Podem trobar les informacions sobre la darrera destrossa al passeig de S’Abanell a tres articles publicats al Diari de Girona ahir i avui, que es poden llegir aquí, aquí i aquí. Però m’ha semblat més interessant reproduir el comentari personal d’en Xavi, del blog La Natura a la Baixa Tordera.
"D’aquí a uns dies es tornarà a parlar de milers i milers d’euros per arreglar el passeig, i d’aquí a uns dies es tornarà a dir que tots aquests diners se’ls torna a emportar el mar, una altre vegada.
Això ja no serà notícia, que rectifiquen i fan bé les coses sí ho serà, o més ben dit, sí ho seria. Es coneixen les causes, es coneixen les solucions, es coneixen els interessats, es coneixen els perjudicats, es coneixen... vaja! Que, tot i això, el passeig el tornarem a pagar nosaltres, altre vegada, i per veure com s’ho emporta el mar, altre vegada, mentre el responsables no surten a la foto ni fan declaracions, altre vegada.
Fer bé les coses costa diners, sí, d’acord. Però no s’ho emporta el mar. Sumem tot el que es pretendrà gastar d’aquí en endavant (ja no dic tot el que s’han gastat, que deu ni do) i fem una petita reflexió..."
El que més m’ha impactat és que l’autor diu que es coneixen les causes i les solucions. Diuen que demà, a una reunió del regidor corresponent de l’ajuntament de Blanes amb Costes i la Generalitat es podria presentar un avantprojecte de la solució que es pensa donar al problema. M’agradarà llegir els comentaris d’en Xavi sobre aquest avantprojecte, quan es faci públic. Segur que seran interessants.
diumenge, de novembre 30, 2008
dissabte, de novembre 29, 2008
L’ARE de la zona Escultor Clarà
Tant al darrer butlletí municipal com a la web de l’Ajuntament s’acaba de publicar la situació actual de l’ARE Escultor Clarà, que es vol construir a la vora de la N II. El document publicat a la web municipal conté molta informació, encara que, de vegades, sigui poc comprensible pel profà.
L’Area Residencial Estratègica prevista al sector Escultor Clarà preveu 525 habitatges, dels quals 276 seran protegits i la resta seran de lliure mercat. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveia 365 habitatges en aquest sector, el que vol dir que l’ARE projectat no s’ajusta al POUM, ja que projecta un 44 % més d’habitatges que els aprovats al Pla. Si no es canvia el POUM, la construcció serà il•legal i com a tal, es podrà recórrer, primer a la informació pública i desprès, al jutjat. Així de bé s’estan fent les coses.
La superfície de l’ARE projectat és de 89.762 metres quadrats. L’ajuntament ja ha formalitzat la cessió de terrenys al govern català, segons llegim al butlletí. De fet, el calendari de les actuacions ha estat el següent:
- febrer 2008: document indicant una ARE als carrer Països Catalans, de 8,75 hectàrees i 436 habitatges.
- juliol 2008: petició de l’alcaldia al conseller, previ consens als propietaris majoritaris, de traslladar l’ARE del carrer Països Catalans a la zona Escultor Clarà.
- setembre 2008: aprovació inicial dels ARE del Maresme 2008-2011.
- octubre 2008: 45 dies a comptar del 20 d’octubre.
Hem de destacar que la substitució de l’ARE del carrer Països Catalans per la del Escultor Clarà ha suposat un augment de 89 habitatges (+ 20 %) per una superfície que passa de 8,75 a 8,98 hectàrees (+ 3 %). S’incrementa notablement la densitat de la zona construïda al canviar la ubicació. Ens podríem preguntar per què.
Per altra banda, s’ha publicat una vista virtual de com quedarà la zona de l’ARE. En podem destacar les característiques següents:
- vialitat = 2,1 hectàrees (23 % del total)
- verd públic = 2,2 hectàrees (24 % del total)
Hem de dir que la qualitat urbanística de la zona, tal com es veu a la imatge virtual, és correcta, encara que seria molt millor amb els 365 habitatges contemplats al POUM en comptes dels 525 projectats, ja que els edificis es veuen molt atapeïts. Però tant de bo que el creixement de Malgrat d’aquests darrers vint anys hagués estat fet d’aquesta manera: avui tindríem un poble completament diferent i molt millor.
Però aquesta qualitat urbanística de l’ARE que ens proposen no ens ha de fer oblidar que no està d’acord amb el POUM. D’altra banda, queda en l’aire la pregunta de sempre: té el poble de Malgrat necessitat de la construcció de 525 habitatges nous?
L’Area Residencial Estratègica prevista al sector Escultor Clarà preveu 525 habitatges, dels quals 276 seran protegits i la resta seran de lliure mercat. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveia 365 habitatges en aquest sector, el que vol dir que l’ARE projectat no s’ajusta al POUM, ja que projecta un 44 % més d’habitatges que els aprovats al Pla. Si no es canvia el POUM, la construcció serà il•legal i com a tal, es podrà recórrer, primer a la informació pública i desprès, al jutjat. Així de bé s’estan fent les coses.
La superfície de l’ARE projectat és de 89.762 metres quadrats. L’ajuntament ja ha formalitzat la cessió de terrenys al govern català, segons llegim al butlletí. De fet, el calendari de les actuacions ha estat el següent:
- febrer 2008: document indicant una ARE als carrer Països Catalans, de 8,75 hectàrees i 436 habitatges.
- juliol 2008: petició de l’alcaldia al conseller, previ consens als propietaris majoritaris, de traslladar l’ARE del carrer Països Catalans a la zona Escultor Clarà.
- setembre 2008: aprovació inicial dels ARE del Maresme 2008-2011.
- octubre 2008: 45 dies a comptar del 20 d’octubre.
Hem de destacar que la substitució de l’ARE del carrer Països Catalans per la del Escultor Clarà ha suposat un augment de 89 habitatges (+ 20 %) per una superfície que passa de 8,75 a 8,98 hectàrees (+ 3 %). S’incrementa notablement la densitat de la zona construïda al canviar la ubicació. Ens podríem preguntar per què.
Per altra banda, s’ha publicat una vista virtual de com quedarà la zona de l’ARE. En podem destacar les característiques següents:
- vialitat = 2,1 hectàrees (23 % del total)
- verd públic = 2,2 hectàrees (24 % del total)
Hem de dir que la qualitat urbanística de la zona, tal com es veu a la imatge virtual, és correcta, encara que seria molt millor amb els 365 habitatges contemplats al POUM en comptes dels 525 projectats, ja que els edificis es veuen molt atapeïts. Però tant de bo que el creixement de Malgrat d’aquests darrers vint anys hagués estat fet d’aquesta manera: avui tindríem un poble completament diferent i molt millor.
Però aquesta qualitat urbanística de l’ARE que ens proposen no ens ha de fer oblidar que no està d’acord amb el POUM. D’altra banda, queda en l’aire la pregunta de sempre: té el poble de Malgrat necessitat de la construcció de 525 habitatges nous?
divendres, de novembre 28, 2008
Fum
Ahir el govern central va anunciar noves mesures per fer front a la crisi i per tractar de disminuir l’atur. La mesura estrella de l’anunci va ser la despesa de 8.000 milions d’euros per fer obres. Aquestes obres hauran de tenir com a particularitat que hauran de ser intensives en mà d’obra. Per tant, no es tracta de grans obres públiques, que es fan amb molta maquinària i amb relativament poc personal.
