dimecres, de gener 30, 2008

Viatjant a l’Africa …

Hi ha hagut un cert enrenou i molts comentaris sobre uns viatges fets per membres de l’equip del govern municipal a l’Africa. Els uns han anat al Marroc, els altres a Gàmbia.


Al Marroc, la senyora alcaldessa, en missió nacional, hi ha encapçalat una delegació catalana per discutir-hi els següents punts:

- Examinar els mitjans per reforçar els intercanvis econòmics i culturals entre la regió de Casablanca i Catalunya.

- Maneres de promoure la situació dels marroquins residents a Malgrat (no se sap ben bé què vol dir això).

- Proposar convencions per promocionar Malgrat als marroquins residents a l’estranger.

- Proposar convencions sobre les inversions catalanes a la regió de Casablanca.

- Agermanar Malgrat amb una de les províncies de la regió de Casablanca.


Quant a Gàmbia, l’ajuntament hi finançarà part d’un projecte de rehabilitació d’un centre de salut a Yorobawol. Aquest poble és, pel que es diu, el lloc d’origen de la major part dels gambians que resideixen actualment a Malgrat. Una delegació de l’ajuntament, de l’Associació d’Immigrants i del grup de col•laboradors ha marxat cap a Gàmbia per concretar l’inici del projecte.


No tinc res contra de la solidaritat amb els països menys desenvolupats. Si els països amb els que som solidaris són el lloc d’origen de persones que viuen a Malgrat, encara millor. Però tinc molts dubtes sobre l’eficàcia dels ajuts municipals, i no perquè no siguin plens de bona voluntat, sinó perquè, per la seva dimensió, seran relativament petits. I si és el propi ajuntament el qui els organitza, una bona part de l’ajuda se’n anirà en viatges, preparatius, etc.

Al pressupost de 2008, la partida destinada a solidaritat és de 83.700 € (és a dir, un 0,52 % de les despeses ordinàries i un 0,32 % de les despeses totals), que es composen de:

- Activitats de cooperació i solidaritat = 7.500 €
- Activitats d’agermanament àrea de solidaritat = 6.000 €
- Fons de solidaritat = 70.200 €

I jo em pregunto, si una part de les despeses del viatge al Marroc i totes les despeses del viatge a Gàmbia van a la partida destinada a la solidaritat, com seria normal, quant queda per les accions solidàries?

Em fa l’efecte que, en aquest cas, la salsa serà més cara que el peix. M’agradaria saber què ha costat, al final, la salsa (viatges), i que ha quedat pel peix (accions solidàries). Seria un exercici de sana democràcia. Un bon tema a aclarir per part de la lleial oposició.

dissabte, de gener 26, 2008

La sequera que ens aclapara, el Caudillo i el canvi climàtic

D’un discurs del Caudillo de l’any 1944:

"¡Almadenenses y españoles todos!.... (¡Franco! ¡Franco! ¡Franco! ¡Franco!)
Después de tres años de guerra, cinco de post-guerra y nueve de una pertinaz sequía, hoy España, cuna de civilizaciones, estandarte del catolicismo ....."

...

Nou anys de pertinaç sequera!!! I això que el canvi climàtic encara no havia començat.

El senyor Montilla comença a tenir expressions com les del Caudillo, quan parla de les restriccions que tindrem aquesta primavera, si no plou abans.

Les dades del darrer any meteorològic espanyol (octubre 2006 a setembre 2007) donen unes precipitacions mitjanes de 678 litres per metre quadrat, un xic més que la mitjana, que és de 662.

Ens diuen, ens repeteixen, ens matxuquen, ens aclaparen dient-nos que no plou, que hi ha una sequera com mai, i que tot és per culpa del canvi climàtic. Segurament tenen raó. El problema és que els fets són els que són, i no són com alguns voldrien que fossin (perquè si no fossin com ells voldrien, els del canvi climàtic hi perdrien quartos), i que el gràfic amb la precipitació mitjana anual des de l’any 1947, que he posat al damunt, és clar.

Una altra cosa és que ara siguem més a utilitzar l’aigua i que com que som més nets que als anys quaranta, em fem servir més per barba. Però això ja no és cosa de la sequera ni del canvi climàtic. Serà, potser, que el creixement demogràfic i econòmic és menys sostenible que el que pretenen els nostres mandamassos, o bé que aquests han estat incapaços de preveure que les necessitats augmentarien, però els recursos, no, i no han fet el que calia a temps.

Mentrestant, portarem aigua en vaixells des d’Almeria, on hi han fet una enorme dessaladora, però on les canonades corresponents per distribuir l’aigua encara no estan llestes, i el cost de l’operació la passarem al canvi climàtic, que té una esquena molt grossa.

I tutti contenti.

divendres, de gener 25, 2008

L’Anton Cerdà

Al som-hi! Del mes de desembre hi ha un article d’en Joan Farré sobre l’Anton Cerdà, que va ser un dels pintors potser més representatius del poble. Com sempre, els records que en Joan ens dona de persones que han estat rellevants a Malgrat, i que els que ja tenim el cabell gran hem conegut i freqüentat, és acurada i realista, i ens dona dades dels personatges que de vegades desconeixíem.

Personalment, el retrat que ha fet de l’Anton Cerdà, com a home, com a poeta i com a pintor m’ha agradat molt, i m’ha portat molts records.

Casualment, cada dia recordo l’Anton, ja que un dels seus quadres presideix el saló de casa. Es una vista de Sant Genís, amb l’antiga carretera i el pont que tantes vagades hem passat de petits: un altre paisatge desaparegut.

dimecres, de gener 23, 2008

Urbanisme i destrucció

A la Contra de la Vanguardia d’ahir entrevisten al senyor Andrew Williams, assessor internacional d’inversions immobiliàries, que parla sobre la destrucció de la costa espanyola. Ho fa amb criteri i coneixement.

