La temperatura del mar

Darrerament trobem moltes notícies sobre l’augment de la temperatura de la superfície del mar. En regla general, es considera la zona marina que va del paral·lel 60°N al paral·lel 60°S, per eliminar la influència dels oceans polars. Si donem un cop d’ull a les gràfiques, veiem clarament una tendència a l’augment de temperatura de la superfície marina, i sembla que aquest augment ha anat sent més important aquests darrers anys. Aquesta temperatura es mesura, des de l’any 1979, per satèl·lits.

 

A la dècada 1979-1989 la temperatura mitjana va ser de 20,13°C

A la dècada 1990-1999, va ser de 20,21°C, un augment gens significatiu.

A la dècada 2000-2009, aquesta temperatura mitjana va ser de 20,34°C, sempre en augment, però un augment limitat.

A la dècada 2010-2019, hi trobem una temperatura mitjana de 20,48°C. La cosa comença a accelerar-se.

Del 2020 al 2023, aquesta temperatura mitjana va ser de 20,62°C, amb un any 2023 que destaca, sent, per ara, l’any en que aquesta temperatura va ser més elevada, amb diferència. També va ser l’any més calorós des de que es tenen registres.

L’any 2024 ha començat fort. No sabem com continuarà, però és inquietant.

 

I a qui pot importar aquest augment de la temperatura de la superfície del mar? Doncs bé, a la fauna i a la flora marines, al plàncton, als peixos, al marisc, a les balenes, i a nosaltres.

La fauna i la flora marines són molt bones per adaptar-se als canvis climàtics, i així ho demostra la història de l’evolució, però no a un canvi que es realitzi a la velocitat de l’actual. Resultat, una disminució de la quantitat de peix i, com a conseqüència, de l’activitat pesquera.

A més, un oceà més calent afavoreix les condicions per la formació d’huracans. Ja estem veient com cada vegada hi ha més huracans que surten de la tradicional zona del Carib per anar-se acostant cap a Europa i, algunes vegades, també el Mediterrani, als que ja s’ha posat un nom, "medicà". Abans no n’hi havia, ara ja comencen a treure el cap, i si el mar continua escalfant-se, probablement aniran a més.

En resum, aquest escalfament dels oceans no és una bona notícia.

Un món sense combustibles fòssils

Està d’actualitat parlar de deixar d’utilitzar els combustibles fòssils per prevenir el canvi climàtic. Els líders polítics replantegen el problema dient que cal disminuir voluntàriament els combustibles fòssils per prevenir el canvi climàtic per evitar que el món arribi a una situació dramàtica. Però encara que no parléssim del canvi climàtic provocat per la combustió d’aquests combustibles, tindrem el mateix resultat es produeix si ens quedem sense combustibles fòssils,  perquè no els podrem extreure. De manera, que quedar-se en un futur relativament pròxim sense carbó, petroli i gas és una certitud. En canvi, pràcticament ningú explica fins a quin punt el sistema actual depèn dels combustibles fòssils.

L'economia depèn extraordinàriament dels combustibles fòssils. Si no hi ha prou combustibles fòssils per seguir el ritme actual, és més que probable que hi haurà baralles pel que quedi disponible. Alguns països obtindran molt més de la seva quota justa, mentre que la resta de la població mundial es quedarà amb molt pocs combustibles fòssils o amb res del tot.

El problema al que s'enfronta el món avui no és nou, sinó que és el mateix al que les economies  s'han enfrontat, una vegada i una altra, en el passat: la població s'ha fet massa gran pels recursos de l'economia, amb el resultat que les economies s’han esfondrat. I l’economia d’avui dia inclou els combustibles fòssils com una part molt important dels recursos necessaris per funcionar.

