El càlcul del desguàs de la riera, desfasat

Llegim a La Vanguardia d’avui una entrevista molt interessant a Jorge Olina, director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant, sobre les recents inundacions a la comarca del Baix Segura, al sud de la província d’Alacant.

Les conclusions a les que arriba sobre els defectes de la canalització del riu Segura es poden traslladar a la canalització da la riera de Palafolls al seu pas per Malgrat.

“La canalització del riu Segura duta a terme després de l’anterior inundació el 1987, no serveix per a res”. En efecte, l’escalfament del mar del litoral mediterrani d’1,5ºC des del 1980 fa que les gotes fredes siguin més freqüents i més intenses que abans.

“El que ha passat ha tornat a demostrar que els períodes de retorn (probabilitat que tingui lloc un esdeveniment en un període determinat) no serveixen al litoral mediterrani per calcular el volum capaç d’acollir les canalitzacions. Repeteixo, no serveixen. Cal recórrer a altres criteris: històrics, geomorfològics i biogeogràfics. Aquí, qualsevol canalització eficaç ha d’estar calibrada per rebre 800 litres per metre quadrat en 24 hores; si no, no serveix i causarà problemes reiteradament.”. La riera de Malgrat té una capacitat de desguàs corresponent a una pluja de 100 litres per metre quadrat en 24 hores, amb un sòl ja saturat per pluges anteriors. Estem molt lluny dels 800 l/m² que proposa l’entrevistat.

“Hem de complementar la canalització amb altres mesures de reducció de la làmina d’aigua als terrenys veïns. No tot és traçar un canal, com es va fer. Cal repensar l’espai limítrof.” Ben al revés del que s’ha fet a Malgrat, on s’ha construït molt de l’espai limítrof de la riera canalitzada.

“A Alacant les pluges que van provocar la inundació d’octubre del 1982 es van calcular per a un període de retorn de 500 anys. El 1997 es va ultrapassar aquesta quantitat i la ciutat es va tornar a inundar. La canalització del Segura es va projectar per afrontar inundacions com la del 1987 i es deia que tenia lloc cada 100 anys. Tot i això, en 32 anys s’han ensorrat aquests càlculs.” A la riera de Malgrat el període de retorn calculat és de 100 anys. Amb el canvi climàtic, aquest període podria ser molt més curt.

En resum, les inundacions de la comarca del Baix Segura ens haurien de fer reflexionar sobre la idoneïtat de la canalització i cobertura de la riera, així com del que s’ha deixat fer a l’espai limítrof. Les condicions a les que ens està portant l’escalfament de l’aigua del mar a casa nostra fa que les previsions fetes fa uns anys hagin quedat antiquades i siguin netament insuficients per les condicions climàtiques actuals. Però el mal ja està fet. Només ens queda esperar que tinguem sort i que no ens toqui una gota freda massa grossa i, sobretot, mantenir sempre net l’espai canalitzat i soterrat, així com la llera de la riera no canalitzada per, si arribés el problema, minimitzar-ne les conseqüències.

La desembocadura de la riera

Ja hi tornem a ser. L’Ajuntament diu que vol portar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) als tribunals per no haver executat la urbanització del tram de la desembocadura de la riera.

L’any 2009, quan el govern de la Generalitat estava presidit pel senyor Montilla, es va signar un acord on l’ACA es va comprometre a enllestir la urbanització del tram de la desembocadura de la riera. Aquest acord especificava concretament les accions que s'havien de desenvolupar en els pròxims anys. Deia que l'Agència «promourà i assumirà el finançament de la redacció de tots els estudis i projectes constructius [...] encara pendents en el tram urbà de la riera de Palafolls en el seu pas per Malgrat». Entre els projectes hi havia el de canalització al tram de la desembocadura sota la via del tren, que en aquell moment estava en fase de redacció i que incloïa les obres de connexió viària per al trànsit de vehicles i vianants amb la zona de la platja. L'aprovació del projecte no s'hauria d'allargar més d'un any, i tenia un pressupost estimat de 2,4 milions d'euros.

Aquest acord, així com l’aprovació del cobriment del tram de Can Feliciano, es va fer després d’unes gestions de l’alcaldessa al carrer Nicaragua, seu del PSC. Van predominar els criteris polítics sobre els criteris tècnics, de manera que no és estrany que, quan va canviar el govern, l’any 2010, van canviar els criteris polítics i aquest acord se’n va anar en orris.

L’any 2012, l’ACA va proposar el 2012 a l'Ajuntament un annex al conveni signat el 2009 sobre els projectes dels trams pendents de la riera. En aquest nou document s'especificava que no s'havia pogut complir els terminis previstos per redactar dues de les propostes pendents i es proposava una addenda del conveni inicial per ampliar-ne el termini de redacció. Sembla que l’Ajuntament, molt probablement per criteris de fer la punyeta al govern de CiU, no va voler col·laborar, i es va entossudir en un acompliment literal del conveni del 2009, malgrat la crisi econòmica i els problemes financers de la Generalitat.

I així hem arribat al dia d’avui. L’ACA trasllada com a mínim al 2021 la possibilitat d'incloure una partida destinada a urbanitzar l'últim tram de la riera de Malgrat. Durant els darrers cinc anys, del 2012 al 2016, l’Ajuntament no s’ha preocupat ni ha fet pressió perquè aquest projecte fos inclòs en els programes d’actuació de l’Agència Catalana de l’Aigua ni als pressupostos de la Generalitat, emparant-se sempre en que s’havia d’acomplir l’acord del 2009. Aquesta falta de mà esquerra o de cintura de l’Ajuntament per adaptar-se a les noves circumstàncies polítiques i econòmiques ha fet que, ara per ara, aquest projecte no existeixi.

Portar-lo al jutjat és una mesura que només pot fer que endarrerir l’execució del projecte. Al meu humil entendre, correspon a l’Ajuntament actual treballar silenciosament i amb la màxima col·laboració amb el govern de la Generalitat i amb l’ACA, per veure si aquest termini del 2012 no es pot escurçar. Les promeses sobre aquest tema del llavors diputat Sánchez Llibre, a les darreres eleccions municipals, van ser fruit d’un treball fet des de Malgrat, que possiblement s’haguessin fet realitat si els resultats electorals no haguessin sigut els que van ser.

Quan, com es va fer l’any 2012, es tria l’enfrontament en comptes del diàleg, la conseqüència és la que ha sigut. Si ara es fa el mateix, i es fa per la via judicial, el resultat no serà cap altre que un nou endarreriment.

2,4 milions per una obra que no és prioritària des del punt de vista de la seguretat no s’aconsegueixen fàcilment, sobretot en temps de vaques magres. De manera que, si es tria la via judicial, podem esperar asseguts la urbanització del tram de la desembocadura de la riera.

El pont del carrer de Passada

El dia 6 de desembre de l’any 1914 s’inaugurava el pont sobre la riera del carrer de Passada, que suposava la culminació del camí veïnal a Blanes.

Dimarts passat, uns operaris de l’empresa encarregada del cobriment de la riera van foradar part del pont del carrer Passada. En concret es va portar a terme l'enderroc d'una part de les baranes del pont del carrer de Passada (2 metres en un costat i 1,20 a l'altre) amb l'objectiu de facilitar el pas en tot el tram de la riera. Un cop fet els dos forats es va descobrir que les baranes del pont estan fetes de formigó, quan pensaven que estaven fetes de pedra. Al estar fetes de formigó, es pot suposar que les baranes són elements estructurals del pont i que, al trencar-les, el pont es podria enfonsar. En resum, un nyap que podia ser perillós. De fet, s’ha tancat el pont a la circulació i el pont es refarà, de manera provisional, amb formigó tal i com estava, i s'estudiarà la càrrega que pot suportar per garantir la seva seguretat.

L’Ajuntament es defensa dient que no disposa de cap document històric en relació a la construcció d'aquest pont. El problema és que, quan no es disposa dels pertinents càlculs per poder determinar com està calculada l’estructura d’una obra (sigui un pont, un edifici, etc.), abans de iniciar una reforma, s’ha d’encarregar a un expert que examini l’obra i que en determini els elements estructurals. És a dir, que refaci els càlculs de resistència de l’estructura. Per això s’han d’examinar els materials de què està feta l’obra, refer-ne els plànols, etc. I fer-ho costa temps i diners. És més senzill tirar endavant, tancar els ulls, estrènyer el cul i encomanar-se a algun sant particularment miraculós.

