Alcalde de tots

Bé, ja s'ha constituït el nou consistori. Cada grup ha tingut l'oportunitat de dir la seva, amb més o menys gracia, amb més o menys encert.

El que m'ha cridat l'atenció han estat les afirmacions de la fins ara alcaldessa dient que havia sigut l'alcaldessa de tots els malgratencs, i la del nou alcalde prometent que seria l'alcalde de tots els malgratencs. Em sembla que també han afegit que ho han sigut, d'una part, i que ho seran, de l'altre, de totes les malgratenques.

Em fa gracia aquesta manera de parlar. Quan algú afirma que ha governat o que governarà per tots (i per totes) en realitat diu que ha fet o farà quelcom d'impossible. Ja que és perfectament impossible, en una societat complexa, governar per tothom. Sempre hi haurà persones afavorides amb les decisions que es prenguin, i persones perjudicades. I, quan prenen aquestes decisions, ja saben (o haurien de saber) a qui afavoreixen i a qui perjudiquen. Més d'una vegada, les decisions s'han pres precisament per afavorir als que són de la nostra corda o per perjudicar als que no ho són.

Quan sento, i cada vegada ho sento més sovint, que s'ha governat o es governarà per tothom, penso que qui ho diu, bé no sap el que diu, o bé ens pren el pel. Es el que els francesos anomenen "langue de bois", dir frases que sonen bé, però buides. Desconfiem tant dels polítics perquè no saben mesurar les seves paraules, diuen que volen agradar a tothom quan saben perfectament que no és així, però la realitat és que hi ha moltes coses que ja no ens empassem. No sé si se n'han donat compte.

La comèdia postelectoral

Quan passats dos quarts d’una de la matinada del dilluns 27 de maig una dirigent malgratenca de Convergència (perdó, de JxC) expressava que “vistos els resultats a Malgrat caldrà pensar molt bé cada pas”, la cosa ja feia olor de cremat.

Després, exactament ahir, el comunicat d’aquesta formació dient que les negociacions s’havien trencat i que difícilment es podria repetir l’acord de govern entre els quatre partits que havien format govern els darrers dos anys, ens confirmava que era molt probable que els convergents contribuirien, per activa o per passiva, a donar l’alcaldia el senyor Mercader, del PSC. Les raons? Ni idea. Com sempre, els comunicats són essencialment ambigus, poc concrets.

La frase del comunicat de JxC: “Com a partit clarament independentista la nostra primera opció sempre ha estat reeditar el quatripartit, però com a grup municipal no podem oblidar que el nostre projecte és de poble i cal que els nostres esforços s’orientin prioritàriament a desenvolupar el nostre projecte per Malgrat” és perfectament inintel·ligible pels cervells normals. Quines parts del projecte convergent no es podien realitzar amb el quatripartit? Segurament són moltes i molt importants, però si no s’especifiquen, els lectors ens quedem “in albis”.

De manera que, sense explicacions convincents, no ens queda més remei que jugar a esbrinar per què la posició dels convergents segurament contribuirà a que, a Malgrat, hi hagi un alcalde del PSC. A Calella, Junts per Catalunya i PSC reediten el pacte que torna a donar l'alcaldia a Monserrat Candini, figura important de JxC. A Malgrat, JxC sembla que vol donar l'alcaldia al PSC. Casualitat o causalitat? Canvi de cromos? No ho sabem ni, probablement, ho sabrem mai. Una escena més de la comèdia postelectoral.

El PSC de Malgrat ataca

El PSC, ara a l'oposició del govern municipal malgratenc, s'ha enfadat perquè un dels seus projectes estrella, el de la reurbanització dels carrers Llibertat, Carme i Sant Elm, s'ha rebaixat de contingut. Tampoc els li ha agradat que no es facin pagar contribucions especials als veïns.

Des de fa molts anys, el PSC de Malgrat ha sigut un entusiasta defensor d'aquestes contribucions especials, amb l'argument de que la millora d'un carrer augmenta el valor de les cases. Un argument, diríem, de pa sucat amb oli. Si el valor de la meva casa augmenta, però jo no la vull vendre, perquè, posem, és la meva residència habitual, o per qualsevol altre raó, quin benefici real en trec de que la casa s'hagi revaloritzat? Cap. I, si no tinc cap benefici real, per què haig de pagar impostos sobre un benefici teòric?

A més, els socialistes, que diuen que són d'esquerres, no es volen donar compte que hi ha gent que no pot pagar aquestes contribucions especials. O, si s'en donen compte, no els importa gens ni mica. Així ho han fet durant 25 anys, i així voldrien continuar fent-ho, malgrat que els que tenen més dificultats per assumir aquests pagaments formen part de la classe que un partit d'esquerres hauria de defensar.

Aquesta posició dels socialistes malgratencs hauria de fer reflexionar els electors. Per la meva banda, trobo que estan molt bé a l'oposició.

Canvi d’alcalde

Ja està fet. La moció de censura ha guanyat i l’alcalde Joan Mercader ha deixat pas a la nova alcaldessa Carme Ponsa. El bastó ha canviat de mans.

Les causes d’aquesta moció de censura, segons els que l’han promoguda, són la desídia, la paràlisis, la inoperància, la passivitat i l’incompliment d’acords plenaris. Per part de Junts per Malgrat s’hi afegeix la pèrdua de confiança amb el seu soci i el sentir-se menyspreat i ignorat pel que fa a moltes decisions. Arguments que no en són, segons veus socialistes de pes com la de l’ex alcaldessa que va dir, referint-se a aquests arguments, “que els diguin, no en varen dir ni un”. La veritat és que, en política, la pèrdua de confiança és un argument molt important, i el no comptar amb el teu soci per les decisions importants, també.

Però els socialistes, acostumats a fer, durant molts anys, la seva santa voluntat, de vegades per haver assolit la majoria absoluta, i de vegades perquè trobaven un soci que s’acontentava amb una regidoria i un càrrec de confiança per un parent, pagat a càrrec del pressupost, no varen saber veure que els seus nous socis eren més exigents. Uns socis més “normals”, que volen que la seva opinió sigui tinguda en compte. I l’error dels socialistes malgratencs ha sigut encara més evident quan sabien amb qui havien pactat, que ja havia demostrat el seu caràcter quan va trencar amb la CiU a la passada legislatura.