El govern central tenia davant seu un problema polític per resoldre: el del finançament local. Tenia els alcaldes revoltats i no podia dedicar-los més recursos econòmics, ja que l’estat no té ni un duro. Ha gastat els quartos que li “sobraven” en ajudar als joves a llogar pisos (amb el que els lloguers s’han encarit) i en “tornar” 400 euros al personal per augmentar el consum (i el consum s’ha ensorrat)
Però el senyor president del govern és un home llest. No és prou intel•ligent pel càrrec que ocupa, però és llest. I ha pensat que amb la crisi, podria matar dos ocells d’un tret. I ha decidit que siguin els ajuntaments els que s’ocupin de gestionar la despesa dels 8.000 milions. Tot i saber que els ajuntaments no tenen els mitjans per fer aquestes despeses amb la mínima racionalitat acceptable.
Si dividim aquests 8.000 milions d’euros pels 42 milions d’habitants d’Espanya, veurem que “toca” a 190 euros per habitant. Si el repartiment fos proporcional als habitants (que no ho serà, però pel raonament que farem és una suposició suficientment aproximada), a Malgrat li tocarien gairebé 3 milions i mig (uns 570 milions de les antigues pessetes)
Vist el que hem vist aquests darrers anys sobre la capacitat tècnica de fer inversions de l’ajuntament de Malgrat, algú pot suposar que l’ajuntament serà capaç de gastar, d’una manera econòmicament raonable, 3 milions i mig d’euros l’any 2009 en nous projectes, sabent que s’ha de tractar de projectes que necessitin un ús intensiu de mà d’obra?
Que el senyor Rodríguez Zapatero ha fet una jugada de polític llest, ningú no ho podrà negar: els alcaldes ho tindran molt cru per dir-li que volen més finançament. Però el donar la gestió d’aquests 8.000 milions als ajuntaments és una garantia de que el seu rendiment serà mínim.
Pel que respecta a Malgrat, esperarem atentament a veure quina és la quantitat acordada i quins són els “nous” projectes que es faran. Podrem, llavors, donar una opinió més sòlida que la que donem avui. Però molt ens temem que, en aquests dies pre-nadalencs, el senyor president del govern central ens ha venut fum, fum, fum. I que aquest fum l’haurem de pagar, tard o d’hora, amb els nostres impostos.
El govern central tenia davant seu un problema polític per resoldre: el del finançament local. Tenia els alcaldes revoltats i no podia dedicar-los més recursos econòmics, ja que l’estat no té ni un duro. Ha gastat els quartos que li “sobraven” en ajudar als joves a llogar pisos (amb el que els lloguers s’han encarit) i en “tornar” 400 euros al personal per augmentar el consum (i el consum s’ha ensorrat)
Però el senyor president del govern és un home llest. No és prou intel•ligent pel càrrec que ocupa, però és llest. I ha pensat que amb la crisi, podria matar dos ocells d’un tret. I ha decidit que siguin els ajuntaments els que s’ocupin de gestionar la despesa dels 8.000 milions. Tot i saber que els ajuntaments no tenen els mitjans per fer aquestes despeses amb la mínima racionalitat acceptable.
Si dividim aquests 8.000 milions d’euros pels 42 milions d’habitants d’Espanya, veurem que “toca” a 190 euros per habitant. Si el repartiment fos proporcional als habitants (que no ho serà, però pel raonament que farem és una suposició suficientment aproximada), a Malgrat li tocarien gairebé 3 milions i mig (uns 570 milions de les antigues pessetes)
Vist el que hem vist aquests darrers anys sobre la capacitat tècnica de fer inversions de l’ajuntament de Malgrat, algú pot suposar que l’ajuntament serà capaç de gastar, d’una manera econòmicament raonable, 3 milions i mig d’euros l’any 2009 en nous projectes, sabent que s’ha de tractar de projectes que necessitin un ús intensiu de mà d’obra?
Que el senyor Rodríguez Zapatero ha fet una jugada de polític llest, ningú no ho podrà negar: els alcaldes ho tindran molt cru per dir-li que volen més finançament. Però el donar la gestió d’aquests 8.000 milions als ajuntaments és una garantia de que el seu rendiment serà mínim.
Pel que respecta a Malgrat, esperarem atentament a veure quina és la quantitat acordada i quins són els “nous” projectes que es faran. Podrem, llavors, donar una opinió més sòlida que la que donem avui. Però molt ens temem que, en aquests dies pre-nadalencs, el senyor president del govern central ens ha venut fum, fum, fum. I que aquest fum l’haurem de pagar, tard o d’hora, amb els nostres impostos.
dissabte, de novembre 22, 2008
El 20 de novembre de fa cinquanta anys
Posats a repassar la petita història de Malgrat, ara fa cinquanta anys es va celebrar, el 20 de novembre, el dia d’en José Antonio i dels caiguts (per Déu i per la Pàtria). La nota de la “Jefatura Local” convocava a tots els afiliats (notem la sotilesa de no convocar a tot el poble, com es feia anys abans, sinó només als afiliats) a les set del matí.
NOTA DE LA JEFATURA LOCAL DEL MOVIMIENTO
El Día de José Antonio y los Caídos se celebrará el próximo día 20
Por un Decreto del ministro secretario general del Movimiento, se ha dispuesto que la conmemoración del Día de los Caídos, que venía celebrándose el 29 de Octubre, en que se conmemora la Fundación de Falange, se traslada a todos los efectos al día 20 de Noviembre, fecha de la muerte de José Antonio Primo de Rivera, cuya conmemoración se realizará también en dicha fecha, denominándose "Día de José Antonio y los Caídos".
Por tal motivo, esta Jefatura Local convoca a todos los afiliados a la Misa que se celebrará en dicho día 20 a las siete de la mañana en la Iglesia Parroquial, y a la ofrenda de una corona al Monumento de los Caídos por Dios y por España.
La ressenya de l’acte la trobem a la VOZ de Malgrat del mes de desembre del 1958:
Día de José Antonio y de los Caídos
Con motivo del Aniversario de la muerte de José Antonio y Día de los Caídos, tuvo lugar una Misa en la Iglesia Parroquial, con asistencia de Jerarquías y Afiliados locales, terminada la cual fue depositada una corona de laurel con las cinco rosas simbólicas al pié del Obelisco dedicado a los Caídos por Dios y por España.
No feia encara vint anys que les forces nacionals havien entrat a Malgrat i en faltaven disset perquè el general Franco deixés aquest món.
NOTA DE LA JEFATURA LOCAL DEL MOVIMIENTO
El Día de José Antonio y los Caídos se celebrará el próximo día 20
Por un Decreto del ministro secretario general del Movimiento, se ha dispuesto que la conmemoración del Día de los Caídos, que venía celebrándose el 29 de Octubre, en que se conmemora la Fundación de Falange, se traslada a todos los efectos al día 20 de Noviembre, fecha de la muerte de José Antonio Primo de Rivera, cuya conmemoración se realizará también en dicha fecha, denominándose "Día de José Antonio y los Caídos".
Por tal motivo, esta Jefatura Local convoca a todos los afiliados a la Misa que se celebrará en dicho día 20 a las siete de la mañana en la Iglesia Parroquial, y a la ofrenda de una corona al Monumento de los Caídos por Dios y por España.
La ressenya de l’acte la trobem a la VOZ de Malgrat del mes de desembre del 1958:
Día de José Antonio y de los Caídos
Con motivo del Aniversario de la muerte de José Antonio y Día de los Caídos, tuvo lugar una Misa en la Iglesia Parroquial, con asistencia de Jerarquías y Afiliados locales, terminada la cual fue depositada una corona de laurel con las cinco rosas simbólicas al pié del Obelisco dedicado a los Caídos por Dios y por España.
No feia encara vint anys que les forces nacionals havien entrat a Malgrat i en faltaven disset perquè el general Franco deixés aquest món.
Malgrat l’any 1958, vist des de l’aire
Aquesta fotografia aèria de Malgrat és de fa cinquanta anys, de l’any 1958. Es pot veure que el límit del poble pel cantó de Pineda es trobava a la Riera, que per la part de Blanes el cementiri encara estava fora del poble, que al camí de la Pomereda ja hi havia dues fàbriques, que només hi havia un hotel, el Maripins, allà on ara hi ha el passeig marítim.