Ens explica com, encara que els europeus segueixin interessant-se en comprar a Espanya, ara només ho fan les classes mitges-baixes. Els més cultes i rics ja no inverteixen en la costa espanyola perquè són conscients de la seva ruïna ecològica i cultural.

La causa d’aquesta destrucció? Les decisions transcendentals que comprometien la riquesa natural de la costa espanyola s’han deixat en mans de polítics locals que no han sabut, no han pogut o no han volgut resistir la pressió dels constructors. No hi ha hagut planificació urbanística feta a temps i la que hi havia s’ha ignorat amb total impunitat i sovint amb la connivència dels partits polítics.

Les qüestions d’urbanisme tenen moltes facetes:

- Ho podem veure com la construcció d’un espai per viure, el que vol dir un espai agradable, amb zones verdes repartides arreu i un creixement relativament lent per poder anar teixint les relacions socials. Aquest és un urbanisme de qualitat.

- El podem veure també com un afany legítim de lucre, però si només pensem en el curt termini, haurem perdut tota la nostra riquesa natural a canvi d’un benefici de molt poca volada.

- Podem també integrar-hi la necessitat d’habitatge produït per una augment important de població. Però aquesta necessitat d’habitatge es pot solucionar amb una bona planificació i un urbanisme de qualitat. I que no es digui que seria més car, ja que amb un urbanisme destructiu i de poca qualitat els preus dels habitatges han augmentat com mai, de manera purament artificial.

A Malgrat, com a moltes altres poblacions de la costa, des de fa molts anys, s’ha escollit el model del lucre immediat. Alguns s’han enriquit. Els altres, la majoria, hi hem perdut. I el més trist és que aquesta pèrdua no ha estat només per nosaltres, sinó que és una pèrdua irrecuperable. Com s’acostuma a dir, pa per avui i fam per demà. Un demà que, malauradament, ja és avui.

I es continua destruint. No sé si, com diu el senyor Williams, és per ignorància, per impotència o perquè les autoritats locals no han pogut resistir la pressió dels constructors.


Destrucció i descentralització

Recordo ara mateix unes inundacions que es varen produir a França, a Vaison la Romaine, prop de Nimes, fa uns quants anys. Hi va haver alguns morts. Les desgràcies vares ser a causa de la descentralització a la molt centralitzada França: m’explico, fins al final dels anys setanta, les competències d’urbanisme a la república estaven centralitzades a les prefectures, on els funcionaris donaven els permisos de construir de manera estrictament adequada als reglaments, sofrint molt poc els problemes de pressions de veïns i constructors. Amb la descentralització, aquestes competències varen passar ala ajuntaments. En el cas de Vaison la Romaine, es va donar (per ignorància, per impotència o perquè les autoritats locals no han pogut resistir la pressió dels constructors) permís de construir en zones inundables, i va passar el que va passar.

Em pregunto si la descentralització és una bona cosa. Es clar que els problemes resolts a la vora del ciutadà haurien de tenir, en teoria, una millor solució. Aquesta teoria com deia Schumpeter,és una teoria excel•lent que mai podrà ser refutada i a la que la única cosa que li falta és el sentit comú. I és que acostar la solució al ciutadà és una bona cosa, però donar poder a gent poc preparada i incompetent és un perill.

dijous, de gener 17, 2008

Malgrat, any 1908

En aquest començament de l’any 2008, en Janí m’ha preguntat com devia ser Malgrat el 1908. Heus aquí el que he trobat. Si algú té més informació, seria interessant que la fes sabedora.

Era alcalde en Fèlix Cardona i Paradeda. Va ser alcalde fins el mes de juny de l’any 1909. Era el pare del il•lustre capità de la marina mercant i explorador malgratenc en Fèlix Cardona i Puig.

Els carrers no estaven asfaltats. No es varen asfaltar fins vint-i-cinc anys després, l’any 1933, sent alcalde en Francesc Arnau i Cortina.


La carretera de Blanes

Durant l’any 1908, l’alcalde va haver de fer front a una gran polèmica sobre el traçat de la carretera de Malgrat a Blanes. L’any 1907, el traçat de la carretera va ser aprovat i adjudicat, i Malgrat hi havia de contribuir amb una quantitat de 4371,87 pessetes (una cinquena part del cost). L’ajuntament va recórrer aquesta contribució, ja que s’havien assignat a Malgrat terrenys que pertanyien a Palafolls. A més, al primer tinent d’alcalde, en Martí Casas i Albiol, es va oposar al traçat aprovat. Es va negociar amb la Diputació un nou traçat, i el 3 de març es va remetre un ofici demanant que el camí veïnal que s’estava construint fos una prolongació del carrer de Girona. Però els problemes varen venir quan la Diputació va demanar a l’ajuntament de negociar el canvi amb el constructor de l’obra i amb els propietaris, a més de fer-se càrrec de les despeses del nou traçat.

El sector de l’alcalde es va oposar a aquestes despeses, i va tenir quatre vots, mentre que el sector del Sr. Casas, amb set vots, va aconseguir aprovar el nou recorregut de la carretera. El 28 d’abril del 1908, el Sr. Casas va presentar una moció contra l’alcalde, al•legant pèrdua de confiança.

Finalment, el 29 de maig del 1908, el governador civil va decidir, un cop transcorregut el termini per arribar a un acord, que el camino vecinal de Madrid a Francia por Malgrat al confín de Gerona en dirección a Blanes, con ramal a Palafolls, que era el nom oficial de la dita carretera, es continués amb el traçat original.

Però les obres es varen paralitzar, i el vial no es ca construir fins l’any 1913.


Associació de Llauradors

El febrer del 1908 es crea la primera Associació de Llauradors Malgratencs, sindicat catòlic promogut per mossèn Armendares i un grup de llauradors, i que tenia la seva seu al carrer de Mar, 87. Aquesta Associació es va dissoldre l'any 1925.


