges com aquest són els que fan que a molta gent,
el Partit Popular ens faci fàstic.
Malgrat 1917 – Visita a la Fàbrica de l’Aigua
La Vanguardia del dissabte 19 de maig del 1917 ressenyava la visita a la
Fàbrica de l’Aigua d’uns alumnes de la secció de teixits de l’Escola
Industrial.
dimecres, de maig 17, 2017
Veneçuela
Un dia sí i l'altre també, diaris, ràdios i televisions espanyols ens
expliquen l'estat deplorable en què es troben els ciutadans de la República
Bolivariana de Veneçuela. I això amb l'única finalitat que no votem a Podem.
Fem una mica d'història. A Veneçuela es va instaurar la democràcia a l'any 1958, sent Rómulo Betancourt seu primer president, de febrer del 1959 a març del 1964. Pertanyia al partit Acció Democràtica (AD). El va seguir Raúl Leoni, del mateix partit, i en 1969 va ser triat Rafael Caldera, fundador del partit Comitè d'Organització Política Electoral Independent, conegut popularment com COPEI.
dimecres, de maig 10, 2017
Una de pardals
Al moment més alt
del seu poder, el President Mao va llançar una guerra contra el pardals. En una
missió per accelerar la productivitat de la Xina, el líder comunista va decidir
que les aus estaven menjant massa gra de les collites. Un dia d'hivern del
1958, va mobilitzar la població de la Xina per matar-los. La campanya va ser
coordinada sense pietat, com si els pardals fossin l’enemic més important del
país. Es van donar instruccions, es van repartir armes, i els mitjans de
comunicació van recalcar la importància de la victòria. A la matinada del dia
especificat, joves i vells, a la ciutat i al camp, es van reunir per llançar un
atac simultani. Tothom tenia un paper, des dels vells que estaven sota arbres
onejant banderes i colpejant olles i paelles per espantar els ocells, als
escolars equipats amb fusells i entrenats a disparar als pardals que sortissin
volant, i als adolescents que pujaven als arbres per arrancar nius, trencar els
ous i matar les cries.
Incitats a
l'acció pels buròcrates locals del partit, esperonats pels himnes nacionals que
sonaven a Ràdio Pequín, es van llançar a la tasca. Contra un atac d’aquesta
magnitud, els pardals no tenien cap possibilitat. Segons un diari, al final del
primer dia de l’operació, només a Xangai s’estimava que havien mort 194,432
pardals. En tota la Xina, la població de pardals va ser delmada. Milions d'aus
jeien mortes.
Massa tard, el
règim es va adonar que els pardals no eren plagues que mengessin les collites,
sinó que eren un element vital per a la cadena alimentària. Quan van
desaparèixer, les cuques que servien d’aliment als pardals van prosperar. La
població de llagostes va quedar fora de control. Els insectes van devorar les
collites i la gent es moria de fam.
divendres, de maig 05, 2017
La desembocadura de la riera
Ja hi tornem a ser. L’Ajuntament diu que vol portar l’Agència Catalana de l’Aigua
(ACA) als tribunals per no haver executat la urbanització del tram de la
desembocadura de la riera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)