Amb aquest pompós títol, el PP ens explica la "veritat" de 1714, seguint la seva saga del Dret a Saber. Publica el PP el texte
(així mateix, ignorant que en català es diu text) original del pregó de Rafael
de Casanova del 11 de setembre de 1714:
Ara ojats:
Se fa saber a tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer
dels senyors de la Junta de Govern, persones associades, nobles, ciutadans i
oficials de guerra que, separadament, estan impedint lo internar-se los enemics
en la ciutat; atès que la deplorable infelicitat d’esta ciutat , en qui avui
resideix la llibertat de tot lo Principat i de tota Espanya, està exposada a
l’últim extrem de subjectar-se a una entera esclavitud; notifiquen, amonesten i
exhorten, representant Pares de la Pàtria que s’afligeixen de la desgràcia
irreparable que amenaça lo furor i injust encono de les armes galohispanes,
feta seria reflexió de l’estat en què los enemics del Rei Nostre Senyor, de
nostra llibertat i Pàtria, estan apostats ocupant totes les bretxes,
Cortadures, Baluarts del Portal Nou, Santa clara, Llevant i Santa Eulàlia. Se
fa saber que si luego, immediatament d’oït lo present pregó, tots los naturals,
habitants i demés gents hàbils per a les armes, no es presenten a les Places de
Jonqueres, Born i Plaça de Palacio, a fi de que, unidament amb tots los senyors
que representen los Comuns, se poden retxassar los enemics, fent lo últim
esforç, esperant que Déu misericordiós millorarà la sort. Se fa també a saber
que, essent l’esclavitut certa i forçosa, en obligació de sos empleus,
expliquen, declaren i protesten als presents i donen testimoni als venidors de
què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los
mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida
pàtria i extermini de tots los honors i privilegis, quedant esclaus ab los
demés enganyats espanyols i tots en esclavitut del domini francès; però amb tot
se confia que tots, com verdaders fills de la Pàtria, amants de la llibertat, acudiran
als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i vida per son Rei,
per son honor, per la Pàtria i per la llibertat de tot Espanya. I finalment los
diuen i fan a saber que si després d’una hora de publicat lo present pregó no
compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, és forçós, precís i
necessari fer llamada i demanar capitulació als enemics antes de venir la nit,
per no exposar a la més lamentable ruïna esta ciutat; per no exposar-la a un
saco general, profanació dels sants temples i sacrifici de les dones, nois i
persones religioses; i perquè a tots sia generalment notori se mana que ab veu
alta, clara i intel·ligible sia publicat per tots los carrers de la present
ciutat. Donat en la Casa de l’Excma. Ciutat, resident al Portal de Sant Antoni,
presents els dits Senyors Excms. I persones associades, a 11 de setembre, a les
3 de la tarda, de 1714.
Font:
Francesc Castellví
Reproduït per l’historiador Ferran Soldevila
Veiem a la figura com el PP posa en lletra
negreta dues frases del pregó de Rafael de Casanova:
-
la llibertat de tot el Principat i
de tota Espanya
-
pel seu Rei, pel seu honor, per la Pàtria i per la llibertat de tota
Espanya
El PP no diu res més. Però, què vol dir amb
això? Vol dir que en Rafael de Casanova no era independentista, ja que la
lluita del poble català era per tota Espanya, del que es desprèn que en Rafael
de Casanova considerava que Catalunya formava part d’Espanya.
Fina aquí res a dir. Però, a quina Espanya es
referia Rafael de Casanova? A una Espanya formada per dos reialmes confederats,
Castella i Aragó. I Aragó era una confederació de tres estats: Aragó, Catalunya
i València. Amb una organització d’aquest tipus, on Catalunya era un estat
doblement confederat, els llaços entre Catalunya i Madrid eren molt prims. Amb
una organització d’aquest tipus molta gent, ara independentista, potser no
tindrien cap raó per ser-ho.
Això, és
clar, el PP es guarda molt de dir-ho. Va com sempre, amb mitges veritats. Però
el que no diu ni dirà mai és que Anglaterra, al començar les negociacions amb
el rei Borbó en Felip V, havia demanat al rei espanyol que respectés les lleis
catalanes, petició a la que el rei Felip es va negar en rodó. Aquesta va ser la
seva resposta:
“Por esos canallas,
esos sinvergüenzas, el rey no otorgará jamás sus privilegios, pues no sería rey
si lo hiciera, y esperamos que la reina [de Inglaterra] no nos los quiera
exigir. [...] Sabemos que la paz os es tan necesaria como a nosotros y no la
querréis romper por una bagatela”.
Pel rei Felip V els catalans
eren, doncs, canalles i poca-vergonyes, i les seves lleis, una bagatel·la. I pel PP?