dimarts, d’octubre 29, 2013

L’economia de Catalunya i la de Madrid

Si comparem les dades de la última Enquesta de Població Activa (EPA) de Catalunya i de la Comunitat de Madrid podrem veure que la població activa de Catalunya ha augmentat una mica el darrer trimestre, passant de 3.660.400 a 3.680.200 persones (+19.800 persones), mentre que els aturats han disminuït, passant de 873.000 a 841.000 persones (-32.500). Lògicament, la quantitat de persones ocupades ha augmentat, i ha passat de 2.787.500 a 2.839.700 (+52.200 persones). A Madrid, en canvi, la població activa ha disminuït de 32.900 persones, l’atur ha augmentat en 11.000 persones i la quantitat de persones ocupades ha disminuït en 43.800 persones.



Aquestes diferències es podrien explicar pensat que la temporada turística ha sigut bona a Catalunya i dolenta a Madrid, però la cosa ve de més lluny, ja que a Catalunya, des de fa un any, la població activa ha disminuït de 44.700 persones, al nombre d’aturats s’ha mantingut pràcticament constant (+100 persones), i el nombre de persones ocupades ha disminuït de 44.800. A Madrid, les mateixes xifres donen una població activa que ha disminuït de 124.800 persones, un atur que ha augmentat de 25.400 persones i una ocupació que ha disminuït de 150.200 persones.

Aquestes xifres ens diuen que l’economia real s’ha comportat millor a Catalunya que a Madrid durant els darrers 12 mesos. I això que Madrid està governat, des de temps immemorial, pels “bons” gestors del PP, primer per la senyora Aguirre, i ara pel senyor González, que no paren de explicar-nos les meravelles de l’economia madrilenya, afirmant que Catalunya ha deixat de ser la locomotora econòmica d’Espanya, sent reemplaçada per Madrid.

Una de les explicacions d’aquest comportament millor de l’economia catalana és que, a Madrid, el 9 % dels ocupats ho són del sector industrial, mentre que a Catalunya els ocupats del sector industrial són el 18 % del total. Pel contrari, a Madrid, el 85 % dels ocupats ho són al sector serveis, mentre que a Catalunya aquest percentatge és del 74 %. A Madrid, l’any 2012, el sector industrial representava un 9,7 % sobre el PIB total, mentre que a Catalunya era del 19,3 %, xifres perfectament coherents amb les de les persones ocupades a aquest sector.

Però el sector industrial català ha anat minvant, el que no és una bona notícia: representava el 22,1 % del PIB l’any 2003, i ha baixat al 19,3 % l’any 2012.

diumenge, d’octubre 27, 2013

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit que l’aplicació retroactiva de l’anomenada doctrina Parot (que dedueix les remissions de pena del total de la condemna i no del màxim que es pot estar a la presó) és il·legal. Per tant, molts empresonats, entre ells terroristes, violadors, etc., sortiran aviat de la presó.


Els diaris de la caverna titllen la sentència d’afront a les víctimes i d’injustícia. La senyora Aguirre, presidenta del PP de Madrid, ha qualificat aquesta sentència d’infame. El senyor Rajoy Brey, president del govern, ha dit que aquesta sentència era injusta i equivocada. Ara mateix hi ha una manifestació a Madrid, amb el lema “Justícia per a un final amb vencedors i vençuts”, que el PP recolza, però el senyor Rajoy Brey afirma que no és una manifestació contra la sentència del TEDH.

És realment impressionant la capacitat que tenen alguns polítics per fer una cosa i afirmar exactament la contrària. El senyor Rajoy Brey que, com a bon gallec, no se sap mai si puja o si baixa, n’és un especialista consumat.

Escoltant els uns i els altres, analitzant les declaracions, no ja de polítics, sinó de jutges, sobre aquesta sentència, he arribat a la conclusió que és una sentència ajustada a dret, encara que no m’agradi. És ajustada al dret que hi havia abans de l’any 1995, època en que aquests criminals varen ser jutjats. Si a algú s’ha de culpar d’aquesta sentència no és als jutges del TEDH, sinó als polítics que no van canviar la legalitat espanyola des de la mort del dictador fins l’any 1995.

El que sorprèn, si això ens pot sorprendre a aquestes altures, és que aquests que insulten el TEDH perquè ha pronunciat una sentència que no els agrada són els mateixos acusen de deslleials els que s’atreveixen a expressar la seva disconformitat amb algunes sentències de Tribunal Constitucional. 

divendres, d’octubre 25, 2013

El pont del carrer de Passada

El dia 6 de desembre de l’any 1914 s’inaugurava el pont sobre la riera del carrer de Passada, que suposava la culminació del camí veïnal a Blanes.

