La
Vanguardia del divendres 22 de juliol del 1966, ara fa cinquanta anys,
publicava un escrit del corresponsal del diari a Malgrat, en Francesc Mateu
Vergés, sobre els problemes causats per una disposició de Tràfic a la indústria
turística del Maresme, en la que es desviava el trànsit per l’interior, a l’alçada
d´Hostalric i Maçanet.
dijous, de juliol 21, 2016
El tsunami silenciós
Des del descobriment
de la penicil·lina l’any 1928, els antibiòtics han salvat milions de vides a
tot el món, i l'esperança de vida ha augmentat considerablement. Però les coses
estan canviant. Els bacteris s'han defensat, i avui ens trobem davant d’una
tendència alarmant. El nombre de bacteris resistents a múltiples fàrmacs ha
crescut de forma espectacular en les últimes dècades, amb el resultat de milers
de morts a causa de infeccions que no poden curar-se. Què ha passat? L'ús
massiu d'antibiòtics ha estimulat els bacteris per desenvolupar mecanismes de
resistència per tal de sobreviure. Durant molts anys, no en sabíem prou per
prendre aquesta amenaça mundial seriosament. I malgrat que la consciència del
problema i la participació de la gent s'han incrementat, el mal ja està fet.
Els
antibiòtics es prescriuen sovint innecessàriament per a infeccions que poden
desaparèixer sense tractament. En molts països, els antibiòtics es venen sense
una recepta del metge. Alhora, en molts països de baixos ingressos, la manca
d'accés als antibiòtics realment causa més morts que la resistència.
Els bacteris
resistents a múltiples fàrmacs s'estenen dins dels hospitals, el que té com a
conseqüència un mal control de les infeccions i un augment de les denominades
malalties nosocomials, que són les que s’agafen als hospitals.
Els
bacteris no coneixen fronteres, i degut als nombrosos viatges de la gent i al
comerç internacionals, els bacteris resistents es propaguen d'un continent a un
altre.
La
desagradable veritat és que des de l’any 1987 no s’ha descobert cap nova classe
d'antibiòtics. I estem a punt d'entrar en una nova era, en la que molts
antibiòtics utilitzats correntment han perdut els seus efectes. La medicina
moderna es basa en la disponibilitat d'antibiòtics eficaços. Sense ells, seria
massa arriscat per a realitzar trasplantaments d'òrgans, quimioteràpia contra
el càncer, o fins i tot operacions quirúrgiques corrents, com ara les pròtesis
de maluc. La cura dels nadons prematurs també posa un risc important d'infeccions
intractables. Estem davant d’un tsunami silenciós de malalties infeccioses que
no tenen tractament.
La
resistència dels bacteris als antibiòtics és molt costosa, tant per a
l'individu com per a la societat. En 2050, el nombre de morts a causa de la
resistència als antibiòtics podria arribar als 10 milions de persones per any, superant
el nombre de persones que moren de càncer cada any a l'actualitat.
La resistència
als antibiòtics s'ha de considerar tant perillosa i mortal com el terrorisme i
l'escalfament global. Probablement anem cap a una era post-antibiòtic. No podem
fer res per invertir aquesta tendència alarmant, però en podem reduir la
velocitat. I tots necessitem canviar el nostre comportament per conservar el
màxim de temps l'avantatge actual en la lluita contra els bacteris resistents
als antibiòtics.
dimecres, de juliol 06, 2016
Malgrat 1916 – Notícies diverses
La Vanguardia del diumenge 2 de juliol del 1916, ara fa cent anys,
publicava diverses notícies de Malgrat.
·
La senyora Antònia de Cuní va obtenir el títol de
comadrona.
·
Es va celebrar el dia de la bona prensa.
·
El gremi de pescadors va celebrar la diada de Sant Pere.
Per cert, fa cent anys a Malgrat hi havia un port, segons diu la ressenya.
·
El regiment del sergent d’infanteria Josep Esquena i
Forroll va ser traslladat a Torrelavega i Sant Sebastià.
Pels que no tinguin clar que a Malgrat hi va haver un "port", aquí una foto
on es pot veure una mena d'espigó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)