Lo any de la fam

A Barcelona es tenen dades meteorològiques fiables des de la meitat del segle XVIII, el que permet de seguir l’evolució climàtica durant gairebé dos segles i mig. Aquestes dades les va iniciar el 1786 el Dr. Salvà a l'observatori que tenia a casa seva, al carrer de Petritxol.

Si agafem la sèrie cronològica de les precipitacions a la ciutat de Barcelona, hi veiem que, des del 1812 al 1824 hi va haver la sequera més important que hagi patit la ciutat des de que es tenen dades fiables. L’any més sec es troba al mig d’aquest període, amb una precipitació de només 216 mm anuals, quan la mitjana anual és de 590. Es tracta de l’any 1817.

Aquesta sequera va tenir caràcter socioeconòmic greu amb pèrdues de collites, pèrdues de llocs de treball, pujada de preus als mercats i escassetat d'alguns aliments. Tot això emmarcat en una Catalunya de postguerra, per tant, ja empobrida.

Però si amb això no n'hi ha prou, el dèficit de pluja més gran es va donar entre els mesos de Febrer i Maig, vitals per el correcte desenvolupament dels conreus, sobre tot del cereal. Les xifres parlen per si mateixes: entre el 1^er de gener i el 30 d'abril de 1817, Barcelona va recollir la esquifida quantitat de 15 mm, xifra que no arriba ni al 10% de la que hauria d'haver caigut (la mitjana d’aquest període és de 220mm)

Sabem que aquell any va ser molt dur per la gent. Els aliments depenien d'una pluja que no arribava: els cereals (blat, civada, blat de moro...) no germinaven, fet que suposava no disposar de farina per fer pa i escassetat de menjar per al bestiar, els rius no portaven prou aigua per fer moure els molins (fariners o paperers) ni tampoc tenien prou cabal per omplir les sèquies que permetien regar els horts, circumstància que va fer patir o morir hortalisses i fruiters. El preu dels aliments va augmentar per la falta d'oferta.

En una època en que la ciència meteorològica era gairebé un llibre en blanc i la majoria d'esdeveniments quedaven vinculats a la voluntat de Deu, les pregaries eren el pa de cada dia. Però malgrat totes les pregàries, la collita a la majoria de comarques catalanes va acabar perdent-se. Va ser “lo any de la fam”.

Els anys que van seguir es va mantenir el dèficit hídric, conformant la sequera més important que han patit els barcelonins i cal preparar-se perquè la incògnita no és si tornarà, sinó quan tornarà a passar... Encara que avui, amb molts més mitjans de transport, les conseqüències, almenys les alimentàries, difícilment ens conduiria a un altre any de la fam, semblant al de fa 206 anys. Però ens podria conduir a un empobriment general i a una situació sanitària molt precària.

Perquè, atenció, l’any 2021, a Barcelona, van caure només 328 mm, i l’any passat, 308. Dos anys amb poc més de la meitat de la pluja habitual...

Pluviometria a Malgrat

Ara que es parla tant de sequera, que la Tordera baixa sense aigua superficial, que tothom està preocupat pel canvi climàtic, potser seria bo veure el que ha plogut a Malgrat aquests darrers anys. Es una llàstima que el servei del temps català, Meteocat, no hagi publicat, en les seves dades històriques, res sobre la pluviometria recollida a l’estació meteorològica de Malgrat de l’any 2017, raó per la qual mirarem “només” la pluviometria des del 1950 al 2016.

Any per any, hi ha una tendència a la disminució de la pluja caiguda a Malgrat, de 0,47 litres/m2 a l’any, però aquesta disminució no és gens significativa, ja que el coeficient de regressió r = 0,06, degut a la gran variació de la pluviometria any rere any (perquè un coeficient de regressió sigui significatiu, hauria de ser de l’ordre, almenys de 0,7 o 0,8). De manera que no ens equivocarem massa si diem que ara no plou menys que fa 50 o 60 anys.

Mirem-ho d’una altre manera: les precipitacions mitjanes per dècada. Resulta que durant els anys 2010 al 2016 és una de les dècades en que més ha plogut a Malgrat, pràcticament igual que la dels anys 60 i 90, i només superada per la dels anys 70.

Quan Meteocat es digni a publicar les dades del 2017 veurem si la conclusió actual s'ha de canviar o no.