Dimarts passat, uns operaris de l’empresa encarregada del cobriment de la riera van foradar part del pont del carrer Passada. En concret es va portar a terme l'enderroc d'una part de les baranes del pont del carrer de Passada (2 metres en un costat i 1,20 a l'altre) amb l'objectiu de facilitar el pas en tot el tram de la riera. Un cop fet els dos forats es va descobrir que les baranes del pont estan fetes de formigó, quan pensaven que estaven fetes de pedra. Al estar fetes de formigó, es pot suposar que les baranes són elements estructurals del pont i que, al trencar-les, el pont es podria enfonsar. En resum, un nyap que podia ser perillós. De fet, s’ha tancat el pont a la circulació i el pont es refarà, de manera provisional, amb formigó tal i com estava, i s'estudiarà la càrrega que pot suportar per garantir la seva seguretat.

L’Ajuntament es defensa dient que no disposa de cap document històric en relació a la construcció d'aquest pont. El problema és que, quan no es disposa dels pertinents càlculs per poder determinar com està calculada l’estructura d’una obra (sigui un pont, un edifici, etc.), abans de iniciar una reforma, s’ha d’encarregar a un expert que examini l’obra i que en determini els elements estructurals. És a dir, que refaci els càlculs de resistència de l’estructura. Per això s’han d’examinar els materials de què està feta l’obra, refer-ne els plànols, etc. I fer-ho costa temps i diners. És més senzill tirar endavant, tancar els ulls, estrènyer el cul i encomanar-se a algun sant particularment miraculós.

Això és el que sembla que s’ha fet. I ha sortit malament. Em pregunto, si les baranes són elements estructurals, tornar a omplir de formigó els forats que s’hi han fet garantirà que les baranes tindran la mateixa resistència que abans? El nou formigó “agafarà” suficientment amb l’antic?

I també em pregunto, qui ha sigut el responsable del nyap? Algú dimitirà? Ja sé que aquestes dues darreres preguntes son ingènues, donat el país on ens ha tocat viure.


dijous, d’octubre 24, 2013

La fi de la crisi a Espanya?

Sembla que l'economia espanyola ha deixat de caure, ja que el Banc d’Espanya ha anunciat un creixement del 0,1 % pel tercer trimestre de l’any, el primer creixement des del primer trimestre del 2011. Però la gran pregunta és si l'economia espanyola quedarà estancada (més o menys estancada) o tornarà a créixer. Per dir-ho en termes més tecnocràtics, si el PIB (Producte Interior Brut) dibuixarà una L o una V. Això no ho sap ningú, però podem intentar analitzar les raons per ser optimista (que el PIB dibuixi una V, és a dir, que després de tocar fons, millori) o per ser pessimista (que el PIB dibuixi una L, és a dir, que l'economia, després de tocar fons, segueixi en el fons, sense millorar).

Raons per a l'optimisme

1 - Hi ha una demanda interna pendent, ja que durant anys les empreses no han renovat els seus mitjans de producció ni els particulars han renovat els seus electrodomèstics, vehicles, etc .

2 - Sembla que Europa posarà ordre al sector bancari, el que pot influir en que hi hagi crèdit disponible per a les empreses.

3 - El sector exportador espanyol ha crescut en els últims mesos, el que ha fet que la balança de pagaments hagi estat positiva per primera vegada en molts anys.

Raons per al pessimisme

1 - Per ara no hi ha crèdit: si Europa, com tantes vegades, s'estanca en discussions, podria ser que seguís sense haver-ne. I sense crèdit no hi ha creixement .

2 - La morositat segueix creixent, el que posa en dubte la solvència d'alguna entitat bancària de les que en aquest moment semblen sanejades.

3 - Les retallades disminueixen l'activitat econòmica i, per altra banda, no impedeixen que el deute públic segueixi augmentant.

4 - Si els Estats Units redueixen la seva política d'injectar diners a l'economia, els interessos de tot el món augmentaran, i serà cada vegada més complicat, tant per l'Estat com per a les empreses, entitats financeres i llars, pagar els interessos i anar tornant el que deuen.

5 - Sembla que els països en vies de desenvolupament estan creixent menys del previst. Si això es confirma, el comportament de les exportacions espanyoles es ressentirà. D'altra banda, la formació dels espanyols és molt deficient, pel que difícilment Espanya podrà exportar productes amb molt valor afegit.

Conclusió

Poc a poc, és probable que els ciutadans de a peu començaran a notar que les coses milloren una mica, que les petites empreses veuran augments en les vendes, que els autònoms rebran més encàrrecs, que alguns treballadors en atur rebran ofertes d'ocupació. I a mesura que es materialitzi la demanda interna pendent, és probable que hi hagi més compres, més activitat i més ciutadans que notin la millora.