Mercat i Casa Consistorial

El mes de març del 1908, s’ordena a les venedores de verdures que desallotgin les portes del solar del carrer del Carme destinat a la construcció d’una nova Casa Consistorial, i que es traslladin a la Plaça Major.

Varen començar les obres i la nova Casa Consistorial va ser inaugurada el 15 d’agost del 1913, sent alcalde en Joan Serra i Gastó.


Funcions benèfiques

El dia de Sant Josep (19 de març) hi va haver una funció benèfica al cinema Modern. Els guanys, 97,10 pessetes, es varen repartir entre els necessitats de la vila.

Un mes més tard, el 19 d’abril, es realitza una altre funció benèfica al cinema de Narcís Rabassa.


Seminari dels Maristes

El 14 de juliol del 1908 es va signar l’escriptura de compra de l’antiga fàbrica del senyor Sanllehí, per part dels Pares Maristes, destinat a la instal•lació d’un seminari menor i d’una residència pels religiosos vells. Avui és el col•legi Channel.


Visita del bisbe

El setembre del 1908, el bisbe de Girona, Francesc de Pol, va visitar Malgrat per confirmar els joves malgratencs.

Com a visita d’una alta autoritat, la corporació municipal va tractar aquesta visita al ple. Hi va haver una discussió molt viva, i es va d’haver de procedir a una votació, que va ser disputada. Finalment, es va decidir contractar l’orquestra de Tordera, per 100 pessetes, perquè actués enaltint l’esdeveniment.


La riera

El 19 de desembre del 1908 es produeix una revinguda de la riera que provoca la inundació de diversos carrers de la població.


Font: Malgrat de Mar, crònica d'un segle

dilluns, de gener 14, 2008

La MAT i l’energia renovable

Sembla que, finalment, la línia de molt alta tensió (MAT) que connectarà França i Espanya es farà, malgrat que a moltes poblacions hi ha un moviment popular en contra. Aquesta línia tindrà una llargada de 55 quilòmetres, anirà de Baixàs, prop de Perpinyà, a Santa Llogaia d’Àlgema, prop de Figueres, tindrà una tensió de 400.000 a 500.000 volts i una potència de 1.200 megawatts.

Els que hi són contraris, argumenten que no s’ha justificat la necessitat d’aquesta línia i que tindrà un impacte econòmic i paisatgístic negatiu per les comarques de Girona.

Si hem de ser francs, aquesta línia no és necessària. Com no és necessari que els carrers estiguin enllumenats la nit ni que tinguem calefacció a les cases l’hivern. No és necessària, però sí molt convenient. Aquesta línia permet d’importar energia de França en hores punta, amb el conseqüent estalvi d’haver de posar en marxa centrals velles i contaminants per fer front a la demanda d’energia.

Quan a un impacte econòmic negatiu, aquest sí que no ha estat justificat per les associacions que s’oposen a la línia. I, pel que respecta al impacte paisatgístic, es troba molt disminuït amb el soterrament de deu quilòmetres de línia, al indret més crític: aquest soterrament fa que el projecte, que costaria 27 milions d’euros si tota la línia fos aèria, en costarà 120 milions amb el soterrament d’aquests deu quilòmetres (un quilòmetre de línia aèria costa de 400 a 500.000 €, mentre que un quilòmetre de línia soterrada en costa de 8 a 10 milions)

Podem dir que l’administració ha contestat, encara que parcialment, a les reivindicacions ecològiques d’una part important de la població afectada.


Tota Espanya amb energia renovable?

Greenpeace ha publicat fa un cert temps un informe molt interessant sobre la possibilitat de que Espanya estigui alimentada elèctricament per un sistema format al 100 % d’energia renovable. Es un informe llarg i relativament difícil de llegir. Arriba a la conclusió que amb energia fonamentalment eòlica i solar, la potència instal•lada que es podria tenir seria de 122 vegades més alta que la punta d’energia que es preveu per l’any 2050.

Així, doncs, no fan falta ni centrals nuclears, ni centrals de carbó, ni centrals de gas, ni línies com la MAT.

A més, diu Greenpeace, el cost d’aquesta energia renovable seria inferior al de les centrals clàssiques. Tot bo, tot maco, tot benefici.

Es clar que l’impacte paisatgístic a les comarques gironines, que són terres ventoses, dels molins eòlics, no es té en compte, tot i que seria molt més important que l’impacte de la MAT.

El problema el tindrem en l’alimentació elèctrica de nit, quan l’energia solar sigui nul•la, si és una d’aquestes nits que no fa vent (això acostuma a passar les nits on a la península hi ha un anticicló, i que, si és al hivern, coincideixen amb cels sense núvols i amb temperatures molt baixes). Però ningú no ha justificat que en aquestes nits no puguem anar al llit ben aviat, quan ens quedem a les fosques i sense calefacció.


I és que, per ara, ni ens podem refiar de les energies renovables, ni podem ser tant inconscients que ens oposem a la construcció d’una línia de molt alta tensió, un cop els impactes paisatgístics més importants hagin estat solucionats.

diumenge, de gener 13, 2008

I del Pla Director de l’àrea del delta de la Tordera, què?

A principis de 2005, les localitats amb influència a l’àrea del delta del Tordera (Blanes, Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls) van prendre la decisió d’impulsar un pla director per avaluar l’estat d’aquest espai, el quart més important de Catalunya pel que fa a l’afluència d’aus migratòries, i marcar els criteris per a la seva conservació. Tot i que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va concedir una subvenció de 25.600 euros per a la seva redacció, el pla encara no s’ha elaborat.

Tampoc no s’ha constituït el consorci que havia de servir com a òrgan decisori sobre aquest territori tan sensible. Afers com ara la pressió dels càmpings de Blanes i Malgrat, l’entrada de vehicles, la colonització de l’espai per part d’espècies animals i vegetals no autòctones, la sobreexplotació dels aqüífers i les diverses actuacions humanes (com ara la recent extracció de sorra del fons marí) posen en perill l’equilibri a l’espai.