La platja era relativament ample. S’havia anat recuperant dels problemes que la varen fer desaparèixer del davant del poble. Més tard es tornaria a estrènyer, posant en perill la via del tren.
La població de Malgrat no arribava als 5.800 habitants.
La platja era relativament ample. S’havia anat recuperant dels problemes que la varen fer desaparèixer del davant del poble. Més tard es tornaria a estrènyer, posant en perill la via del tren.
La població de Malgrat no arribava als 5.800 habitants.
dijous, de novembre 20, 2008
El vapor d’aigua i l’escalfament del planeta
Es va publicar fa uns dies un interessant article al Mundo, “El vapor de agua multiplicará por dos el calentamiento del planeta”, que explica, simplificant, que al augmentar la temperatura, s’evaporarà més aigua dels mars i dels oceans, el que vol dir que augmentarà la concentració de vapor d’aigua a l’atmosfera i, ja que el vapor d’aigua té un efecte hivernacle molt potent, s’augmentarà encara més la temperatura del planeta. L’article té una segona part sobre la capacitat de la vegetació per regular el clima. En discutirem només la primera part.
Basa el diari El Mundo el seu article en un estudi de la Universitat A&M de Texas, que diu que, al augmentar la temperatura augmentarà la quantitat de vapor d’aigua de l’atmosfera. Aquest és encara un tema en el que no hi ha encara cap conclusió definitiva. D’una banda ens diuen que l’augment de la temperatura farà que tindrem cada vegada més zones desèrtiques i, d’altra banda, ens diuen que la quantitat d’humitat de l’aire augmentarà. Són dues afirmacions contradictòries.
Ja he dit alguna vegada, parlant de la desertització que ens anuncien per la península, que calor i humitat no són termes incompatibles. A l’època romana feia més calor que avui dia, i hi ha evidències de que la península ibèrica era, en aquell temps, una zona relativament humida. Es reconfortant que ara ens diguin que més calor no és necessàriament equivalent a més sequedat.
El que passa és que, ara per ara, ningú sap el perquè l’atmosfera té el grau d’humitat que té, i per què no en té més o en té menys. Podria ser que, si la temperatura augmenta i, com a conseqüència, també augmenta l’evaporació dels mars i dels oceans, augmentés també el règim de pluges, i que la quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera es quedés tal com està actualment. Però també podria ser que la quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera augmentés o que disminuís. Ara per ara, els coneixements que es tenen sobre els fenòmens atmosfèrics no permeten de dir amb certesa què passarà.
I, si el vapor d’aigua contingut a l’atmosfera augmenta, encara queden altres qüestions: aquest nou vapor d’aigua es quedarà diluït en l’aire o formarà núvols? No es coneixen pas prou bé els mecanismes de formació dels núvols per contestar a aquesta pregunta amb certesa. I si es formen núvols, seran núvols baixos (que refreden la temperatura de la superfície) o seran núvols alts (que l’escalfen)? La resposta a aquesta qüestió tampoc es pot contestar amb els coneixements actuals.
Massa preguntes encara sense resposta per poder dir que és fiable el que s’afirma en la primera part de l’article que publica El Mundo.
Per si de cas, El Mundo passa per alt totes aquestes qüestions, encara que saben perfectament que no es tenen encara els coneixements necessaris per fer l’afirmació que fan al títol de l’article. Tot sigui per vendre paper i per quedar bé amb l’ecologisme oficial.
Basa el diari El Mundo el seu article en un estudi de la Universitat A&M de Texas, que diu que, al augmentar la temperatura augmentarà la quantitat de vapor d’aigua de l’atmosfera. Aquest és encara un tema en el que no hi ha encara cap conclusió definitiva. D’una banda ens diuen que l’augment de la temperatura farà que tindrem cada vegada més zones desèrtiques i, d’altra banda, ens diuen que la quantitat d’humitat de l’aire augmentarà. Són dues afirmacions contradictòries.
Ja he dit alguna vegada, parlant de la desertització que ens anuncien per la península, que calor i humitat no són termes incompatibles. A l’època romana feia més calor que avui dia, i hi ha evidències de que la península ibèrica era, en aquell temps, una zona relativament humida. Es reconfortant que ara ens diguin que més calor no és necessàriament equivalent a més sequedat.
El que passa és que, ara per ara, ningú sap el perquè l’atmosfera té el grau d’humitat que té, i per què no en té més o en té menys. Podria ser que, si la temperatura augmenta i, com a conseqüència, també augmenta l’evaporació dels mars i dels oceans, augmentés també el règim de pluges, i que la quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera es quedés tal com està actualment. Però també podria ser que la quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera augmentés o que disminuís. Ara per ara, els coneixements que es tenen sobre els fenòmens atmosfèrics no permeten de dir amb certesa què passarà.
I, si el vapor d’aigua contingut a l’atmosfera augmenta, encara queden altres qüestions: aquest nou vapor d’aigua es quedarà diluït en l’aire o formarà núvols? No es coneixen pas prou bé els mecanismes de formació dels núvols per contestar a aquesta pregunta amb certesa. I si es formen núvols, seran núvols baixos (que refreden la temperatura de la superfície) o seran núvols alts (que l’escalfen)? La resposta a aquesta qüestió tampoc es pot contestar amb els coneixements actuals.
Massa preguntes encara sense resposta per poder dir que és fiable el que s’afirma en la primera part de l’article que publica El Mundo.
Per si de cas, El Mundo passa per alt totes aquestes qüestions, encara que saben perfectament que no es tenen encara els coneixements necessaris per fer l’afirmació que fan al títol de l’article. Tot sigui per vendre paper i per quedar bé amb l’ecologisme oficial.
dimarts, de novembre 18, 2008
La neteja de la riera
Dèiem l’altre dia que el 18 de novembre del 1908, avui fa exactament 100 anys, es va publicar a La Vanguardia una notícia sobre Malgrat, informant del desbordament de la riera el dia abans. Aquests desbordaments da la riera es varen reproduir vàries vegades durant el segle passat, amb la seva seqüela de danys materials.
Avui dia, amb més de mig quilòmetre de riera coberta, sobre un calaix de formigó de 7 metres d’amplada i de 2,3 metres d’alçada que permet, segons els càlculs de l’Agència Catalana de l’Aigua, el pas de 61 metres cúbics per segon, el risc d’inundació ha disminuït. Aquest cabal, dit de desguàs, és molt superior al que tenia l’antiga riera, que era de només 25 metres cúbics per segon.
Però, de veritat el risc d’inundacions ha disminuït?
Fa pocs dies, el caixó de formigó de la part coberta de la riera tenia una gran quantitat de terra i de sorra sobre el seu fons, quantitat que arribava, en alguns trams, a tenir a la vora d’un metre d’alçada. Es a dir, que estava tapada en gairebé la meitat de la seva superfície útil. El cabal de desguàs de la riera havia disminuït fins a 26 metres cúbics per segon! Exactament com abans!
Probablement aquesta terra, sorra i altres materials (un matalàs inclòs) varen ser arrastrats per l’aiguat del 25 de setembre, fa gairebé dos mesos.
Qui ha de netejar el caixó de formigó del tram cobert de la riera? Qui ha de vigilar que aquesta neteja es faci? S’està aplicant la política de “ojos que no ven, corazón que no siente”. I es tracta d’una deixadesa que queda amagada als ulls del públic.
Una riera coberta sense una neteja periòdica i cada vegada que faci falta, sense esperar ni un dia, és un veritable perill. Si ara que el tema de la riera està calent es triga a netejar la llera quan la seva secció està mig plena, què passarà quan la riera coberta s’hagi convertit en una rutina?