En resum, una falta d’olfacte polític per part d’un alcalde potser massa jove, però sobretot, mal aconsellat. Que els socialistes encara no han entès el món on els havien portat les darreres eleccions ho demostra el que va dir el seu portaveu al ple, quan va parlar de Judes Iscariot, de traïció i, fins i tot, de Satanàs. Haurien de reflexionar i, encara que de cara a la galeria ho dissimulin, veure en què han fallat per poder mantenir aquest pacte de govern.

Però ara ve el més complicat, un pacte a quatre, amb gent ben diferent. La nova governació de Malgrat no serà gens fàcil. Personalment em sembla que serà impossible. Ja ho anirem veient.   

Els efectes del temporal

Un any més, el temporal ha destrossat moltes coses a tot el Maresme. Un any més, hi ha hagut problemes a la zona dels càmpings, malgrat que fa un parell o tres d’anys s’hi van gastar més d’un milió d’euros per evitar l’efecte dels temporals. A Pineda, l’alcalde diu que les destrosses al passeig de mar es poden valorar en un milió d’euros. A Malgrat, el regidor de Platges Óliver Sánchez-Camacho ha explicat que només es podran valorar els danys que han causat les fortes onades a la zona dels càmpings, quan acabi el temporal marítim.

Sánchez-Camacho ha avançat, però, que "aquest problema és prou conegut i que no es pot demorar més". El regidor assegura que els diferents agents implicats "s'han de seure ràpidament a parlar sobre aquesta problemàtica". "És el moment clau i no podem deixar passar més temps perquè, si no, la propera tardor i hivern estarem en la mateixa situació", ha afegit.

El senyor regidor de platges sembla un home intel·ligent, ja que diu que el problema és prou conegut, i dient això ho encerta al cent per cent. El que no es coneix tant és la solució que té aquest problema. Jo, dins de la meva ignorància, diria que aquest problema no té solució, però això no deixa de ser una opinió personal. Aquesta no deu ser l’opinió del senyor regidor de platges (que també ho és de medi ambient, obres públiques i serveis), ja que sembla creure que, un cop els “agents implicats” s’hagin assegut, trobaran una solució. Un, que ja fa anys que corre sobre aquesta terra, és escèptic, però, és clar, hem de deixar pas a la joventut, que té noves idees.

Un cop asseguts els “agents implicats”, decidiran que s’ha de fer això i allò, sempre que els que paguin siguin els altres. I tornaran a fer obres, i es tornarà a gastar un milió d’euros, euros que la propera llevantada, o la propera garbinada, s’emportaran. Mentrestant, aquests polítics de diumenge a la tarda, podran dir als seus crèduls seguidors que han aconseguit que l’administració central inverteixi al nostre poble. Una inversió sense cap ni peus, però que serveix per portar vots al seu sac.

Mentrestant, un altre dels punts afectats pel temporal marítim ha estat el tram zero de la riera de Palafolls, que dóna accés a l'avinguda dels Pins. L'aigua, que ha inundat completament el pas, arriba gairebé als dos metres d'alçada, just a tocar de la via del tren. I el senyor regidor de platges, tan tranquil, ja que això sembla que no depengui d’ell. A altres llocs, quan hi ha avís de pluges o de temporals, els serveis municipals obren el camí de la sorra per poder, en cas de pluges abundoses i/o de mala mar, donar sortida a l’aigua. Aquí s’espera que arribi la inundació per reclamar a l’estat o a la Generalitat, quan, si s’hagués actuat amb diligència, és molt possible que els danys haguessin sigut menys importants. Però això demana anticipació, això demana manteniment. I aquí no estem per aquestes minúcies. Aquí estem per asseure’ns amb els “agents implicats”, un cop la desgràcia ha passat.

Per cert, on és el famós projecte d’inversió (2 milions, si no vaig equivocat), per arreglar la gola de la riera?

La guerra de les banderes

Finalment, tal com es va votar al ple municipal, han posat la bandera estelada al balcó de l’ajuntament. Immediatament, l’alcalde ha donat ordre a la policia municipal de despenjar-la. No ho han pogut fer, ja que els regidors els ho han impedit. Finalment, la bandera estelada ha estat retirada del balcó de la casa gran.

L'alcalde Joan Mercader assegura que ell "és l'únic que té la competència d'executar els acords de ple" i que, per això, demanava a la Policia Local que la despengés, ja que ell no ha ordenat executar aquest acord del ple. La regidora Núria Casajuana, per la seva banda, va defensar que en cap cas l'alcalde pot triar quins acords de ple executa i quins no. La regidora va afegir, a més, que com l'acord no va ser recorregut en contra en el seu moment, s'havia d'executar. Qui té raó?

I així estem. Mentrestant, la bandera estelada ha desaparegut del balcó. La polèmica segueix.

Tots sabem que els socialistes no són partidaris de posar banderes estelades, mentre que els ex-convergents, els d’esquerra i els de la unitat popular ho són. Els juntaires per Malgrat ni són peix ni són carn en aquest debat.

Als que ja tenim els cabells blancs i una certa visió més aviat escèptica sobre l’activitat política, aquesta guerra de les banderes ens sembla una criaturada. Tant per la part d’uns com de la part dels altres. Un servidor, si estigués al lloc de l’alcalde Mercader, hagués deixat l’estelada al balcó, fins que arribés a l’ajuntament l’ordre governamental de treure-la. Però, l’alcalde Mercader ha escollit demostrar la seva autoritat. Des del meu punt de vista, ha fet el ridícul. De la mateixa manera que, sempre des del meu punt de vista, els partits que van presentar la moció per penjar l’estelada al balcó tampoc van fer la feina que penso que haurien de fer. Pensava, i continuo pensant, que als ajuntaments s’han de tractar els problemes dels ciutadans, i no fer guerretes de banderes que, perdoneu, no condueixen a res. Quan veig que hi ha polítics que es dediquen a aquestes coses, el meu escepticisme sobre l’activitat política no fa més que augmentar.

Símbols franquistes

M’ha fet gràcia una notícia apareguda al Malgratenc: “Aquesta setmana s’ha retirat la placa de l’Instituto Nacional de la Vivienda que es podia veure a una façana d’un bloc de pisos del carrer Girona de Malgrat de Mar”.

Els passos que s’han fet per arribar a la retirada d’aquesta placa han estat els següents (i potser no els cito tots):

1.      L’Associació de Veïns de Llevant entrava una instància a l’ajuntament demanant-li que actués per tal que fossin retirats tots els símbols falangistes del poble.