Això és el que sembla que s’ha fet. I ha sortit malament. Em pregunto, si les baranes són elements estructurals, tornar a omplir de formigó els forats que s’hi han fet garantirà que les baranes tindran la mateixa resistència que abans? El nou formigó “agafarà” suficientment amb l’antic?

I també em pregunto, qui ha sigut el responsable del nyap? Algú dimitirà? Ja sé que aquestes dues darreres preguntes son ingènues, donat el país on ens ha tocat viure.

La neteja de la riera: una pregunta pel ple de demà

La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) alerta de que, degut a la falta de pressupost de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), aquest any no s’han netejat les rieres. En posa com a exemple les de Mataró, Malgrat, Santa Susanna, Arenys de Mar, Premià de Mar o Vilassar de Mar, rieres en les que el seu mal esta de neteja augmenta el risc d’inundacions importants.

Llegim a Tot Mataró que l’ACA reivindica que, entre els anys 2006 i 2010 ha invertit més de 2,1 milions d'euros en el manteniment i conservació de rieres del Maresme, que s'han materialitzat en prop de 200 actuacions. Fonts de l'ACA, però, reconeixen que aquestes son feines "complexes" perquè "hi ha molts quilòmetres de rieres a mantenir" i que davant la situació pressupostària de la Generalitat ara s'actuarà de manera més "selectiva" perquè, recorden, "el pressupost no és il•limitat". En aquest context, l'ACA afirma que s'estan buscant diverses formules de col•laboració amb els Ajuntaments per tal que es puguin fer determinades actuacions de conservació de les rieres. Prèviament, s'està estudiant quines rieres i quines actuacions són prioritàries i que li suposarà a cada administració fer aquests treballs.

Fins ara l'ACA s'encarregava de retirar les canyes i la vegetació que obstaculitza el pas de l'aigua, mentre que era feina de cada Ajuntament retirar els residus d'origen humà que apareixen amb les rierades. Aquest 2011, però, l'Agència Catalana de l'Aigua tampoc s'ha pogut encarregar d'aquestes tasques, segons fonts de l'ens públic.

Alguns ajuntaments ja s’encarreguen de netejar les rieres. L’Ajuntament de Malgrat s’ha compromès a netejar la part recentment enformigonada de Can Feliciano. Per la seguretat del poble, s’haurà d’encarregar de netejar la resta dels trams.

L’ajuntament de Mataró s’ha encarregat aquesta setmana de netejar les seves rieres. Un cop finalitzats els treballs demanarà a l'ACA que n'assumeixi el cost. L'Ajuntament calcula que seran prop de 25.000 euros els diners que es destinaran a la neteja de la riera. Segons l'ACA, el pagament d'aquests diners no està garantit perquè ja no hi ha pressupost pel 2011 i serà en funció del pressupost que s'aprovi pel 2012 i de quines siguin les prioritats de l'ACA que es destinaran els diners a una o altra actuació, continua dient Tot Mataró.

Vet aquí una pregunta pel ple de demà: què pensa fer l’Ajuntament davant la nova situació provocada per la manca de pressupost de l’ACA?

El deute de l’ACA

Diu el diari que s’ha decidit parar la dessaladora de Blanes per reduir les despeses de l’ACA, que té un deute molt important, de 1.495 milions d’euros, segons els pressupostos de la Generalitat de l’any 2011. Si hi afegim el deute de Aigües Ter-Llobregat, que és de 735 milions, ens trobem amb un deute total de 2.230 milions dels dos principals organismes de gestió de l’aigua a Catalunya.

Del deute de l’ACA, aquest any 2011 en vencen 211 milions, que, ara par ara, amb la crisi dels mercats financers, no s’han pogut refinançar, el que està portant l’Agència Catalana de l’Aigua a una situació límit. I l’any que ve hi ha un venciment de 290 milions, que previsiblement tampoc es podran refinançar. En resum, l’ACA està en fallida tàcnica.

La solució que s’ha trobat per reduir l’hemorràgia és la de reduir les despeses. Segons llegim al diari: “es retallen un 17% les despeses d’explotació i manteniment de les plantes depuradores d’aigües residuals dels rius (que totalitzaran 455 instal•lacions el 2012). Es retallen un 54% els costos de les anàlisis i el control de les aigües. (“L’activitat es farà amb la mateixa intensitat però amb recursos propis”, diu l’Agència). Amés, els programes de protecció del medi marí litoral es redueixen un 93%. I la tisora passarà per més del 65% de les partides dels programes de recuperació ecològica de rius i aqüífers (delimitació d’espais inundables, implantació de cabals ecològics als rius, recuperació de reserves subterrànies contaminades... fins i tot per l’abocament de purins). A més, el 2012 les actuacions per combatre els danys per avingudes i inundacions “seran els mínims”. I no hi haurà repoblació de les lleres amb boscos de ribera”.

A més, es redueix l’ús de les dessalinitzadores, per estalviar despeses energètiques i de manteniment. Entre ells, la de Blanes, que dessala aigua per Blanes, Malgrat, Pineda, Santa Susanna, Calella, Palafolls,Tossa i Lloret, on el subministrament ha estat substituït per aigua de pous, uns recursos que tradicionalment han estat de pitjor qualitat. L’extracció de l’aigua dels pous té un consum de 1 kWh per metre cúbic, mentre que la dessaladora en consumeix 3,5.

La gestió de l’ACA és un exemple més de com s’han tractat els afers al nostre país. S’han fet moltes obres amb quartos que no es tenien, pensant que ja les pagaria el que vingués més tard, i sense mirar si es podrien pagar les despeses de funcionament de les noves instal•lacions. I que no se’ns digui que l’endeutament de l’ACA ve de la sequera de fa quatre anys, ja que l’augment de l’endeutament ha estat continu. I que no es doni la culpa exclusivament al tripartit, ja que els governs anteriors havien fet la mateixa política (construeixi avui, que dóna vots, i pagui demà).

En tenim un exemple clar a Malgrat, on una visita al carrer Nicaràgua va permetre torçar el braç al llavors director de l’ACA, que s’oposava al cobriment de la riera del carrer del Carme al carrer de Passada, ja que no aportava res (ans al contrari) a la hidràulica de la riera. La política al servei del malbaratament.

I, parlant de la riera, si volem mantenir la llera neta, probablement serà l’ajuntament qui se n’haurà de fer càrrec, tant a la zona de can Feliciano (que ja està pactat així) com a la resta, on, fins ara, l’ACA n’era la responsable, ja que serà difícil que tingui els recursos per continuar prestant aquest servei. Per cert, haurà previst l’ajuntament com netejar la part coberta de la riera, que té una alçada inferior a la de la majoria d’enginys industrials utilitzats normalment?

A la riera hi falta, per ser operacional, que es facin les obres de la desembocadura. Malgrat les promeses electorals del sentor Sánchez Llibre, tenint en compte la situació de fallida tècnica en que es troba l’ACA, serà complicat que es dugui a terme.

Els inconvenients hidràulics del cobriment de les rieres

El projecte de cobriment de la riera al tram de can Feliciano consisteix en cobrir un calaix de formigó de 7,0 metres d’amplada per 2,65 metres d’alçada. Aquesta secció és superior a la del tram següent, que va fins al carrer del Carme, que té una secció de 7,0 metres d’amplada per 2,30 metres d’alçada.

La fórmula de Manning per calcular el cabal que pot absorbir un canal és:

V = velocitat de l’aigua en metres per segon

n = coeficient de rugositat de Manning
R = radi hidràulic en metres
S = pendent en centímetres per metre

Per calcular el radi hidràulic hem d’agafar la superfície “mullada” de la llera i l’hem de dividir pel perímetre “mullat”.

En el cas d’un caixó tancat de 7,0 × 2,3 metres, la superfície mullada, quan la riera vagi plena, serà de 7,0 × 2,3 = 16,1 metres quadrats, mentre que el perímetre mullat serà, quan la riera vagi plena, serà de 7,0 + 7,0 + 2,3 + 2,3 = 18,6 metres. El radi hidràulic serà, doncs, de 16,1/18,6 = 0,866 metres.