Llegim això al Diari de Girona d’abans d’ahir. Tenim a Malgrat, dins del territori municipal, una part d’un dels espais naturals importants de Catalunya, i no hem estat capaços de fer l'esforç suficient per posar-nos d’acord amb els altres ajuntaments veïns per treballar per la seva conservació.

Segons es va definir, l’estudi ha de constar de tres fases: recopilar la informació existent sobre el paisatge, la hidrologia, el patrimoni cultural i el planejament urbanístic; elaborar un informe de diagnòstic ambiental i definir les propostes concretes d’actuació a emprendre per part dels quatre municipis implicats.

Les preguntes que ens fem són: on es troba ara mateix la tramitació d’aquest Pla Director? Quines han estat les actuacions del govern municipal de Malgrat sobre aquest tema?

No n’hi ha prou de dir que tot el que fem és “sostenible”, i posar, per demostrar-ho, quatre bombetes de baix consum o una instal•lació d’aigua calenta solar al pavelló. Tenim a Malgrat un tresor ambiental que cal cuidar. Tenim a Malgrat (veiem el que està passant a Blanes) un perill imminent d’erosió a la costa que podria ser degut al que s’ha fet a la Tordera. Ser “sostenible” és també ocupar-se d’aquest tema. No fer-ho seria una greu irresponsabilitat.

divendres, de gener 11, 2008

Sobre un augment de plantilla

Trobo en Janí amb aire estudiós. Es que m’he apuntat a una acadèmia que preparen per ser empleat municipal i estic fent pràctiques per presentar-me a l’augment de plantilla, em diu.

Efectivament, el negoci municipal rutlla, i fins i tot es preveu una ampliació de plantilla.

I no oblidis que els sous augmenten el 6 %, em diu en Janí, val la pena apuntar-s’hi.


Quants llocs de treball es creen?

Es proposa la creació d’una oficina de gestió del projecte de barris, depenent directament de l’alcaldia, i amb la mateixa alçada organitzativa que una àrea, per gestionar el “projecte d’intervenció integral al barri del Castell” que, recordem-ho, té un pressupost de 7,8 milions d’euros a realitzar en quatre anys.

Aquesta oficina estarà formada per quatre persones: un cap d’oficina, un arquitecte tècnic i dos auxiliars administratius. Un, que té una certa experiència en això de projectes, opina humilment que s’hauria pogut fer la feina amb la meitat del personal que s’agafa.

Per altra banda, es creen 13 llocs de treball:

- serveis generals: un segon administratiu de l’arxiu, un notificador i un segon auxiliar d’informàtica.
- serveis territorials i de medi ambient: un lletrat.
- serveis personals: un segon educador social i un dinamitzador juvenil.
- governació: quatre agents de policia local i tres agents cívics.

Això del notificador és curiós: en un moment on es procura que hi hagi cada vegada menys paper i més informàtica, fa falta un notificador que porti els papers d’una taula a una altre. O potser portarà el cafè?

I se’n amortitzen 2: un socorrista de piscina (per externalització del servei) i un conserge d’escola d’adults.

El que fa un augment de plantilla de quinze persones, a més de passar un auxiliar tècnic de turisme a temps complet (abans només se’l tenia a la temporada turística)

Tot això es va discutir i aprovar al ple del mes de novembre.

A les diverses crítiques fetes a aquest augment de personal per ERC, a Sra. Campoy intervé dient que ”cada vegada caldrà més personal, indicant que, si la gent no aprova a l’escola, s’ha de fer l’escola d’adults, que si hi ha fracàs escolar, s’ha de muntar un Casal, que si hi ha un parc amb dues-centes persones cal que hi hagi un parell de vigilants per si hi ha alguna incidència, de forma que la laxitud de la societat en general fa que les administracions hagin de cobrir cada vegada més necessitats i cada vegada més les plantilles dels ajuntaments aniran en augment, estimant que, si les coses no canvien i es volen atendre les demandes, la partida de personal s’acabarà menjant els pressupostos municipals, llevat que es digui que segons què no toca”.

Els diversos grups manifesten el seu temor de veure aquests augments tan importants de personal.

Finalment, s’accepta la proposta amb els vots en contra de ERC i de ICV-EUiA.


Una veritable empresa

La plantilla de l’ajuntament quedarà formada per 208 persones, repartides com segueix:

Funcionaris de carrera = 94, repartits de la manera següent:
- Funcionaris de l’escala d’administració local = 3 (secretari, interventor i tresorer)
- Funcionaris d’administració general = 27 (1 tècnic de gestió tributària, 14 administratius, 11 auxiliars administratius i un notificador)
- Funcionaris d’administració especial = 11 (1 cap d’àrea de serveis territorials i medi ambient, 1 cap d’unitat administrativa, 1 tècnic arxiver, 1 tècnic medi ambient i inspecció, 1 tècnic inspector d’obres, 1 tècnic medi ambient i activitats, 1 tècnic auxiliar de recursos humans, 1 tècnic auxiliar responsable de compres, 1 tècnic auxiliar de secretaria, 1 tècnic auxiliar de cadastre i 1 tècnic auxiliar de biblioteca)
- Cos de policia local = 53 (1 inspector, 1 sotsinspector, 3 sergents, 6 caporals, 40 agents i 2 agents de 2ª activitat)

Personal laboral = 114, repartits en 97 estables a jornada completa i 17 de temporada a jornada complerta:

