dimecres, d’abril 30, 2014

L’Enquesta de Població Activa del primer trimestre

Les dades de l'EPA del primer trimestre indiquen que en nombre de persones en edat legal de treballar (de més de 16 anys) ha disminuït en 17.000 en el trimestre, passant de 6,093 milions a 6,076. Durant els últims 12 mesos la disminució ha estat de 66.000 persones, ja que la dada del primer trimestre de l'any 2013 va ser de 6,142 milions.


 La població ocupada al primer trimestre ha estat de 2,961 milions, 38.000 menys que el trimestre anterior, en què va ser de 2,999 milions, i 28.000 més que en el primer trimestre del 2013 , en què va ser de 2,933 milions .


La població aturada al primer trimestre ha estat de 840.200, 700 més que el trimestre anterior , en què va ser de 839.500, i 108.800 menys que en el primer trimestre del 2013, en què va ser de 949.000 (el valor més elevat de la sèrie històrica).

Durant els darrers 12 mesos, doncs, a Catalunya s’ha creat ocupació (al revés que al conjunt d’Espanya, on s’ha perdut ocupació), malgrat la disminució de la població en edat de treballar.


Si mirem els percentatges , veiem que el nivell d'activitat, que s'obté comparant la població activa efectiva (ocupats + aturats) amb la població activa potencial o població en edat de treballar i que ens ofereix informació sobre el percentatge d'individus que estant en edat legal de treballar, volen fer-ho, o bé busquen feina de forma activa, és del 48,7 %, reculant respecte del trimestre anterior, però ben superior a la d’un any abans, en que va ser del 47,8 %, la xifra més baixa de la sèrie històrica. Al conjunt d’Espanya, el nivell d’ocupació és del 44,0 %, gairebé cinc punts menys que a Catalunya.


 El nivell d'atur, que ens permet calcular la proporció d'individus que formant part de la població activa no han trobat un lloc de treball resulta ser del 22,1 % el primer trimestre del 2014, augmentant respecte del trimestre anterior (21,9 %), però un 3,3 % per sota del màxim de la sèrie històrica, que va ser la del primer trimestre del 2013 amb un 24,4 %.

En resum, Catalunya es troba en un punt una mica menys precari que el conjunt d’Espanya, i sembla que, contràriament a la resta de l’estat,  comença a sortir del forat, però la situació és molt dolenta. Sortir-ne del tot serà llarg i difícil, tant si ho fem acompanyats com si ho volem fer sols.

dilluns, d’abril 28, 2014

Amb una “vena” als ulls


He llegit amb atenció tant la carta que la senyora Joana Ortega ha dirigit als ajuntaments demanant la seva col·laboració amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals en l’organització de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, com la resposta de la senyora Conxita Campoy, alcaldessa de Malgrat, publicades ambdues al blog de les Joventuts Socialistes.

No entraré en el fons de la carta de l’alcaldessa, que no fa més que reiterar la seva ja coneguda posició sobre el tema, arrodonint-la amb una sèrie de queixes que indueixen a la llàgrima fàcil. M’interessa més la seva salut, ja que veu el perill d’actuar amb una “vena” als ulls. Potser seria hora de demanar hora a un oculista, ja que tenir una “vena” als ulls no deu pas ser gaire bo.

Es clar que potser em preocupa massa la salut de l’alcaldessa, ja que és possible que es referís al perill d’actuar amb una “bena” als ulls. Si fos així, demanaria a la senyora Campoy que, abans d’enviar una carta oficial de l’ajuntament de Malgrat, demani que algun funcionari li revisi el seu contingut per corregir les faltes d’ortografia. Enviar cartes oficials amb incorreccions ortogràfiques diu molt poc del nivell d’un poble.

Bena - Tira de teixit d'amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre.
Vena - Qualsevol vas sanguini.





diumenge, d’abril 27, 2014

Europa, una democràcia cadàver


El filòleg clàssic i assagista italià Luciano Canfora

En una entrevista al diari El Pais, el filòleg clásic i assagista italià Luciano Canfora  lamenta el fracàs d'Europa enfront del poder econòmic mundial.

