Després del tornado catastròfic de Joplin, Missouri, s'ha tornat a dir que aquesta catàstrofe és deguda al canvi climàtic.
En les figures posem, d'una banda, les temperatures de març a agost als Estats Units (els 48 estats contigus), des de l'any 1950 al 2010, que han anat en augment.
D'altra banda, els tornados de força 3 a 5, en canvi, tenen una tendència descendent.
A la vista d'aquests gràfics, es fa difícil afirmar que l'augment de tornados forts als Estats Units té una relació amb l'augment de les temperatures.
Els tornados es classifiquen en sis tipus:
Per saber més dels tornados
dijous, de maig 26, 2011
diumenge, de maig 22, 2011
Resultats de les eleccions
A hores d’ara, amb el 100 % escrutat, els resultats de les eleccions a Malgrat, segons la web del ministeri, són:
Algú deia que no s’havia de parlar de pactes? D’aquí a pocs dies podrem veure qui, de veritat, pacta amb qui. Pot ser divertit.
Una manera de fer que la població faci seu un projecte
Llegeixo avui a La Vanguardia que el jutjat contenciós administratiu nº 1 de Lleida ha manat enderrocar 25 aerogeneradors de 80 metres d’alçada cada un, situats a la serralada del Tallat, entre Lleida i Tarragona, inaugurats pel conseller Baltasar al febrer del 2008. Aquests 25 aerogeneradors formen part d’una central eòlica de 60. Sembla que l’ajuntament de Vallbona, quan va donar la llicència, l’any 2006, no els havia previst al pla urbanístic general.
Ni entro ni surto sobre aquesta decisió del tribunal, que serà apel•lada tant per l’ajuntament de Vallbona com per la Generalitat, sinó que m’agradaria fer una reflexió sobre la manera de procedir si es vol que la població faci seu un projecte d’aquesta envergadura, que pot fer variar el paisatge o el medi ambient durant molts anys.
En primer lloc, un projecte necessita un “ambaixador” creïble per tirar-lo endavant. En segon lloc, cal involucrar a tots els que estan afectats per ella. En tercer lloc, cal donar a la gent una participació real en el projecte, de manera que puguin participar dels seus beneficis. En quart lloc, podria ser una bona idea per fer simulacions realistes modelitzades del projecte per a mostrar a la gent el que realment es trobaran, i fins i tot se’ls hauria de permetre fer canvis al projecte si no els agrada el que veuen.
Notem que es demana un “ambaixador” creïble, el que, de vegades, no és fàcil d’obtenir, sobretot quan la posició del que mana és molt tancada.
Això no s’aplica només a les instal•lacions energètiques. Per si algú no ha entès el sentit d’aquest escrit, també s’hauria d’aplicar al cobriment de rieres, a la remodelació de barris més o menys antics, etc. Demana el seu temps, però evita molts problemes posteriors.
Ni entro ni surto sobre aquesta decisió del tribunal, que serà apel•lada tant per l’ajuntament de Vallbona com per la Generalitat, sinó que m’agradaria fer una reflexió sobre la manera de procedir si es vol que la població faci seu un projecte d’aquesta envergadura, que pot fer variar el paisatge o el medi ambient durant molts anys.
En primer lloc, un projecte necessita un “ambaixador” creïble per tirar-lo endavant. En segon lloc, cal involucrar a tots els que estan afectats per ella. En tercer lloc, cal donar a la gent una participació real en el projecte, de manera que puguin participar dels seus beneficis. En quart lloc, podria ser una bona idea per fer simulacions realistes modelitzades del projecte per a mostrar a la gent el que realment es trobaran, i fins i tot se’ls hauria de permetre fer canvis al projecte si no els agrada el que veuen.
Notem que es demana un “ambaixador” creïble, el que, de vegades, no és fàcil d’obtenir, sobretot quan la posició del que mana és molt tancada.
Això no s’aplica només a les instal•lacions energètiques. Per si algú no ha entès el sentit d’aquest escrit, també s’hauria d’aplicar al cobriment de rieres, a la remodelació de barris més o menys antics, etc. Demana el seu temps, però evita molts problemes posteriors.
dijous, de maig 19, 2011
Malgrat 1911 – dues notícies del mes de maig
El dissabte 6 de maig de l’any 1911, La Vanguardia publicava que un veí de Malgrat havia esta denunciat per pasturatge abusiu a Tordera.