Sigui com sigui, el món ha de reduir el seu ús de combustibles fòssils perquè, en última instància, les lleis de la física determinen els preus de venda dels combustibles fòssils. Primer s’han anat extraient els combustibles fòssils de baix cost, i ara, quan aquests comencen a acabar-se, s’han de començar a explotar els que costen més d’extreure i que, per tant, són més cars. El problema és que els preus de venda dels combustibles fòssils no poden augmentar arbitràriament. Els preus han de complir els dos requisits següents:

·        Han de ser prou alts perquè els productors obtinguin beneficis, amb fons sobrants per a la reinversió i per als impostos adequats per als seus governs.

·        Han de ser prou baixos perquè els consumidors es puguin permetre comprar aliments i altres béns de consum produïts amb aquests combustibles fòssils.

Si suposem que tots els combustibles fòssils que semblen estar sota terra es poden extreure realment, el canvi climàtic degut a la seva combustió serà un problema. Però és difícil creure que realment es puguin extreure, donat el problema de l'accessibilitat. Els polítics faran el necessari per mantenir els preus assequibles als consumidors per aconseguir que els votants els votin, però res més.

Els investigadors han estat treballant i treballen per trobar alternatives, però fins ara, el seu èxit ha estat més aviat pobre. Tota suposada solució requereix un ús important de combustibles fòssils. Per tant, hem de pensar què podria passar si ens veiem obligats a viure sense combustibles fòssils i sense un substitut adequat.

 Les següents són algunes idees sobre coses que segurament canviaran, sobretot per a pitjor, en una economia sense combustibles fòssils.

 

1. Els bancs, tal com els coneixem, probablement faran fallida

Abans que els bancs facin fallida en les zones que es quedin pràcticament sense combustibles fòssils, hi haurà probablement un període d’hiperinflació. Els governs augmentaran molt l'oferta monetària en un intent de fer creure a la gent que s'estan produint més béns i serveis. Aquest enfocament s'utilitzarà perquè la gent equipara tenir més diners amb la capacitat de comprar més béns i serveis. Malauradament, sense combustibles fòssils serà molt difícil produir molts béns.

Més diners simplement proporcionaran més inflació perquè es necessiten recursos físics, inclosos els tipus d'energia adequats, per fer funcionar la maquinària necessària per fabricar béns. La creació de serveis també requereix energia de combustibles fòssils, però en general, en menor mesura que la creació de béns, ja que, perquè els serveis funcionin, fa falta fer servir bens que han necessitat combustibles fòssils per fabricar-los (des dels ordinadors a les tisores per tallar el cabell, etc.), i les persones que donin aquests serveis han de poder pagar els combustibles fòssils que necessitin per cuinar, escalfar-se o moure’s.

Els bancs faran fallida perquè la majoria dels deutes no es podran pagar amb interessos. Una part del problema serà que, encara que els salaris augmentin, els preus dels béns i serveis augmentaran encara més ràpidament, el que farà que molts béns no siguin assequibles. Una altra part del problema és que les economies de serveis, com les dels Estats Units i la zona euro, es veuran afectades de manera desproporcionada per una economia en declivi. En aquesta economia, la gent comprarà menys productes no imprescindibles (es tallarà el cabell amb menys freqüència, per exemple). En comptes d'això, gastaran els seus diners en articles essencials, com ara menjar, aigua i habitatge. Les empreses que ofereixen serveis, com ara les perruqueries i els restaurants, hauran de tancar per falta de clients, provocant incompliments dels seus deutes amb els bancs. Les empreses industrials, a la vegada, produiran menys, ingressaran menys per les vendes dels seus productes i també tindran moltes dificultats per tornar els deutes que tinguin amb els bancs.

 

2. Els governs actuals cauran

Amb els bancs en fallida, els governs cauran ràpidament. En part, a causa dels intents de rescatar els bancs. Un altre problema serà la disminució dels ingressos fiscals perquè es produiran menys béns i serveis. Els programes de pensions seran cada cop més difícils de finançar. En alguns casos, els governs centrals podran desaparèixer, deixant que altres entitats més petites, com ara les regions, continuïn pel seu compte.