Avui dia, amb més de mig quilòmetre de riera coberta, sobre un calaix de formigó de 7 metres d’amplada i de 2,3 metres d’alçada que permet, segons els càlculs de l’Agència Catalana de l’Aigua, el pas de 61 metres cúbics per segon, el risc d’inundació ha disminuït. Aquest cabal, dit de desguàs, és molt superior al que tenia l’antiga riera, que era de només 25 metres cúbics per segon.
Però, de veritat el risc d’inundacions ha disminuït?
Fa pocs dies, el caixó de formigó de la part coberta de la riera tenia una gran quantitat de terra i de sorra sobre el seu fons, quantitat que arribava, en alguns trams, a tenir a la vora d’un metre d’alçada. Es a dir, que estava tapada en gairebé la meitat de la seva superfície útil. El cabal de desguàs de la riera havia disminuït fins a 26 metres cúbics per segon! Exactament com abans!
Probablement aquesta terra, sorra i altres materials (un matalàs inclòs) varen ser arrastrats per l’aiguat del 25 de setembre, fa gairebé dos mesos.
Qui ha de netejar el caixó de formigó del tram cobert de la riera? Qui ha de vigilar que aquesta neteja es faci? S’està aplicant la política de “ojos que no ven, corazón que no siente”. I es tracta d’una deixadesa que queda amagada als ulls del públic.
Una riera coberta sense una neteja periòdica i cada vegada que faci falta, sense esperar ni un dia, és un veritable perill. Si ara que el tema de la riera està calent es triga a netejar la llera quan la seva secció està mig plena, què passarà quan la riera coberta s’hagi convertit en una rutina?
dilluns, de novembre 17, 2008
El forat de la capa d’ozó
Com cada any, en arribant la tardor, el forat de la capa d’ozó es tanca. Avui no es parla pas massa d’aquest famós forat, que va ser el rei de les notícies catastròfiques dels vuitanta i dels noranta, quan se’ns deia que augmentava cada any, i que amb aquest augment disminuïa la pantalla de protecció contra els raigs ultraviolats. El càncer de pell augmentaria de manera molt important. La humanitat estava en perill.
Ara ja no es parla del forat d’ozó. Ara, l’amenaça és el canvi climàtic.
L’ozó és una forma dita al•lotròpica de l’oxigen. Normalment trobem l’oxigen combinat en forma d’una molècula de dos àtoms. En el cas de l’ozó, l’oxigen es presenta com una molècula que té tres àtoms. Aquesta molècula té la propietat de no deixar passar els raigs ultraviolats d’onda curta: quan un raig ultraviolat “xoca” amb una molècula d’ozó, aquesta es descompon en una molècula “normal” i un àtom d’oxigen; aquest àtom lliure es combina amb una altre molècula “normal” per tornar a formar una molècula d’ozó. Aquest procés d’interconversió O3 → O + O2 → O3 converteix l’energia ultraviolada en energia tèrmica, escalfant l’atmosfera.
Per mantenir constant la quantitat d’ozó de l’atmosfera aquestes reaccions d’intraconversió s’han de fer equilibradament, però aquestes reaccions es pertorben fàcilment quan a la vora hi ha molècules clorades o fluorades, com ara els clorofluorocarburs (CFC), que són els refrigerants industrials i els gasos dels sprays, o el bromur de metil (fungicida).
Però, què és de veritat el forat de la capa d’ozó. I com ha evolucionat? Ha disminuït al prohibir l’ús i la fabricació dels CFC des de l’any 1987?
On es troba l’ozó?
En realitat, el terme capa d’ozó no és exacte. El terme “capa” suggereix que a una certa altura de l’atmosfera hi ha un nivell d’ozó concentrat que cobreix i que protegeix la Terra, com si fos un estrat fi de núvols. Ni l’ozó està concentrat en un estrat ni està situat a una altura específica, sinó que és un gas que està molt diluït en l’aire i que, a més, s’estén des del sòl fins més enllà de l’estratosfera, és a dir, en un espessor de vàries desenes de quilòmetres. El que és cert és que l’estratosfera conté el 90 % de l’ozó atmosfèric, amb una concentració de 2 a 3 ppm. Aquest ozó que es troba entre els 15 i els 40 quilòmetres d’altura és que anomenem “capa”.
Es un gas tan escàs que, si el separéssim i el portéssim arran de terra només tindria 3 mil•límetres de gruix, el gruix d’una moneda.
El “forat”
Encara més erroni és el terme de “forat”, generalment situat sobre l’Antàrtida. Quan els científics parlen de forat es refereixen a una disminució de la quantitat d’ozó. S’acostuma a prendre com a nivell per dir que hi ha un forat la quantitat de 220 unitats Dobson (equivalents a un gruix de 2,2 mil•límetres). En aquest sentit, el “forat” pot arribar a tenir uns 25 milions de quilòmetres quadrats, al mes de setembre, sobre el continent antàrtic (hem de saber que la mitjana anual d’ozó sobre l’Antàrtida és més elevada que sobre els tròpics: 300 unitats Dobson al’Antàrtida per 260 als tròpics)
Perquè disminueix la quantitat d’ozó sobre l’Antàrtida, entre agost i setembre? Les causes són d’origen físic (moviments atmosfèrics amb transport d’ozó) i d’origen químic (reaccions fotoquímiques de creació i de destrucció d’ozó). Els ecologistes ho varen simplificar i varen donat tota la culpa de la destrucció de les molècules d’ozó al clor dels CFC. Es varen prohibir els CFC (protocol de Montreal, signat el 1987), però el “forat” segueix produint-se ara com abans, com es veu a la figura.
Les idees actuals
El tema del “forat” d’ozó és un tema sobre el que es passa de puntetes, ja que el propi IPCC reconeix que una suposada disminució de l’ozó estratosfèric podria contribuir al refredament de la troposfera o, al menys, a un amortiment del tan temut escalfament. Justament el contrari del que ens han ensenyat durant més de trenta anys. I és precisament un augment del CO2, precisament perquè refreda la baixa estratosfera, podria contribuir a reforçar l’isolament de l’aire del vòrtex polar i contribuir a una reducció més important de l’ozó i, per tant, a amortir l’escalfament...
Però, si fos així, tampoc seria el clor dels CFC el culpable principal, contràriament al que es va signar a Montreal i als que ens han repetit fins al cansament.
dissabte, de novembre 15, 2008
Camp de tir (2)
Llegim a l’Agenda 21 de l’ajuntament de Malgrat el pla d’accions sobre l’entorn de la Tordera. Aquestes accions es troben a la línia estratègica 1 i al programa 1. Hi trobem vuit accions. La vuitena fa referència al camp de tir.
Línia estratègica 1 – preservar l’entorn de la Tordera i altres espais de ribera, les platges i la zona forestal.
Programa 1 – millora de la qualitat ecològica de la Tordera i dels principals sistemes de ribera com a espais d’interès cultural
Accions:
1.1.1 Elaborar un pla especial per protegir i ordenar l’entorn de la Tordera (Prioritat alta, termini d’implantació mitjà)
1.1.2 Sol•licitar la incorporació dels espais naturals de la Tordera en el Pla d’Espais d’Interès Natural (Prioritat alta, termini d’implantació curt)
1.1.3 Adquirir espais del delta pròxims a la Tordera per a la recuperació d’hàbitats de ribera, de zones humides i de platja (Prioritat mitjana, termini d’implantació mitjà)
1.1.4 Recuperar el bosc de ribera del marge dret de la Tordera (Prioritat alta, termini d’implantació curt)
1.1.5 Recuperar el bosc de ribera del rec Viver i de le riera de Palafolls (Prioritat mitjana, termini d’implantació mitjà)
1.1.6 Regular les estassades de canyes del marge dret de la Tordera i prohibir les estassades de canyís al darrer tram del rec Viver (Prioritat alta, termini d’implantació curt)
1.1.7 Instar a la companyia de distribució a soterrar les línies elèctriques del marge dret de la Tordera (Prioritat mitjana, termini d’implantació mitjà)
1.1.8 Avaluar i corregir l’impacte ambiental del camp de tir (Prioritat alta, termini d’implantació curt)
Acció 1.1.8 Avaluar i corregir l’impacte ambiental del camp de tir
Es proposa que en el marc de l’adequació de la llicència d’aquesta activitat a la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració, s’elabori un informe tècnic que determini els impactes del camp de tir sobre els sistemes i les comunitats naturals de la zona, amb l’objectiu de valorar la reubicació o clausuració d’aquesta activitat, que permetria recuperar l’espai que actualment ocupa, mitjançant un projecte de restauració de la vegetació de la ribera.
