El canvi climàtic a Catalunya

Miràvem dades, fa uns dies, de l’evolució del clima a la península ibèrica, de la qual Catalunya forma part. Però a aquesta península, a més de nacionalitats i regions diverses, també hi ha zones meteorològiques diferents. De manera que tenim tot el dret de preguntar-nos si les temperatures i les precipitacions han variat de la mateixa manera a Catalunya que al conjunt de la península en qüestió.

Meteocat no dona els valors absoluts de precipitació i de temperatura, sinó les anomalies respecte del període 1981 a 2010.

Doncs bé, segons les dades de Meteocat, les temperatures han augmentat a Catalunya 0,33°C per dècada des de l’any 1961 fins ara. Un 50% més que al conjunt de la península ibèrica. És a dir, que la temperatura mitjana anual ha augmentat de 2°C des de l’any 1961 fins ara.

 Pel que fa a les precipitacions, la disminució a Catalunya és de 1,6 l/m² per dècada, el que vol dir que des de l’any 1961, hem perdut 10 l/m², una quantitat molt poc significativa degut a la gran variabilitat de les precipitacions d’un any a l’altre.

En resum, a Catalunya sembla que les temperatures pugen molt més que al conjunt de la península ibèrica, mentre que les precipitacions no semblen pas variar massa.

Les temperatures i les precipitacions a l’Espanya peninsular

Segons les dades més recents publicades per l’AEMET (Agència Espanyola de Meteorologia), la temperatura mitjana anual ha anat augmentant, aquests darrers 60 anys, a una cadència de + 0,21ºC per dècada. És a dir, en 60 anys ha augmentat de l’ordre de 1,2 ºC.

Pel que fa a les precipitacions, han anat disminuint a una cadència de 13 l/m² per dècada. Així doncs, els últims 60 anys les precipitacions han disminuït de l’ordre de 100 l/m². Tenint en compte que la precipitació mitjana d’aquests darrers 60 anys ha estat d’uns 650 l/m², podem dir que la caiguda ha sigut del 15 %.

La cosa s’està posant complicada.

Els llibres i la vida

 “Tot el que podem trobar a la vida està en els llibres”, deia molt convençut l’escriptor Mario Vargas Llosa fa uns dies en una entrevista que li van fer al programa Las tres puertas.

Un servidor, fa temps, també era d’aquesta opinió. Però ara penso que tenia raó en Josep Pla, quan deia “ Quines belles coses es troben en els llibres! La vida és això i allò i el de més enllà —diuen els llibres—, però després resulta que ningú no es dóna per entès, que ningú no fa cap esforç per fer quedar bé les afirmacions dels llibres. Hom descobreix que el que diuen els llibres serveix per dissimular, per camuflar —és una paraula de moda— la vida mediocre i acomodatícia. No hi ha res del que diuen els llibres. Entre els homes hi ha escasses diferències: una mica més d’higiene, d’educació, un matís d’hipocresia. Els llibres contenen el que contenen no pas per enganyar-nos; simplement perquè els seus autors es pensaven que mai no ens els prendríem seriosament. Les èpoques sempre han estat iguals i el que s’anomena les grans èpoques només ha existit en la imaginació dels que n’han escrit els llibres...”

Tota la vida sent un bon lector per arribar a aquesta trista conclusió. Pero del que no hi ha cap dubte és que, llegint, hem passat molt bones estones.