El que fa anys els experts en
energia anuncien sembla que està prenent forma. El món consumeix cada vegada
més quantitat d'energia per produir i transportar els béns de consum que
exigeix l'increment del nivell de vida global, mentre que els recursos
energètics accessibles a baix preu escassegen cada cop més. Resultat, un
augment brutal del preu dels productes energètics.
Vegem-ne alguns exemples: el preu de l'electricitat al mercat diari espanyol ha passat de 41 euros per megawatt hora (€/MWh) l'últim trimestre de l'any 2020, a 156 el setembre d'aquest any: un augment del 380 %. Si mirem el preu del gas natural, el preu mitjà de l'any 2020 va ser de 10 €/MWh, mentre que el mes de setembre d'aquest any ha augmentat a 64, i els 25 primers dies d'octubre el preu mitjà ha estat de 90 €/MWh. I no oblidem que el rendiment d’una central elèctrica de gas és de l‟ordre del 60 %. És a dir, si el preu del gas ha pujat 80 €/MWh, el cost de l'electricitat produïda pujarà 130 €/MWh.
I quina és la causa que el preu del gas hagi pujat tant? El subministrament de gas a Europa ve, fonamentalment, de Rússia i Algèria. Espanya i França tenen Algèria com a principal subministrador, mentre que els països centreeuropeus se subministren principalment de Rússia. Però tant Rússia com Algèria han arribat a un pic de producció. La seva producció de gas està estancada des de fa uns quants anys. I en el cas d'Algèria, el consum intern de gas augmenta, de manera que queda menys gas disponible per a l'exportació. Tant França com Espanya intervenen en la política algeriana per assegurar-se el màxim subministrament possible, però la inestabilitat política i la pobresa regnants a Algèria fan témer una guerra civil en aquest país. El risc que aquesta inestabilitat sigui aprofitada per les potències europees en una eventual guerra civil, per assegurar-se militarment l'accés als jaciments de gas natural, continua sent elevat.
D'altra banda, tant la Xina com l'Índia, però principalment la Xina, té problemes per augmentar la seva producció de carbó, i, a més, està intentant disminuir les emissions de CO2, per la qual cosa incrementa el consum de gas natural, tot tensionant encara més el mercat.
En canvi, als Estats Units, el gas natural continua sent barat, i es manté als 10 €/MWh, cosa que dona un avantatge competitiu enorme a aquest país respecte a Europa. Els Estats Units exporten gas a Europa, però aquesta exportació es fa amb vaixells metaners, el cost de transport dels quals és enormement superior al dels gasos transportats per gasoducte, per la qual cosa el gas americà arriba a Europa a un preu també molt elevat. A més, els Estats Units tenen una capacitat limitada d'enviar gas per vaixell i Europa té una capacitat limitada de rebre'l. Per això, allà segueix sobrant gas i la resta del món no es pot aprofitar aquest excés.
S'anticipa que hi podria haver interrupcions momentànies del subministrament de gas a Europa durant aquest hivern, particularment si és fred. I passi el que passi s'anticipa una intensa crisi econòmica amb greus conseqüències per al Vell Continent. Tot això ja se sabia fa anys. No hem fet cas als advertiments i ara venen ja les conseqüències. La fragilitat del nostre sistema econòmic i productiu, amb la seva dependència absoluta dels combustibles fòssils, ens aboca a un procés de decadència accelerada. Podem estar en els primers compassos d'un procés molt ràpid que sacsejarà Europa primer i després la resta del món.