El divendres 12 de maig del mateix any, La Vanguardia informa a la secció de la Delegació d'Hisenda, que el senyor Timoteo R. Barreche ha sigut anomenat administrador a Malgrat.
Les eleccions de diumenge
A unes eleccions municipals d’un poble com Malgrat, a l’hora de votar es té més en compte el candidat que les sigles amb les que es presenta. Això no vol dir que les sigles siguin neutres, però tenen una importància relativa.
Hi ha molts tipus de candidat: els que es pensen que són els únics que poden fer una feina ben feta, els qui es pensen que són vitalicis, els que es presenten per poder menjar calent tres cops al dia, els que estan preparats, els que no ho estan, els que volen assegurar el seu futur o el d’algun membre de la seva família, els que tenen por de perdre el lloc que ocupen ja que no sabrien on guanyar-se la vida, etc., etc. En un poble de la dimensió de Malgrat no és gaire difícil que cadascú classifiqui els candidats segons el tipus al que correspon. Es d’esperar que votaran, almenys en part, en funció d’aquesta valoració.
També s’hauria de votar en funció del programa de cada candidat. Per això, els candidats haurien d’explicar al votant el que pensen fer, presentant una llista amb les seves propostes per cada un dels apartats de l’acció municipal. Per exemple, en qüestions d’urbanisme, de serveis socials, d’esports, de medi ambient, de joventut, de cultura, de creació de llocs de treball, de formació, de sanitat, d’impuls de la indústria, del comerç, de l’agricultura i del turisme, de circulació, de seguretat ciutadana, de la riera, etc. Es una feina pesada i difícil, però que s’ha de fer si es vol informar del que es pretén.
Cap candidat ha presentat una llista com aquesta, de manera que el votant s’haurà de refiar de les paraules que sent aquí i allà. Molts fan cada dia una nova proposta, que al que mira les coses de lluny li sembla improvisada. No es veu massa planificació en cap candidatura, encara que totes proposen ocupar-se de les persones.
Venen nous temps per la gestió municipal. Temps en que s’haurà de gestionar el poble amb molts menys recursos econòmics que fins ara. Gestionar un ajuntament mai és senzill, però sempre és més complicat si escassegen els recursos econòmics.
Personalment, crec que, de les candidatures que es presenten a les eleccions del proper diumenge, només n’hi ha dues que són prou sòlides per poder fer front al nou repte: una que té l’experiència de més de vint anys de gestió, i una altre que té també una certa experiència municipal, i que sembla preparada per dirigir convenientment l’ajuntament els propers quatre anys. De manera que, segons el meu criteri, entre el PSC i CiU s’hauria de jugar la partida per tenir una gestió correcta dels assumptes municipals de Malgrat. Més del mateix o renovació, cadascuna amb els seus avantatges i inconvenients. Les altres candidatures, amb perdó, em semblen més fluixes.
Hi ha molts tipus de candidat: els que es pensen que són els únics que poden fer una feina ben feta, els qui es pensen que són vitalicis, els que es presenten per poder menjar calent tres cops al dia, els que estan preparats, els que no ho estan, els que volen assegurar el seu futur o el d’algun membre de la seva família, els que tenen por de perdre el lloc que ocupen ja que no sabrien on guanyar-se la vida, etc., etc. En un poble de la dimensió de Malgrat no és gaire difícil que cadascú classifiqui els candidats segons el tipus al que correspon. Es d’esperar que votaran, almenys en part, en funció d’aquesta valoració.
També s’hauria de votar en funció del programa de cada candidat. Per això, els candidats haurien d’explicar al votant el que pensen fer, presentant una llista amb les seves propostes per cada un dels apartats de l’acció municipal. Per exemple, en qüestions d’urbanisme, de serveis socials, d’esports, de medi ambient, de joventut, de cultura, de creació de llocs de treball, de formació, de sanitat, d’impuls de la indústria, del comerç, de l’agricultura i del turisme, de circulació, de seguretat ciutadana, de la riera, etc. Es una feina pesada i difícil, però que s’ha de fer si es vol informar del que es pretén.