Les organitzacions intergovernamentals, com les Nacions Unides i l'OTAN, tampoc trigaran massa a desaparèixer, ja que aconseguir el finançament suficient dels estats membres serà cada vegada més difícil.

Les dictadures governades per líders que exerceixen el poder absolut i les aristocràcies governades per líders amb drets hereditaris són els tipus de governs amb menys requeriments energètics. És probable que aquests règims siguin més comuns en un món sense combustibles fòssils.

 

3. Gairebé totes les empreses actuals desapareixeran

Els combustibles fòssils són essencials per a tot tipus de negocis. S'utilitzen en l'extracció de matèries primeres i en el transport de mercaderies. Utilitzem combustibles fòssils per pavimentar carreteres i construir gairebé tots els edificis actuals. Sense els combustibles fòssils, fins i tot les reparacions senzilles de les infraestructures existents esdevenen impossibles. Sense combustibles fòssils adequats, les empreses internacionals corren especialment el risc de trencar-se en unitats més petites. Els serà impossible operar a les parts del món on no hi hagi pràcticament cap subministrament de combustibles fòssils.

Els combustibles fòssils s'utilitzen fins i tot en la fabricació de plaques solars, turbines eòliques i peces de recanvi per a vehicles elèctrics. Parlar de l'energia solar i eòlica com a "renovables" és en gran mesura enganyós. En el millor dels casos, es poden descriure com a "extensors" de combustibles fòssils. Poden ajudar a un problema causat per un subministrament de combustible fòssil lleugerament insuficient, però estan molt lluny de ser substitutius adequats a una mancança total o quasi total de combustibles fòssils.

 

4. Desapareixeran les xarxes de distribució d’electricitat i Internet

Els combustibles fòssils són importants per al manteniment del sistema de transmissió elèctrica. Per exemple, la restauració de línies elèctriques caigudes després de les tempestes requereix combustibles fòssils. La connexió de plaques solars o aerogeneradors a la xarxa elèctrica requereix combustibles fòssils. Els sistemes de panells solars domèstics poden funcionar fins que els seus inversors fallen. Un cop fallen aquests inversors, el seu rendiment es veu molt degradat. Els combustibles fòssils són necessaris per fabricar nous inversors.

Els combustibles fòssils també són importants per mantenir totes les parts del sistema d'Internet. A més, sense electricitat a la xarxa, es fa impossible utilitzar ordinadors per connectar-se a Internet.

 

5. El comerç internacional es reduirà molt

Tots sabem que el comerç internacional i els viatges es poden fer sense combustibles fòssils. Només hem de recordar l’exemple del venecià Marco Polo. Però sense combustibles fòssils, ni el comerç ni els viatges es poden fer al ritme actual.

Un altre problema és que sense els combustibles fòssils, algunes parts del món tindran molt poc a oferir a canvi dels béns fets a les zones on encara en tinguin. Els països que encara tinguin combustibles fòssils disponibles s'adonaran ràpidament que el deute públic dels països sense combustibles fòssils no val res quan es tracti de pagar béns i serveis importats. Com a resultat, el comerç es reduirà. Les exportacions de béns a les parts del món que hagin d’operar sense combustibles fòssils seran molt limitades.

 

6. L’agricultura serà molt menys eficient

L'agricultura actual s'ha fet increïblement eficient utilitzant equipaments mecànics, generalment alimentats amb gasoil, juntament amb una gran quantitat de productes químics, inclosos herbicides, insecticides i fertilitzants, que també es fabriquen amb combustibles fòssils. A més, s'utilitzen tanques i xarxes fetes amb combustibles fòssils per evitar la intrusió d’animals no desitjats. En alguns casos, s'utilitzen hivernacles de plàstic, fets a base de petroli, per proporcionar un clima controlat per a les plantes. Utilitzant combustibles fòssils, es desenvolupen llavors híbrides especialitzades que milloren les característiques que els agricultors consideren desitjables. Totes aquestes "ajudes" a l’agricultura tendiran a desaparèixer.

