dijous, d’agost 25, 2011

Malgrat 1911 – Regates per la Festa Major


Ara fa cent anys, durant la Festa Major es va celebrar una regata de “caros”, segons diu La Vanguardia del divendres 18 d’agost del 1.911. Va guanyar el caro patronejat per En Cinto Turró. Sembla exagerat que fessin el recorregut de 4.000 metres en només sis minuts, tal com diu la ressenya...

El “caro”, segons el diccionari, és una embarcació menor de pesca, amb el buc en forma de U i amb escues, sense pal, coberta ni corredor, propulsada a rem i sense buguera ni embornals. Té quatre bancs per als remers i la roda, que sobresurt força per la proa, acabada amb un cap de mort. L'eslora sol ésser compresa entre els sis i els vuit metres.


dissabte, d’agost 20, 2011

El Pla d’Acció d’Estalvi Energètic 2011-2020

Dèiem l’altre dia que la dependència espanyola del petroli, que ara mateix es troba en el 48 %, haurà de baixar de manera notable si volem tenir una mínima possibilitat de recuperació de l’economia, el que és el mateix que dir de disminuir l’atur.

Doncs bé, el Ministeri d’Indústria acaba de publicar a principis d’agost un document que no ha tingut la difusió que es mereix, el Pla d’Acció d’Estalvi i Eficiència Energètica 2011-2010, que preveu anar disminuint la dependència espanyola del petroli, que passaria del 48 % l’any 2008 al 27 % l’any 2020, segons es pot veure a la figura.


Però el valor econòmic de l'energia d’un país també té altres paràmetres importants. Un d’ells és la intensitat energètica primària, és a dir, la quantitat d’energia que fa falta per cada milió d’euros del PIB. En aquest aspecte, Espanya és un país amb molt poca eficiència energètica, ja que és de 170 tep per milió d’euros del PIB (base 2000), mentre que la mitjana de la UE 15 era de 158 l’any 2007 i anava disminuint.


Un altre aspecte de la qualitat econòmica de l’energia d’un país és la seva dependència de l’exterior, que a Espanya és del 74 %, per una mitjana de la UE 27 del 53 %. Aquestes xifres estan molt lligades al consum de petroli, de manera que hi trobem, entre els països més dependents, els cinc PIIGS, més Bèlgica.


Afegirem que el consum d’energia primària a Espanya es distribueix de la manera següent (dades de l’any 2010), el que ens pot donar pistes d'on s'ha d'estalviar energia:

Transport = 39,2 %
Indústria = 30,2 %
Residencial = 17,0 %
Serveis = 9,9 %
Agricultura = 3,7 %

Si al pla d’acció del que estem parlant arriba a bon port, no hi ha cap dubte que l’any 2020 serem una nació més fiable pels que ens deixen els quartos (és a dir, pels mercats) que el que som avui dia, ja que, havent disminuït les nostres flaqueses energètiques, tindrem més possibilitats de poder-nos desenvolupar i, per tant, de tornar els nostres deutes.

Un altre dia parlarem de les principals accions que proposa aquest Pla d’Acció, i discutirem si són, o no, creïbles.

Nota - Tep = tona equivalent de petroli, unitat d’energia que equival a 11.630 kWh.

diumenge, d’agost 14, 2011

Els comptes municipals del primer semestre

Els ingressos municipals del primer semestre de l’any eren de 14,6 milions d’euros (expressats en drets reconeguts nets) i de 6,0 milions de recaptació líquida, per un pressupost de 17,5 milions.


Pel que fa a les despeses, les obligacions reconegudes al 30 de juny, eren de 10,0 milions d’euros, per un pressupost de 17,2 milions. D’aquestes despeses, la compra de bens corrents i serveis només era de 2,8 milions, per 6,9 milions pressupostats, és a dir, un 41 %, entre altres perquè les obligacions reconegudes de la recollida de residus urbans només eren de 0,65 milions, per un pressupost de 1,8.