Estables = 97
- Tècnics superiors = 5 (1 cap de secció urbanisme i obra, 1 cap de serveis a la persona, 1 arquitecte superior, 1 cap d’àrea d’habitatge i projectes urbans i 1 lletrat)
- Tècnics mitjos = 15 (1 arquitecte tècnic, 1 arquitecte tècnic d’habitatge, 3 treballadors socials, 2 educadors socials, 1 tècnic del GIS, 1 tècnic d’informàtica, 1 tècnic d’inserció laboral, 1 responsable de l’escola d’adults, 1 tècnic de comunicació i 3 mestres de l’escola d’adults)
- Tècnics = 8 (1 coordinador de serveis del territori, 1 tècnic de joventut i cultura, 1 responsable de ràdio Malgrat, 1 tècnic d’activitats turístiques, 3 tècnics auxiliar biblioteca i 1 tècnic auxiliar d’ensenyament i esports)
- Auxiliars tècnics = 9 (2 informació i registre, 2 auxiliars tècnics de turisme, 2 auxiliars tècnics d’habitatge, 2 auxiliars d’informàtica i 1 dinamitzador juvenil)
- Encarregats i personal qualificat d’oficis = 21 (1 encarregat enllumenat, 1 encarregat jardineria, 1 encarregat serveis d’obres, 4 oficials 1ª enllumenat, 3 oficials 1ª jardineria, 2 oficials 1ª d’obres, 4 oficials jardineria, 2 oficials obres, 1 supervisor de qualitat, 1 treballador familiar i 1 responsable de centres cívics)
- Personal no qualificat = 20
- Subalterns = 19 (10 obres, 1 enllumenat, 10 jardineria)

Temporada = 17
- Auxiliars tècnics = 4 (1 turisme, 1 encarregat i 2 col•laboradors casal d’estiu)
- Subalterns = 12 (11 educadors casal d’estiu i 1 conserge piscina municipal)
- Tècnics mitjos = 1 (mestre escola d’adults)

No tinc elements suficients per discutir cada lloc de treball, però m’atreviré a dir els que em semblen exagerats en nombre:

- administratius a l’administració central (en total, n’hi ha 25)
- agents de policia local (encara que, si ens fixem en al pressupost, els ingressos per multes i sancions passen de 275.000 € el 2007 a 320.000 pel 2008; i eren de 125.000 € al pressupost de l’any 2005; és a dir, fa falta molts policies per augmentar els ingressos de l’ajuntament)
- auxiliars tècnics de turisme (n’hi ha, en total, quatre)
- personal no qualificat


La (in)coherència i la (ir)responsabilitatd’una gestió

El que ha dit la senyora Campoy (si les coses no canvien i es volen atendre les demandes, la partida de personal s’acabarà menjant els pressupostos municipals, llevat que es digui que segons què no toca) és una mostra de seny. I té tota la raó. El problema, però, és que sabent que aquest augment de plantilla és mortal pel futur financer de l’ajuntament, és ella mateixa la que el proposa.

El personal de l’ajuntament funciona com cal? La senyora Campoy ens explica que considera que la mitjana d’aquest Ajuntament és eficient, eficaç i sap fer les coses ben fetes, i que, com a tot arreu, hi ha gent que li costa més.

La senyora alcaldessa, fent aquesta afirmació, no es basa en res de tangible, o al menys, no ens diu res que ens demostri el que diu. Amb una plantilla com la proposada, no solament es menja el pressupost, sinó que fa una demostració de la seva incapacitat de veure les coses tal com són: per gestionar correctament un ajuntament de 18.000 a 19.000 habitants, amb 160 o 170 persones n’hi hauria d’haver prou: tota la resta és burocràcia inútil, que s’autoalimenta. Quan s’infla la plantilla, només es demostra la incapacitat de gestió dels seus responsables. O, millor dit, dels seus irresponsables.

La mateixa alcaldessa ho explica bé: llevat que es digui que segons què no toca. I aquest és el treball d’un regidor responsable. Tots volem el màxim, però el regidor responsable ha de saber fer la part del què vol fer i del què pot fer, i decidir el que no toca. I l’equip de govern actual no ho ha sabut fer. Per què?. No ho sé. Donaré algunes possibilitats:

- una impossibilitat de saber decidir quines coses són més importants que d’altres.
- una manera “de col•locar” els seus amics i de pagar alguns favors.
- una posició que consistiria a dir “després de mi, el diluvi”, que consistiria a ofegar les finances de l’ajuntament pel proper alcalde.
- una incompetència estructural (el que es diu manca de frescor política o de gestió) pel fet d’haver estat governant massa temps, i que fa que no es pugui ser crític amb l'existent.

dimecres, de gener 09, 2008

I la costa continua retrocedint

Aquesta impressionant imatge del retrocés de la costa a Blanes l’he treta del blog La Natura al Baix Tordera, del 8 de gener.

I ara, la “nova” solució per s’Abanell, perquè aquest estiu s’hi puguin banyar, serà la de tornar a treure sorra del davant del cap de la Tordera..., quan tots sabem el què ha esdevingut la darrera actuació d’aquest tipus.

Els comentaris que hi fa el company blocaire són dignes de ser llegits. Els reprodueixo:

Finalment, i tot i que s’han explicat les causes, les possibles solucions, així com els inconvenients i la inutilitat d’abocar sorra dragada que amb el següent temporal desapareix... finalment... més del mateix i a costa de perjudicar la única zona humida d’aquest tram del litoral.

Ni es té en compte ni es diu...

Més retrocés de la costa a la desembocadura = menys superfície natural i salinització = menys biodiversitat i més pressió humana = més deteriorament i menys atractiu = més oblit per part de les administracions = més artificialització = pèrdua d’un espai natural?

Més dragatges davant del delta = més deteriorament de les comunitats animals del fons marí = més temps de regeneració = menys biomasa i biodiversitat = menys recursos pesquers = menys recursos alimentaris per a les aus marines = menys pesca i menys aus marines.

Més esculleres de pedra i artificialització de la costa = menys superfície i menys atractiu = menys turisme familiar o de qualitat = menys recursos econòmics i més turisme de borratxera = més despeses municipals i més problemes = cap a on vol anar Blanes?

Entre altres, però la gent vol sorra ja, oi?