El camp de tir, situat just en el marge dret de la Tordera, es troba en una situació irregular i causa importants impactes ambientals negatius. D’una banda, està instal•lat dins la franja de servitud inclosa en la Zona de Policia d’Aigües, franja de cinc metres a partir de la llera del riu, en la que a priori està prohibit qualsevol activitat. D’altra banda, la seva activitat comporta una elevada contaminació acústica de l’espai, que perjudica a les espècies d’ocells de pas i a les que nidifiques a les marges de la Tordera. També s’ha de considerar la problemàtica que genera l’alliberament indiscriminat de perdigons de plom, amb greus conseqüències sobre diverses espècies d’ocells que els poden ingerir i patir posteriorment plumbosi. L’activitat també representa un perill d’eliminació involuntària d’espècies d’aus per accident.
Menys mal que aquesta acció té una prioritat alta i un termini d’implantació curt, ja que si no fos així podríem suposar que es deixa pel segle XXII. Tanmateix, amb una prioritat alta i un termini d’implantació curt, des del 2003, fa més de cinc anys, encara no s’ha fet la primera part de l’acció, que és l’avaluació de l’impacte ambiental del camp de tir.
Les declaracions de la senyora alcaldessa al darrer ple, i recollides al Malgrat Confidencial, l’alcaldessa Conxita Campoy va arribar a afirmar durant la sessió plenària del mes de novembre que tenint en compte que el trasllat del club de tir és voluntària, l’Ajuntament no actuarà per fer-los fora, són perfectament contràries al que es va aprovar a l’Agenda 21.
A més, veiem en el descriptiu de l’acció 1.1.8 que el camp de tir es troba en una situació irregular. Les autoritats municipals ho saben i no fan res. Això es podria titllar de prevaricació. I la prevaricació és un delicte. En són conscients a la Casa Gran? Algú els podria denunciar per mancar a l’obligació del càrrec?
Que consti que no tinc res contra els aficionats al tir. Però una cosa és l’afició i una altre el respecte ambiental. I el blog “La Natura a la Baixa Tordera” ens ha obert els ulls a molts sobre la riquesa natural que tenim a les vores del riu, riquesa que és fràgil i que ens hem d’esforçar per conservar. I si el camp de tir és una amenaça a aquesta riquesa, s’haurà de reubicar. Voluntàriament o per força. I si, a més, és veritat que el camp de tir es troba en situació irregular, és a les autoritats municipals a qui toca resoldre el problema. Encara que l’alcaldessa digui el contrari.
I si no, que algú ens expliqui perquè es va fer l’Agenda 21 a Malgrat. Per fer maco? Per dir que nosaltres som més sostenibles que ningú?
Prevaricació - Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals
Foto: martinet ferit per una perdigonada a la desembocadura de la Tordera - 18.10.2008 - La Natura a la Baixa Tordera
Línia estratègica 1 – preservar l’entorn de la Tordera i altres espais de ribera, les platges i la zona forestal.
Programa 1 – millora de la qualitat ecològica de la Tordera i dels principals sistemes de ribera com a espais d’interès cultural
Accions:
1.1.1 Elaborar un pla especial per protegir i ordenar l’entorn de la Tordera (Prioritat alta, termini d’implantació mitjà)
1.1.2 Sol•licitar la incorporació dels espais naturals de la Tordera en el Pla d’Espais d’Interès Natural (Prioritat alta, termini d’implantació curt)
1.1.3 Adquirir espais del delta pròxims a la Tordera per a la recuperació d’hàbitats de ribera, de zones humides i de platja (Prioritat mitjana, termini d’implantació mitjà)
1.1.4 Recuperar el bosc de ribera del marge dret de la Tordera (Prioritat alta, termini d’implantació curt)
1.1.5 Recuperar el bosc de ribera del rec Viver i de le riera de Palafolls (Prioritat mitjana, termini d’implantació mitjà)
1.1.6 Regular les estassades de canyes del marge dret de la Tordera i prohibir les estassades de canyís al darrer tram del rec Viver (Prioritat alta, termini d’implantació curt)
1.1.7 Instar a la companyia de distribució a soterrar les línies elèctriques del marge dret de la Tordera (Prioritat mitjana, termini d’implantació mitjà)
1.1.8 Avaluar i corregir l’impacte ambiental del camp de tir (Prioritat alta, termini d’implantació curt)
Acció 1.1.8 Avaluar i corregir l’impacte ambiental del camp de tir
Es proposa que en el marc de l’adequació de la llicència d’aquesta activitat a la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració, s’elabori un informe tècnic que determini els impactes del camp de tir sobre els sistemes i les comunitats naturals de la zona, amb l’objectiu de valorar la reubicació o clausuració d’aquesta activitat, que permetria recuperar l’espai que actualment ocupa, mitjançant un projecte de restauració de la vegetació de la ribera.
El camp de tir, situat just en el marge dret de la Tordera, es troba en una situació irregular i causa importants impactes ambientals negatius. D’una banda, està instal•lat dins la franja de servitud inclosa en la Zona de Policia d’Aigües, franja de cinc metres a partir de la llera del riu, en la que a priori està prohibit qualsevol activitat. D’altra banda, la seva activitat comporta una elevada contaminació acústica de l’espai, que perjudica a les espècies d’ocells de pas i a les que nidifiques a les marges de la Tordera. També s’ha de considerar la problemàtica que genera l’alliberament indiscriminat de perdigons de plom, amb greus conseqüències sobre diverses espècies d’ocells que els poden ingerir i patir posteriorment plumbosi. L’activitat també representa un perill d’eliminació involuntària d’espècies d’aus per accident.
Menys mal que aquesta acció té una prioritat alta i un termini d’implantació curt, ja que si no fos així podríem suposar que es deixa pel segle XXII. Tanmateix, amb una prioritat alta i un termini d’implantació curt, des del 2003, fa més de cinc anys, encara no s’ha fet la primera part de l’acció, que és l’avaluació de l’impacte ambiental del camp de tir.
Les declaracions de la senyora alcaldessa al darrer ple, i recollides al Malgrat Confidencial, l’alcaldessa Conxita Campoy va arribar a afirmar durant la sessió plenària del mes de novembre que tenint en compte que el trasllat del club de tir és voluntària, l’Ajuntament no actuarà per fer-los fora, són perfectament contràries al que es va aprovar a l’Agenda 21.
A més, veiem en el descriptiu de l’acció 1.1.8 que el camp de tir es troba en una situació irregular. Les autoritats municipals ho saben i no fan res. Això es podria titllar de prevaricació. I la prevaricació és un delicte. En són conscients a la Casa Gran? Algú els podria denunciar per mancar a l’obligació del càrrec?
Que consti que no tinc res contra els aficionats al tir. Però una cosa és l’afició i una altre el respecte ambiental. I el blog “La Natura a la Baixa Tordera” ens ha obert els ulls a molts sobre la riquesa natural que tenim a les vores del riu, riquesa que és fràgil i que ens hem d’esforçar per conservar. I si el camp de tir és una amenaça a aquesta riquesa, s’haurà de reubicar. Voluntàriament o per força. I si, a més, és veritat que el camp de tir es troba en situació irregular, és a les autoritats municipals a qui toca resoldre el problema. Encara que l’alcaldessa digui el contrari.