En el cas del mateix caixó, però obert, la superfície mullada, quan la riera vagi plena, serà la mateixa que si el caixó és tancat, és a dir, 16,1 metres quadrats, mentre que el perímetre mullat serà, quan la riera vagi plena, serà de 7,0 + 2,3 + 2,3 = 11,6 metres, ja que, no havent-hi sostre, el perímetre mullat és només el fons i les dues parets . El radi hidràulic serà, doncs, de 16,1/11,6 = 1,388 metres.

Un radi hidràulic més important permet una velocitat de l’aigua més important i, com a conseqüència, un cabal més important.

El coeficient de rugositat de Manning, per un caixó de formigó amb acabat ordinari és de 0,018.

La pendent de la riera en el tram del carrer de Passada al carrer del Carme és de 0,66 %.

Aplicant la fórmula de Manning al caixó tancat trobem que, quan la riera vagi plena, la velocitat de l’aigua serà de 4,1 metres per segon. Multiplicant aquesta velocitat per la superfície “mullada”, que és de 16,1 metres quadrats, trobem un cabal màxim de 66 metres cúbics per segon. En canvi, amb la riera sense tapar, quan vagi plena, la velocitat de l’aigua serà de 5,6 metres per segon, velocitat que, multiplicada per la superfície mullada (que és la mateixa que la de la riera tapada), ens dona un cabal màxim de 90 metres cúbics per segon.

De manera que, pel fet de tapar la riera, hem perdut una capacitat de desguàs molt important, ja que hem passat de 90 a 66 metres cúbics per segon.

Això té una explicació física relativament senzilla. Quan una riera baixa plena, la superfície de l’aigua no és plana, sinó que és molt irregular, tant en el sentit de l’avançament de l’aigua com en el sentit de l’amplada de la riera. En una riera tapada, a partir d’un cert moment, les parts més elevades del corrent, que solen estar al centre de la riera, d’aigua toquen la “tapadora”, i es frenen, disminuint la seva velocitat, raó per la que disminueix el cabal d’una riera tapada.

Algú dirà que això no té cap importància, ja que el cabal que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha calculat que, per un període de retorn de 100 anys, el cabal màxim que haurà d’evacuar la riera és de 61 metres cúbics per segon. Fent els càlculs que hem fet abans, però a l’inrevés, trobem que l’alçada de l’aigua serà de 1,75 metres, quedant 55 centímetres de resguard (distància de l’aigua al sostre del caixó). Aquesta xifra coincideix, a 5 centímetres de diferència, amb la que es troba a la memòria del projecte de cobriment de la riera a la zona de can Feliciano.

El cabal calculat per l’ACA és el següent:

Les pluges màximes diàries surten d’un document del Ministeri de Foment de l’any 1999, que l’ACA té la intenció d’actualitzar, però que no ho ha fet. Aquestes pluges màximes s’han de prendre amb agulles d’embastar, ja que la seva fiabilitat és dubtosa, pel que val més tenir sempre un coeficient de seguretat.

Par calcular el cabal que la riera de Palafolls haurà d’engolir en cas d’una pluja de les característiques assenyalades, s’ha de conèixer la superfície de la conca, que, en el nostre cas, és de 7,56 kilòmetres quadrats, la seva composició i la seva orografia.

Es poden considerar tres casos diferents segons les condicions d’humitat antecedents al dia de pluja màxima: són del tipus III, és a dir, humit ja que ha plogut durant els cinc dies precedents a la tempesta que origina la inundació i donen un total superior a 28 mm. Per a unes condicions d’humitat tipus II (mitjà) i I (sec), els cabals són menors perquè la quantitat de precipitació caiguda durant els cinc dies precedents és inferior i, per tant, el sòl es troba menys saturat d’aigua, la seva capacitat d’infiltració d’aigua de la pluja és major i, consegüentment, disminueix el cabal que arriba a la riera.

Els càlculs de l’ACA s’han fet segurament segons el tipus I. Però, si fem els mateixos càlculs suposant que ha plogut abans de la tempesta, segons les condicions del tipus III, el cabal augmenta considerablement, segons l’estudi Risc d’inundacions als municipis veïns al Parc del Montnegre i el Corredor, que s’ha fet seguint les Recomanacions Tècniques de l’ACA, i que dóna uns resultats molt diferents, el que ens ensenya que els càlculs hidràulics no són gaire precisos, pel que és prudent guardar-se un marge de seguretat:

El més probable és que, en cas d’una gran tempesta, ni ens trobem en les condicions del tipus I ni en les del tipus III, sinó en un punt entre aquests dos. De manera que, si haguéssim volgut tenir un mínim de prudència, no hauríem tapat la riera, ja que els càlculs hidràulics són de poca precisió i els reultats de l'ACA es corresponen a una situació d’humitat del terreny molt optimista.

Les pluges de setembre i el risc d’inundació

Més o menys quan arriba la Mercè, plou molt. He agafat dos exemples dels darrers anys, com són les pluges del passat 23 de setembre, en que les pluges registrades a l’observatori de Malgrat van ser de 68 litres/m2 en 24 hores, o les del 25 de setembre del 2008, on es van registrar 74 litres/m2, també en 24 hores.

Són normals aquestes pluges? Què podem preveure que pot ploure a Malgrat? Es molt arriscat treure conclusions de les sèries històriques de pluges, ja que són molt curtes en relació amb els períodes de retorn habituals. Si agafem les dades les dades contingudes al llibre “Máximas lluvias diarias en la España peninsular”, editat per la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment l’any 1999 i reprès par l’Agència Catalana de l’Aigua pels seus càlculs d’inundabilitat, hi trobem les precipitacions màximes en 24 hores que es preveuen segons el període de retorn. Són les següents:

Període de retorn = 2,33 anys → Precipitació màxima en 24 hores = 76 litres/m2

Període de retorn = 5 anys → Precipitació màxima en 24 hores = 97 litres/m2

Període de retorn = 10 anys → Precipitació màxima en 24 hores = 119 litres/m2

Període de retorn = 25 anys → Precipitació màxima en 24 hores = 149 litres/m2

Període de retorn = 50 anys → Precipitació màxima en 24 hores = 173 litres/m2

Període de retorn = 100 anys → Precipitació màxima en 24 hores = 200 litres/m2

Període de retorn = 500 anys → Precipitació màxima en 24 hores = 266 litres/m2

Període de retorn = 1000 anys → Precipitació màxima en 24 hores = 296 litres/m2

Recordem que la precipitació diària associada a un període de retorn de T anys es defineix com la precipitació diària que té una probabilitat de ser superada per la precipitació diària màxima anual d’un any qualsevol igual a 1/T.

Es a dir, amb un període de retorn de 2,33 anys, la probabilitat de que la precipitació diària màxima d’un any qualsevol sigui superior a 76 litres/m2 és de 1/2,33 = 0,43 = 43 %.

Podem construir la taula següent, on referim la probabilitat de que la precipitació màxima diària d’un any qualsevol sigui superior a una precipitació:

Precipitació > 76 litres/m2 → probabilitat = 43 %

Precipitació > 97 litres/m2 → probabilitat = 20 %

Precipitació > 119 litres/m2 → probabilitat = 10 %

Precipitació > 149 litres/m2 → probabilitat = 4 %

Precipitació > 173 litres/m2 → probabilitat = 2 %

Precipitació > 200 litres/m2 → probabilitat = 1 %

Precipitació > 266 litres/m2 → probabilitat = 0,5 %

Precipitació > 296 litres/m2 → probabilitat = 0,1 %

Podem dir, doncs, que les pluges màximes diàries registrades a l’observatori de Malgrat aquests darrers tres anys són més aviat febles, ja que no han superat els 76 litres/m2. En canvi, si creiem el que deia el Diari de Girona, que el passat 23 de setembre a Santa Susanna hi van caure 130 litres/m2, potser s’haurà de fer el necessari per accelerar l’acabament de la canalització de la Riera (inclòs el punt negre del pont de la Riera que, com es pot veure a la figura, només deixaria passar una pluja amb un període de retorn d’uns 25 anys) si volem tenir una mínima seguretat.

Un calaix de categoria

Eureka! Ja comencem a tenir un calaix a l’eix vertebrador. I que n’és de bonic! Tot ell fet de blocs d’un formigó net, de color clar, fa goig de contemplar-lo. Sembla una mica estret, però deu ser una qüestió de perspectiva. Sembla fet de blocs, quan al projecte es contemplava un mur continu, només amb les juntes de dilatació necessàries, però és un detall sense cap importància.

