dimarts, de febrer 26, 2019

Viatge en tren


Val a dir que sempre m’ha agradat viatjar en tren, encara que, de vegades, el trajecte se m’ha fet llarg, llarguíssim. Recordo quan, dos dies abans de Nadal, l’any 1966, vaig agafar el tren de nit a l’estació de França per anar a Còrdova a fer el que em restava de mili. Un tren atapeït, on encara que tingués un seient reservat (i pagat per l’estat) de segona classe, ens anàvem rellevant per seure, ja que hi havia molta gent que anava dreta. En arribar a Chinchilla, la noia amb qui més o menys anàvem compartint el seient, va baixar. Feia molt de fred: “Chinchilla, la ciudad donde se hielan las palabras”, em va dir, a manera de comiat. Cada vegada que passo per Chinchilla, que és bastant sovint, recordo aquesta frase. Vaig arribar a Còrdova cap a les quatre de la tarda del dia següent.

Per això admiro en Kim Jong Un, aquest xicot que governa a Corea del Nord, que no s'ho ha pensat gens quan va haver de decidir com anava a la reunió amb el president Trump a Hanoi, a uns 4.000 km de Pyongyang, que és on ell viu: hi anirà en tren. No un tren qualsevol, sinó un tren blindat. Un tren que pesa tant que no pot anar, diuen, a més de 80 km per hora. I resulta que 4000 dividit per 80 fan 50. Amb el tren a tota velocitat, trigaria 50 hores per arribar al seu destí. Probablement en trigarà més.

A diferència del meu viatge a Còrdova, no és previsible que el mestre Kim hagi de compartir seient amb ningú. Ni que ningú s’acomiadi d’ell quan baixi a una estació del camí. Ell s’ho perd.

Però el que sí trobo admirable és que s’estimi més passar dos dies i mig dins d’un tren que agafar un avió. En això ens assemblem: no perquè a un servidor li faci por l’avió, sinó perquè el plaer de viatjar en tren és, al meu parer, infinitament superior al de fer-ho en avió, sempre que no tinguis massa pressa.

dilluns, de febrer 25, 2019

La insuportable levitat del ser



El numeret que es va muntar ahir davant de la casa del senyor Puigdemont a Bèlgica per part de la senyora Arrimadas i altres comparses del seu partit hauria estat divertit si l’hagués fet en Boadella, però el problema és que el va fer una candidata a diputada al Congrés. Una candidata al Congrés que, fa tres setmanes, declarava que la seva prioritat era ser presidenta de la Generalitat. Una política que, davant la greu situació en la que viu Catalunya, ja que segons ella se l’hi ha d’aplicar l’article 155 de manera total, se’n va a Madrid. Una líder d’un partit que va ser el més votat a les darreres eleccions al Parlament, però que no va gosar presentar-se a la investidura ni per presentar el seu programa de govern, si és que en té cap. Des que va guanyar les eleccions, la seva activitat política s’ha limitat a treure llaços grocs.

Què hi va fer aquesta senyora a Bèlgica? Una foto, unes paraules als mitjans de comunicació, deu minuts de show mediàtic. El que deia Cervantes:

Y luego, in continente,
caló el chapeo, requirió la espada,
miró al soslayo, fuese y no hubo nada.

La comèdia d’ahir de la senyora Arrimadas és un exemple clar de la insuportable levitat del ser. Si en Milan Kundera l’hagués conegut, probablement l’hauria fet protagonista de la seva novel·la.

diumenge, de febrer 17, 2019

Baixades d’impostos


Dèiem l’altre dia que el conseller d’hisenda de la Junta d’Andalusia, quan li van preguntar quins eren els seus plans per baixar els impostos, tal com el nou president Moreno Bonilla havia promès durant la campanya electoral, va confessar que no en tenia cap, ja que, referint-se a aquestes promeses, va afirmar: “això és un llenguatge, una forma d'expressar-se durant una campanya electoral”.

Doncs bé, ahir mateix, el president del PP, partit al que pertanyen tant el president com el conseller d’hisenda de la Junta andalusa, afirmava que el seu partit ja té un pla dissenyat per governar Espanya que, en matèria econòmica, buscarà afavorir la competitivitat de les empreses i impulsar una “revolució fiscal”, “baixant tots els impostos”. “Hi haurà una revolució fiscal a Espanya perquè on estan més bé els diners és a la butxaca dels contribuents”.