I si no, que algú ens expliqui perquè es va fer l’Agenda 21 a Malgrat. Per fer maco? Per dir que nosaltres som més sostenibles que ningú?
Prevaricació - Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals
Foto: martinet ferit per una perdigonada a la desembocadura de la Tordera - 18.10.2008 - La Natura a la Baixa Tordera
dijous, de novembre 13, 2008
Sobre el camp de tir
Trobo magnífica la iniciativa que ha tingut ERC de demanar a l’equip de govern que s’ocupi del camp de tir situat en el marge dret de la Tordera i que, pel que sembla, causa impactes ambientals negatius (sonors i contaminació amb plom).
Recorda ERC que fa més de cinc anys que es va aprovar l’Agenda 21 de Malgrat, on hi ha una acció prevista sobre aquest tema: “avaluar i corregir l’impacte ambiental del camp de tir”. Pel que sembla, a la data d’avui, res no ha estat avaluat i, per conseqüent, res no ha estat corregit.
Pels qui no coneixen l’Agenda 21 de Malgrat, els hi en recomano la lectura. Es tracta d’un document molt (massa) tecnocràtic, però, si el llegeixes bé, es tracta d’un document divertidíssim. Només cal mirar les accions previstes i les accions realitzades per fer-te un tip de riure, sobretot quan les compares amb les solemnes declaracions que els nostres capitosts varen fer quan es va aprovar.
Com diuen a Castella, del dicho al hecho hay mucho trecho.
Personalment, si em trobés a la pell del (de la) responsable de la regidoria de Medi Ambient, em cauria la cara de vergonya. Sobretot quan fes declaracions sobre la sostenibilitat de la política municipal malgratenca.
I felicitar a ERC per posar el tema sobre la taula. Esperem que algú es doni per al•ludit. Encara que, amb les primeres declaracions de l’autoritat competent que hem escoltat, no ens fem pas massa il•lusions.
Recorda ERC que fa més de cinc anys que es va aprovar l’Agenda 21 de Malgrat, on hi ha una acció prevista sobre aquest tema: “avaluar i corregir l’impacte ambiental del camp de tir”. Pel que sembla, a la data d’avui, res no ha estat avaluat i, per conseqüent, res no ha estat corregit.
Pels qui no coneixen l’Agenda 21 de Malgrat, els hi en recomano la lectura. Es tracta d’un document molt (massa) tecnocràtic, però, si el llegeixes bé, es tracta d’un document divertidíssim. Només cal mirar les accions previstes i les accions realitzades per fer-te un tip de riure, sobretot quan les compares amb les solemnes declaracions que els nostres capitosts varen fer quan es va aprovar.
Com diuen a Castella, del dicho al hecho hay mucho trecho.
Personalment, si em trobés a la pell del (de la) responsable de la regidoria de Medi Ambient, em cauria la cara de vergonya. Sobretot quan fes declaracions sobre la sostenibilitat de la política municipal malgratenca.
I felicitar a ERC per posar el tema sobre la taula. Esperem que algú es doni per al•ludit. Encara que, amb les primeres declaracions de l’autoritat competent que hem escoltat, no ens fem pas massa il•lusions.
dimarts, de novembre 11, 2008
Malgrat a La Vanguardia: la primera notícia
La primera noticia que he trobat a l’hemeroteca de La Vanguardia sobre Malgrat és del 19 de febrer del 1881. Com a notícia no és massa edificant, ja que tracta d’un desfalc a l’ajuntament.
Però així és la petita història d’un poble: no tot són fets gloriosos.
Per cert, és curiós comprovar que, en aquell temps, en castellà, la preposició "a" anava accentuada.
diumenge, de novembre 09, 2008
La cadira del senyor Zapatero
Ara que el senyor Rodríguez Zapatero ha aconseguit una cadira per anar a la capital dels Estats Units el proper cap de setmana, amb la intenció d’establir les bases d’un nou sistema econòmic mundial, fora bo recordar que el problema de la crisi actual no és un problema que es pugui arreglar amb noves reglamentacions o amb més intervencions públiques a l’economia.
El problema essencial de l’economia es troba en que, tant els partidaris del capitalisme com els del socialisme tenen com a principi fonamental el creixement del PIB. La paraula recessió (disminució del PIB durant dos trimestres consecutius) fa molta por. El que es vol discutir el proper cap de setmana és com tornar al creixement del PIB.
Recomano llegir un article del diari El Mundo d’avui sobre aquest tema. En aquest article es fan algunes preguntes interessants:
Algú pot pensar en una economia que creixi il•limitadament en un món limitat?
El creixement econòmic aporta benestar a la població?
El PIB és un indicador real?
Lamentablement, res no canviarà a l’economia mundial després del proper cap de setmana perquè tots els manaires que es reuniran estan d’acord per dir que aquestes preguntes són purament filosòfiques, lluny del que diu la ciència econòmica. Es posaran pegots, que ens portaran cap a la crisi següent, que serà la de la manca de recursos naturals. I que no trigarà massa a arribar.
Ciència econòmica? Quina ciència? La dita ciència econòmica no té res de científic, ja que no utilitza el mètode científic per avançar. Aquest mètode consisteix a fer una teoria, a predir el que passarà, i a anar modificant-la si el que passa no és exactament el que la teoria ha predit. Però en economia no es treballa pas així: la teoria és que els mercats són perfectes, que les persones actuen com a Homo Economicus que maximitza el profit, i que l’economia pot créixer indefinidament. Ni els mercats són perfectes (al contrari, són molt imperfectes), ni ens comportem maximitzant el profit, ni els recursos naturals en que tota economia es basa són il•limitats. Les receptes que una ciència econòmica basada en premisses falses no poden ser gaire de fiar.
De tota manera, l’economia alternativa, que no es basa ni en el PIB ni en el creixement il•limitat, no sembla pas tenir encara un model definit. Ni és segur que funcioni. Per això hi ha molta gent que pensa que la crisi no és econòmica, sinó purament demogràfica.
El senyor Zapatero ja té la seva cadira. Però, què dirà quan hi estigui assegut? Probablement res d’intel•ligent.
El problema essencial de l’economia es troba en que, tant els partidaris del capitalisme com els del socialisme tenen com a principi fonamental el creixement del PIB. La paraula recessió (disminució del PIB durant dos trimestres consecutius) fa molta por. El que es vol discutir el proper cap de setmana és com tornar al creixement del PIB.
Recomano llegir un article del diari El Mundo d’avui sobre aquest tema. En aquest article es fan algunes preguntes interessants:
Algú pot pensar en una economia que creixi il•limitadament en un món limitat?
El creixement econòmic aporta benestar a la població?
El PIB és un indicador real?
Lamentablement, res no canviarà a l’economia mundial després del proper cap de setmana perquè tots els manaires que es reuniran estan d’acord per dir que aquestes preguntes són purament filosòfiques, lluny del que diu la ciència econòmica. Es posaran pegots, que ens portaran cap a la crisi següent, que serà la de la manca de recursos naturals. I que no trigarà massa a arribar.
Ciència econòmica? Quina ciència? La dita ciència econòmica no té res de científic, ja que no utilitza el mètode científic per avançar. Aquest mètode consisteix a fer una teoria, a predir el que passarà, i a anar modificant-la si el que passa no és exactament el que la teoria ha predit. Però en economia no es treballa pas així: la teoria és que els mercats són perfectes, que les persones actuen com a Homo Economicus que maximitza el profit, i que l’economia pot créixer indefinidament. Ni els mercats són perfectes (al contrari, són molt imperfectes), ni ens comportem maximitzant el profit, ni els recursos naturals en que tota economia es basa són il•limitats. Les receptes que una ciència econòmica basada en premisses falses no poden ser gaire de fiar.