Però no oblidem que aquesta millora pot ser un fenomen passatger. Una calma abans de la segona part de la tempesta. El 2010 també semblava que la cosa tornava a la normalitat, tal com es veu al gràfic, i la recaiguda de 2011 va ser pitjor que la primera crisi del 2008. L'economia espanyola és molt fràgil i qualsevol contratemps (hem comentat cinc possibles contratemps que poden afectar l'economia espanyola, però en podríem trobar uns quants més) pot ocasionar una nova recaiguda.

De manera que l'únic que podem afirmar és que l’economia espanyola, de moment, ha deixat d'anar cap enrere. Tots el altres pronòstics són pures especulacions.


dissabte, d’octubre 19, 2013

La morositat segueix augmentant

Al mes d'agost el total de crèdits concedits per les entitats financeres va seguir disminuint, arribant als 1.490,3 milers de milions d'euros, quan un any abans era de 1.698,8, el que significa una baixada del 12,3%.

La morositat continua augmentant, sent a l'agost de 180,7 milers de milions d'euros, un 12,1% del total dels crèdits, quan l'agost de 2012 va ser de 178,8 milers de milions, un 10,5% del total . Aquest percentatge del 12,1% és el màxim de la sèrie històrica, tot i que en valor absolut el màxim es va assolir el novembre de 2012, amb un total de crèdits dubtosos de 191,6 milers de milions. Aquesta quantitat va baixar el mes de desembre del 2012 a 167,5 milers de milions (24.100 milions menys) a causa del traspàs de crèdits dubtosos al SAREB (banc dolent).

A Espanya estarà entrant diners a cabassos, com acaba d'afirmar el president del Banc de Santander, però la taxa de morositat arriba a valors molt perillosos, malgrat la creació del “banc dolent”. Aquests diners que diuen que entren a cabassos, per ara no han arribat als que estan endeutats.



dijous, d’octubre 17, 2013

L'economia malgratenca

L'Institut Català d'Estadística acaba de publicar el PIB (Producte Interior Brut) dels municipis catalans de l'any 2010. Arriba una mica massa tard per poder-lo utilitzar per fer polítiques conduents a millorar la situació econòmica, però ens permet de veure el que ha passat, el que s’ha fet bé i el que s’ha fet malament.

El PIB per habitant de Malgrat va ser de 19.300 euros, mentre que el de 2009 era de 19.400 i el de 2008, de 20.800. El percentatge de l'agricultura va ser el 1,7 %, el de la indústria, del 12,1 %, el de la construcció del 16,0 %, i el dels serveis, del 70,2 %.

Per elles mateixes, aquestes xifres no diuen pas gran cosa. Comparem-les amb les del Maresme, el PIB per habitant del 2010 va ser de 19.300 €, dels que el 2,0 % corresponia a l'agricultura, el 14,7 % a la indústria, el 13,3 % a la construcció i el 69,9 % als serveis. L'any 2008, el PIB per habitant del Maresme era de 20.800 €.

Pel conjunt de Catalunya tenim un PIB de 27.700 € per habitant l'any 2010 i 29.200 € l'any 2008. El percentatge de l'agricultura va ser el 1,0 %, el de la indústria, del 19,9 %, el de la construcció del 10,2 %, i el dels serveis, del 68,8 %.

Veiem, doncs, que a Malgrat, el PIB per habitant és molt més baix que el del conjunt de Catalunya, i que la indústria representa a Malgrat un 12,1 %, mentre que al conjunt de Catalunya representa un 19,9 %, el que vol dir que a Malgrat no s’han fet esforços suficients per mantenir una indústria que, tot compte fet, dóna més que el turisme, que és estacional i que requereix ocupacions de poc nivell i que, per tant, representa menys ingressos.

Com a prova, tenim la taula següent, on veiem que Malgrat, a l’any 2001, tenia un PIB per habitant gairebé igual a la mitjana de Catalunya, amb un percentatge d’indústria del 33,5 %. L’any 2010, en canvi, amb un percentatge d’indústria tres vegades inferior, Malgrat ha passat a tenir un PIB per habitant només del 70 % de la mitjana de Catalunya. S’ha creat un organisme municipal pel turisme, quan, ja fa anys, se n'hauria d’haver creat un per la indústria. Un error estratègic que ha costat molt car al poble.




dilluns, d’octubre 14, 2013

La demografia de Malgrat


Des del primer cens que es va realitzar a Espanya, l’any 1857, en el que Malgrat tenia 3.287 habitants, fins el darrer padró de l’any 2012, segons el qual Malgrat té 18.504 habitants, moltes coses han canviat.