2.      Es va inspeccionar els edificis on s’indicava que hi havia plaques franquistes. Es tractava d’una finca del carrer Passada i de dos blocs de pisos del carrer Girona, un d’ells amb quatre plaques. Durant la visita, els treballadors municipals van constatar que la majoria de plaques ja s’havien tret i que unes altres s’havien tapat. Només quedava un símbol per retirar.

3.      Des del consistori es va contactar amb la junta de veïns d’un dels edificis del carrer Girona per tal de requerir-los que retiressin la placa.

4.      La retirada de la placa es va fer el dimecres 9 de març.

Tot aquest enrenou per retirar una placa que explicava que l’edifici en qüestió estava acollit als beneficis d’una llei del ministeri de l’habitatge de l’any de la picor. Es clar que alguns esperits de pell fina es veu que no podien dormir bé pensant que la tal placa portava el símbol del jou i les fletxes. Símbol, per altra part, de dimensions més aviat reduïdes.

Personalment, em sembla molt bé que es retirin estàtues, símbols, rètols i plaques fets en homenatge del règim franquista. Però destinar recursos públics per treure una humil placa com la que ens ocupa em sembla una pèrdua de temps i de diners. Diners que, recordem-ho, venen de les nostres butxaques.

La única diferència entre rètol i brètol és una lletra, la lletra b de burro.

El pont del carrer de Passada

Resulta que el pont del carrer de Passada no és adequat per permetre el pas dels vehicles de gran tonatge, que està deteriorat i que no és segur.

Un es pot preguntar perquè el pont està deteriorat i no és segur, i es pot respondre, sense cap temor d’equivocar-se, que està en aquestes tristes condicions des de que les autoritats municipals van decidir, per arreglar el nyap del cobriment de la riera a la seva intersecció amb el pont, de tallar les baranes per fer un pas pels vianants que es passegen sobre la riera coberta. Baranes que es va veure, ai las, massa tard, que eren elements portants de l’estructura

Encara que es procedís a la reparació de les baranes del pont, aquest va quedar tocat, ja que la tècnica utilitzada per la reparació era incompatible amb la característica constructiva del pont, que data de fa cent anys (i que, per cert, un cop feta la barrabassada, era molt difícil de poder-li tornar les característiques portants anteriors). De manera que quan es diu que el pont està deteriorat i que no és segur, ja sabem qui en és responsable.

Un nou equip municipal

Bé, ja tenim un nou equip a l’Ajuntament. L’alcaldessa ha entregat el bastó al nou alcalde. Un xicot de 29 anys pren el relleu a qui ha estat al front de la Casa Gran durant els darrers 24 anys.

Com Andalusia, Malgrat és un poble socialista. Des de que tenim ajuntaments democràtics, Malgrat sempre ha tingut governs socialistes. De vegades amb majoria absoluta, de vegades, no. Com a Andalusia. El resultat d’aquest llarg període de governs municipals socialistes és que Malgrat, segons l’Idescat, té un PIB (Producte Interior Brut) per habitant del 69,8 % de la mitjana catalana. Des del punt de vista econòmic hem anat endarrere durant aquest període. Com a la resta de les poblacions del Maresme, que s’han concentrat en una economia de serveis.

La primera decisió ha estat la d’estrenar una pàgina de l’Ajuntament a Facebook. Una decisió sàvia. Que per comunicar no sigui. Encara que no es tingui res a dir.

De l’acord amb J×M, aquesta organització destaca que el PSC ha acceptat els següents punts del seu programa:

§         Construcció d’una base nàutica per ordenar tots els esports nàutics.

§         Construcció d’una carpa polivalent per la pràctica d’esports i esdeveniments culturals.

§         Arranjar el tram final de la riera.

§         Proposar un pla de millora de la mobilitat.

Mirant el programa del nou alcalde, no hi trobem res per l’agricultura ni per la indústria de Malgrat, com si els únics puntals econòmics del poble que li interessen fossin el comerç i el turisme. Si no canvia, Malgrat seguirà amb una economia basada en els serveis, uns serveis estacionals, que han fet que l’economia del poble sigui la que és.

Esperem, encara que ho veig difícil, que les prioritats del nou equip de govern canviïn, tant de les que hi ha hagut els darrers anys com de les que han posat als seus programes electorals. Si des de l’Ajuntament es segueix descuidant l’agricultura i la indústria, Malgrat seguirà despenjant-se de la resta de Catalunya des del punt de vista econòmic. Una persona jove com el nou alcalde ho hauria de pensar, encara que dur-ho a terme no sigui una tasca gens senzilla.

Resultats de les eleccions. I ara, què?

Ja tenim els resultats de les eleccions municipals. La curiositat és que aquests resultats són gairebé calcats dels de fa quatre anys. El PSC, que ha canviat el seu cap de llista, ha tingut 6 regidors, els mateixos que tenia. L’antiga CiU n’ha conservat 5, encara que dividits entre un nou partit, resultat de l’escissió de CiU, J×M amb 3 i el que resta de CiU amb 2. ERC ha passat de 2 regidors a 3, el PP de 2 a 1, ICV-EiUA  ha perdut el que tenia i la CUP ha aparegut amb dos regidors.

Els quatre darrers anys, el PSC va governar en minoria amb el PP, una minoria que sumava 8 regidors davant dels 9 dels tres partits de l’oposició. El resultat no va ser pas massa brillant.

A partir d’ara, el PSC haurà de repetir coalició. No li val ni la CUP ni CiU ni el PP, ja que continuaria tenint una minoria. Matemàticament, li valdria una coalició amb J×M o ERC per disposar d’una majoria suficient. Difícilment podrà pactar amb ERC, que fa del independentisme un valor sine qua non. Resultat, ho hauria de fer amb J×M.

Hi ha qui diu que aquest pacte ja estava embastat abans de les eleccions. No ho sé, però si fos així, no m’estranyaria gens. No es fa una escissió d’un partit amb possibilitats de guanyar les properes eleccions a canvi de res.

Només esperar que, sigui quina sigui la composició del proper equip de govern, tingui la majoria suficient i l’encert necessaris per superar la darrera etapa viscuda a l’ajuntament, que ha sigut d’un gran immobilisme, sobretot tenint en compte les enormes necessitats generades per la crisi econòmica que hem estat patint. La prova la tenim que els comptes de l’ajuntament han tingut superàvit en moments de gran necessitat.