De tota manera, l’economia alternativa, que no es basa ni en el PIB ni en el creixement il•limitat, no sembla pas tenir encara un model definit. Ni és segur que funcioni. Per això hi ha molta gent que pensa que la crisi no és econòmica, sinó purament demogràfica.
El senyor Zapatero ja té la seva cadira. Però, què dirà quan hi estigui assegut? Probablement res d’intel•ligent.
divendres, de novembre 07, 2008
La llevantada d’aquests darrers dies
Una vegada més, la llevantada ha arribat a les nostres costes i, una vegada més, la costa ha retrocedit. A la platja blanenca de s’Abanell, com sempre, i a la dessaladora, com sempre.
A s’Abanell la llevantada ha descalçat 350 metres de passera pels vianants, i a la dessaladora se n’ha endut la sorra que protegia les instal•lacions elèctriques, que han quedat pràcticament als peus de l’aigua. Aquesta sorra que protegia les instal•lacions elèctriques de la dessaladora es va abocar ara fa un any i es va renovar a principis d’estiu.
Ja hem perdut el compte dels milions d’euros enterrats per protegir s’Abanell i a la dessaladora que, una i altre vagada el mar ha engolit. I encara s’espera el projecte de reforma integral de la zona que el ministeri de Medi Ambient ha d’elaborar.
Des de la població veïna, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) reitera que la franja costanera blanenca, recentment afectada pel temporal, només es podrà salvar a través d’una actuació integral que contempli la descanalització del delta del Tordera, modificar el sistema de captació de la dessaladora de Blanes i desmuntar la petita escullera que sosté els transformadors d’aquesta instal•lació i que impedeix que els pocs àrids que transporta la Tordera sedimentin i regenerin la platja.
No sé si aquesta és la solució definitiva, o bé si el retrocés de la costa no té cap solució. El que no és acceptable és que, desprès dels diners enterrats any rere any (diners que surten dels nostres impostos, no ho oblidem), encara s’estigui esperant el projecte del ministeri. Si els tècnics d’aquest ministeri no tenen cap solució a proposar, que es faci el que suggereix el CEAB i, si no dóna resultat, que es posin pedres davant del passeig de s’Abanell, i que aquest es quedi sense platja, si no hi ha cap altre remei. Perquè no hi ha solució pitjor que la d’anar llençant els diners al mar.
A s’Abanell la llevantada ha descalçat 350 metres de passera pels vianants, i a la dessaladora se n’ha endut la sorra que protegia les instal•lacions elèctriques, que han quedat pràcticament als peus de l’aigua. Aquesta sorra que protegia les instal•lacions elèctriques de la dessaladora es va abocar ara fa un any i es va renovar a principis d’estiu.
Ja hem perdut el compte dels milions d’euros enterrats per protegir s’Abanell i a la dessaladora que, una i altre vagada el mar ha engolit. I encara s’espera el projecte de reforma integral de la zona que el ministeri de Medi Ambient ha d’elaborar.
Des de la població veïna, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) reitera que la franja costanera blanenca, recentment afectada pel temporal, només es podrà salvar a través d’una actuació integral que contempli la descanalització del delta del Tordera, modificar el sistema de captació de la dessaladora de Blanes i desmuntar la petita escullera que sosté els transformadors d’aquesta instal•lació i que impedeix que els pocs àrids que transporta la Tordera sedimentin i regenerin la platja.
No sé si aquesta és la solució definitiva, o bé si el retrocés de la costa no té cap solució. El que no és acceptable és que, desprès dels diners enterrats any rere any (diners que surten dels nostres impostos, no ho oblidem), encara s’estigui esperant el projecte del ministeri. Si els tècnics d’aquest ministeri no tenen cap solució a proposar, que es faci el que suggereix el CEAB i, si no dóna resultat, que es posin pedres davant del passeig de s’Abanell, i que aquest es quedi sense platja, si no hi ha cap altre remei. Perquè no hi ha solució pitjor que la d’anar llençant els diners al mar.
dilluns, de novembre 03, 2008
Política madrilenya i política catalana
Al diari d’ahir es va publicar un article que vaig trobar magistral (en el més ampli sentit de la paraula) del periodista Enric Juliana sobre les vel•leïtats republicanes d’alguna dreta de Madrid, cabrejats perquè el rei no els ha volgut seguir quan li varen demanar que parés el nou estatut català abans que es discutís al Parlament. També la part més carca de l’església estaria cabrejada amb el rei, que no els va fer cas quan de manera més aviat pressionant li varen demanar que no signés la llei dels matrimonis homosexuals.
Així doncs, una part de l’església i de la dreta de la capital del regne somnien amb una república presidencialista que posi ordre en tot aquest garbuix autonòmic, que defensi d’una vegada per totes la llengua comuna, que torni a concentrar al ministeri totes les competències d’educació i que modifiqui la llei electoral per no permetre la representació al parlament central del les minories territorials, que no defensen més que els seus interessos locals.
Si això que ens explica el periodista era més o menys sabut, és força interessant que s’hagi expressat tot junt en un article. Potser així ens adonarem que, per sobre del problema del finançament, hi ha un altre problema polític prou preocupant del que, d’una manera o altre ens en hem d’ocupar seriosament els que creiem en un model descentralitzador i que respecti les identitats de cadascú.
Repassa també en Juliana com Catalunya respon a aquesta ofensiva madrilenya: amb brometes sobre el rei. Ningú, ni a les escoles ni a TV3 explica als qui cremen les imatges dels reis la seva actuació davant els dos problemes que hem esmentat.
Al mateix diari, una entrevista amb l’Artur Mas, que diu sempre el mateix i critica, com sempre, el tripartit (no és que no sigui interessant el que diu, però el que passa és que no parla d’aquesta ofensiva anticatalana que ve del centre del país, i que la seva proposta, almenys pel que diu a l’entrevista, no és pas massa engrescant)
I, d’altra banda, l’amic Puigcercós, en una conferència, ens diu que s’ha de deixar de donar prioritat a les accions que vagin a favor de la independència. Però no ens diu res de les forces que s’oposen a que la nostra identitat sigui reconeguda.
Mentre a Madrid es treballa per tornar al centralisme (opció respectable, encara que nosaltres no la compartim), aquí ens entretenim a fer brometes, a discutir de política de campanar, a dir, els uns, que tot el que va fer CiU quan governava estava mal fet, i els altres que amb el tripartit tot està pitjor que abans. Ens entretenim a veure qui serà el que obtindrà un finançament millor, i a vigilar i criticar tot el que fa l’altre referent a aquest tema. Semblem les llebres que s’entretenien a discutir si els gossos que les perseguien eren llebrers o podencs. I ja sabem com varen acabar les llebres, a la cassola.
Així doncs, una part de l’església i de la dreta de la capital del regne somnien amb una república presidencialista que posi ordre en tot aquest garbuix autonòmic, que defensi d’una vegada per totes la llengua comuna, que torni a concentrar al ministeri totes les competències d’educació i que modifiqui la llei electoral per no permetre la representació al parlament central del les minories territorials, que no defensen més que els seus interessos locals.
Si això que ens explica el periodista era més o menys sabut, és força interessant que s’hagi expressat tot junt en un article. Potser així ens adonarem que, per sobre del problema del finançament, hi ha un altre problema polític prou preocupant del que, d’una manera o altre ens en hem d’ocupar seriosament els que creiem en un model descentralitzador i que respecti les identitats de cadascú.
Repassa també en Juliana com Catalunya respon a aquesta ofensiva madrilenya: amb brometes sobre el rei. Ningú, ni a les escoles ni a TV3 explica als qui cremen les imatges dels reis la seva actuació davant els dos problemes que hem esmentat.