Sense aquestes ajudes, l'agricultura serà molt menys eficient. Un bon exemple és que fins i tot amb la petita disminució de l'ús de combustibles fòssils el 2020 durant la pandèmia, la proporció d'ocupació proporcionada per l'agricultura va augmentar, passant del 26 al 28% del total d’ocupació a tot el món.

L'ocupació a l'agricultura és essencialment estable. Els treballadors agrícoles no van ser acomiadats durant el període de la pandèmia, mentre que els treballadors del turisme i els treballadors que fabricaven roba de luxe van perdre la feina i, com a conseqüència, el percentatge dels llocs de treball agrícoles com a part de l'ocupació total va augmentar.

 

7. És probable que les futures necessitats laborals siguin desproporcionades en el sector agrícola.

La gent necessita menjar. Encara que l'economia funcioni d'una manera molt ineficient, la gent necessitarà aliments. Es pot esperar que la proporció de persones a l'agricultura (presa en un sentit ampli, incloent la caça i la recol·lecció) augmenti considerablement.

Hi ha qui espera que un canvi a l'ús de la permacultura disminueixi la dependència de l'agricultura dels combustibles fòssils. La permacultura és tota una filosofia de vida sostenible. Es basa a observar la naturalesa i imitar el funcionament dels ecosistemes. L'objectiu és cobrir les necessitats del present sense posar en perill el futur. Però la permacultura no és més que un “extensor” de combustibles fòssils, en lloc d'una solució per desenvolupar-se sense combustibles fòssils, perquè suposa l'ús de molts dispositius basats en combustibles fòssils, com ara tanques modernes i eines. A més, en el millor dels casos, la permacultura només soluciona parcialment el problema d'ineficiència perquè requereix una gran quantitat de mà d'obra.

 

Avui dia, hi ha una gran diferència entre la proporció d'ocupació a l'agricultura als Estats Units i a Europa comparada amb la dels països menys desenvolupats. La majoria d'aquests països es troben a l'Àfrica subsahariana. Utilitzen molt pocs combustibles fòssils.

La proporció dels Estats Units de l'ocupació a l'agricultura es troba al voltant de l'1,7%. A l’eurozona, la proporció de l'ocupació a l'agricultura ha estat de mitjana al voltant del 3,0%, mentre que als països menys desenvolupats aquesta proporció oscil·la entre el 50 i el 70%. Tant als Estats Units com a Europa, la manca de combustibles fòssils suposaria un gran canvi en l'ocupació agrícola que podria arribar a un 50% de la població activa dedicada al sector agrícola.

 

8. La calefacció de la llar es convertirà en un article de luxe només disponible per als rics.

Sense els combustibles fòssils, la fusta tindrà una gran demanda pel seu valor calorífic. La llenya serà necessària per cuinar els aliments; és molt difícil subsistir amb una dieta on tots els aliments siguin crus. La fusta també serà demandada per fer carbó vegetal, que al seu torn es pot utilitzar per fondre alguns metalls. Amb aquestes demandes sobre la fusta, és probable que la desforestació esdevingui un problema important a moltes parts del món. La fusta en general serà força cara, atès el cost considerable de la recol·lecció i el transport a llargues distàncies sense el benefici dels combustibles fòssils.

Les persones que viuen en zones boscoses poc poblades poden recollir la seva pròpia llenya per a la calefacció de la llar. Per a altres persones, la calefacció de la llar probablement es convertirà en un luxe, assequible només per als molt rics.