Llegint programes electorals

El jubilat té temps de sobra per anar llegint els programes electorals dels diferents partits que volen regir l’ajuntament. Però quan un partit publica el seu programa, que té més de 60 pàgines, el dia 19 a les 6 de la tarda, per unes eleccions el dia 25, val a dir que posa alguna dificultat al possible lector. És el cas de la CUP, que ha presentat un programa molt complert, molt llarg, i que si s’hagués presentat fa quinze dies hauria estat més assequible.

El tal programa té cinc punts, dels que destaco algunes de les accions que m’han interessat:

Dignifiquem la política: passar les regidories de 26 a 10, crear a cada barri una Oficina d’Atenció Municipal, creació d’un Consell de Poble, crear la figura del Síndic municipal, implantar la democràcia directa amb diferents tipus d’iniciativa popular.

Transformem el capital: municipalitzar els serveis mínims (recollida de residus, neteja viària, subministrament d’aigua), fer un pressupost municipal participatiu, un nou model de turisme sostenible i diversificat, revertir la situació del comerç facilitant un comerç de proximitat, incentivar l’establiment d’indústries mediambientals d’energies renovables, tendir a la declaració d’horta lliure de transgènics.

Valorem el que som: generar cultura i producció cultural, fer un Pla Educatiu d’Entorn, revisió de la concessió de l’Escola Bressol actual i desenvolupar un estudi sobre la necessitat de noves places públiques i municipals d’escola bressol i de l’ampliació d’horaris.

Salvaguardem el medi: el model general vigent en les últimes dècades ha estat bàsicament un model de transformació territorial dirigit al creixement de l’àrea urbana i de la població. En el cas del nostre municipi, el creixement de la població no ha anat acompanyat de la necessària cohesió social. Lluitar contra l’especulació i gestionar l’abandonament immobiliari, lluitar contra els desnonaments per execució hipotecària, habilitar un espai civil i laic per a cerimònies d’enterraments, habilitar grans zones d’aparcament gratuït i sense limitació horària a la perifèria del municipi i que en aquests aparcaments hi hagi serveis de transport públic d’accés al municipi

Respectem la diferència: reconeixem i respectem els valors de la infància, de la joventut i de la vellesa.

Val la pena llegir el programa complet, encara que en molts punts sigui una mica utòpic. Però és, probablement, el camí que s’haurà de seguir en el futur.

Per cert, aplaudir la crítica que fa la CUP al mega projecte comercial que l’alcalde socialista de Pineda promou al poble veí i que, de fer-se, seria una garrotada més al comerç de proximitat, no només de Pineda, sinó de Malgrat, Calella, etc.

El programa del PP és molt més senzill de llegir: una fulla amb 10 propostes que podem veure a la figura i que no cal resumir.

El regidor dinàmic que es presenta pel PSC té un programa dividit en dues parts: feina feta i propostes. El seu títol és: 100 propostes per a seguir millorant el dia a dia dels malgratencs i malgratenques.

Les propostes són una llista de coses que es volen fer, sense cap explicació del projecte de poble que té el candidat al cap. Encara que podem intuir que té el mateix projecte de poble que la seva mentora, l’actual alcaldessa. Resumeixo les propostes que m’han interessat més:

Ocupació: ajuts per reorientar professionals majors de 45 anys.

Serveis Socials: continuació del Servei d’Atenció Domiciliària i la teleassistència per a les persones grans, ajuts en el pagament de deutes bàsics de la llar i despeses del dia a dia de persones amb dificultats econòmiques.

Turisme i comerç: instal·lació d’una nova oficina de turisme.

Urbanisme: obertura de l’avinguda Barcelona, aprovar i executar el projecte de l’avinguda Pomereda, executar el projecte de la desembocadura de la riera, desenvolupament del projecte de l’avinguda dels Pins, connexió de l’avinguda Mediterrània amb el carrer Sant Elm per descongestionar el trànsit dels carrers Indústria i Llibertat, negociacions per desenvolupar la Ciutat Sanitària, urbanització de la plaça Joaquim Ruyra i dels carrers Llibertat i Sant Elm, creació d’un espai cobert al Parc Francesc Macià per celebrar-hi actes festius i culturals, urbanització tram riera Can Feliciano.

Habitatge: rehabilitació dels habitatges de persones grans per adaptar banys i cuines.

Educació: facilitació als joves malgratencs l’accés a estudis superiors i d’idiomes mitjançant beques.

Cultura: millores en les convocatòries de les beques d’investigació Vila de Malgrat.

Seguretat i policia: millora de la seguretat de l’avinguda Costa Brava, revisió per millorar el Pla de Mobilitat.

Joventut: promoció dels grups de música locals.

Esports: creació d’una pista polivalent a disposició de les entitats esportives per dur a terme espectacles esportius.

Sanitat: seguir ampliant la instal·lació de desfibril·ladors en el municipi.

Medi Ambient: creació d’un Centre d’Interpretació i museització de l’espai de les mines de Can Palomeres, creació d’horts ocupacionals per a persones aturades de llarga durada majors de 55 anys.

Programa CUP

Programa PSC

Les eleccions municipals

Només dos partits havien presentat les seves propostes fins ara, CiU i J×M. Doncs bé, ja són tres.

Al·leluia! Per fi, ERC, a la seva pàgina web, hi ha posat el programa electoral (mentre que els de Pineda encara hi tenen el del 2011, sempre hi ha algú pitjor). Potser una mica tard, però val més tard que mai. Un programa de 38 pàgines, on, com a tots els programes, hi ha molta palla. Destaco:

-       Pressupostos participatius

-       Creació de 5 consells municipals: ensenyament, cultura, serveis socials, esport i econòmic

-       Revisió a la baixa dels salaris de l’equip de govern

-       Urbanisme: fer un catàleg del patrimoni, tenir els carrers nets i ben conservats, potenciar el Pla de Grau.

-       Habitatge: establir acords amb els bancs propietaris de pisos buits per llogar-los

-       Mobilitat: el tricu tricu passarà pels carrers del Carme i de Mar, els aparcaments Plaça de Catalunya i can Rierola gratuïts pels cotxes que paguen l’impost municipal a Malgrat

-       Comerç: cobertura de les peixateries velles, traslladar el mercat de roba al centre, creació d’un mercat el dissabte al matí

-       Promoció econòmica: promocionar la instal·lació de xarxa de fibra òptica

-       Salut: millora dels accessos al CAP, crear un espai a la caserna o als bombers perquè l’ambulància estigui més pròxima a les necessitats

-       Social: creació d’un fons per a la garantia dels drets bàsics

No he vist cap proposta d’inversions.