Estem assistint a un canvi importantíssim. La bastida és la mateixa i segueix dempeus —el Parlament, les eleccions...— i aparentment es continua discutint sobre les lleis electorals, les coalicions… Però la realitat és que s'ha desenvolupat i consolidat un fortíssim poder supranacional, no electiu, de caràcter tecnocràtic i financer que té en els organismes europeus els instruments per governar tota la comunitat, donant a un país més important que els altres, Alemanya, el paper de dictar les regles. Es podria dir, per tant, que la democràcia ha mort, que solament en queda el cadàver que camina —es fan eleccions, lleis…—, perquè qui decideix realment ho fa sense comptar amb un parlament.

Qui pren les decisions és una oligarquia fundada sobre els interessos de grans grups financers, que són el veritable poder. Comparada amb ells, la família Agnelli, per posar un exemple, és una família de captaires, no pobres, però expliquen poc i gens. Els grans grups financers que tenen un poder mundial i il·limitat poden decidir la destinació de tots. El Parlament Europeu que triarem al maig és un seminari universitari, no té cap poder real, solament el de crear una classe de paràsits molt bé pagats, preciosíssims per al sistema, perquè serveixen per fer veure que existeix un parlament i que Europa no és completament antidemocràtica. Per això els paguen tant. Perquè un compra una persona si li dóna 10.000 euros al mes.

Així i tot, el proper 25 de maig anirem a votar. Sense cap il·lusió, però hi anirem.





dimecres, d’abril 23, 2014

Si l'Artic es fon...

Simulación de cómo el cambio climático y la destrucción del Ártico podría afectar a BenidormSimulación de cómo el cambio climático y la destrucción del Ártico podría afectar a Benidorm. GREENPEACE

Si voleu agafar por, llegiu el darrer informe de Greenpeace sobre els efectes del canvi climàtic i de la fusió de l'Artic en particular cap a finals de segle a aquest país. No sé si Greenpeace encerta o no, però si per casualitat ho encertés, el problema seria important.


diumenge, d’abril 20, 2014

Malgrat 1914 – Mor un capellà

El diumenge 19 d’abril de l’any 1914, La Vanguardia publicava la notícia de la mort del capellà Jaume Garriga i Català.


dimarts, d’abril 15, 2014

El clima europeu sota un escalfament global de 2º C

Es considera que un escalfament global de 2º C respecte a l'època preindustrial com un llindar que la societat s'ha d'esforçar a no sobrepassar per tal de limitar els efectes perillosos del canvi climàtic antropogènic.

Un nou estudi recentment publicat, The European Climate under a 2º C global warming, mostra que, fins i tot sense sobrepassar aquest llindar, poden esperar canvis substancials i robustes a tot Europa. La major part d'Europa s'escalfarà més que la mitjana mundial, amb increments més de 2,5 º C al nord d'Europa a l'hivern i al Centre - Sud d'Europa a l'estiu. Es poden esperar també augments similars per a les temperatures extremes .

Els patrons de precipitació amb 2º C d'escalfament global mostren que es va a conservar un clima humit al nord i sec al sud, amb un augment de les precipitacions d'hivern al nord i una disminució en el sud.

A la península ibèrica , les previsions són d'un augment de 1,5 a 2º C al hivern i de 2,5 a 3º C en algunes regions del sud-oest a l'estiu. Les pluges romanen relativament constants al hivern, però a l'estiu disminueixen bastant al nord-oest.

A Catalunya les temperatures augmentaran entre 1,5 i 2º C al hivern i de 2 a 2,5 a l’estiu. Les precipitacions no semblen variar massa.