Ja comencem a tenir el calaix, i això ens ha d’alegrar. Qui recorda ara els arbres malalts? Si només eren uns pobres macrofaneròfits sense importància i, el que és pitjor, no eren del país. Com els podem recordar, nosaltres que estem sempre atents a les nostres tradicions, com ara la de Sant Joan i Sant Pau, i ells no eren de casa nostra?

Gràcies siguin donades al Senyor i a l’equip de govern que, per començar l’estiu, ens ha regalat a tots un calaix que no ens mereixem. Quan estigui fet, el pintarem amb grafits de tots colors, perquè sigui encara més mono.

I als tarambanes que volien que es respectessin els restos arqueològics els hi preguntaré on poden estar millor conservats que sota un calaix.

Ahir va ser un gran dia

Ahir, vigília de Sant Jordi de l’any 2.010, va ser un gran dia pel poble de Malgrat de Mar, comarca del Maresme. Ahir va ser el dia que el progrés va guanyar la partida a l’obscurantisme. Ahir va ser el dia que la serra mecànica va eutanasiar uns arbres malalts, que no tenien cap valor botànic i que, a més, eren forasters. Ahir va ser el dia que, per fi, va quedar obert el camí a continuar vertebrant l’eix, encara que, en una primera etapa, el vianant no podrà gaudir de la vertebració axial. Però això no és problema ja que, mentrestant, quedaran lliures unes superfícies on els artistes locals podran exposar les seves obres pictòriques murals, que de ben segur meravellaran a qui les contempli.

Pels que varen poder veure la parafernàlia muntada per protegir el lloc, amb un munt d’homes armats, que no pensin que es tractava d’un dispositiu com el que acompanyava al dictador cada vegada que visitava Barcelona. No. El dispositiu es va muntar amb el noble objectiu de protegir d’una caiguda a una espècie pròpia de la zona, l’homo malgratensis pujador d’arbres, ja que aquesta espècie té la costum de pujar, encara que ja li hagi passat l’edat de fer-ho, als arbres malalts, sense cap valor botànic i forasters, quan veuen que corren perill.

Proposo que en el jardí tan bonic que diuen que quedarà, un cop l’obra de vertebració s’hagi acabat, s’hi plantin uns arbres ben catalans com són els garrofers. I que cada any, quan surtin les primeres garrofes, el bon poble n’agafi unes quantes i, en ofrena processional, les porti a la Casa Gran, en homenatge a l’Estimada Lideressa i als vuit acòlits que, amb els seus vots, han fet possible que ahir, vigília de Sant Jordi de l’any 2.010, a Malgrat de Mar, comarca del Maresme, fos un dia tan gran.

El Cabanyal i Can Feliciano

Ambdues són alcaldesses. S’assemblen en que són més aviat baixes y d’un gruix important: físicament responen a l’adjectiu de rabassudes. Són d’idees fixes i tenen el geni viu: idees clares i lideratge, diuen uns, tossuderia i mala llet, diuen altres. L’una està entestada en obrir València al mar, encara que s’hagi de carregar un barri com el Cabanyal. L’altre vol fer un eix vertebrador cobrint la riera, encara que s’hagi de carregar els arbres de Can Feliciano. L’una ha propiciat una expansió de la seva ciutat basada en l’especulació (la dels terrenys de Mestalla n’és un exemple), l’altra ha basat la seva política urbanística en afavorir una densitat d’habitatges que ha acabat convertint el poble en una entitat suburbial (potser la seva primera actuació en aquesta direcció va ser la fàbrica de l’aigua)

Una ha fet fer un estudi que demostra que el barri del Cabanyal no té cap valor artístic, l’altre ha fet fer un estudi que demostra que els arbres de Can Feliciano no tenen cap valor botànic. Una ha contemplat tranquil•lament com la policia apallissava uns manifestants que, segons el diari ABC, versió valenciana, eren molt violents, encara que a la tele es veiés clarament que eren gent que protestaven pacíficament asseguts. L’altre ha denunciat uns manifestants clarament pacífics acusant-los de violència contra l’autoritat.

Una ha aconseguit que el parlament valencià votés una llei ad hoc per permetre l’enrunament de les cases del Cabanyal que li fan nosa. L’altre ha aconseguit que al carrer Nicaragua es donés l’ordre al director de l’ACA (a qui prèviament, de manera pública i per escrit li havia dit que era un incompetent) de que seguís les seves directrius.

Però no són iguals en tot: una va de vermell, l’altre de negre; una és declara de dretes, l’altre d’esquerres. A una l’han acusat d’haver rebut una bossa Vuitton de la trama Gürtel, a l’altre l’han acusat, al Ple municipal, així com a una altre regidora, d’aprofitar la seves posicions per votar a favor d’un projecte, el de cobriment de la riera, que les beneficien.

Al Cabanyal esperen que el Tribunal Constitucional estudiï el recurs del govern central contra l’enderrocament, i l’alcaldessa diu que esperarà la sentència abans de recomençar l’enderroc, mentre continua comprant cases al barri. A Can Feliciano, les obres començaran la setmana que ve, i l’alcaldessa diu que hi ha molta gent a favor de la canalització de la riera, i demana a la Plataforma que es replantegi la seva postura.

En els dos casos, ni l’una ni l’altre tenen cap flexibilitat per veure que a molts ciutadans no els importa el valor artístic o el valor botànic reals de les coses, sinó que donen molta importància al valor sentimental de les cases i dels arbres. Flexibilitat?, sento que em diuen. Com vols que unes persones rabassudes (baixes i gruixudes) puguin ser flexibles? Potser si s’aprimessin una mica...

Construir en zones inundables

Hi ha dos fets comuns a les desgràcies que han sofert aquests darrers dies l'illa de Madeira i la zona de Jerez: els rius i les rieres s’han desbordat, i a les zones inundables s’hi havia deixat construir. El resultat és previsible: evacuació, pèrdues i, a Madeira, que té una orografia molt difícil, desenes de morts.

Mirant com s’ha deixat construir a la vora de la riera, ara coberta, d’un poble maresmenc, trobo que s’han posat les bases per a futures desgràcies. Es trigarà més o menys, però un dia plourà de veritat, i podrem veure a la tele gent que ens explicaran que ho han perdut tot. Aquell dia potser alguns recordaran que si no s’hagués deixat construir tant a prop de la riera, les desgràcies haurien sigut molt més petites.

Potser també algú recordarà que es va deixar construir allà, deixant tota prudència de cantó, per poder guanyar un diner fàcil requalificant terrenys. I que això, que s’anomena especulació, va ser una de les causes principals de que la crisi del 2.008 fos, a aquell país anomenat Espanya, molt més important que als països veïns.

I el pitjor és que, quan es va donar el permís per construir al voltant de la riera, se’n coneixien (o s’haurien hagut de conèixer, ja que es tenien tots els elements) tots els perills que comportava el deixar construir allà.

Es suficient la capacitat de desguàs de la riera?

Netejant alguns arxius informàtics he tornat a llegir un estudi titulat Risc d’inundacions als municipis veïns al Parc del Montnegre i el Corredor, del que són autors Sheila Chacón, Sergio Gómez i Sandra García. Aquest article va ser publicat l’any 2005 per la Diputació de Barcelona. Ja he parlat alguna vegada d’aquest article, que tracta, entre altres, de la riera de Palafolls. El resultat més sorprenent d’aquest estudi és que conclou que el cabals punta d’avinguda esperats als punts de desguàs per la riera de Palafolls són els següents:

Període de retorn = 2,33 anys, cabal punta d’avinguda = 63 m3/segon
Període de retorn = 5 anys, cabal punta d’avinguda = 89 m3/segon
Període de retorn = 10 anys, cabal punta d’avinguda = 120 m3/segon
Període de retorn = 25 anys, cabal punta d’avinguda = 161 m3/segon
Període de retorn = 50 anys, cabal punta d’avinguda = 192 m3/segon
Període de retorn = 100 anys, cabal punta d’avinguda = 230 m3/segon
Període de retorn = 500 anys, cabal punta d’avinguda = 327 m3/segon
Període de retorn = 1.000 anys, cabal punta d’avinguda = 365 m3/segon

Si comparem aquests resultats amb el cabal calculat per l’ACA (65 m3/segon per un període de retorn de 100 anys), veiem que la diferència entre ambdós càlculs és molt important: l’estudi publicat per la Diputació dóna un cabal entre 3 i 4 vegades superior al de l’ACA!