 

9. Viure sol serà cosa del passat.

Sense prou calor, i amb prou feines de llenya per cuinar, les persones (i els seus animals) s'hauran d'agrupar més. Les cases que allotgen diverses generacions, construïdes sobre un lloc per tenir animals de granja, poden tornar a ser populars. Serà més eficient cuinar per a grups grans que per a una o dues persones soles. Les persones a les zones fredes s'agruparan entre elles als llits per mantenir-se calentes. O dormiran amb els seus gossos per mantenir-se calents durant les nits fredes d’hivern.

Fins i tot a les parts càlides del món, la gent viurà juntes en grups, simplement perquè mantenir una llar per a una sola persona es farà impossiblement car. Els aliments i el combustible per cuinar ocuparan una gran part dels ingressos d'una família. Sobrarà poc per a altres despeses.

 

10. Els governs i les seves lleis es reduiran en importància. En canvi, les noves tradicions i les noves religions jugaran un paper més important en el manteniment de l'ordre.

Els governs podran fer desenes de promeses, però sense un subministrament creixent de combustibles fòssils (o un substitut adequat), no les podran complir. Les pensions desapareixeran. La capacitat dels governs per fer complir les lleis de propietat probablement desapareixerà. Sense cap bon substitut dels combustibles fòssils, el resultat probable és un desordre massiu.

La gent anhela l'ordre. Sense ordre, és impossible fer negocis. Per experiència recent sabem que els "grups de sostenibilitat", creats per persones amb un interès comú en la sostenibilitat, solen no funcionar prou bé per mantenir un ordre. Tendeixen a desfer-se tan bon punt sorgeixen els obstacles.

El que semblava funcionar per donar ordre en el passat és una combinació de tradicions i religions. Amb un món canviant, és probable que tant les tradicions com les religions hagin de canviar. Tenir un líder fort (no elegit) i un conjunt compartit de creences religioses ajuda a mantenir un grup unit. De fet, ajuda si el grup és una mica perseguit. Lluitar per una causa comuna és part del que manté el grup unit.

 

En resum, descarbonitzar l’economia és una idea molt noble. Les seves conseqüències poden ser, i segurament seran, catastròfiques. El problema és que, d’altra banda, si no ho fem, el canvi climàtic ens portarà a una situació almenys igual de dolenta.

(Basat en el blog Our Finite World, de Gail Tveberg)

Evolució del gel marí als pols

 ÀRTIC

El passat 28 de febrer el gel àrtic va arribar al seu màxim anual, amb una extensió de 14,9 milions de km² (encara que podria ser, però és improbable, que tornés a augmentar una mica els propers dies).

 

Si mirem l’evolució dia a dia des de l’any 1979, podem veure que la tendència és a una pèrdua anual de més de 54.000 km² anuals, una superfície que ve a ser una mica menys del doble de la superfície de Catalunya.

 

Aquesta extensió màxima també ha experimentat una pèrdua important al llarg dels anys, de que era de 16 milions de km² durant el període 1979-2000, va passar a ser de 15 milions de km2 durant el període 2001-2020, i sembla estable en aquests darrers anys.

 

ANTARTIC

Pel que fa a les aigües que envolten el continent antàrtic, l’extensió mínima es va assolir el passat 18 de febrer, i va ser de 1,97 milions de km2.

 

A l’Antàrtic no es nota cap tendència si mirem l’evolució dia a dia. Hi observem una petita tendència a la baixa, però és lluny de ser significativa.

A aquesta zona, la mitjana de les extensions mínimes de gel marí del període 1970 -2000 va ser de 2,7 milions de km², la del període 2001-2020 va ser de de 2,9 milions de km2, i la des quatre darrers anys ha sigut de 2,1 milions de km², una baixa important, però poc significativa degut a tractar-se d’un període molt curt, estadísticament parlant.

 

En resum, minva de l’extensió del gel polar a l’hemisferi nord és molt important, i és concordant amb l’augment de temperatures de la zona àrtica, que és l'augment més important del planeta.

Mentre que a l’hemisferi sud, l’extensió del gel marí es va mantenint, per ara, constant.