La figura ena mostra l’evolució de la població de Malgrat des del primer cens de 1857 fins ara. Els grans augments de població es situen a la dècada dels 1970 i a la dels 2000. Ara, sembla que la població s'estanca.


dissabte, d’octubre 12, 2013

La "majoria" silenciosa


Fa un mes, entre 400.000 i un milió i mig de persones es manifestaven a favor del dret del poble català a decidir el seu futur. El PP, Ciutadans, UPyD i altres van replicar dient que, si Catalunya té 7,3 milions d'habitants, entre 5,8 i 6,9 milions no s'havien manifestat, i que, en conseqüència, hi havia entre 5,8 i 6,9 milions de catalans que no estaven a favor del dret a decidir. Aquesta gent, segons la seva argumentació, eren la "majoria" silenciosa.

Avui, 12 d'octubre, festa del Pilar i festa nacional espanyola, aquests mateixos partits han convocat una manifestació defensant que Catalunya ha de seguir unida a Espanya. Segons les primeres dades, hi han assistit entre 30.000 i 160.000 persones. Seguint el mateix raonament, podríem afirmar que hi ha una "majoria" silenciosa, que són els 7,2 milions que no s'han manifestat, que no estan a favor que Catalunya segueixi unida a Espanya.

Com que això és absurd, arribem a la conclusió que això de la "majoria" silenciosa, que consisteix a dir que els que no es manifesten estan contra el lema d'una manifestació, és una solemne ximpleria. Tothom ho sabia, però el PP, Ciutadans i UPyD ens volien convèncer del contrari. O es pensen que som tontos, o bé els tontos són ells.

La realitat és que la manifestació del 11 de setembre va ser 10 vegades més important que la del 12 d'octubre. I això és, mentre no es consulti el poble, la única cosa que compta.

dijous, d’octubre 10, 2013

L'atur a Malgrat



I diuen que ja comencem a sortir de la crisi!

Malgrat 1913 – Accident laboral a les mines de ferro

El diumenge 21 de setembre de l’any 1913, La Vanguardia publicava que l’endemà hi hauria un “antejuicio” (que devia ser el que ara s’anomena reunió de conciliació) per un accident de treball a les mines de ferro de Malgrat.


dimarts, d’octubre 08, 2013

La desigualtat social a Espanya


Una de les maneres de definir la desigualtat dels ingressos de les persones d’un país és la de comparar els ingressos del 20 % de la població que guanya més amb els ingressos del 20 % de la població que guanya menys.

A Espanya, des de l’any 2001 fins al 2008, el 20 % de la població que guanyava més guanyava de 5,1 a 5,5 vegades més que el 20 % de la població que guanyava menys. Amb la crisi, els més rics guanyen encara més que els més pobres, ja que la proporció ha passat a ser de 6,8/6,9. Això està relacionat, és clar, amb l’augment de l’atur, però també amb les rebaixes dels sous que només s’han rebaixat als que guanyaven menys. El que ens demostra que les polítiques, tant de socialistes com de populars, han carregat el cost de la crisi sobre els que guanyen menys. I, segons els pressupostos de l’any 2014, les retallades dels ingressos dels que guanyen menys seguiran.


Si ens comparem amb Europa, podem veure que a l’any 2011 (el darrer que s’ha publicat l’estadística) Espanya és el país de la Unió Europea amb més desigualtat social, molt pel damunt de Portugal i de Grècia.


Com pot ser que la gent estigui com paralitzada, passiva, davant el que està passant a aquest país? Hi ha una explicació, que no sé si és correcta: les revolucions comencen quan les perspectives milloren, després d’un període de pobresa. És possible que aquesta sigui l’explicació de la passivitat del poble espanyol davant la seva ruïna.



dilluns, d’octubre 07, 2013

El pla del PP català


La señora Alícia Sánchez Camacho ha anat a Madrid, a la seu del Partit Popular, a presentar el seu pla per resoldre el problema de la secessió de Catalunya. El seu pla és oferir un finançament millor a la Generalitat. El PP no l'ha acceptat, com era previsible.

La tàctica del PP és senzilla: per guanyar les properes eleccions la millor manera és mostrar-se ferm amb Catalunya. Això és el que dona vots a Espanya, ja que els vots que obtindrà a Catalunya són més aviat pocs.

Una vegada més, el PP pensa més en els seus interessos que en procurar trobar una sortida al problema, sabedor de que la més mínima concessió a Catalunya els representaria una pèrdua de vots. Volen una rendició sense condicions.

Aquest és el panorama, més aviat desolador, però molt lògic tenint en compte la classe de polítics que ens ha tocat sofrir.

Davant d'aquesta negativa a discutir el seu pla, la única sortida digna que té la senyora Alícia és la de dimitir de la presidència del PP català.