Quin dels dos càlculs és més precís? No ho sabria dir. Però en l’article mencionat es donen moltes indicacions de com s’ha efectuat aquest càlcul: diuen que es fa una anàlisi de cada conca basada en la recollida de les característiques generals, la geologia i els usos del sòl de la conca, i l’estudi del comportament hidrològic del seu curs fluvial. La metodologia utilitzada en la realització dels càlculs per a l’obtenció dels cabals d’avinguda de les rieres, consegüents amb les precipitacions màximes d’un període de retorn determinat, està recollida en les Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local, una guia tècnica desenvolupada per l’ACA.

Els cabals anteriors són els esperats si les condicions d’humitat antecedents són del tipus III, és a dir, humit ja que ha plogut durant els cinc dies precedents a la tempesta que origina la inundació i donen un total superior a 28 mm. Per a unes condicions d’humitat tipus II (mitjà) i I (sec), els cabals són menors perquè la quantitat de precipitació caiguda durant els cinc dies precedents és inferior i, per tant, el sòl es troba menys saturat d’aigua, la seva capacitat d’infiltració d’aigua de la pluja és major i, consegüentment, disminueix el cabal.

Es a dir, que l’estudi que han fet sembla ben documentat. Encara que, com a primera impressió, els seus resultats semblen un xic exagerats, ja que la capacitat actual de la riera enformigonada no permetria evacuar ni el cabal corresponent a un període de retorn de 5 anys.

Penso que les autoritats locals haurien de preocupar-se d’aquesta diferència tan important entre els dos estudis, demanant detalls dels càlculs a l’ACA i a la Diputació. La pregunta de si la seguretat que ens dóna la nova llera de la riera és suficient o no hauria de tenir una resposta clara.

Macrofaneròfits

El dilluns passat, podíem veure al Malgrat Confidencial com l’alcaldessa s’aturrullava quan el president Maragall li preguntava (després que l’amic Serrano li digués que una de les coses bones del poble és que els arbres de can Feliciano encara estiguessin dempeus) si no hi havia enginyers que poguessin solucionar el problema. Això no hauria passat de l’anècdota, si no fos que el mateix dia, al blog de la JSC de Malgrat hi aparegués un post sobre les acàcies, on es posava l’accent que es tracta d’una espècie introduïda, que no autòctona, i colonitzadora (i, per tant, suposo, imperialista). El post diu el següent:

La "guerra" de los árboles (vol. 2)
Acacia (especie que coloniza la riera)

Distribución general : Nortemericana
Época de floración : Abril. Mayo. Junio.
Formas vitales : Macrofanerófito.
Hábitat : Cultivada como ornamental.
Categoria IUCN : Poco preocupante
Características : Árbol que puede alcanzar 25 m de altura, generalmente más pequeño. En las Islas se planta en jardines y márgenes de carreteras, y vive como subespontánea en muchas áreas. Es un árbol originario de América del Norte.
Estatus : Introducida.

Pels que tinguin curiositat, copio el que diu el diccionari sobre el mot faneròfit [de fanero- i -fit] m BOT Planta amb les gemmes situades a més de 25 cm de terra.

Trobo que la política local encara està molt influenciada per l’afer de l’arbreda. Afer que, siguem clars, s’hauria pogut tractar d’una altre manera, més dialogant, fent valer els arguments del govern municipal, però escoltant els arguments dels manifestants. No es va voler fer així, i l’assumpte és, encara avui, un gra al cul de la política municipal.

M’ha fet gràcia la ràpida reacció de la JSC. Es veu que el tema pica. No han entès que, fora del valor intrínsec dels arbres, el que compta per molta gent és el seu valor sentimental. Amb aquesta reacció, han fet que l’aturrullament de l’alcaldessa passés d’una pura anècdota a ser una categoria.

Personalment, què voleu que us digui, des de que sé que les acàcies de l’arbreda de can Feliciano són, no només arbres faneròfits, sinó que són macrofaneròfits, encara tinc més ganes de que es faci tot el necessari per conservar-los.

La neteja de la riera

Dèiem l’altre dia que el 18 de novembre del 1908, avui fa exactament 100 anys, es va publicar a La Vanguardia una notícia sobre Malgrat, informant del desbordament de la riera el dia abans. Aquests desbordaments da la riera es varen reproduir vàries vegades durant el segle passat, amb la seva seqüela de danys materials.

Avui dia, amb més de mig quilòmetre de riera coberta, sobre un calaix de formigó de 7 metres d’amplada i de 2,3 metres d’alçada que permet, segons els càlculs de l’Agència Catalana de l’Aigua, el pas de 61 metres cúbics per segon, el risc d’inundació ha disminuït. Aquest cabal, dit de desguàs, és molt superior al que tenia l’antiga riera, que era de només 25 metres cúbics per segon.

Però, de veritat el risc d’inundacions ha disminuït?

Fa pocs dies, el caixó de formigó de la part coberta de la riera tenia una gran quantitat de terra i de sorra sobre el seu fons, quantitat que arribava, en alguns trams, a tenir a la vora d’un metre d’alçada. Es a dir, que estava tapada en gairebé la meitat de la seva superfície útil. El cabal de desguàs de la riera havia disminuït fins a 26 metres cúbics per segon! Exactament com abans!

Probablement aquesta terra, sorra i altres materials (un matalàs inclòs) varen ser arrastrats per l’aiguat del 25 de setembre, fa gairebé dos mesos.

Qui ha de netejar el caixó de formigó del tram cobert de la riera? Qui ha de vigilar que aquesta neteja es faci? S’està aplicant la política de “ojos que no ven, corazón que no siente”. I es tracta d’una deixadesa que queda amagada als ulls del públic.

Una riera coberta sense una neteja periòdica i cada vegada que faci falta, sense esperar ni un dia, és un veritable perill. Si ara que el tema de la riera està calent es triga a netejar la llera quan la seva secció està mig plena, què passarà quan la riera coberta s’hagi convertit en una rutina?

La carta de l’alcaldessa

He llegit amb atenció la carta de l’alcaldessa al director de l’ACA, publicada en un espai publicitari del diari El Punt.

Trobo la carta ben escrita, lògica en els seus plantejaments, i molt bona en la forma.

Però hi trobo un defecte: parla del “preu” dels tres arbres que es salvarien amb la proposta alternativa, valorats en 634 euros cadascun pel experts, mentre que l’increment d’inversió necessari per salvar-los és de 320.000 euros, és a dir, de més de 100.000 euros cadascun.

I aquesta és la falla del raonament de l’alcaldessa, segons penso. No solament s’ha de valorar el “preu” dels arbres, sinó també com quedarà l’espai de Can Feliciano: un espai vegetalitzat contra una cloaca.

Es clar que el Partit Socialista de Malgrat tenia en el seu programa, des de fa temps, el cobriment de riera en aquest tram i que això legitima l’alcaldessa quan exigeix el seu cobriment. Però, si és tan recta i tan clara en el respecte dels acords “vàlidament adoptats”, per què no respecta ella el que l’ajuntament va acceptar: una riera, en aquest tram, descoberta.

Si l’alcaldessa pot variar els “acords vàlidament adoptats”, els altres també, o així ho suposo jo.

Pel que fa a que quan es governa s’arriba a perdre amics de la infància, trobo que aquest paràgraf sobra en la carta, per altre lloc molt correctament estructurada, ja que no aporta res al debat.

Es pot saber quan ha costat l’espai publicitari?

El comunicat de l’ACA

L’ajuntament ha publicat a la seva web el comunicat de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) sobre l’endegament de la riera. Hem de felicitar l’ajuntament per la seva rapidesa en fer públic aquest document, encara que no sigui del tot favorable a les peticions de l’equip de govern.

Per resumir, diré que, en aquest comunicat, es decideix seguir la posició del ple, d’endegar la riera a la zona de can Feliciano segons el projecte inicial, l’aprovat el 8 de juliol del 2004. Es denega, però, “el reforçament de l’estructura de canalització per tal que es pugui procedir a la cobertura de la riera en el tram de Can Feliciano”, tal com demanava el ple de l’ajuntament del 10 de gener d’aquest any.

