Quan un escolta les perspectives que tenim, un cop s’hagi format govern a
Madrid, arriba a la conclusió que la democràcia, a Europa, ni existeix ni se l’espera.
Les perspectives són que hem de retallar encara més el magre estat del benestar
que gaudim (em pregunto perquè no està permès dir “disfrutem”) ara mateix.
dissabte, d’octubre 29, 2016
El dèficit democràtic europeu
dimarts, d’octubre 11, 2016
Les conseqüències de la reforma laboral
A Espanya, des de que va començar la crisi, s´ha perdut molts llocs de
treball. Aquesta tendència s’ha anat invertint des de finals de l’any 2012.
Segons el partit del govern, aquesta inflexió és deguda a la reforma laboral de
l’any 2012.
Mirem les xifres en detall:
·
Des del tercer trimestre de l’any 2008 fins el tercer
trimestre de l’any 2010, la desocupació va augmentar en 1.801.000 persones, la
majoria de les quals (1.122.300) eren de persones amb un contracte temporal.
·
Els dos anys següents, des del tercer trimestre del 2010
fins el tercer trimestre del 2012, la desocupació va continuar augmentant,
1.151.400 persones, de les que la majoria tenien un contracte fixe (637.300),
encara que també es continuava a destruir ocupació temporal (507.000)
·
Finalment, si agafem el període en el que la reforma
laboral era d’aplicació, des del tercer trimestre del 2012 fins el segon
trimestre de 2016, veiem que, en efecte, l’ocupació va augmentar en 633.200
persones. Un bon resultat. Però, ben mirat, veiem que per cada dues feines
creades amb contracte temporal només s’ha creat una feina amb contracte fixe.
En resum, la reforma laboral ha contribuït a crear ocupació, però una
ocupació temporal, precària.
Variació de la desocupació segons el
tipus de contracte.
Malgrat 1966 – Premi a una escola
La Vanguardia del diumenge 9 d’octubre del 1966 publicava que l’Agrupació
Escolar Mixta de Malgrat havia obtingut el premi Luís María Sobredo.
Ens podem preguntar què era aquest premi: va ser creat el mes de gener de l’any
1946 per premiar la lectura a les escoles. Però no qualsevol lectura. Vegem a
La Vanguardia del 16 de gener del 1946 la ressenya sobra la creació d’aquest
premi: “La formación del espíritu
nacional, fuerte , unido, es una misión educativa que realizándose en toda
ocasión propicia, lo hace con extraordinaria oportunidad y eficacia mediante
las lecturas escolares. El Frente de Juventudes continúa la obra por medio de
la Jefatura Central de Enseñanza de infundir a los niños el amor a España y el
anhelo de servir, crea el premio nacional anual “Luis
María Sobredo”, destinado a galardonar el libro de lectura para escuelas que
responda con mayor fidelidad a las directrices para la formación del espíritu
nacional dadas por el F de J y obtenga en los niños mejor comprensión de las ideas
fundamentales”.
dilluns, d’octubre 10, 2016
Del que no es parla
Estem immersos, des de fa deu mesos, en un debat sense fi sobre el govern,
el desgovern o la falta de govern a Espanya. Ja van dues eleccions, amb les
seves corresponents campanyes electorals i els seus debats més o menys
encotillats (no vagi a ser que algú tingui la gosadia de fer preguntes que
exigeixin respostes compromeses, com , per exemple, al debat d’ahir entre els candidats
a la presidència dels Estats Units), i encara no hem sentit parlar a cap
candidat dels temes crítics que, com a societat, tenim per davant. Aquests
temes són quatre: energia, educació, sanitat i envelliment.
Primer, el tema de l'energia. Cal reduir la dependència del petroli per
raons tant econòmiques com a mediambientals. Una nova pujada del preu del cru ens
deixarà exposats a una crisi econòmica molt pitjor que la que estem vivint. Cal
intentar reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle si volem mitigar els
efectes del canvi climàtic. I tot això en un context en el qual tenim una
energia elèctrica de les més cares d'Europa. Fins ara, totes les iniciatives
per millorar la situació energètica espanyola han estat un fracàs, en bona part
a causa dels interessos de les companyies energètiques, que tenen un poder
enorme. Algú ha sentit parlar del problema energètic als candidats?
Segon, el tema de l'educació, que ha de ser generalitzada, gratuïta i
adaptada a les noves realitats de la intel·ligència artificial. Est és un
dèficit crònic que tenim en aquest país, en el qual, probablement per raons de
fanatisme ideològic, mai hi ha hagut un acord entre els diferents partits
polítics, i on mai hi ha hagut un debat en profunditat sobre l'educació. Amb
les respostes que donem a l'educació i a l'energia ens juguem el nostre futur.
Tercer, la sanitat pública, la prevenció de malalties, l'organització
sanitària. Espanya té, en aquest aspecte, una situació envejable, però la
política, tant de l'últim govern socialista com el del govern popular, basada
en l'austeritat i les retallades, està posant el sistema sanitari espanyol
contra les cordes. Cap candidat ha presentat idees coherents per fer front a
aquesta deterioració, que pot tenir conseqüències desastroses.
Quart, la qüestió demogràfica. Ningú ha parlat del que pensa fer, si
governa, per gestionar l'envelliment de la població, de com incentivar la
natalitat, de com fer una política migratòria intel·ligent. És ben sabut que un
país envellit té poc dinamisme i no pot fer front als reptes de competitivitat
als quals estem i estarem confrontats. Un país envellit no pot generar els
recursos suficients per mantenir el seu nivell de vida.
Hi ha en aquest país algun polític que tingui consciència que aquests són
els problemes clau per al nostre avenir? Si n’hi ha, ho dissimulen molt bé. Cap
d'aquests temes forma part del debat polític. Cap dels líders que aspiren a governar-nos
sembla donar cap importància a aquestes qüestions. Prefereixen enredar-se en
les seves disputes, la major part de les quals són infantils, de pati de
col·legi. Amb aquests personatges no anirem gaire lluny.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)