M’ha fet gràcia l’ús de la paraula stakeholder parlant de grups d’interès, i de la paraula holístic parlant d’educació. Menys mal que existeixen els diccionaris...

Els de les CUP presenten avui les seves 200 propostes. A veure si les publiquen d’una vegada.

Pel que fa al PP, res de res. Serà que l’únic punt del seu programa electoral és el de sempre, tenir un càrrec de confiança?

ICV EUiA de Malgrat té la seva pàgina web encallada a l’any 2011. On presenten les seves propostes?

A qui no votaria el proper 24

Avui comença la campanya electoral per les eleccions municipals. El ciutadà ja hauria de saber què proposen els candidats. Però, és així a Malgrat?

Ja hem vist que CiU i JxM han dit, amb una certa claredat, què proposen. No ho repetirem. En canvi, ERC continua posant a la seva pàgina web el programa per les eleccions de 2011 i del PP no he sabut trobar cap proposta. Pel que fa al PSC, el seu candidat no ha publicat enlloc el seu projecte, i això que he mirat el seu blog, la seva pàgina a Facebook i les pagines web tant del PSC de Malgrat com el de les joventuts socialistes.

La CUP de Malgrat va escriure el passat 12 d'abril el següent:

"Ahir al matí es va presentar el Programa de Transformació Municipal de la CUP Malgrat a les Peixateries Velles. Un programa elaborat a partir de les aportacions dels veïns i les veïnes de Malgrat, les propostes de les entitats i les idees sorgides en les assemblees. Un programa que es defensarà des de l'Ajuntament i des del carrer i que està organitzat en 5 eixos transversals que connecten prop de 200 propostes concretes.

Eix 1. Dignifiquem la política: per un govern municipal ètic, inclusiu i democràticament directe.

Eix 2. Dignifiquem l'economia: per una economia al servei de les persones.

Eix 3. Dignifiquem el que som: educació, cultura i esport per al desenvolupament individual i social.

Eix 4. Dignifiquem el medi: defensem la natura per protegir la vida.

Eix 5. Dignifiquem la diferència: apostem per l'autonomia i avancem en oportunitats.

En breu publicarem tot el programa perquè el pugueu consultar llegir i continuar fent aportacions perquè no hi ha res acabat, tot just acabem de començar. A Malgrat entre tot@s també capgirem la història".

Era un bon començament, però al dia d'avui, gairebé un mes més tard, no tenim cap notícia de les 200 propostes concretes que aquesta bona gent havien de presentar "en breu". Potser el seu temps no és el nostre. Tenim, això si, un cartell preciós.

Un es pregunta si PSC, ERC, PP i CUP tenen alguna idea per Malgrat, i es respon que, si la tenen, la tenen molt amagada. Un ja sap, a hores d'ara, a qui no votaria.

Eleccions municipals. Quin Malgrat per demà?

Serà perquè un s’està fent gran o perquè ha tingut de viure a diferents països, però el fet és que fa temps no crec en la Política, així, en majúscules. Només hem de veure què passa amb el “procés” per veure que no tenim polítics a l’alçada dels reptes que ens plantegem. I el mateix passa, a un nivell més senzill, amb les eleccions municipals que tenim d’aquí a tres setmanes i mitja. Què ens proposen els candidats? Què esperem nosaltres que facin?

No tinc cap interès per saber si el meu alcalde és o no separatista, ni si està a favor o en contra de modificar la llei de l’avortament. El que m’interessa de l’alcalde del meu poble és que sàpiga resoldre els problemes que plantegen la recollida de les escombraries, que tingui els carrers nets, que impulsi un urbanisme que permeti als que hi viuen tenir una vida el menys desagradable possible. Es a dir, coses que ens interessen de primera mà.

Ja fa temps que penso que quan en un ajuntament l’oposició presenta una majoria de mocions que no tenen res a veure amb la gestió del poble no és mes que una constatació de que el que vulgarment s’anomena com les coses de menjar té un interès molt relatiu pels promotors d’aquestes mocions. I això és el que ha passat a Malgrat des de fa anys.

Per això fa falta que els candidats ens expliquin la seva idea del poble, que ens expliquin quines són les actuacions que volen fer per millorar-lo. Per posar un exemple, l’actual alcaldessa va dir, ja fa uns quants anys, que el seu model per Malgrat era un poble de 25.000 habitants. I val a dir que ha sigut coherent, ja que ha impulsat un urbanisme desbocat i poc agradable, i que de no haver estat per la crisi, probablement hauria arribat a assolir el seu objectiu. Alguns pensem que s’ha carregat Malgrat, però això és el de menys pel nostre raonament: l’alcaldessa tenia un model de poble, el va manifestar i l’ha tirat endavant. Potser ha fallat quan ha definit l’economia del poble que volia promocionar des de l’ajuntament, que ha basat en la construcció i el turisme, el que ha portat Malgrat a tenir un atur més important que el de la mitjana de Catalunya (per cert, com a molts llocs del Maresme)

Cap dels candidats ens ha definit el model de poble que ens proposa: ERC, per ara, només parla d’un ajuntament partidari del independentisme (i a la seva pàgina web ens presenta el programa electoral... del 2011), el PP no diu res (vaig escoltar el discurs de la candidata del diumenge passat i em va recordar la cançó d’en Brel, “rien de rien”) i les CUP ens confessen que no havien assistit mai a cap ple municipal (demostra que són gent que ha tingut molta vocació municipal...). I el candidat del PSOE què ens proposa, les mateixes idees de la seva mentora o té quelcom de nou al cap? Chi lo sà?

Ni CiU ni J×M ens diuen amb detall quin model de poble ens proposen, però almenys ens diuen les inversions que faran si resulten elegits i quin seria el tipus d’economia que promocionarien des de l’ajuntament. Els altres, a tres setmanes i mitja de les eleccions, ni això.

Això sí, tots ens proposen diàleg, transparència, proximitat, compromís, com en aquest cartell de J×M. A la meva modesta manera de veure, parole, parole...

De vagades penso si no seria millor tenir, en comptes d’un alcalde, el que els americans anomenen un City Manager. Una persona preparada que sàpiga resoldre els problemes de la ciutat, i no un polític que, en molts casos, no ha fet mai res a la seva vida privada o professional. Però “a Espanya (i a Catalunya) som així, senyora”, que deia el clàssic, enraonar molt i concretar poc.

Les propostes electorals de CiU

Vam comentar l’altre dia les propostes que feia la candidatura Junts per Malgrat. Per ara les altres candidatures no tenen massa pressa per comunicar als votants les seves propostes, si és que en tenen alguna. Els que sí que ho han fet són els de CiU.