Cap candidat ha presentat una llista com aquesta, de manera que el votant s’haurà de refiar de les paraules que sent aquí i allà. Molts fan cada dia una nova proposta, que al que mira les coses de lluny li sembla improvisada. No es veu massa planificació en cap candidatura, encara que totes proposen ocupar-se de les persones.
Venen nous temps per la gestió municipal. Temps en que s’haurà de gestionar el poble amb molts menys recursos econòmics que fins ara. Gestionar un ajuntament mai és senzill, però sempre és més complicat si escassegen els recursos econòmics.
Personalment, crec que, de les candidatures que es presenten a les eleccions del proper diumenge, només n’hi ha dues que són prou sòlides per poder fer front al nou repte: una que té l’experiència de més de vint anys de gestió, i una altre que té també una certa experiència municipal, i que sembla preparada per dirigir convenientment l’ajuntament els propers quatre anys. De manera que, segons el meu criteri, entre el PSC i CiU s’hauria de jugar la partida per tenir una gestió correcta dels assumptes municipals de Malgrat. Més del mateix o renovació, cadascuna amb els seus avantatges i inconvenients. Les altres candidatures, amb perdó, em semblen més fluixes.
dimecres, de maig 11, 2011
Informe del IPCC sobre la producció d’energia
L’IPCC (Intergovernmental Panel for Climate Change) acaba de publicar fa un parell de dies el seu informe sobre les energies renovables i la mitigació del canvi climàtic.
En ressalto el gràfic següent:
En aquest gràfic es donen els percentatges de cada tipus d’energia sobre el total d’energia primària de l’any 2008. El carbó representa un 28,4 % del total, el petroli un 34,6, el gas un 22,1 i l’energia nuclear un 2,0 %. Les energies renovables representen el 12,9 %.
Només el 0,1 % del total prové de l'energia solar, i només el 0,2 % de l'energia eòlica. L’energia de la biomassa representa un 10,2 %. D’aquesta biomassa, l’energia de cremar fusta i fems, que és el que fan encara milions de persones, en representa més de la meitat (un 6,3 %) mentre que la biomassa “moderna” representa un 3,9 % del total.
La veritat, és que molt parlar d’energies renovables solars i eòliques, molt donar primes a la producció d’aquests tipus d’energia, però, a la vista dels resultats, que són molt magres, ens podem preguntar si les plaques solars i els molins de vent són res més que fum per distreure el personal (i un bon negoci per alguns).
Evidentment, la conclusió del IPCC no és pas exactament aquesta.
En ressalto el gràfic següent:
En aquest gràfic es donen els percentatges de cada tipus d’energia sobre el total d’energia primària de l’any 2008. El carbó representa un 28,4 % del total, el petroli un 34,6, el gas un 22,1 i l’energia nuclear un 2,0 %. Les energies renovables representen el 12,9 %.
Només el 0,1 % del total prové de l'energia solar, i només el 0,2 % de l'energia eòlica. L’energia de la biomassa representa un 10,2 %. D’aquesta biomassa, l’energia de cremar fusta i fems, que és el que fan encara milions de persones, en representa més de la meitat (un 6,3 %) mentre que la biomassa “moderna” representa un 3,9 % del total.
La veritat, és que molt parlar d’energies renovables solars i eòliques, molt donar primes a la producció d’aquests tipus d’energia, però, a la vista dels resultats, que són molt magres, ens podem preguntar si les plaques solars i els molins de vent són res més que fum per distreure el personal (i un bon negoci per alguns).
Evidentment, la conclusió del IPCC no és pas exactament aquesta.
La solució del PP per sortir de la crisi
Avui és un dia que hi ha moltes coses per comentar, com, per exemple, la votació del PSC al Congrés dels Diputats contra el pagament per part del govern central, aquest any, del fons de competitivitat al govern de la Generalitat. L’únic comentari que faré és que, si fos del PSC, em faria vergonya presentar-me en públic. I tot per no perjudicar les ambicions de la Chaconeta...