 Els canvis estacionals mitjans de temperatura (panells de l'esquerra) i precipitació (panells de la dreta) entre el període 1971-2000 i quan s'arribi a un escalfament global de 2º C. Els panells superiors mostren canvis al hivern i els panells inferiors mostren els canvis a l'estiu.

dilluns, d’abril 14, 2014

Malgrat 1914 - Notícies

El dimarts 7 d’abril de 1914 La Vanguardia publicava una nota sobre Malgrat, on s’assenyalaven les millores fetes al cementiri, l’aprovat del Dr. Esquena a unes oposicions, una conferència feta al Casino sobre Lo ben parlar i el septenari dels Dolors fet a la parròquia.


dijous, d’abril 10, 2014

Atur registrat a Malgrat



Fus horari


Ja sabem que el meridià de Greenwich passa per Castelló i que, per tant, la península ibèrica es troba situada al mateix fus horari de el Regne Unit. Però des de que el Caudillo va fer avançar una hora els rellotges espanyols per adaptar-los als de l’Alemanya nazi, donada la gran admiració que sentia pel Führer, d’això ja fa 72 anys, resulta que tenim un horari desfasat.

Aquesta foto ens ho mostra d’una manera molt gràfica. Mentre a la península i al Regne Unit encara és ben de dia, els alemanys tenen les llums enceses.

Potser seria hora de tornar a un horari més d’acord amb el sol, de manera que dinéssim a la una, sopéssim a les vuit i ens en anéssim a dormir a les onze. Dormiríem una hora més i aniríem més descansats. La salut i l’economia ho agrairien.

El conflicte català i la teoria dels jocs


El senyor Reinhard Selten té una edat venerable, 83 anys, i és premi Nobel d'economia. Li van donar el premi per la seva contribució a la teoria dels jocs, que ha esdevingut tot un clàssic de l'economia i que, avui dia, n'és una branca més. No es tracta tant de jocs sinó d'estratègies a les relacions econòmiques o a les relacions entre negociadors. Va començar estudiant el pòquer i els escacs, on es fan servir estratègies basades en el que farà la part contrària.

No és la primera vegada que aquest venerable senyor fa al·lusió al conflicte entre Catalunya i Espanya, i ho va tornar a fer fa uns dies a la Contra de la Vanguardia. El que va dir és molt raonable, però probablement no serà entès ni pels unionistes ni pels sobiranistes. Va dir, senzillament, que s'havia de negociar. Però que s'havia de negociar sobre elements racionalitzables (i, per tant, quantificables), i no sobre sentiments.

Té raó el senyor Selten. De la part catalana encara no he vist una llista de reivindicacions racionals, clarament especificada, on es detalli això que, genèricament, s'adjectiva com que Espanya ens roba, no ens respecta, no vol admetre la nostra diferència, ens vol castellanitzar, i que no són més que emocions. Probablement no es vol oficialitzar aquesta llista ja que, pel sol fet de publicar-la, moltes pretensions independendistes, basades només en emocions, es veurien defraudades. I això a alguns no els hi convé.

De tota manera, si aquest conflicte té solució, s'haurà de negociar. I, per negociar, val més tenir les idees clares i explicar-les bé. Negociar ens pot portar a una solució que sigui bona per les dues parts. No negociar donarà lloc a moltes dificultats pels ciutadans, tant espanyols com catalans. Però negociar sobre coses racionalitzables i, per tant, quantificables, no sobre emocions. Un president de govern no pot dir que estima a Catalunya, ja que cau en el ridícul més espantós i demostra que no té cap interès per trobar una solució. Si tingués el més mínim interès per buscar una sortida al problema faria referència a fets concrets, com el de l'ensenyament en català, problema important dins d'aquest conflicte.

El problema és que, per negociar d'aquesta manera fan falta polítics que siguin estadistes i que entenguin que tots han de cedir. Ara mateix, de polítics d'aquesta mida no en veig ni d'una banda ni de l'altre. Això pot acabar malament.

dimecres, d’abril 02, 2014

El vaixell de formigó

Ve avui al suplement de la Vanguardia una foto de la construcció del vaixell de formigó armat que es va construir a  Malgrat l’any 1917. La he trobat impressionant.


Al llibre "Malgrat, crònica d'un segle", es pot veure el vaixell un cop acabat.