Començarem per les propostes d’inversió. Són gairebé les mateixes que les de J × M: nou Passeig Marítim, desblocatge de l'Avinguda Barcelona o resoldre la sortida de la riera al mar. A aquestes propostes d’inversió s’hi afegeix la idea de la recuperació de l'antic Liceo com a nou local polivalent per a ús de teatre, cinema, sala de ball, etc.

Sobre aquestes inversions direm el que ja vam comentar sobre les propostes de J × M: per la propera legislatura probablement quedaran per inversions uns 14 milions d’euros (no repetim aquí el càlcul), i les inversions proposades, segons les estimacions que es coneixen, són d’uns 12 milions, als que, en el cas de CiU, s’hi ha d’afegir el cost de la recuperació del Liceu.

Sense endeutar-se serà complicat que es facin aquestes inversions, ja que és de creure que no es desatendran les altres necessitats del poble.

CiU també proposa recuperar una mobilitat i circulació lògica als carrers de Malgrat. Una mica més de concreció seria benvinguda.

Així com J × M posava com a prioritat el desenvolupament del turisme i el comerç, CiU va una mica més lluny i veu la necessitat d'encarar la dinamització del Polígon Industrial per crear un veritable Parc d'Activitats que promogui i fomenti la instal·lació de noves empreses. La idea és bona, ja que si aquesta crisi ens ha ensenyat alguna cosa, és que basar l’economia d’un poble només en el turisme i el comerç fa que si les coses van malament els seus efectes siguin devastadors, com ha passat a bona part del Maresme i, per tant, també a Malgrat. Les ciutats i els pobles que varen apostar per una economia diversificada van incrementar menys l’atur i van tenir una ocupació de més qualitat. No és fàcil de fer ni ràpid d’obtenir resultats, però aquesta aposta de CiU sembla molt positiva i, si es duu a terme, potser podrà compensar aquests darrers vint anys perduts per Malgrat.

Es viable el que prometen els candidats?

Es interessant saber què prometen els candidats a regir el poble, a part de prometre transparència, honradesa i participació, que són coses importants, però intangibles i gratuïtes.

Hi ha les despeses corrents, sobre les que poques coses podran fer els candidats. Queden les inversions, que haurien de ser les millores pel poble que cadascun ens proposarà. Però, quants quartos hi ha disponibles per inversions a l’ajuntament de Malgrat?

Si agafem els comptes dels darrers quatre anys, veiem que entre els ingressos corrents i les despeses corrents, en mitjana, hi ha una diferència d’uns 3 milions d’euros. Aquesta és la quantitat anual que es pot dedicar a inversions sense augmentar el deute.

Em direu que hauríem de comptar les ajudes de les altres administracions per inversions municipals. Lamentablement, em fa l’efecte que ni el govern central ni el de la Generalitat podran destinar massa calés per inversions a Malgrat, ja que no tenen ni un duro. Queda la Diputació, que té, entre altres, aquesta missió d’ajudar els ajuntaments. Si fem la mitjana dels darrers tres anys, la mitjana de les transferències de capital de les diferents administracions cap a l’ajuntament de Malgrat han sigut de mig milió d’euros anuals.

Per tant, podem pensar que per la propera legislatura hi haurà uns 3 milions per any de superàvit corrent i mig milió més de transferències de capital d’altres administracions, és a dir, un total de 3, 5 x 4 = 14 milions d’euros per inversions.

La única que ha anunciat projectes concrets ha sigut la Carme Ponsa. Ha anunciat la remodelació del passeig, que costa, segons el projecte actual, 8 milions, però abans s’hauria d’obrir l’avinguda de Barcelona, que costa 2 milions més. També proposa la candidata arreglar la zona final de la riera, que, segons el projecte existent, costa 2 milions. I no sabem quan podria costar la construcció de la base nàutica municipal que proposa. Total, doncs, 12 milions. Quedarien 500.000 euros anuals per tota la resta d’inversions al poble, el que sembla molt poc. Podem pensar doncs, a no ser que la candidata concreti més el finançament dels seus projectes, que el seu programa no és viable sense un endeutament important.

Quan els coneixerem, intentarem anar quantificant les promeses dels altres candidats.

Eleccions municipals a la vista

D’aquí a dos mesos estarem en plena campanya per les eleccions municipals. A Malgrat la principal novetat és que la titular de l’alcaldia aquests darrers vint-i-quatre anys no es torna a presentar. Comencem a veure moviments per anar-se posicionant: el grup CiU s’ha trencat, i n’ha sortit una nova candidatura, la de Junts par Malgrat, ERC ha canviat de candidat, el PSC ha elegit el seu.

Anirem seguint el que els diferents candidats ens explicaran, quines són les seves propostes, quina és la seva visió del futur de Malgrat i del que farien a l’Ajuntament en cas de sortir elegits.

Encara és aviat per treure conclusions, però començarem per dos candidats que s’estrenen, en Ramir Roger, candidat a l’alcaldia per ERC i la Carme Ponsa, candidata a l’alcaldia per Junts per Malgrat.

Diu en Roger Ramir al darrer número de la revista d’ERC de Malgrat, La Teva Veu:

“Des del govern crearem un Consell Econòmic i per a l’Ocupació format pels grups polítics i agents socials i econòmics del poble. Aquest Consell haurà de consensuar un “Pacte per la Reactivació Econòmica i la Creació d’Ocupació a Malgrat”. També treballarem perquè els ciutadans puguin decidir directament on volen que es destini una part del pressupost de l’Ajuntament, mitjançant un projecte de pressupostos participatius.

I prioritzarem el treball amb les entitats socials i els recursos que siguin necessaris per tirar endavant un pla per ajudar a aquells famílies del nostre poble que ho estan passant més malament.”

Està bé això de crear un Consell, però, quines són les propostes que el candidat Ramir hi presentarà? Quins són els problemes de Malgrat, al seu parer, i quines solucions proposa? Per ara, res de concret. Pel que fa a l’ajuda a les famílies que ho estan passant més malament, s’ha quantificat el número de famílies, el seu cost, quins poden ser els criteris per destriar-les?

Diu la Carme Ponsa al seu blog, per cert, molt ben presentat, felicitats:

“Som un municipi bàsicament turístic, un municipi amb la marca de destinació de Turisme Familiar i on gran part dels malgratencs i malgratenques viuen directa o indirectament d’aquest sector.

