dijous, de novembre 24, 2016
L’atur dels joves
Quan mirem les estadístiques d’Eurostat sobre el
percentatge d’atur dels joves als diferents països de la Unió, veiem clarament
que tenim un problema, ja que Espanya té l’honor de tenir una quantitat de
joves que ni estudien ni treballen que és de les més importants d’Europa i,
clarament, la més important dels països que podem considerar, pel seu número d’habitants,
més rellevants.
Quedem a l’espera de que el govern i els partís de
l’oposició presentin alguna proposta per millorar aquestes xifres que podem considerar
indecents. Però com que es tracta d’un problema que no es pot solucionar ni
ràpida ni fàcilment, és molt possible que podem esperar asseguts, ja que els problemes a llarg termini no semblen pas interessar massa als que ens governen.
dimarts, de novembre 22, 2016
Malgrat 1966 – Eleccions municipals
La Vanguardia del dia 22 de novembre del 1966, avui fa cinquanta anys,
publicava els resultats de les “eleccions” municipals pel terç sindical . A
Malgrat van ser “elegits” en Jaume Serra Bota i en Ramon Catà Mateu.
Hi afegirem el que deia la Voz de Malgrat del mes de desembre del 1966
parlant d’aquestes “eleccions” municipals.
dijous, de novembre 17, 2016
La remodelació dels carrers Llibertat, Sant Elm i Carme
Un es pensava que, amb el canvi d’alcalde, la
pretesa remodelació dels carrers Llibertat, Sant Elm i un tros del carrer del
Carme estaria morta i enterrada. Però sembla que no, que el nou govern, un any
i mig després de començar el seu mandat, torna a posar el tema sobre la taula.
I ha reunit els veïns per explicar-los que, abans de l’any 2019 volen començar
l’execució d’aquest projecte.
diumenge, de novembre 13, 2016
Una predicció per a l'any 2100 si seguim augmentant l'emissió de gasos d'efecte hivernacle
L'augment de les concentracions atmosfèriques de CO2 causa un
desequilibri en el balanç de calor de la Terra: es reté més calor del que
s'expulsa, el que al seu torn genera un escalfament global de la superfície. La
sensibilitat climàtica és un terme utilitzat per descriure la quantitat
d'escalfament que s'espera que resulti després d'un augment en la concentració
de CO2. Aquest nombre es calcula tradicionalment utilitzant models
informàtics complexos del sistema climàtic, però malgrat dècades de treball, el
nombre segueix sent objecte d'incertesa.
Els valors estimats actualment de la sensibilitat climàtica a un augment
del 100% del CO2 atmosfèric varien entre 1 i 6 ᵒC. Si tenim en
compte que, al ritme actual, cap a l’any 2100 s’haurà passat d’una concentració
de CO2 de 400 parts per milió (ppm) a 900, comprendrem la importància d’un
estimació acurada de la sensibilitat climàtica: si és de 1 ºC, cap problema, si
és de 6 ºC, els nostres néts no podran viure.
Un nou estudi, "Non-linear climate sensitivity and its Implicationsfor future greenhouse warming", adopta un enfocament diferent en el càlcul
de la sensibilitat climàtica, utilitzant dades de la història de la Terra. Els
investigadors reconstrueixen les temperatures passades i nivells de CO2
per determinar com el sistema climàtic ha respost a canvis previs en el seu
balanç energètic.
El primer pas va ser reconstruir la història de les temperatures mitjanes
globals durant els últims 784.000 anys, que cobreixen els últims vuit cicles
glacials.
El segon pas va consistir en calcular el balanç energètic de la Terra per a
aquest període de temps, utilitzant estimacions de les concentracions de gasos
d'efecte hivernacle extretes de bombolles d'aire en nuclis de gel i incorporant
factors astronòmics coneguts com Cicles Milankovitch que afecten el balanç de
calor planetari.
Els resultats que han trobat impliquen que la sensibilitat de la Terra a
les variacions del CO2 atmosfèric augmenta a mesura que el clima
s'escalfa. Es a dir, que l’augment de CO2 té més influència sobre l’escalfament
global que la que té una disminució del CO2 sobre el refredament
global. Aquest resultat és sorprenent, però sembla que sigui el que passa
realment.
En l'actualitat, el nostre planeta està en una fase càlida, un període
interglacial, i cal tenir en compte aquesta creixent sensibilitat climàtica
associada per a establir projeccions futures d'escalfament induïdes per les
activitats humanes.