Va detallar aquesta “revolució fiscal”: limitar l’IRPF al 40% i l’impost de societats al 20%, i suprimir els impostos de successions, donacions, patrimoni i dels actes jurídics documentats. Tot un programa, del que no va xifrar els resultats, i que està dissenyat, no per afavorir la majoria dels contribuents, que ni paguen el 40% d’IRPF, ni tributen com a societats, i que no tenen un patrimoni tan important com per pagar impostos de successions, donacions o patrimoni, sinó per afavorir el 10% més ric de la població, que són els que, de manera més o menys legal, financen el seu partit.

No ens enganyem, això no és més que un llenguatge, una forma d'expressar-se durant una campanya electoral. O potser no, ja que es tracta de baixar impostos als que més tenen. I això sí que es troba, ara que està de moda l’expressió, a l’ADN del Partit Popular. En diuen neoliberalisme, i té com a resultat retallades a les prestacions de l’estat del benestar.

divendres, de febrer 15, 2019

Mentiders compulsius

El nou govern andalús és, diuen, un govern liberal, format pel PP i per Ciutadans. Va guanyar les eleccions al parlament andalús fa poques setmanes, duent dues promeses importants: baixar els impostos dels andalusos i creant 600.000 llocs de treball. La primera promesa és una qüestió eminentment liberal, almenys dels liberals que s’han quedat ancorats al passat: el seu “leit motiv” és que els diners estan millor en mans del ciutadà que en mans del govern. Això repeteixen, dia sí i dia també, els líders nacionals d’aquests dos partits, els senyors Casado i Rivera, que, en contra de totes les evudències, tenen una fe cega en les baixades d'impostos.


Doncs bé, al senyor Rogelio Velasco, flamant conselles d’Economia del govern andalús, li van preguntar com pensava a abordar el Govern andalús la promesa que va fer en campanya el president andalús, Juanma Moreno, de crear 600.000 llocs de treball i de portar a terme una baixada massiva d'impostos. La seva resposta va ser clara, referint-se a aquestes promeses: “Això és un llenguatge, una forma d'expressar-se durant una campanya electoral”.

El bon home va reconèixer que el seu cap va mentir durant la campanya electoral. Ja sabíem que durant una campanya electoral es diuen moltes mentides, però, quan després les promeses no es poden complir, dissimulen, diuen que no sabien que les finances públiques estaven tant malament, o coses per l’estil. Però aquesta és la primera vegada que sento que un polític reconeix que durant les campanyes electorals es diuen moltes coses per enganyar el votant, sabent que després, si es guanyen les eleccions, es farà exactament el contrari del que s’ha promès.

Això és un avís per a navegants per les properes eleccions, on tant el PP com Ciutadans, liberals, ens estan dient que baixaran els impostos. I això, en un país que té una pressió fiscal més baixa que la dels altres països del nostre entorn, només vol dir una cosa: faran exactament el contrari i, a més, molt probablement augmentaran les retallades.

2018, el quart any més càlid de la sèrie històrica

Les anàlisis de temperatura de la NASA incorporen mesures de temperatura de la superfície de 6.300 estacions meteorològiques, observacions de les temperatures de la superfície del mar basades en vaixells i boies i mesures de temperatura de les estacions d'investigació antàrtiques.

Aquestes mesures sense processar s'analitzen per diversos organismes, entre els quals figura Goddard Institute for Space Studies (GISS), que utilitza un algoritme que considera la diferent densitat d'estacions de mesura a les diverses parts del planeta i els efectes de les illes de calor urbà que podrien esbiaixar les conclusions. D'aquests càlculs es dedueixen les anomalies de temperatura mitjanes prenent com a referència de 1951 a de 1980.

A causa de que les ubicacions de les estacions meteorològiques i les pràctiques de mesurament canvien al llarg del temps, la interpretació de les diferències de temperatura mitjana globals específiques any a any té algunes incerteses. Tenint en compte això, la NASA estima que el canvi mitjà global de 2018 té una precisió de de 0,06 °C, amb un nivell de certesa del 95%.

Un altre organisme que analitza les dades sense processar de la NASA és la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA). Els científics de la NOAA utilitzen un període de referència diferent (base 1901 - 2000) i una interpolació diferent per les regions polars i altres regions del planeta pobres en dades.


Per a l'any 2018, l'estimació de GISS és d'una anomalia de +0,83 °C. Es tracta del quart any amb una major temperatura global des que es tenen mesures. L'hemisferi nord ha tingut una anomalia de +1,01 °C: es tracta també del quart any amb més temperatura. A l'hemisferi sud l'anomalia ha estat de +0,66 °C, igualment el quart any amb més temperatura des de 1880.