En canvi, les obligacions reconegudes de les inversions reals eren, a finals de juny, de 2,7 milions, quan el pressupost per 2011 era de 733.000 euros. Què ha passat? Doncs que el pressupost s’ha actualitzat, i ha passat dels citats 733.000 euros a la xifra colossal pels temps que corren de 12,6 milions. La llista de les inversions pressupostades i actualitzades és la següent:


Podem veure que la riera, les millores urbanes i el barri del Castell han vist les seves partides multiplicades, i que s’hi ha afegit un reguitzell de noves actuacions que no es varen preveure quan es varen fer els pressupostos de l’any 2011.


Sense entrar a fons en si aquestes noves inversions són viables financerament (que sembla clar que no ho són, tenint en compte l’estat financer de l’ajuntament a finals d’any), penso que, si quan jo treballava hagués presentat un pressupost d’inversions per 0,7 milions, i poc temps després l’hagués multiplicat per 17, m’haurien senyalat ràpidament la porta de sortida de l’empresa, ja que una previsió pressupostària tan mal feta només vol dir que els responsables no tenen la més mínima idea del que duen entre les mans. I, quan es tracta dels diners dels altres, es pot considerar com un abús de confiança. Es clar que podran dir que moltes de les partides del nou pressupost no es faran aquest any, com pot ser el cas de l’equipament sociocultural, per exemple. Però llavors, perquè les posen? Misteris de la burocràcia municipal. I després demanen més quartos, quan es mostren incapaços de fer unes previsions mínimament encertades sobre un tema tan senzill de preveure com són les noves inversions.

dijous, d’agost 11, 2011

Malgrat 1961 – Programa de la Festa Major i inauguració del Pavelló

El programa de la Festa Major de fa cinquanta anys va ser el següent:


Els balls es varen celebrar al Pavelló, llavors nou de trinca (es va inaugurar el 12 d’agost del 1961), del que l’amic Farré en va fer un dibuix, que es va publicar a la Voz de Malgrat.

La Pubilla va ser la Marta Maynou.


dimarts, d’agost 09, 2011

El consum de petroli i el cost del deute

Primer va ser Grècia, després Irlanda i, finalment, Portugal. Em refereixo, evidentment, a l’ordre dels països europeus que han hagut de ser rescatats. El cost del deute d’aquests països segueix el mateix ordre: primer, Grècia, després Irlanda i, finalment, Portugal. Dues altres nacions europees tenen un cost del deute molt alt, Espanya i Itàlia. L’explicació que ens donen és molt senzilla: aquests països no inspiren confiança.

Si mirem la dependència del petroli dels països de la Unió Europea, veurem que a Grècia un 58 % de l’energia consumida ve del petroli, a Irlanda, un 55 %, a Portugal, també un 55 %, a Espanya, un 48 % i a Itàlia, un 46 %. La mitjana de la dependència del petroli dels països de la Unió Europea és d’un 37 % (article del professor Marzo a El País).

L’ordre de dependència del petroli i del cost del deute coincideix. Casualitat?

Si els països no inspiren confiança és perquè estan molt endeutats. Però un deute, convenientment arreglat (interessos no massa alts, terminis suficientment llargs) es pot arribar a pagar, sempre que l’economia real del país funcioni mitjanament bé. Però quan es depèn massa del petroli, i el petroli s’ha d’importar, genera uns dèficits comercials que, si el petroli continua a uns preus elevats, és difícil, sinó impossible, de poder pagar.

Com a remei a la crisi del cost del deute se’ns proposa reduir els sous i les pensions, retallar les despeses públiques, flexibilitzar les condicions de treball. Tot això és necessari, però no és suficient. Mentre no baixem la nostra dependència del petroli, no ens en podrem sortir. Però cap partit polític considera que aquesta acció sigui també prioritària. De manera que la dependència del petroli a Espanya va baixant, però massa lentament perquè tingui un efecte suficientment ràpid sobre la confiança que el país genera.