Utilitzant aquestes estimacions basades en la sensibilitat paleoclimàtica
de la Terra, els autors han calculat l'escalfament durant els propers 85 anys,
en un escenari d'emissió de gasos d'efecte hivernacle RCP8.5, representatiu
d'unes emissions creixents de gasos d'efecte hivernacle, amb una concentració
de CO2 a finals de segle de 900 ppm, i han trobat que, per a l'any
2100, les temperatures globals augmentaran 5.9 ºC per sobre dels valors
preindustrials. Aquesta magnitud de l'escalfament es troba en el rang superior
d'estimacions presentat pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
(IPCC).
Es tracta de la temperatura més alta assolida en el planeta en els últims
784.000 anys. I, com hem dit abans, una temperatura amb la que els nostres néts
ho tindran molt difícil. Amb les perspectives actuals serà difícil que es trobi
la manera de no arribar a que, a finals de segle, hi hagi menys de 900 ppm de
CO2 atmosfèric, per molt acord de París que hi hagi hagut.
I si l’elecció de Donald Trump no fos la catàstrofe que ens anuncien?
Quan llegim els diaris, quan escoltem els
comentaristes de la ràdio o de la tele, ens trobem davant l’opinió gairebé
unànime de que l’elecció del senyor Trump com a president les Estats Units d’Amèrica
és una catàstrofe. Però, és així, o els diaris i els comentaristes el que fan
és repetir el que els que manen els diuen que han de dir?
dimarts, de novembre 08, 2016
Malgrat 1916 - Dia de difunts
La Vanguardia del 8 de novembre del 1916, ara fa cent anys, comentava la
manera com s’havia celebrat a Malgrat la diada de difunts. També es queixava
que, des de feia dos dies, el poble estava a les fosques, per falta de
subministrament elèctric.
diumenge, de novembre 06, 2016
L’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre
Oficialment, les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer
trimestre han estat rebudes amb una certa eufòria: la tassa d’atur, calculada
com el percentatge d’aturats sobre la població activa, ha baixat fins el 18,9
%. Un any abans era del 21,2 %, i dos anys abans, al tercer trimestre del 2014,
va ser del 23,7 %.
De la mateixa manera, les persones ocupades han passat de 18,05 milions al tercer trimestre del 2015 a 18,53 milions al tercer trimestre del 2016, el que significa un augment anual de 479.000 persones ocupades (408.000 al sector serveis, 25.000 al sector de la construcció, 12.000 al sector industrial i 34.000 al sector agrícola). Comparat amb el segon trimestre del 2016, l’augment de les persones ocupades ha sigut de 226.000 persones (178.000 al sector serveis, 30.000 al sector de la construcció, 34.000 al sector industrial i una baixada de 16.000 al sector agrícola)
Les mesures preses pel govern comencen a donar els resultats esperats, ens
diuen.
Però l’EPA del tercer trimestre també ens dona resultats menys optimistes.
Un d’ells és que l’augment de persones ocupades es fa principalment amb
contractes temporals: globalment, els contractes temporals han augmentat en
246.000 el tercer trimestre, mentre que els contractes indefinits han disminuït
en 29.000.
Com hem dit, el sector serveis és on l’ocupació ha augmentat més al tercer
trimestre, 178.000 persones. Els contractes temporals han augmentat en 238.000,
mentre que els indefinits han disminuït en 50.000 i les persones no
assalariades del sector serveis han disminuït en 10.000.
És aquesta dependència absoluta del sector serveis, amb contractes mal
remunerats i de curta durada, com ho demostra que es perd ocupació indefinida i
s’augmenta la temporal, la que dona una tendència preocupant a les dades de la
darrera EPA.
Finalment, segueix disminuint la quantitat de persones actives. Des del
tercer trimestre del 2015 les persones actives han disminuït en 51.000, i des
del segon trimestre del 2016, la disminució ha sigut de 27.000. Aquesta
disminució és deguda, principalment, a la sortida de joves del país i a que
molts aturats de llarga durada que ja no busquen feina.
En definitiva, dels resultats de la darrera EPA podem deduir que el model
productiu espanyol, especialment en uns anys en què el sector turístic té uns
resultats excepcionals (principalment degut a factors geopolítics), ens està portant
cap a un país de cambrers.
No sé si l’eufòria del govern central davant els resultats de la darrera
EPA està justificada.
De la mateixa manera, les persones ocupades han passat de 18,05 milions al tercer trimestre del 2015 a 18,53 milions al tercer trimestre del 2016, el que significa un augment anual de 479.000 persones ocupades (408.000 al sector serveis, 25.000 al sector de la construcció, 12.000 al sector industrial i 34.000 al sector agrícola). Comparat amb el segon trimestre del 2016, l’augment de les persones ocupades ha sigut de 226.000 persones (178.000 al sector serveis, 30.000 al sector de la construcció, 34.000 al sector industrial i una baixada de 16.000 al sector agrícola)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)