Aprovarà aquesta vegada el ple de l’ajuntament de Malgrat una moció contra aquesta nova barbaritat?

diumenge, de gener 06, 2008

Can Feliciano: el serial continua

La coherència del PP

Finalment, el PP ha parlat. La senyora Ana Vega, la regidora d’aquest partit, que ara forma part del govern municipal, va anunciar que donarà suport al projecte inicial, que es va aturar fa uns mesos, després de les mobilitzacions populars per salvar l’arbreda de Can Feliciano. La decisió, a més, s’ha pres després que el vot del PP servís per encarregar l’estudi d’un altre projecte que valorés la possibilitat de salvar els arbres. Segons la regidora, la posició del PP no va ser «prou ben entesa pels grups de l’oposició». «Nosaltres no ens oposàvem al projecte inicial i el que sí acceptàvem era que s’estudiés si hi havia una alternativa que millorés l’actuació». En aquest sentit, la popular justifica que en l’anterior mandat el govern municipal, integrat aleshores pel PSC, CiU i el PP, va votar a favor de la canalització, i que el programa electoral dels populars ja havia inclòs el desenvolupament d’aquesta actuació.

«Sent coherents amb la nostra posició com a equip de govern en el mandat anterior i en aquest, donarem suport al projecte inicial de canalització de la riera de Malgrat», va dir la regidora.

Llàstima que la coherència del PP no valgui per res, ja que els seus socis de govern ja han canviat d’opinió, i no volen saber res del projecte incial.


La moció del PSC

No n’hi havia prou amb dos projectes per la riera, en al tram de can Feliciano, que ara n’hi ha tres. Efectivament, el grup municipal denominat PSC ha preparat una moció per demanar a l’ACA una modificació del projecte ja aprovat, que consisteix en el reforçament de la canalització de la Riera de Palafolls en el tram pendent d’executar per possibilitar el seu posterior i eventual cobriment per un ús compatible amb el d’espai verd.

D’una manera extemporània (que és la mateixa qualificació que en llarguíssim preàmbul que argumenta la moció tracten la resolució aprovada pel ple del 4 de setembre), ara el grup denominat PSC ha descobert que el tram no es podrà cobrir. No ho entenc. En el vídeo de l’ajuntament se’ns presentava com quedaria la riera en aquest tram, bruta i amb grafitis com la de Canet, i ara resulta que aquesta bona gent el que volien era cobrir-la, per vertebrar-nos, atès que l’objectiu municipal és consolidar-la com un eix cívic i vertebrador en coherència amb el tram ja executat.

Llegir el preàmbul que argumenta la moció és un exercici d’educació cívica que recomano a tothom: escrit en un llenguatge de funcionari tecnocràtic, és tot un reguitzell de frases buides, que, si no fos que ens hi juguem els calés, de vegades et fan riure. Per argumentar la nova moció, els seus autors s’inspiren en una documentació impressionant, res més que vuit documents, dels que n’extreuen el que els convé per la seva argumentació (Pla director de protecció contra avingudes al Maresme del 1992, el Projecte constructiu de la canalització de la Riera de Palafolls entre el C. Riera i el C. del Carme, l’Informe ambiental de la Riera de Palafolls, elaborat per Innova al 2003, l’Informe botànic i faunístic de la Riera de Palafolls, de l’agost del 2007,l’Informe Tècnic preliminar sobre la vegetació existent a la Riera de Palafolls, fet per l’ACA l’agost del 2007, Avaluació del perill de l’arbrat de la Riera de Palafolls a Malgrat de Mar, del desembre del 2007, i, finalment, el Text refós del pla d’ordenació urbanística municipal i el Pla integral de mobilitat i accessibilitat al municipi de Malgrat de Mar )

De tota aquesta immensa quantitat d’escrits i documents en dedueixen diverses coses:

- que la moció aprovada al ple del 4 de setembre no té ni cap ni peus, ja que demana preservar l’espai natural de l’arbreda de can Feliciano, mentre que, per exemple, al Informe tècnic preliminar sobre la vegetació, de l’ACA, es diu que la Riera de Palafolls s’ubica enmig d’una zona urbana, motiu pel qual progressivament ha perdut tota condició de sistema natural per a transformar-se en una llera fortament modificada amb una funció prioritària de desguàs hidràulic. Com que es pot suposar que els autors de la moció coneixen la diferència entre espai natural i sistema natural, l’ús d’aquesta frase per criticar la moció aprovada el 4 de setembre és, almenys, poc convincent.

- que el projecte alternatiu presentat per l’ACA no és coherent, ja que pretén naturalitzar un espai plenament urbà. O serà que l’equip de govern consideraria que si s’hagués utilitzat el mot vegetalitzar en comptes del mot naturalitzar el mateix projecte hagués estat coherent?

- com que han descobert que amb el projecte ja aprovat el nou tram de riera que es vol canalitzar no podrà ser cobert, el troben incoherent amb el que, en diversos documents dels esmentats més amunt, es diu que es vol consolidar la riera com eix cívic vertebrador i connector del municipi. I se’n donen compte ara. Que el projecte ja aprovat no permetia un cobriment mínimament segur era evident des del principi, i no feia falta haver fet estudis superiors per veure-ho. Si així és com el govern municipal fa el seguiment dels seus projectes, no m’estranya gens que, si ho mirem bé, a cada obra important hi podrem descobrir algun nyap. D’això, en llenguatge clar, en diuen incompetència. La volen dissimular donant permís (no oposant-s'hi) a l'ACA, en la nova moció, per refer el pont, si l'ACA ho considerés necessari.

No tots els arguments de la nova moció són tan ridículs. N’hi ha que tenen el seu pes. Per exemple:

- la modificació proposada per l’ACA només permet de salvar tres arbres més que la solució ja aprovada.

- el desdoblament de canals exigeix de refer el pont del carrer de Riera. Si bé aquest argument pot ser fal•laciós, ja que, a primera vista, la secció d’aquest pont, sent més petita que la secció standard de la resta de l’endegament, hi ha dubtes seriosos que pugui deixar passar els 61 m3/segon calculats com a necessaris. Això, que és evident per tothom, no ho va veure el govern municipal al seu temps, ni es va assegurar amb l’ACA que aquest pont no fos un obstacle: una altre mostra d’incompetència.