Però em sembla més important comentar el que vaig veure dilluns passat a la tertúlia del Gato al Agua, d’Intereconomia. Gairebé tot el que es diu en aquesta tertúlia és lamentable, i aquesta era la tònica quan estava parlant la presidenta del PP de Catalunya, la verborreica Alícia Sánchez-Camacho, explicant, per activa i per passiva, que el PP, ja que havia aconseguit disminuir l’atur del 23 al 11 % quan va governar, era la única formació política que ens podria treure de la crisi. Com un lloro, repetia el llibret oficial dels populars.
Al seu costat, l’advocat Javier Nart movia el cap, en senyal de desacord. La Alícia se’n va adonar, i va seguir martellejant els seus arguments, encara amb més força, afirmant que, quan governava el PP, es varen crear 5 milions de llocs de treball.
No sempre estic d’acord amb el que diu el senyor Nart, però sempre trobo interessant escoltar-lo, ja que és un excel·lent polemista. Com sempre que parla, va ser contundent, i va contestar a la presidenta del PP de Catalunya el que tots sabem: que els 5 milions de llocs de treball que es varen crear quan governava el PP eren 5 milions de llocs de treball molt fràgils, poc durables, ja que es varen crear degut a la bombolla de la construcció. En resum, 5 milions de llocs de treball que s’han perdut ràpidament quan la bombolla creada pel PP (i mantinguda pel PSOE a partir de març del 2004) va explotar.
La senyora Alícia prou que seguia amb el seu argument de que tota la culpa del que passa la té en Zapatero, i que el seu partit no té res a veure amb el problema econòmic actual i, a més, té la solució a la crisi. La veritat, repetia el senyor Nart, és que tant uns (el PP) com els altres (el PSOE) són responsables de la bombolla de la construcció i de les seves conseqüències (l’atur actual), però això no és, ni de lluny, el més important. El més important és que el principal partit de l’oposició, que molt probablement governarà el país d’aquí a un any, no té cap solució pel gravíssim problema econòmic que patim. Per molt que ens diguin que sí. I que aquesta és la raó per la que encara esperem la primera proposta concreta de la seva part.
Si agafem al peu de la lletra el que diuen, voldrien fer-nos entrar en una altra bombolla. Però les circumstàncies no són les mateixes, ja que el crèdit barat fa temps que s’ha acabat. De manera que, com diu el poeta: ni contigo ni sin tí tienen mis penas remedio.
Però em sembla més important comentar el que vaig veure dilluns passat a la tertúlia del Gato al Agua, d’Intereconomia. Gairebé tot el que es diu en aquesta tertúlia és lamentable, i aquesta era la tònica quan estava parlant la presidenta del PP de Catalunya, la verborreica Alícia Sánchez-Camacho, explicant, per activa i per passiva, que el PP, ja que havia aconseguit disminuir l’atur del 23 al 11 % quan va governar, era la única formació política que ens podria treure de la crisi. Com un lloro, repetia el llibret oficial dels populars.
Al seu costat, l’advocat Javier Nart movia el cap, en senyal de desacord. La Alícia se’n va adonar, i va seguir martellejant els seus arguments, encara amb més força, afirmant que, quan governava el PP, es varen crear 5 milions de llocs de treball.
No sempre estic d’acord amb el que diu el senyor Nart, però sempre trobo interessant escoltar-lo, ja que és un excel·lent polemista. Com sempre que parla, va ser contundent, i va contestar a la presidenta del PP de Catalunya el que tots sabem: que els 5 milions de llocs de treball que es varen crear quan governava el PP eren 5 milions de llocs de treball molt fràgils, poc durables, ja que es varen crear degut a la bombolla de la construcció. En resum, 5 milions de llocs de treball que s’han perdut ràpidament quan la bombolla creada pel PP (i mantinguda pel PSOE a partir de març del 2004) va explotar.
La senyora Alícia prou que seguia amb el seu argument de que tota la culpa del que passa la té en Zapatero, i que el seu partit no té res a veure amb el problema econòmic actual i, a més, té la solució a la crisi. La veritat, repetia el senyor Nart, és que tant uns (el PP) com els altres (el PSOE) són responsables de la bombolla de la construcció i de les seves conseqüències (l’atur actual), però això no és, ni de lluny, el més important. El més important és que el principal partit de l’oposició, que molt probablement governarà el país d’aquí a un any, no té cap solució pel gravíssim problema econòmic que patim. Per molt que ens diguin que sí. I que aquesta és la raó per la que encara esperem la primera proposta concreta de la seva part.