Resumint, que ens quedarem, si el tribunal no hi posa remei, amb la pitjor de les solucions: sense arbreda i sense la “vertebració” del poble que suposaria el cobriment del tram en qüestió, segons volia l’alcaldessa. Amb lo senzill que hauria estat “vertebrar” el poble amb un camí que passés per l’arbreda, a l’ombra, i que connectés amb el tram cobert després del carrer de Passada, com ho proposava la solució alternativa estudiada per l’ACA.

Com sempre, l’entossudiment de qui mana ens aboca a un calaix de formigó obert, que acabarà pintat amb graffitis de mal gust i que donarà a Malgrat encara més la imatge de poble suburbial.


El que és positiu del comunicat és la intenció d’atacar l’embús que es produirà en cas de fortes pluges sota el pont del tren i fins a la platja, per manca de secció suficient. Tot el que s’ha fet no servirà de res per resoldre possibles inundacions del poble si no s’arregla aquest tram. Podem dir que s’ha començat la casa per la teulada, des del punt de vista de la seguretat. Però l’augment de la secció d’aquest tram no és vistós, i, per tant, no porta vots..., encara que faci inútil tota la resta de l’obra.


Hem d’esperar el resultat de l’acció judicial per veure si la resolució atura l’obra. Hi ha molts precedents d’obres públiques aturades per resolucions judicials. No he vist les al•legacions presentades al jutjat per tenir una opinió de si hi ha possibilitats reals de que la demanda sigui recolzada pel jutge. Espero que l’ACA sigui prou prudent per no començar les obres abans da la resolució judicial.

Les declaracions de l’alcaldessa sobre el sopar aniversari de l’arbreda

La senyora alcaldessa ha fet unes declaracions a Ràdio Marina, sobre la petició per fer un sopar per celebrar l’aniversari dels fets de l’arbreda de can Feliciano. Encara que els comentaris verbals són sempre una mica més forts que els escrits, les declaracions citades responen, em sembla, al pensament profund de la seva autora, no només sobre estrictament el tema del què parla, sinó també sobre com entén la participació ciutadana en els afers públics.

Han demanat, per fer un sopar, que els hi deixem les peixateries, 250 cadires i 40 taules, que obrim els WC i que tanquem el carrer del Carme. Només faltaria que demanessin un conjunt de música. Tant les cadires com les taules són de l’ajuntament, és a dir, del poble. Es doncs, perfectament natural que es deixessin a un grup que organitza un sopar. En canvi, tallar el carrer del Carme sí que sembla excessiu. L’al•lusió al conjunt musical sobra: ningú ha demanat res que es pugui considerar fora del que és normal.

A sobre que fan la festeta ells, contra l’equip de govern, amb el cost que això ha suposat, només faltaria que els hi paguéssim les despeses. Potser seria bo el fer un balanç del cost que suposa l’opció defensada pels que fan la festeta, comparant-la amb el cost de la riera coberta en aquest tram, que és l’opció que defensa l’equip de govern.

Demostren molta cara, cinisme, diria. O bé no n’hi ha més, o bé la seva postura és molt complicada. Tenen actituds que no es poden entendre. Es com si jo et dic ... (no s’entén bé el que sembla ser una paraula insultant) i després et demano passar 15 dies de vacances a casa teva. Aquí les declaracions són poc afortunades. Sembla que el que la senyora alcaldessa no pot entendre que hi hagi gent que no estigui d’acord amb una de les seves decisions i gosi fer-ho públic. La comparació amb algú que insulta i després demana passar 15 dies a casa del insultat no té res a veure amb la qüestió.

Molta gent demana fer una contramanifestació. Hi ha molta gent cremada d’aquesta història, el cos els demana poder manifestar-se. Els aturem per por que es produeixin aldarulls. Es natural, i és bo que sigui així, que hi hagi qui no estigui d’acord amb la posició dels qui s’oposen a l’enformigonament de la riera. I si es volen manifestar, per què s’hi oposa l’alcaldessa? Per por d’aldarulls, diu. Si volem tenir una idea clara de quanta gent està a favor d’una opció o d’una altra, sense por a aldarulls, queda l’opció d’organitzar una consulta popular. Altres pobles ho han fet així.

Com que són cívics, gent de pau, escolten quan els arbres estan podrits, accepten el joc democràtic i els acords dels plens, i són incapaços de fer aldarulls, els hi deixem l’espai públic i que es muntin el que creguin convenient. Fina ironia, la de la senyora alcaldessa. Els permet ocupar un espai públic degut a la seva magnanimitat, quan hauria de ser una cosa normal.


I bé? Podríem dir que això és el que hi ha. Que, en quant a esperit (no diré democràtic, que és una paraula massa important per un afer com aquest) de fair-play, em sembla que en trobem més aviat poc a les declaracions citades.

Dues preguntes: Per què no fer una consulta popular? Per què encara no s’ha valorat el cost de la darrera proposició del ple (cobrir la riera en aquest tram) per poder comparar-la amb el cost de la solució alternativa?

Can Feliciano: el serial continua

La coherència del PP

Finalment, el PP ha parlat. La senyora Ana Vega, la regidora d’aquest partit, que ara forma part del govern municipal, va anunciar que donarà suport al projecte inicial, que es va aturar fa uns mesos, després de les mobilitzacions populars per salvar l’arbreda de Can Feliciano. La decisió, a més, s’ha pres després que el vot del PP servís per encarregar l’estudi d’un altre projecte que valorés la possibilitat de salvar els arbres. Segons la regidora, la posició del PP no va ser «prou ben entesa pels grups de l’oposició». «Nosaltres no ens oposàvem al projecte inicial i el que sí acceptàvem era que s’estudiés si hi havia una alternativa que millorés l’actuació». En aquest sentit, la popular justifica que en l’anterior mandat el govern municipal, integrat aleshores pel PSC, CiU i el PP, va votar a favor de la canalització, i que el programa electoral dels populars ja havia inclòs el desenvolupament d’aquesta actuació.

«Sent coherents amb la nostra posició com a equip de govern en el mandat anterior i en aquest, donarem suport al projecte inicial de canalització de la riera de Malgrat», va dir la regidora.

Llàstima que la coherència del PP no valgui per res, ja que els seus socis de govern ja han canviat d’opinió, i no volen saber res del projecte incial.


La moció del PSC

No n’hi havia prou amb dos projectes per la riera, en al tram de can Feliciano, que ara n’hi ha tres. Efectivament, el grup municipal denominat PSC ha preparat una moció per demanar a l’ACA una modificació del projecte ja aprovat, que consisteix en el reforçament de la canalització de la Riera de Palafolls en el tram pendent d’executar per possibilitar el seu posterior i eventual cobriment per un ús compatible amb el d’espai verd.

D’una manera extemporània (que és la mateixa qualificació que en llarguíssim preàmbul que argumenta la moció tracten la resolució aprovada pel ple del 4 de setembre), ara el grup denominat PSC ha descobert que el tram no es podrà cobrir. No ho entenc. En el vídeo de l’ajuntament se’ns presentava com quedaria la riera en aquest tram, bruta i amb grafitis com la de Canet, i ara resulta que aquesta bona gent el que volien era cobrir-la, per vertebrar-nos, atès que l’objectiu municipal és consolidar-la com un eix cívic i vertebrador en coherència amb el tram ja executat.

Llegir el preàmbul que argumenta la moció és un exercici d’educació cívica que recomano a tothom: escrit en un llenguatge de funcionari tecnocràtic, és tot un reguitzell de frases buides, que, si no fos que ens hi juguem els calés, de vegades et fan riure. Per argumentar la nova moció, els seus autors s’inspiren en una documentació impressionant, res més que vuit documents, dels que n’extreuen el que els convé per la seva argumentació (Pla director de protecció contra avingudes al Maresme del 1992, el Projecte constructiu de la canalització de la Riera de Palafolls entre el C. Riera i el C. del Carme, l’Informe ambiental de la Riera de Palafolls, elaborat per Innova al 2003, l’Informe botànic i faunístic de la Riera de Palafolls, de l’agost del 2007,l’Informe Tècnic preliminar sobre la vegetació existent a la Riera de Palafolls, fet per l’ACA l’agost del 2007, Avaluació del perill de l’arbrat de la Riera de Palafolls a Malgrat de Mar, del desembre del 2007, i, finalment, el Text refós del pla d’ordenació urbanística municipal i el Pla integral de mobilitat i accessibilitat al municipi de Malgrat de Mar )

De tota aquesta immensa quantitat d’escrits i documents en dedueixen diverses coses:

- que la moció aprovada al ple del 4 de setembre no té ni cap ni peus, ja que demana preservar l’espai natural de l’arbreda de can Feliciano, mentre que, per exemple, al Informe tècnic preliminar sobre la vegetació, de l’ACA, es diu que la Riera de Palafolls s’ubica enmig d’una zona urbana, motiu pel qual progressivament ha perdut tota condició de sistema natural per a transformar-se en una llera fortament modificada amb una funció prioritària de desguàs hidràulic. Com que es pot suposar que els autors de la moció coneixen la diferència entre espai natural i sistema natural, l’ús d’aquesta frase per criticar la moció aprovada el 4 de setembre és, almenys, poc convincent.