- l’alternativa implica un augment de cost. Es veritat, però, i la nova alternativa proposada en la nova moció, és gratuïta?

- la conservació de la zona naturalitzada prevista a l’alternativa serà cara. Es veritat, però el manteniment d’una riera coberta perquè sempre estigui neta, no ho és?

En definitiva, el denominat grup municipal PSC presentarà la moció següent:

PRIMER.- Sol•licitar a l’Agència Catalana de l’aigua la continuació immediata de l’execució de les obres segons el projecte aprovat al juliol del 2004, vist que havent analitzat l’alternativa lliurada s’entén que no respon satisfactòriament a l’objectiu de la moció de 4-9-2007, que no era altre que el de preservar l’espai natural de l’arbreda de Can Feliciano. L’alternativa afecta tant sols 3 arbres menys respecte del projecte aprovat, i no és congruent amb els objectius estratègics de l’ajuntament, de consolidar la riera com eix cívic en un espai urbà.

SEGON.- Demanar el reforçament de la canalització de la Riera de Palafolls en el tram pendent d’executar per possibilitar el seu posterior i eventual cobriment per un ús compatible amb el d’espai verd, segons dictamen tècnic que s’acompanya, atès que l’objectiu municipal és consolidar-la com un eix cívic i vertebrador en coherència amb el tram ja executat (alternativa B del dictamen).

TERCER.- Manifestar que l’ajuntament no s’oposa a la millora de l’endegament del pont del Cr. Riera si l’ACA continua estimant oportuna i necessària aquesta intervenció.


Per això han encarregat un estudi tècnic a la societat d’enginyeria TADEC, S.A., titulat Valoració de les alternatives d’adaptació de la canalització projectada del torrent de Palafolls, entre els carrers de Riera i de la Passada (tram de can Feliciano), que facilitin el seu cobriment.


L’estudi tècnic

Es contemplen tres possibilitats:

A - sobrecàrrega de 400 kg/m2 + càrrega puntual de 15 tones al centre (que és el càlcul de la part ja coberta de la riera)

B - sobrecàrrega de 500 kg/m2 + dues càrregues de 4 tones als laterals

C - sobrecàrrega per a passarel•les de vianants (400 kg/m2 i càrrega puntual de 6 tones, no compatible amb la sobrecàrrega)

No s’haurien de contemplar els dos darrers casos, ja que tenir un cobriment de la riera amb dues capacitats de càrrega diferents donarà, tard o d’hora, pas a un accident greu, ja que sempre n’hi haurà un que no ho sabrà i hi anirà amb un vehicle més pesat que el que l’estructura pot aguantar.

Seguir els càlculs del projecte és un xic complicat, ja que hi ha uns càlculs manuscrits difícils de seguir, i desprès hi ha els resultats fets per ordinador, que no es detallen. Però, amb un bon manual de formigó armat es pot veure que el projecte és tècnicament correcte. Consisteix, bàsicament, en augmentar la quantitat de ferro dels murs laterals i de les seves bases, que gairebé es duplica.
Per altra banda, el sobre cost de la solució A, estimada en 90.000 €, està notablement subestimada.

Un altre problema: en la nova moció es demana que es reforcin els murs laterals de l’endegament, per a un recobriment que es farà posteriorment. Seria tècnicament millor, i econòmicament més raonable, fer, de bon començament, un calaix tancat, si el que es vol fer és el cobriment. Es clar que l’ACA, probablement, no el voldrà finançar.


La posició de l’ACA

L’ACA ha manifestat que, es triï el projecte que es triï, no acceptarà el cobriment del tram entre el carrer de Passada i el carrer de Riera.

Es de suposar que l’alcaldessa presidenta, a la vegada que presenta la moció al ple, haurà tocat el sentiment dels seus col•legues de partit que governen a la Generalitat, per convèncer (obligar) al director de l’ACA a canviar d’opinió.


Conclusió

Hi haurà, doncs, una selecció entre dues opcions, totes dues legítimes, i totes dues extemporànies (és a dir, presentades fora del seu temps), i que responen a dues concepcions diferents del urbanisme: formigó i espais verds.
Personalment, penso que preservar els espais verds disseminats dins del poble és una millor solució que l’enformigonament massiu, però respecto a qui pensi el contrari.

També puc dir, perquè ho he vist en altres poblacions, que per vertebrar el poble (és a dir, donar-li consistència i estructura internes) no fa falta un cobriment de la riera en el tram proposat, ja que, si es té bona voluntat, cosa que sembla escassejar a la casa gran, es pot considerar una zona de passeig al costat de la llera, cosa que possibilitaria el projecte alternatiu de l’ACA. I puc dir que probablement el passeig vertebrador que en resultaria seria més agradable que un passeig que sigui la simple continuació del que s’ha fet i s’està fent sobre la riera.


I acabo amb una consideració que ja he fet fa temps: tinc els meus dubtes que un cabal de 61 m3/segon sigui suficient per assegurar un temps de retorn de 100 anys. Es clar que això, en l’estat actualment tan enverinat de la discussió, no té cap importància per ningú. Per això, demanar a l’ACA els detalls del seu càlcul sobre aquesta qüestió no deu estar a l’ordre del dia.

dissabte, de gener 05, 2008

Més sobre s’Abanell


Publica avui el Diari de Girona les destrosses que el temporal ha fet al passeig de s’Abanell, a Blanes, de les que la foto adjunta n’és una imatge clara.

Ens trobem, ja ho hem dit alguna vegada, davant d’un fenomen del que desconeixem (i ho dic en plural, ja que el desconeixement dels “experts” és sensiblement igual que el meu) les causes d’aquests destrosses: la sorra que es va treure fa uns anys per regenerar les platges de Malgrat i de Lloret? O bé es tracta d’una altra causa?