Si agafem al peu de la lletra el que diuen, voldrien fer-nos entrar en una altra bombolla. Però les circumstàncies no són les mateixes, ja que el crèdit barat fa temps que s’ha acabat. De manera que, com diu el poeta: ni contigo ni sin tí tienen mis penas remedio.
dilluns, de maig 09, 2011
El marge financer del nou ajuntament
Sigui qui sigui el que guanyi les eleccions del proper 22, es trobarà amb un marge financer escanyat. En efecte, l’ajuntament ha augmentat notablement el seu endeutament a llarg termini els darrers dos anys. Ela préstecs pendents a finals de l’any passat eren de 16,49 milions d’euros.
Dins d’aquest augment del deute, hem de tenir en compte que hi ha 411.708 euros que l’ajuntament ha de tornar a l’Estat un cop feta la liquidació definitiva de la Participació dels Tributs de l’Estat de l’any 2008. Esperem que la liquidació definitiva dels anys 2009 i 2010 no ens donin sorpreses encara més desagradables.
Els préstecs de l’any 2010 són els següents:
Les amortitzacions de l’any 2010 han estat de 900.781 euros, el que explica que l’augment de l’endeutament hagi sigut de 4,06 milions.
Tenint en compte que els ingressos corrents de l’ajuntament de l’any 2010 han sigut de 18,39 milions d’euros, el ratio entre l’endeutament a llarg termini i els ingressos corrents era, a finals d’any, de 16,49/18,39 = 90 %, superior al 75 % màxim que fixa la llei per poder tornar a endeutar-se, el que vol dir que el recurs al deute no serà possible durant uns quants anys.
L’ajuntament disposava, en els seus comptes bancaris, de 9,72 milions d’euros al 31 de desembre de 2010, a comparar amb els 8,63 milions d’una any abans. És a dir, que, dels gairebé 4 milions d’augment del deute, 3 ja s’han gastat en inversions. El coixí que queda permetrà d’anar cobrint els dèficits que segurament s’aniran creant els anys vinents, ja que els ingressos de l’ajuntament seguiran caient si la crisi, com sembla probable, dura encara uns quants anys.
Els pressupostos de l’any 2011 preveuen uns ingressos corrents de només 17,04 milions (1,35 milions menys que el real del 2010) i unes despeses de 17,25 milions, que inclouen només unes inversions de 733.000 euros. Molt probablement, pels propers exercicis això seguirà igual o serà encara pitjor, ja que no serà gens senzill mantenir les despeses al nivell de 2011, al anar augmentant considerablement les anualitats per tornar els préstecs.
Això de fer inversions importants, basades en l’endeutament, els dos anys abans de les eleccions té molts inconvenients, com el de deixar molt reduida la possibilitat d’anar millorant el poble més endavant. Té també alguns avantatges, com el de atraure el vot d'alguns electors poc informats. De manera que, si algun candidat promet l’oro i el moro, probablement estigui jugant amb la credulitat dels votants o no s’hagi mirat bé els comptes que, si guanyés, hauria de gestionar. I si algú basa la seva propaganda electoral en les millores fetes aquests darrers temps, hem de saber que serà impossible continuar per aquest camí durant els propers anys.
dissabte, de maig 07, 2011
Aliances postelectorals
Ara que ha començat la campanya, ens llegirem els programes electorals, per intentar d’esbrinar quins podran ser els pactes postelectorals, que és probable que n’hi hagi, ja que serà complicat que alguna llista tingui majoria absoluta. Ara per ara, ens acontentarem fent algunes consideracions sobre el pacte actual i un futur pacte que alguns pressenten.
Deia la Vanguardia fa un parell de dies que el tripartit “ressuscita” cara a les properes eleccions municipals, ja que han vist dinar junts a un restaurant de Barcelona als tres caps del PSC, d’ERC i de Iniciativa.
Pacte PSC - ERC? Fa uns dies, el Punt, per boca (millor dit, per ploma) de la seva corresponsal, Teresa Márquez, afirmava que, a Malgrat, “ERC canvia de candidata després de vuit anys i obre la porta, encara que només sigui una mica, a una millor entesa amb un PSC fins ara poc predisposat a pactar amb forces d'esquerres”. Fa unes setmanes s’han vist moviments des de l’Ajuntament cap al començament del carrer del Mar, que algú ha interpretat com un primer pas per un pacte.