- que el projecte alternatiu presentat per l’ACA no és coherent, ja que pretén naturalitzar un espai plenament urbà. O serà que l’equip de govern consideraria que si s’hagués utilitzat el mot vegetalitzar en comptes del mot naturalitzar el mateix projecte hagués estat coherent?

- com que han descobert que amb el projecte ja aprovat el nou tram de riera que es vol canalitzar no podrà ser cobert, el troben incoherent amb el que, en diversos documents dels esmentats més amunt, es diu que es vol consolidar la riera com eix cívic vertebrador i connector del municipi. I se’n donen compte ara. Que el projecte ja aprovat no permetia un cobriment mínimament segur era evident des del principi, i no feia falta haver fet estudis superiors per veure-ho. Si així és com el govern municipal fa el seguiment dels seus projectes, no m’estranya gens que, si ho mirem bé, a cada obra important hi podrem descobrir algun nyap. D’això, en llenguatge clar, en diuen incompetència. La volen dissimular donant permís (no oposant-s'hi) a l'ACA, en la nova moció, per refer el pont, si l'ACA ho considerés necessari.

No tots els arguments de la nova moció són tan ridículs. N’hi ha que tenen el seu pes. Per exemple:

- la modificació proposada per l’ACA només permet de salvar tres arbres més que la solució ja aprovada.

- el desdoblament de canals exigeix de refer el pont del carrer de Riera. Si bé aquest argument pot ser fal•laciós, ja que, a primera vista, la secció d’aquest pont, sent més petita que la secció standard de la resta de l’endegament, hi ha dubtes seriosos que pugui deixar passar els 61 m3/segon calculats com a necessaris. Això, que és evident per tothom, no ho va veure el govern municipal al seu temps, ni es va assegurar amb l’ACA que aquest pont no fos un obstacle: una altre mostra d’incompetència.

- l’alternativa implica un augment de cost. Es veritat, però, i la nova alternativa proposada en la nova moció, és gratuïta?

- la conservació de la zona naturalitzada prevista a l’alternativa serà cara. Es veritat, però el manteniment d’una riera coberta perquè sempre estigui neta, no ho és?

En definitiva, el denominat grup municipal PSC presentarà la moció següent:

PRIMER.- Sol•licitar a l’Agència Catalana de l’aigua la continuació immediata de l’execució de les obres segons el projecte aprovat al juliol del 2004, vist que havent analitzat l’alternativa lliurada s’entén que no respon satisfactòriament a l’objectiu de la moció de 4-9-2007, que no era altre que el de preservar l’espai natural de l’arbreda de Can Feliciano. L’alternativa afecta tant sols 3 arbres menys respecte del projecte aprovat, i no és congruent amb els objectius estratègics de l’ajuntament, de consolidar la riera com eix cívic en un espai urbà.

SEGON.- Demanar el reforçament de la canalització de la Riera de Palafolls en el tram pendent d’executar per possibilitar el seu posterior i eventual cobriment per un ús compatible amb el d’espai verd, segons dictamen tècnic que s’acompanya, atès que l’objectiu municipal és consolidar-la com un eix cívic i vertebrador en coherència amb el tram ja executat (alternativa B del dictamen).

TERCER.- Manifestar que l’ajuntament no s’oposa a la millora de l’endegament del pont del Cr. Riera si l’ACA continua estimant oportuna i necessària aquesta intervenció.

Per això han encarregat un estudi tècnic a la societat d’enginyeria TADEC, S.A., titulat Valoració de les alternatives d’adaptació de la canalització projectada del torrent de Palafolls, entre els carrers de Riera i de la Passada (tram de can Feliciano), que facilitin el seu cobriment.


L’estudi tècnic

Es contemplen tres possibilitats:

A - sobrecàrrega de 400 kg/m2 + càrrega puntual de 15 tones al centre (que és el càlcul de la part ja coberta de la riera)

B - sobrecàrrega de 500 kg/m2 + dues càrregues de 4 tones als laterals

C - sobrecàrrega per a passarel•les de vianants (400 kg/m2 i càrrega puntual de 6 tones, no compatible amb la sobrecàrrega)

No s’haurien de contemplar els dos darrers casos, ja que tenir un cobriment de la riera amb dues capacitats de càrrega diferents donarà, tard o d’hora, pas a un accident greu, ja que sempre n’hi haurà un que no ho sabrà i hi anirà amb un vehicle més pesat que el que l’estructura pot aguantar.

Seguir els càlculs del projecte és un xic complicat, ja que hi ha uns càlculs manuscrits difícils de seguir, i desprès hi ha els resultats fets per ordinador, que no es detallen. Però, amb un bon manual de formigó armat es pot veure que el projecte és tècnicament correcte. Consisteix, bàsicament, en augmentar la quantitat de ferro dels murs laterals i de les seves bases, que gairebé es duplica.
Per altra banda, el sobre cost de la solució A, estimada en 90.000 €, està notablement subestimada.

Un altre problema: en la nova moció es demana que es reforcin els murs laterals de l’endegament, per a un recobriment que es farà posteriorment. Seria tècnicament millor, i econòmicament més raonable, fer, de bon començament, un calaix tancat, si el que es vol fer és el cobriment. Es clar que l’ACA, probablement, no el voldrà finançar.


La posició de l’ACA

L’ACA ha manifestat que, es triï el projecte que es triï, no acceptarà el cobriment del tram entre el carrer de Passada i el carrer de Riera.

Es de suposar que l’alcaldessa presidenta, a la vegada que presenta la moció al ple, haurà tocat el sentiment dels seus col•legues de partit que governen a la Generalitat, per convèncer (obligar) al director de l’ACA a canviar d’opinió.


Conclusió

Hi haurà, doncs, una selecció entre dues opcions, totes dues legítimes, i totes dues extemporànies (és a dir, presentades fora del seu temps), i que responen a dues concepcions diferents del urbanisme: formigó i espais verds.
Personalment, penso que preservar els espais verds disseminats dins del poble és una millor solució que l’enformigonament massiu, però respecto a qui pensi el contrari.

També puc dir, perquè ho he vist en altres poblacions, que per vertebrar el poble (és a dir, donar-li consistència i estructura internes) no fa falta un cobriment de la riera en el tram proposat, ja que, si es té bona voluntat, cosa que sembla escassejar a la casa gran, es pot considerar una zona de passeig al costat de la llera, cosa que possibilitaria el projecte alternatiu de l’ACA. I puc dir que probablement el passeig vertebrador que en resultaria seria més agradable que un passeig que sigui la simple continuació del que s’ha fet i s’està fent sobre la riera.


I acabo amb una consideració que ja he fet fa temps: tinc els meus dubtes que un cabal de 61 m3/segon sigui suficient per assegurar un temps de retorn de 100 anys. Es clar que això, en l’estat actualment tan enverinat de la discussió, no té cap importància per ningú. Per això, demanar a l’ACA els detalls del seu càlcul sobre aquesta qüestió no deu estar a l’ordre del dia.

Una setmana moguda

Pel que fa a la riera i a l’arbreda de Can Feliciano, la setmana ha estat moguda.


L’absolució

Primer, la sentència, que ha estat absolutòria pels set acusats. Com era lògic. Encara que, amb la justícia, la lògica de vegades falla. Felicitats a tots. Es d’esperar que tothom, a Malgrat, s’hagi alegrat d’aquesta absolució, fins i tot l’equip de govern de l’ajuntament.


