Abans de res, agrair els comentaris que s’han fet al meu post sobre com es pot calcular la secció d’una riera i sobre les probabilitats d’un risc d’inundació. Passo a contestar algunes de les observacions que s’han fet, sobretot al comentari, ple de sentit comú, d’en Joan Bosch.
No es recorda que hi hagi hagut inundacions degudes al desbordament de la rieraEs possible. En canvi, em sembla recordar, quan jo era petit, que vaig sentir a dir que hi havia perill de que la riera es rebentés, com es deia en el llenguatge de l’època. I també em sembla recordar que, en efecte, la riera es va rebentar a l’alçada del carrer del Carme. Si fos així, segurament es correspondria amb la inundació del 1948 (llavors jo devia tenis sis anys, és a dir, que els meus records no són pas massa fiables)
Si m’equivoco al recordar aquesta inundació, cosa que no és pas impossible, i si és cert que “mai” hi ha hagut inundacions degudes a la riera, on són els motius de seguretat que s’esgrimeixen per canalitzar la riera? (Entenent per “mai” els darrers cent anys, per exemple)
Temps de retorn i risc.La definició del temps de retorn que he donat al meu post és la que tenia als meus arxius. He consultat algunes altres fonts, i les definicions que hi trobo no són pas massa diferents, sempre referint-se a problemes d’obres de canalitzacions de rius i de rieres. Però podria ser que la noció de temps de retorn utilitzada al projecte de canalització i cobriment de la riera de Malgrat sigui diferent. Ja se sap, “cada maestrillo tiene su librillo”. Si fos així, que ho dubto, s’hauria de demanar a l’ACA què volen dir quan parlen de temps de retorn.
De tota manera, ni l’ACA ni ningú ens podrà garantir el risc zero. Per vàries raons:
- Un dia pot ploure el que mai (és una manera de dir) no ha plogut, i ni la riera tal com era ni tal com quedarà no serà capaç d’engolir tanta aigua. El risc és petit, però existeix. I es pot calcular amb la noció de temps de retorn.
- Ningú no ens pot garantir, tampoc, que durant els propers cent anys no caurà més aigua que la que ha caigut durant els darrers cent anys. La noció de temps de retorn ens permet de calcular el risc de què això passi. Com es pot veure, la fórmula esmentada ens dóna un risc del 63,4 %. Es a dir, que hi ha més possibilitats que això passi que no passi.
- Finalment, el desbordament de la riera depèn també, i molt, del manteniment del seu llit i, sobretot, de la gola per on arriba al mar. Tindrem temps de tornar-hi.
Per contestar a en Joan Bosch, resumeixo dient que el risc zero no existeix, que hem d’assumir un cert risc, i que les actuacions que es facin haurien de minimitzar-lo.
La riera de Malgrat no es pot calcular com un riu alpíLamento dir que no hi estic gens d’acord. Es càlcul és sempre el mateix, i té les mateixes etapes, sigui un riu alpí o una corrent d’aigua que circula per una zona plana:
- calcular la quantitat d’aigua de pluja de la que ens volem protegir. Aquí és on s’agafa la pluja més important dels darrers cent anys si ens volem protegir d’una riuada dita centenària, dels darrers dos cents anys si volem ser més previnguts, etc. Si no es disposen de dades, hi ha mètodes que ens permeten, prenent les pluges d’altres indrets de característiques similars, de fer-ne una estimació. A l’exemple que he posat al post, parlo de 100 mm de pluja en una hora. Avui, a Alacant, des d’on escric, han anunciat pluges que podrien arribar als 80 mm en una hora, i no és res d’excepcional.
- calcular la quantitat d’aigua a evacuar multiplicant aquesta pluja per la superfície de la conca.
- corregir aquesta quantitat amb el que la terra filtrarà, i que no anirà, per conseqüència, aigües avall, i pel temps que trigarà l’aigua més llunyana a la riera o riu en qüestió. Per això els especialistes disposen, generalment, de programes informàtics que els permeten de fer càlculs relativament encertats. Pel profà com jo, el que compta és que els resultats siguin coherents amb el que és normal. Si fossin massa diferents, es demanaria l’explicació pertinent.
- finalment, un cop tenim la quantitat d’aigua a evacuar, comprovarem que l’actuació que fem la podrà engolir.
Aquest mètode és el mateix pertot. Però, si algú en coneix un altre, serà bo per tothom de saber-lo.
Per completar el càlcul que vaig presentar l’altre dia, amb una pendent del 0,2 % i un calaix de formigó de 7 × 2,3 metres, trobo que la velocitat d’escolament de l’aigua seria de 3,4 metres/segon, i el cabdal que es podria evacuar seria, teòricament, de 54 metres cúbics per segon. Trobo doncs, estrany que els tècnics puguin dir que la riera només és capaç d’engolir 4,6 metres cúbics per segon, com diu el comunicant. Si fos així, hi hauria un problema important. Suposo que el que els tècnics han dit és que la velocitat possible seria de 4,6 metres per segon, equivalent a 74 metres cúbics per segon, el que ja és molt més acceptable.