L'estimació de la NOAA per a l'any 2018 és d'una anomalia de +0,79 °C, el quart any amb major temperatura de la sèrie històrica. L'anomalia de l'hemisferi nord ha estat de +0,92 °C i la de l'hemisferi sud de +0,65 ° C; en tots dos hemisferis ha estat el quart any més càlid des del 1880.

En ambdues sèries de dades, la tendència des de 1980 fins 2018 és d'un augment de 0,17 °C per dècada.



Cada cop es confirma més que l’escalfament global és una realitat, no una teoria.

dimecres, de febrer 13, 2019

De banderes i de ciutadans

Diumenge passat hi va haver manifestacions a Terol i a Santiago en defensa d’una sanitat pública de qualitat. Aquestes manifestacions no van estar a la portada de cap diari important.

 Diumenge passat hi va haver una manifestació a Madrid per la unitat d’Espanya, que tots els diaris importants duien a la primera plana.

 Les dues manifestacions de Terol i de Santiago defensaven el benestar dels espanyols, la de Madrid defensava una idea d’Espanya.

 Al congrés dels diputats, el president del PP acusava al president de govern de traïdor a Espanya, mentre que el seu partit i el de Ciutadans boicotegen, a la mesa del mateix congrés, la discussió de la llei de l’eutanàsia, que podria evitar el sofriment de molts espanyols en fase terminal.

 Es discuteixen els pressupostos del govern central, més favorables als ciutadans de Catalunya que els dels darrers anys, i els partits dits independentistes probablement els tombaran perquè des de Madrid, el govern no s’avé a parlar de l’autodeterminació de Catalunya.

 Exemples de com molts polítics i no pocs periodistes pensen que la bandera (espanyola o catalana, tant s’hi val) és més important que el benestar del ciutadà.

 Des de la meva posició de vell jubilat, que era partidari de la independència de Catalunya des d’abans que molts dels polítics actuals tinguessin ús de raó o fins i tot haguessin nascut, penso que el benestar del ciutadà ha d’estar per sobre de les idees de Catalunya i d’Espanya que uns i altres puguin tenir. Lamentablement, aquí i allà, estem dirigits, política i mediàticament, per gent que pensa que la pàtria està per sobre dels ciutadans. En comptes d’avançar, estem reculant.

dilluns, de febrer 04, 2019

Turisme i misèria

La renda familiar disponible bruta per habitant (RFDB) per comarques de l’any 2015, segons publica l’Indescat, ens mostra algunes sorpreses, ja que entre les comarques amb menys RFDB, és a dir, amb més pobresa per habitant, hi trobem comarques que sempre hauríem considerat com més aviat riques, com poden ser l’Alt i el Baix Empordà, la Selva, la Cerdanya o la Vall d’Aran. El Maresme es troba entre el primer terç de les comarques més afavorides.


Però si analitzem el Maresme més a prop, veiem que els municipis de l’Alt Maresme tenen una RFDB molt més baixa que els del Baix Maresme. Malgrat, Calella, Tordera i Pineda són a la cua dels municipis del Maresme.


Finalment, si prenem els municipis del nostre entorn, des de Calella fins a Tossa, i comparem les seves RFDB amb els percentatges que els serveis representen per la seva economia, ens trobem que, d’una part, els dos municipis amb menys percentatge de serveis, perquè tenen més indústria (Malgrat i Palafolls) són els que tenen més RFDB, i, d’altra part, Lloret, amb un percentatge molt alt de serveis, és el municipi que té una RFDB més baixa, i amb diferència.


Què vol dir tot això? Senzillament, que els municipis on el pes del turisme és important són els que tenen, grosso modo, una renda familiar disponible més baixa. I és natural, ja que els llocs de treball generats pel turisme acostumen a tenir uns sous baixos (la majoria requereixen poca formació) i, sobre tot als llocs on el turisme és estacional, aquests llocs de treball no es necessiten durant tots els mesos de l’any.

És una llàstima que l’Indescat, quan desglossa l’economia de cada municipi, no separi el turisme del total de l’apartat serveis. Llavors podríem fer una estadística molt més acurada sobre la relació entre l’activitat turística i la renda familiar. Però amb les dades de que disposem és força evident que, almenys al nostre país, com més turisme, sobre tot si és un turisme de sol, platja i de "low cost", més misèria.