Al mateix diari, una entrevista amb l’Artur Mas, que diu sempre el mateix i critica, com sempre, el tripartit (no és que no sigui interessant el que diu, però el que passa és que no parla d’aquesta ofensiva anticatalana que ve del centre del país, i que la seva proposta, almenys pel que diu a l’entrevista, no és pas massa engrescant)
I, d’altra banda, l’amic Puigcercós, en una conferència, ens diu que s’ha de deixar de donar prioritat a les accions que vagin a favor de la independència. Però no ens diu res de les forces que s’oposen a que la nostra identitat sigui reconeguda.
Mentre a Madrid es treballa per tornar al centralisme (opció respectable, encara que nosaltres no la compartim), aquí ens entretenim a fer brometes, a discutir de política de campanar, a dir, els uns, que tot el que va fer CiU quan governava estava mal fet, i els altres que amb el tripartit tot està pitjor que abans. Ens entretenim a veure qui serà el que obtindrà un finançament millor, i a vigilar i criticar tot el que fa l’altre referent a aquest tema. Semblem les llebres que s’entretenien a discutir si els gossos que les perseguien eren llebrers o podencs. I ja sabem com varen acabar les llebres, a la cassola.
Malgrat a La Vanguardia – 1908 (1)
Ens hem interessat a les notícies sobre Malgrat que es varen publicar a La Vanguardia ara fa cent anys, és a dir, l’any 1908. Anirem posant, de mica en mica, les que hem trobat.
El divendres 3 de gener del 1908 es publica una crònica datada del 27 de desmbre del 1907 amb els incidents que hi havia hagut a la missa del gall celebrada el Nadal anterior a ca les Hermanas, així com la composició de la junta directiva del Casino Malgratense pel bienni 1908 – 1909 i l’anunci d’una sessió literària i musical d’entrega de premis.
El dimecres, 18 de novembre d’ara fa cent anys, es publica la notícia corresponent al desbordament de la riera i a la inundació d’alguns carrers. I hi ha qui encara diu que la riera no s’ha desbordat mai...
dissabte, de novembre 01, 2008
Malgrat a La Vanguardia – 1958 - la carretera
Ara que el diari La Vanguardia ha posat a disposició del públic la seva hemeroteca, és interessant veure que es deia de Malgrat fa temps. Hem agafat l’any 1958 i hi hem trobat coses que els que tenim uns anys recordem perfectament. Una d’elles era la carretera, un veritable via crucis al seu pas pel nostre poble. Veiem, si no, els articles publicats per en Josep Maria de Sagarra (sí, el poeta i dramaturg) el dia 24 d’agost, sota el títol “Existir realmente”, i un reportatge sobre Lloret, publicat el 30 d’agost.
Per comprendre aquestes dificultats que presentava la travessa de Malgrat, recordarem que, fa cinquanta anys, la carretera de Barcelona a Blanes i a Lloret passava pels carrers de Passada i de Girona. L’alternativa era d’anar fins a Tordera i, després de pont, agafar la carretera del Vilar per anar a Blanes.
Anirem copiant coses curioses que trobem a La Vanguardia sobre el nostre poble.
Reflexions d’un dia de Tots Sants
Havien anunciat pluja, i fa sol. Havien anunciat vent, i no fa aire. De manera que en Janí i jo hem anat a llegir el diari al passeig marítim. Observem el Mediterrani, i la única diferència que trobem entre el Mediterrani d’Alacant i el de Malgrat, és que a Alacant, si t’hi fixes bé, pots veure les marees, i a Malgrat no. Serà que ens trobem més a prop de l’estret de Gibraltar.
El passeig marítim de la platja d’Alacant és ample, té dues rengleres de palmeres i un empedrat rústic, però ben fet i, sobre tot, net. Es veu que l’ajuntament té un bon servei de manteniment i de neteja. Aquest passeig es va inaugurar fa dos anys, i és, quan fa bo, com avui, molt concorregut.
A l’empedrat s’hi poden veure, ací i allà, empremtes de vegetals fòssils. Aquest empedrat ve de la Xina. Com si no hi hagués bona pedra al país! Però, pel que diuen, costa menys fer venir la pedra de la Xina que de Sax o d’Agost... Serà pel cost de la ma d’obra.
Ens asseiem a un dels nombrosos bancs de fusta i anem llegint el diari. Passa el temps i el cel es va ennuvolant. Tornem cap a casa, ja que l’hora de dinar s’acosta i convé fer veure a la mestressa que estem interessats en aquest afer.
Després de dinar, en Janí fa la migdiada, i jo m’entretinc repassant una mica Serge Latouche, economista francès que defensa el decreixement. Torno a llegir el que diu sobre el preu del transport i la quantitat de transport que acumulen les mercaderies que comprem; una mitjana de 5.000 quilòmetres, diu. En efecte, l’empedrat del passeig marítim de la platja d’Alacant té aquest quilometratge i més. Pel que fa al preu del transport, no se’n paga el preu veritable, sinó només una petita part. Si es pagués el preu que realment costa, el transport seria de deu a vint vegades més car que actualment...
Això portaria a relocalitzar la producció i frenaria la globalització, rebaixant el creixement exponencial de la producció de riquesa material. El consum de recursos es moderaria i el PIB decreixeria. Hauríem de canviar els nostres conceptes de riquesa, de pobresa i de benestar, l’economia actual es reestructuraria, sortiríem del concepte actual del capitalisme, tot i mantenint el de mercat.
El guisat de patates amb carn que la mestressa ans ha obsequiat comença a fer el seu efecte. A més, comença a plovisquejar. Com en Janí, m’endinso en una agradable migdiada. Deixarem el decreixement per una altre ocasió.
El passeig marítim de la platja d’Alacant és ample, té dues rengleres de palmeres i un empedrat rústic, però ben fet i, sobre tot, net. Es veu que l’ajuntament té un bon servei de manteniment i de neteja. Aquest passeig es va inaugurar fa dos anys, i és, quan fa bo, com avui, molt concorregut.
A l’empedrat s’hi poden veure, ací i allà, empremtes de vegetals fòssils. Aquest empedrat ve de la Xina. Com si no hi hagués bona pedra al país! Però, pel que diuen, costa menys fer venir la pedra de la Xina que de Sax o d’Agost... Serà pel cost de la ma d’obra.
Ens asseiem a un dels nombrosos bancs de fusta i anem llegint el diari. Passa el temps i el cel es va ennuvolant. Tornem cap a casa, ja que l’hora de dinar s’acosta i convé fer veure a la mestressa que estem interessats en aquest afer.
Després de dinar, en Janí fa la migdiada, i jo m’entretinc repassant una mica Serge Latouche, economista francès que defensa el decreixement. Torno a llegir el que diu sobre el preu del transport i la quantitat de transport que acumulen les mercaderies que comprem; una mitjana de 5.000 quilòmetres, diu. En efecte, l’empedrat del passeig marítim de la platja d’Alacant té aquest quilometratge i més. Pel que fa al preu del transport, no se’n paga el preu veritable, sinó només una petita part. Si es pagués el preu que realment costa, el transport seria de deu a vint vegades més car que actualment...
Això portaria a relocalitzar la producció i frenaria la globalització, rebaixant el creixement exponencial de la producció de riquesa material. El consum de recursos es moderaria i el PIB decreixeria. Hauríem de canviar els nostres conceptes de riquesa, de pobresa i de benestar, l’economia actual es reestructuraria, sortiríem del concepte actual del capitalisme, tot i mantenint el de mercat.
El guisat de patates amb carn que la mestressa ans ha obsequiat comença a fer el seu efecte. A més, comença a plovisquejar. Com en Janí, m’endinso en una agradable migdiada. Deixarem el decreixement per una altre ocasió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)