És per això que un dels meus punts del programa electoral proposa : la renovació del Passeig Marítim, l’arranjament del tram final de la riera i la construcció d’una base nàutica municipal que englobi diferents esports nàutics.”

Té raó la candidata Ponsa en dir que Malgrat és un municipi turístic, però el turisme tot sol no resoldrà el problema de l’ocupació. Tinguem en compte que, per més esforços que es facin, a Malgrat el turisme no generarà ocupació durant, al menys, sis mesos. Pensa la candidata intentar, des de l’Ajuntament, impulsar altres sectors econòmics, com pot ser la indústria? Ha estudiat la candidata el cost dels diferents projectes que proposa i el seu finançament?

Esperem dels diferents candidats un programa cada vegada més complet i afinat, que inclogui els diferents aspectes del poble, tant des del punt de vista urbanístic com econòmic i social. Quines serien les inversions que proposarien si arribessin a governar, com s’ho farien per aconseguir que Malgrat tingués més moviment, què pensen d’un centre únicament per vianants, ha influït aquesta decisió en el tancament del comerç, etc.?

Lo dit, anirem seguint les propostes dels diferents candidats i les anirem comentant. 

Entrevista a l’alcaldessa: política i maneres de governar

Seguim amb l’entrevista a l’alcaldessa publicada al Punt Avui el passat dia 6. Deixem el tema dels quartos per anar cap al tema polític i a les maneres de governar.

La política ha canviat?, li pregunten.

Lamento dir que la política agafa camins molt estranys i molta gent s'hi acosta per altres interessos que no són el servei al poble que va marcar la meva generació. I això s'acabarà pagant. Els plens s'han convertit en un mercat en què tothom crida i en què molt pocs defensen arguments sòlids i raonats.

Havent llegit (que és una manera millor per apreciar el que diu cadascú que escoltar en directe la discussió d’un ple) moltes actes dels plens de l’ajuntament de Malgrat, he arribat a la conclusió que hi ha amb molta freqüència arguments sòlids i raonats, tant de la part de l’oposició com de la part del govern municipal. El que passa, i això també es constata llegint les actes, que hi ha qui només veu arguments sòlids i raonats quan coincideixen amb la seva opinió. I l’alcaldessa moltes vegades n’és una.

Marxa decebuda?

No. Marxo satisfeta de la feina ben feta i de no haver traït els valors que em van ensenyar a casa. Sempre he dit que si per guanyar vots he de dir una mentida, agafo i me'n vaig. Mai he enganyat la població. Hi ha qui pot pensar que és prepotència, jo penso que és personalitat.

Fa bé la senyora alcaldessa de no trair els valors que li van ensenyar a casa seva.

Segueix l’entrevista:

És bo governar amb majoria?

Sí. L'alcalde que no serveix tant és que tingui majoria com que no la tingui. Si intentes fer les coses bé i tens majoria, vas més de pressa.

No es perd la perspectiva?

No ho crec. Quan l'oposició fa un debat intel·ligent i ben fonamentat, jo sóc la primera que hi paro atenció. Ara, no vull perdre el temps escoltant bestieses. A casa em van ensenyar a escoltar només aquelles persones que em podien ensenyar alguna cosa. I per això he après tant.

Miri, senyora alcaldessa, si vostè hagués parat atenció als arguments intel·ligents i ben fonamentats de l’oposició, que n’hi ha hagut uns quants, probablement Malgrat hi hauria sortit guanyant. Però, sempre llegint les actes, poques vegades li he vist fer-ho. Sempre li han semblat bestieses. I a l’oposició hi ha i hi ha hagut persones que, en un moment o l’altre, li podien ensenyar alguna cosa, però vostè, moltes vegades, ho ha passat per alt, única i exclusivament perquè no estaven d’acord amb el que vostè proposava. En aquesta matèria, potser hauria estat millor que hagués parat més atenció als ensenyaments que va rebre de casa seva.

Només el fet de dir “no vull perdre el temps escoltant bestieses” retrata el tarannà d’una persona. Per no parlar d’insults, de vegades grossos, als membres de l’oposició, de denúncies a mitjans de comunicació perquè criticaven les seves actuacions, etc, que formen part de la història municipal de Malgrat dels darrers 24 anys. Dubto que això es pugui definir com a “personalitat”.

Es veu clarament que la senyora alcaldessa i un servidor no tenim el mateix punt de vista del que són bestieses o debats intel·ligents i raonats.

Què pensa del moment que viu el país? Continua preguntant l’entrevistadora.

No pot ser que tot giri al voltant del xoc de trens amb Madrid. “Madrid ens roba”, repetim. I no trobem cap debat crític amb la gestió que s'ha fet a Catalunya. Fa quatre anys que anem a toc de xiulet de la independència i deixem de banda conflictes socials molt més greus. La independència està tapant els problemes reals de Catalunya, que demanen a crits la intervenció dels polítics. Falten polítics de talla. Allò que la Generalitat denuncia que li fa Madrid, és el mateix que ens fa constantment als ajuntaments. I hem de recordar que aquest país s'ha canviat gràcies a la gent del territori, als alcaldes i alcaldesses, i en els inicis de la democràcia molts eren socialistes.

Aquí podem tenir punts de convergència: massa estelada i insuficient atenció a les coses de menjar. Però no oblidi, senyora alcaldessa, que el problema actual ve de la negativa del PP a recolzar l’estatut proposat pel senyor Maragall, i que vostè ha estat governant amb el PP.

Estem d’acord en que fan falta polítics de talla, però els partits polítics (tots, inclòs els PS, tant el PSE com el PSOE) fan el possible perquè aquests polítics de talla no surtin. Potser a la seva nova feina com a membre del comitè federal del PSOE podrà influir per obrir el seu partit a la societat, no tallant les ales als que opinen diferent que el que diu la línia oficial, i que desterraran per sempre la famosa (i trista) frase”el que se mueva no sale en la foto”, encara que ho dubto molt. Si, de veritat, falten polítics de talla, no només al govern central i a la Generalitat, sinó també als ajuntaments i als aparells dels partits.