Davant la nostra ignorància potser hauríem d’aturar la nostra propensió constructora (i destructora) i fer una reflexió sobre el medi ambient.

Això em fa recordar que hi ha un consell de conca de la Tordera, que aviat hauria de sortir algunes conclusions, que estudiarem amb deteniment.

No oblidem la dita de la barba i del barber.

dimecres, de gener 02, 2008

El canvi climàtic a casa nostra



Això del canvi climàtic global m’aclapara una mica. Això de global és massa per a mi, que soc home casolà i a qui el viatjar em cansa. Així doncs, he anat a consular el canvi climàtic català, el de la vora de casa. Res millor que connectar-se directament amb la NASA, que, a través del GISS (Goddard Institute for Space Studies), segueix les temperatures d’arreu del món, que són les que serveixen per calcular la temperatura mitjana del planeta.

Primera sorpresa: no hi ha cap observatori a Catalunya. Catalunya, pel que respecta al canvi climàtic, no existeix! A l’observatori de Barcelona, les dades comencen l’any 1880, i s’acaben l’any 1985. Al del Montseny, les dades van del 1941 al 1987.

Que no caigui la moral. Anem a la Catalunya Nord, al País Valencià i a les Illes, que sí que compten per la comptabilitat climàtica:

- a Castelló hi trobem un canvi climàtic de campionat: després d’una manca de dades al mig dels noranta, hi trobem una pujada de les temperatures impressionant, que fa pensar més en un canvi del mètode de mesura que en un canvi real del clima.

- a València podem veure-hi una pujada continuada de les temperatures a partir dels anys vuitanta, un veritable canvi climàtic.

- a Alacant, després d’un refredament més que sospitós, les temperatures actuals són semblants a les dels anys seixanta. Res de particular, doncs. Un canvi climàtic més aviat pobre.

- a Perpinyà, les temperatures actuals semblen les mateixes que les dels anys cinquanta, encara que hi ha pocs valors d’aquella època.

- a Palma de Mallorca, hi fa més fred ara que l’any 1880, i les temperatures actuals no són pas les més elevades de la sèrie. Un refredament a les illes?

Que què se’n pot deduir, de tot això? Que el canvi climàtic no ha arribat a casa nostra? Que les mesures de temperatures són més o menys exactes?

La única cosa que en podem deduir de manera clara és que els observatoris catalans no són presos en serio per la NASA, i que no compten per calcular la gràfica global, la que haureu vist mil vegades i que va a missa. No em pregunteu el per què Catalunya no compta per la confecció de la corba que representa la icona de la nova religió del segle XXI, perquè no ho sé.

La ciència moderna

He començat l’any de manera estudiosa. Mentre a la tele hi havia el clàssic concert d’any nou, em vaig dedicar a rellegir la història de la relació entre el compte duc d’Olivares i Catalunya, a la primera meitat del segle XVII. I rellegia aquesta història després d’haver obert els ulls com taronges al llegir la carta al som-hi! del mes de desembre de l’Isidre Mollfulleda i Verdaguer, titulada Encara sota el decret de Nova Planta. Quina llàstima que faci falta tergiversar la història d’un país per justificar que s'és independentista.

Però el que més m’ha impactat d’aquest principi d’any han estat dues notícies “científiques”.


La fi del món pel 2012

A la contra de la Vanguàrdia d’avui hi ha una entrevista al senyor Lawrence E. Joseph, autor del llibre Apocalipsi 2012, en la que l’entrevistat ens anuncia la fi del món pel 2012. Ho fa amb arguments més o menys científics (ens parla de esquerdes en el camp magnètic de la terra, que aneu a saber què són, i que són de la grandària de Califòrnia), amb perfectes idioteses (l’any 2012 el sistema solar es trobarà al centre de la nostra galàxia), i amb prediccions de diverses cultures, com la judaica i la maia.

Menys mal que ho explica amb sentit del humor, i que em fa l’efecte que ni ell mateix s’ho pren en serio. El que puc assegurar és que no perdré el temps llegint el seu llibre.

I si fos veritat? Ho sentiria per en Carod, que no podria fer el seu referèndum.


L’energia inacabable, neta i barata

L’altra gran notícia científica d’aquest principi d’any l’he trobada al som-hi!. L’amic Soto fa una entrevista a un personatge calellenc que respon present al nom de Tomàs Cusell i Mallol. Aquest polifacètic senyor, a més de pintor, és el descobridor del invent del segle: la utilització de la força de la gravetat per generar una energia totalment neta, suficient i rendible per substituir i transformar els actuals sistemes energètics.

He llegit l’entrevista amb gran interès. He arribat a la conclusió, no sé si exacta, de que l’invent del senyor Cusell és el d’aprofitar l’energia dels allaus, tant naturals com provocats. Amb poca energia, es provoca un allau, que, en la seva caiguda, en genera molta més. No sé si l’invent és exactament això, però, si tinc temps i ho trobo, procuraré examinar la patent que diu que ha fet, no fos cas que es tractés de quelcom genial, amb el que el senyor Cusell, en Janí i un servidor ens poguéssim fer rics.

Mentrestant, faig part dels que miren aquest gran invent amb un somriure d’incredulitat, probablement pel que vaig aprendre a l’escola d’enginyers, ja fa molts anys. Sense pretendre que, un cop aprovades les assignatures, ja ho sabia tot, com diu el senyor inventor dels que no han pres seriosament el seu invent.

I jo em pregunto: com s’ho fa l’amic Sebastià, a qui felicito, per trobar aquests personatges tan curiosos a Calella (i ho dic recordant l’entrevista que va fer al Zorro de Calella)? Per què a Malgrat no hi ha ara mateix personatges d’aquest tipus?


S’acabi el món d’aquí a quatre anys o no, ens fem rics o no amb l’energia de la gravetat del senyor Cusell, esperem que l’any 2008 ens porti salut. Que, amb salut, tota la resta que ens pugui arribar es fa més passador.

Bon any a tothom.