I el pacte actual PSC – PP? Si es reconduís, és de suposar que la persona de confiança de la regidoria d’inserció laboral, de la que el ple del 5 de juny del 2008 va aprovar-ne la contractació com a personal eventual, seguiria al seu lloc, ja que, segons va dir l’alcaldessa en aquest ple, aquesta contractació es va “plantejar en el moment del pacte”, “atès que la regidora del PP volia tirar endavant alguns projectes”. La retribució de l’any 2010 d’aquesta persona de confiança va ser de 20.204,68 euros, segons es pot veure als comptes de l’ajuntament de l’any passat, xifra a la que se l’hi ha de sumar el cost de la seguretat social per valorar el cost d’aquest pacte per les arques de l’ajuntament. Si el pacte no es reconduís, és de suposar que aquesta persona no seguiria a la plantilla de l’ajuntament, amb l'estalvi conseqüent.
Deia la Vanguardia fa un parell de dies que el tripartit “ressuscita” cara a les properes eleccions municipals, ja que han vist dinar junts a un restaurant de Barcelona als tres caps del PSC, d’ERC i de Iniciativa.
Pacte PSC - ERC? Fa uns dies, el Punt, per boca (millor dit, per ploma) de la seva corresponsal, Teresa Márquez, afirmava que, a Malgrat, “ERC canvia de candidata després de vuit anys i obre la porta, encara que només sigui una mica, a una millor entesa amb un PSC fins ara poc predisposat a pactar amb forces d'esquerres”. Fa unes setmanes s’han vist moviments des de l’Ajuntament cap al començament del carrer del Mar, que algú ha interpretat com un primer pas per un pacte.
I el pacte actual PSC – PP? Si es reconduís, és de suposar que la persona de confiança de la regidoria d’inserció laboral, de la que el ple del 5 de juny del 2008 va aprovar-ne la contractació com a personal eventual, seguiria al seu lloc, ja que, segons va dir l’alcaldessa en aquest ple, aquesta contractació es va “plantejar en el moment del pacte”, “atès que la regidora del PP volia tirar endavant alguns projectes”. La retribució de l’any 2010 d’aquesta persona de confiança va ser de 20.204,68 euros, segons es pot veure als comptes de l’ajuntament de l’any passat, xifra a la que se l’hi ha de sumar el cost de la seguretat social per valorar el cost d’aquest pacte per les arques de l’ajuntament. Si el pacte no es reconduís, és de suposar que aquesta persona no seguiria a la plantilla de l’ajuntament, amb l'estalvi conseqüent.
dilluns, de maig 02, 2011
La plantilla de l’Ajuntament i els sous dels polítics
En el gràfic podem trobar l’evolució del personal de l’Ajuntament, que va augmentant any rere any, malgrat la crisi. A notar que, al gràfic, no hem tret les 4 persones de Turisme que, provisionalment, han passat a l’empresa Malgrat Turisme, S.L. La plantilla s’ha dividit en categories professionals: A1, A2, C1, C2 i E.
Les variacions respecte de l’any anterior són:
Categoria A1: + 1, tècnic superior jurídic administratiu
Categoria A2: + 3, 1 tècnic de gestió tributària, 1 director de Ràdio Malgrat, 1 arquitecte tècnic
Categoria C2: -1, oficial d’enllumenat
A notar que, entre 2007 i 2008, la meitat dels C2 van ser promocionats a C1.
Les variacions respecte de l’any anterior són:
Categoria A1: + 1, tècnic superior jurídic administratiu
Categoria A2: + 3, 1 tècnic de gestió tributària, 1 director de Ràdio Malgrat, 1 arquitecte tècnic
Categoria C2: -1, oficial d’enllumenat
A notar que, entre 2007 i 2008, la meitat dels C2 van ser promocionats a C1.
Al compte general de l’any 2010 es publiquen els sous dels polítics de l’any passat. Com que no són cap secret, els reproduïm aquí. Això permetrà de jutjar si, com diu algú, són insuficients, tenint en compte la responsabilitat i la càrrega de treball que comporta el càrrec.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)