La reunió

Segon, la reunió amb l’ACA. Molt interessant. Molt aclaridora. Pel que he llegit, en subratllaré els punts següents, que, al menys per a mi, són novetats:

- el nou projecte de l’ACA obligarà a tallar divuit arbres, mentre que l’antic n’obligava a tallar vint-i-un.

- l’alcaldessa, finalment, ha fet públic el que tots sabíem: que el seu objectiu era, i és, cobrir la riera al tram de Can Feliciano.

- l’ACA ha afirmat que el tal cobriment no és possible, ja que els murs del caixó projectat s’haurien de reforçar, cosa que, ni estava prevista al projecte, ni es farà.

- amb la solució modificada, es millora significativament el comportament hidràulic del carrer de Riera amb la reposició del pont existent.

Que el nou projecte talla gairebé tants arbres com l’antic no deixa de ser una mala notícia.

Que l’alcaldessa volia cobrir més endavant la riera al tram de Can Feliciano, era sabut. Que no es pugui fer, és nou. La proposta de l’alcaldessa de fer el cobriment amb fusta és entendridor. No diré que, tècnicament, no es pugui fer. Però una passarel•la de fusta de set metres d’amplada, sense possibilitat de recolzar-la al mig és un risc que jo no prendria. I si es fes, Déu me’n guard de passejar-m’hi pel damunt.


El que ve

Tenim, doncs, tres solucions per decidir: deixar les coses com estan, fer el primer projecte de l’ACA (el caixó), o fer el segon projecte de l’ACA (la riera naturalitzada i un canal sota del carrer de Can Feliciano). Quins són els inconvenients i els avantatges de cada solució?

Deixar les coses com estan:

Avantatge: l’arbreda es salva sencera.

Inconvenient: la capacitat de la riera queda com ara, que és de 25 metres cúbics per segon, cosa que no deixa dormir bé l’alcaldessa.

Primer projecte de l’ACA:

Avantatge: la capacitat de la riera augmenta a 61 metres cúbics per segon, el que farà que l’alcaldessa dormi perfectament.

Els inconvenients són:

- s’hauran de tallar vint-i-un arbres

- com que la riera no es podrà cobrir en aquest tram, ens quedarà un caixó de formigó a la vista, que acabarà com el de la riera de Canet, tan explícitament ensenyat al DVD de l’ajuntament, al minut 9:17, com a exemple del que tindrem a Malgrat de fer-se aquesta solució, i que no deixa de ser una veritable porqueria, tot ple de pintades (i després diran que el DVD de l’ajuntament no serveix per res)

Segon projecte de l’ACA:

Els avantatges són:

- la capacitat de la riera augmenta a 61 metres cúbics per segon, el que hauria de fer que l’alcaldessa dormís perfectament (encara que ho dubto)

- quedarà una riera naturalitzada, molt més agradable a la vista que el caixó tipus Canet.

- es millorarà el comportament hidràulic al carrer de Riera.

Els inconvenients són:

- s’hauran de tallar divuit arbres.

- s’haurà de fer obres al carrer de Can Feliciano i al pont del carrer de Riera.

- el temps d’execució i el cost seran més importants.


Ara toca decidir. Ho farà el ple de l’ajuntament, on les posicions de setze dels disset regidors sembla clara. No m’agradaria estar dins de la pell de la regidora que, per acció o per omissió, ha de desempatar.

El projecte modificat de la riera. Un primer anàlisi

M’han fet arribar els documents presentats per l’ACA sobre el nou projecte d’endegament de la riera, que permet salvar l’arbreda de Can Feliciano. Haig de dir, d’entrada, que es tracta d’un document molt ben presentat, didàctic i pensat per que la gent el pugui entendre.

Malgrat no disposar de totes les informacions que voldria, explico les meves conclusions sobre aquest projecte, de la manera més desapassionada possible (ja que aquest projecte aixeca passions, algunes polítiques, altres personals). Ja se sap que l’apassionament condueix rarament al diàleg i a la solució correcta.


Dades hidràuliques

Diu el projecte aprovat que la riera, sense fer-hi obres, té una capacitat d’escolament de 25 metres cúbics per segon. Un cop endegada, en tindrà una de 61 metres cúbics per segon, tant en el projecte ja aprovat com en el projecte modificat (el que salva l’arbreda de Can Feliciano).

També es diu que el període de retorn del projecte aprovat és de 100 anys. Em permeto de dubtar-ho, ja que en l’estudi de l’Inuncat, “Risc d’inundacions als municipis veïns al parc del Montnegre i el Corredor” (http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p05d101.pdf) hi trobem la taula següent per la riera de Palafolls, que relaciona els cabals punta d’avinguda als punts de desguàs amb els temps de retorn:

Temps de retorn = 10 anys → cabal punta = 119 m3/segon
Temps de retorn = 50 anys → cabal punta = 192 m3/segon
Temps de retorn = 100 anys → cabal punta = 230 m3/segon

Som, doncs, molt lluny del que diu l’ACA.

Aquesta diferència és molt important. Probablement l’ajuntament i l’ACA se’n deuen haver adonat. Es possible que en sàpiguen l’explicació. Aquesta explicació s’hauria de fer pública. No fer-ho així treu tota credibilitat al principal argument de l’ajuntament, la seguretat del poble.

La meva conclusió és que, des del punt de vista de la pluviometria, els projectes, tant l’aprovat com el modificat, mereixerien una discussió en profunditat amb l’ACA.


El projecte aprovat

Mirant el que diu el document sobre el pla aprovat, hi trobem un problema: a la pàgina 13, hi veiem que el calaix corresponent al punt kilomètric 660 té una alçada de només 1,5 metres, netament inferior al que es troba abans i després, on l’alçada del caixó és de 2,3 metres. Error de dibuix o no? Mereix que aquesta qüestió sigui aclarida amb l’ACA.

En la nova solució es modifica el pont del carrer de Riera, per millorar-hi, diu el document, a la pàgina 15, el seu rendiment hidràulic, a més de permetre fer l’estructura de captació de la derivació. Millorar el seu rendiment hidràulic? Es que no és suficient? Es que la captació de la derivació no s’hagués pogut fer després del pont?

L’Inuncat publica, també, en un dels seus documents (http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/inuncat/conquesinternes/punts_critics.pdf) , sobre la riera de Palafolls al seu pas per Malgrat: La capacitat de la llera és insuficient, tant en zona urbana com rural, alhora que presenta força vegetació en alguns trams. De les 7 obres de pas que hi ha damunt la riera, 3 són insuficients. Una d’aquestes tres obres de pas és el pont del carrer de Riera.

Es a dir, que el pont del carrer de Riera, malgrat que en el projecte aprovat es diu que és suficient per assegurar l’escolament dels famosos 61 m3/segon, sembla que és un tap perillós. Si no, no té cap sentit que es vulgui refer el pont en la nova solució.

Tot això, que és, o és molt probable que sigui, un defecte del projecte aprovat, hauria també de ser discutit, amb calma, amb l’ACA.


El projecte modificat

Dit el que hem dit abans, és clar que, des del punt de vista hidràulic, el projecte modificat, amb un canal de desviació de 4 metres quadrats de secció, és equivalent al projecte aprovat. Es pot dir que el fet de tenir dues lleres en paral•lel té avantatges (si una es tapona, l’altre seguirà en servei) i té inconvenients (la conducció més petita és més fàcil que es pugui taponar, i s’haurà d’estudiar bé la seva sortida, de manera que la corrent principal no freni la secundària).

Es a dir, els dos projectes es poden considerar igualment segurs.

El sobrepreu de la nova solució és més petit que el que s’indica, ja que, de totes maneres, s’haurà de tocar el pont del carrer Riera.


Conclusió

- S’haurà de demanar a l’ACA aclariments sobre els dubtes que el projecte ja aprovat presenta.

- Els dos projectes, l’aprovat i el nou, són hidràulicament equivalents.

- Algú haurà de decidir (el ple de l’ajuntament o el poble, mitjançant consultació popular) si prefereixen la desaparició de l’arbreda de Can Feliciano i del pont del carrer de Passada, o bé si estan disposats als inconvenients de tenir un carrer obert durant un temps, per salvar l’arbreda i el pont, i per poder tenir una llera paisatgísticament més amena que un simple calaix de formigó. Aquesta decisió no és tècnica, és política. Aquesta decisió és entre dues maneres d’entendre l'urbanisme, que podríem resumir com un urbanisme de formigó o un urbanisme de paisatge i de conservació del patrimoni.