Entrevista a l’alcaldessa: un problema de quartos

Al Punt Avui pregunten a l’alcaldessa: Què pensa del moment que viu el país?, i respon:

No pot ser que tot giri al voltant del xoc de trens amb Madrid. “Madrid ens roba”, repetim. I no trobem cap debat crític amb la gestió que s'ha fet a Catalunya. Fa quatre anys que anem a toc de xiulet de la independència i deixem de banda conflictes socials molt més greus. La independència està tapant els problemes reals de Catalunya, que demanen a crits la intervenció dels polítics. Falten polítics de talla. Allò que la Generalitat denuncia que li fa Madrid, és el mateix que ens fa constantment als ajuntaments. I hem de recordar que aquest país s'ha canviat gràcies a la gent del territori, als alcaldes i alcaldesses, i en els inicis de la democràcia molts eren socialistes.

Potser recordarà la senyora alcaldessa la situació en què van quedar les arques de la Generalitat després dels governs d’esquerra, sobretot del darrer. Situació que s’ha anat millorant (el deute creix menys de pressa), però a canvi d’una austeritat de cavall en les despeses i d’una dependència total de l’economia pública catalana del ben voler de l’Estat espanyol. 

Continua la conversa: Ara no té el suport de les administracions superiors?

Em sento sola, desemparada i desconcertada. No et poden retallar d'un dia per l'altre les ajudes a les escoles bressol, ni anunciar-te que només et reconeixen la meitat del deute que arrosseguen perquè “la resta pactada només són papers”. Què vol dir això? No és seriós ni és justificable.

El deute que la Generalitat arrossega amb l’ajuntament de Malgrat quin és? Fonamentalment, el degut a la llei de barris, que a Malgrat ha permès rehabilitar carrers, façanes d’habitatges o la construcció del nou centre cívic o l’ascensor inclinat. De les dades que tenim, la Generalitat devia 244.000 € de les obres fetes l’any 2011 i 843.000 € de les obres realitzades l’any 2012. A finals de l’any 2012 el deute era de 1.087.000 €. Al mes de març d’aquest any el deute havia augmentat fins a 1.280.000 €, segons declaracions del regidor d’economia. L’any 2013 l’ajuntament va gastar 246.000 € al barri del Castell, dels que la meitat corresponen a la Generalitat, és a dir, 123.000, i 1.087.000 + 123.000 = 1.210.000 €, als que segurament hauríem d’afegir alguna despesa del 2014 per arribar als 1.280.000. Però el problema és que la Generalitat no reconeix una bona part d’aquest deute, la meitat, diu l’alcaldessa, és a dir, més de 600.000 euros.

Aquesta llei de barris fa ser feta l’any 2004, sota el govern del president Maragall, en un moment de bonança econòmica i de bombolla urbanística, en una època en que sobraven els quartos, i les diferents convocatòries es van perllongar fins el 2010, quan ja no hi havia un duro, on el govern del president Montilla encara va comprometre, d’una manera totalment inconscient, 99 milions d’euros. La inversió total pública de la llei de barris estava prevista en 1.300 milions, dels quals la meitat aproximadament, eren a càrrec de la Generalitat. Aquest deute es ve generant des de l'any 2009, durant el govern del president Montilla, quan les quantitats justificades pels municipis van quedar molt per sobre dels recursos pressupostaris disponibles. Situació que s'ha repetit al llarg dels anys següents.

Faria bé la senyora alcaldessa d’especificar i fer pública quina és aquesta part no reconeguda per la Generalitat i, quins són els arguments de la Generalitat per no reconèixer aquest deute i, si no hi està d’acord, anar als tribunals. El queixar-se sense precisar el com i el perquè es podria considerar com demagògia barata.

Un regidor dinàmic

No hi ha cap dubte que el regidor d’indústria i pagesia, obra pública, serveis i platges i urbanisme, és una persona dinàmica, almenys sobre el paper o, millor dit, sobre Facebook. No hi ha dia que no ens expliqui la seva activitat frenètica seguint obres, assistint a inauguracions i oficis solemnes, etc. Fa uns quants dies va fer un comentari sobre el manteniment que té molt de seny, ja que va dir que una de les primeres coses que va aprendre quan va començar a treballar a l’ajuntament és que el manteniment és tant o més important que fer obra nova.

Doncs bé, fa pocs dies, també per Facebook, va tenir una queixa, ja que una senyora havia pres mal al Passeig Marítim quan es va moure una rajola causant-li lesions a una cama. Pocs minuts abans una altre senyora havia caigut degut al mal estat d’aquestes rajoles. Aquí tenim la queixa:

 La resposta del regidor va ser la següent:

“Primero de todo, lamento que haya sucedido ésta situación y deseo que su mujer se recupere pronto. No dude que me gustaría hacer ése reportaje sobre la reforma del paseo marítimo (presupuesto de 8 millones de euros) pero con las circunstancias económicas actuales (sin subvenciones de Generalitat y Gobierno central) no es viable aunque es una prioridad y queramos hacerlo. No hay que olvidar que antes de hacer el paseo hay que abrir la Avenida Barcelona (2 millones).

Por otro lado, informar que la rotonda puede costar 200.000 euros y el pabellón es una subvención íntegra de la Diputación de Barcelona destinada a rehabilitación de edificios. Hablamos de cantidades muy inferiores al coste del paseo marítimo.

Si queremos hacer ya el paseo marítimo, la única opción es tirar por tierra la economía del ayuntamiento y formar parte de los muchos ayuntamientos de España arruinados; eso nosotros jamás lo haremos. Preferimos insistir a las administraciones superiores y que el ayuntamiento tenga el dinero suficiente para ejecutar el paseo marítimo de forma sostenible.

Informar también que cada año hacemos mantenimiento de baldosas.

Ésta es la situación sobre éste tema. Espero que tenga un buen día.”

Es a dir, que cada any es fa un manteniment de les rajoles, però hem de suposar que aquest manteniment no deu ser suficient si es segueixen produint aquest tipus d’accidents. Ja sabem que refer completament el Passeig costa molt i que no es pot fer a causa de la manca de subvencions del govern central i de la Generalitat (serà coincidència, però a aquests dos governs no hi ha el seu partit). El que s’ha de fer és tenir un Passeig en condicions, assegurant-ne el manteniment. I qui diu Passeig diu places i carrers i edificis públics.

Les inversions són interessants, i refer el Passeig Marítim també, però cada inversió comporta un manteniment, que s’ha de pressupostar i executar. Faria bé el dinàmic regidor d’indústria i pagesia, obra pública, serveis i platges i urbanisme, d’aplicar el que ell mateix opina, en comptes de parlar dels milions que altres administracions no volen donar, probablement perquè no els tenen. Potser així s’estalviaria molts dels comentaris que la seva resposta ha generat al Facebook, i que no són pas massa agradables.