D’on prové la diferència entre els càlculs dels tècnics i els meus? Del coeficient de fregament entre el formigó i l’aigua, segurament. Jo he considerat que es tracta d’un formigó vibrat fet amb un encofrat de fusta, i els tècnics consideren segurament que es tracta d’un formigó més ben acabat.
Però el problema no és aquí. El problema de la riera de Malgrat és l’estat de la gola, que no és gens ben feta ni ben mantinguda. Hem de reconèixer que el problema no és gens senzill.
Un altre problema podria ser una eventual manca de neteja del canal, que reduiria la superfície d’escolament i, per tant, el cabdal escolat. Qui verifica que aquesta neteja es fa correctament i sovint?
L’exemple de Chamonix és tendenciósEs possible. Vaig donar aquest exemple perquè és el que em va venir al cap i, com que em trobava a França quan va succeir, em va impactar fortament.
Però hi ha altres exemples. Un d’ells és la vila de Cee, a La Corunya. Es una vila que, com malgrat, ha crescut molt els darrers anys, de manera que la vaig trobar tota canviada quan hi vaig anar l’estiu passat a visitar uns amics. La “riera”, que passava pel centre del poble, es va canalitzar. A simple vista es veu que la canalització és insuficient. De manera que l’hivern passat, i això que no va ploure pas de manera excepcional a Galícia, la part baixa del poble es va inundar dues vegades. I es va inundar perquè l’estiu d’abans Galícia cremava pels quatre costats, i la conca que evacua les seves aigües a Cee va quedar pelada, sense arbres. La capacitat del sòl per absorbir l’aigua a la capçalera de la conca va disminuir fortament, augmentant l’aigua que anava al canal, que no la va poder engolir.
Un altre exemple prop d’on visc, al la Platja de Sant Joan, a Alacant, on la part baixa es va inundar ara fa deu anys. El carrer de casa tenia gairebé dos metres d’aigua, els pàrkings i garatges es varen inundar i molts cotxes no varen poder fer-se servir més. Els baixos comercials també es varen inundar, causant un dany econòmic important. Vaig tenir sort, perquè, amb tota la família i amb el cotxe, érem a França quan això va passar. Ens va impactar veure per la tele els nostres veïns alimentats amb barques per la Creu Roja. La inundació va durar dos o tres dies després d’haver plogut, ja que l’aigua no s’acabava d’engolir cap al mar. El problema és que es va urbanitzar, fa més de vint i cinc anys, una zona de marjals, gairebé situats al mateix nivell del mar.
Les obres varen ser molt importants: els carrers més baixos es varen obrir i s’hi va posar un calaix de formigó de 5 × 2 metres aproximadament, per permetre d’ajudar a sortir l’aigua cap al mar. Però tothom sap que aquestes obres no són suficients per engolir una pluja torrencial, no ja centenària, sinó probablement ni desenal. Però no es podia fer res de millor. Això sí, la gola, que travessa tota la platja, es manté en perfecte estat. Molt sovint una màquina hi treballa per mantenir-li la forma adequada. Avui, que tenim alerta vermella, n’hi havia dues. La gola de la Platja de Sant Joan és més senzilla de mantenir que la de la riera de Malgrat, ja que la sorra és fina, i es compacta millor que la sorra grossa, aguantant més temps el perfil adequat per no interferir la sortida de l’aigua.
Actualment els tècnics de l'ACA treballen sobre alternatives de canalitzacióEns informa en Joan Bosch que
els tècnics de l'ACA treballen sobre alternatives de canalització que no passen per formigonar les lleres sinó per actuacions més globals que poden començar a les capçaleres, plantejar desguassos a mig curs, crear basses de laminació, etc.Tot això és una bona notícia i coherent amb el que he dit abans:
- treballar perquè a la capçalera el terreny sigui arbrat i pugui absorbir o filtrar el màxim d’aigua és una bona cosa, que va en el sentit de disminuir el risc. Però que no passi el que va passar a Cee, quan la conca es va incendiar, o bé que no hi hagi algun capsigrany, d’aquí uns quants anys, que ho vulgui urbanitzar.
- plantejar desguassos, crear bases de laminació, va en el sentit de retardar l’arribada de l’aigua a la part baixa de la riera, fent que aquesta pugui engolir més fàcilment l’aigua. Es una manera intel•ligent de reduir el risc. Però aquestes actuacions demanen un manteniment, ja que es poden omplir amb sorra i terra arrastrada per l’aigua, que s’hi dipositarà de mica en mica.
ConclusióEls comentaris han estat molt interessants, i ha estat per a mi un plaer el donar-hi una resposta, més o menys aclaridora. Ja que és discutint serenament que podrem, entre tots, arribar a comprendre una mica més un fenomen complex com és aquest de les rieres i de les inundacions. I no deixar les actuacions que s'hagin de fer únicament en les mans dels tècnics.
I és que, essent tècnic, sé o em sembla saber, les limitacions que té la tècnica pura i dura. Per experiència sé que quan els tècnics han de discutir les seves propostes amb la gent, les solucions que es troben són més intel•ligents.