Els efectes del temporal

Un any més, el temporal ha destrossat moltes coses a tot el Maresme. Un any més, hi ha hagut problemes a la zona dels càmpings, malgrat que fa un parell o tres d’anys s’hi van gastar més d’un milió d’euros per evitar l’efecte dels temporals. A Pineda, l’alcalde diu que les destrosses al passeig de mar es poden valorar en un milió d’euros. A Malgrat, el regidor de Platges Óliver Sánchez-Camacho ha explicat que només es podran valorar els danys que han causat les fortes onades a la zona dels càmpings, quan acabi el temporal marítim.

Sánchez-Camacho ha avançat, però, que "aquest problema és prou conegut i que no es pot demorar més". El regidor assegura que els diferents agents implicats "s'han de seure ràpidament a parlar sobre aquesta problemàtica". "És el moment clau i no podem deixar passar més temps perquè, si no, la propera tardor i hivern estarem en la mateixa situació", ha afegit.

El senyor regidor de platges sembla un home intel·ligent, ja que diu que el problema és prou conegut, i dient això ho encerta al cent per cent. El que no es coneix tant és la solució que té aquest problema. Jo, dins de la meva ignorància, diria que aquest problema no té solució, però això no deixa de ser una opinió personal. Aquesta no deu ser l’opinió del senyor regidor de platges (que també ho és de medi ambient, obres públiques i serveis), ja que sembla creure que, un cop els “agents implicats” s’hagin assegut, trobaran una solució. Un, que ja fa anys que corre sobre aquesta terra, és escèptic, però, és clar, hem de deixar pas a la joventut, que té noves idees.

Un cop asseguts els “agents implicats”, decidiran que s’ha de fer això i allò, sempre que els que paguin siguin els altres. I tornaran a fer obres, i es tornarà a gastar un milió d’euros, euros que la propera llevantada, o la propera garbinada, s’emportaran. Mentrestant, aquests polítics de diumenge a la tarda, podran dir als seus crèduls seguidors que han aconseguit que l’administració central inverteixi al nostre poble. Una inversió sense cap ni peus, però que serveix per portar vots al seu sac.

Mentrestant, un altre dels punts afectats pel temporal marítim ha estat el tram zero de la riera de Palafolls, que dóna accés a l'avinguda dels Pins. L'aigua, que ha inundat completament el pas, arriba gairebé als dos metres d'alçada, just a tocar de la via del tren. I el senyor regidor de platges, tan tranquil, ja que això sembla que no depengui d’ell. A altres llocs, quan hi ha avís de pluges o de temporals, els serveis municipals obren el camí de la sorra per poder, en cas de pluges abundoses i/o de mala mar, donar sortida a l’aigua. Aquí s’espera que arribi la inundació per reclamar a l’estat o a la Generalitat, quan, si s’hagués actuat amb diligència, és molt possible que els danys haguessin sigut menys importants. Però això demana anticipació, això demana manteniment. I aquí no estem per aquestes minúcies. Aquí estem per asseure’ns amb els “agents implicats”, un cop la desgràcia ha passat.

Per cert, on és el famós projecte d’inversió (2 milions, si no vaig equivocat), per arreglar la gola de la riera?

El fred d’aquests dies

Les temperatures mitjanes horàries d’aquests darrers dies han donat una mínima de 4,4 ºC sota zero a la matinada del passat dia 24, de 4 a 6 (temps universal, al que li hem d’afegir una hora per tenir l’hora oficial).

La temperatura mínima va ser registrada el dia 24, a les 4h 35m (5h 35 m hora oficial) i va ser de 4,9 ºC sota zero.

El fred siberià

Diuen que fa fred, i deu ser veritat. L’observatori meteorològic de Malgrat ha registrat aquest matí, entre les 6 i les 7, una temperatura mínima de 6,9 ºC sota zero. La nit anterior, la mínima va ser de 6,2 ºC sota zero, registrada entre les 5 i les 6 i entre les 6 i les 7.

Avui, la temperatura diürna ha pujat més de pressa que els dos dies anteriors, arribant a 7,9 ºC entre les 3 i les 4 de la tarda.

Hem de notar que el tram horari està expressat en Temps Universal (T.U). Cal sumar 1h en horari d'hivern i 2h en horari d'estiu per passar a l'hora oficial.