dimarts, de març 29, 2011

Malgrat 1911 – Dues desgràcies


El dimecres 29 de març de 1911, ara fa cent anys, La Vanguardia publicava la notícia de dues desgràcies que van passar a Malgrat: una dona que es va tirar sota el tren i una altre accidentada a la fàbrica de l’Aigua.

dilluns, de març 21, 2011

Un comentari anònim i posat a un lloc que no era el seu

“A mi em costa d'entendre que algu/ns puguin entendre com a mala gestió el fet que l'alcaldessa del seu poble, cerqui i aconsegueixi subvencions a d'altres administracions supramunicipals per aconseguir un bé del poble. És realment preocupant que es pugui valorar com a "negatiu" quan crec que és el que en part ha de fer un/a bon/a gestor/a.”

Aquest comentari aparegut, aneu a saber per quina raó, a la entrada que vaig fer sobre l’enfonsament de part de costa japonesa degut al terratrèmol, mereix una resposta.

Té raó l’anònim autor del comentari quan diu que li costa entendre que algú consideri una mala gestió l’aconseguir subvencions supramunicipals per l’ajuntament. No em sembla pas que un servidor hagi afirmat mai tal cosa.

Tothom sap que l’alcaldessa de Malgrat és una persona tossuda, qualitat que va molt bé per obtenir subvencions d’altres administracions, que moltes vegades es donen, no al que més les mereix, sinó al que més insisteix. Aquesta mateixa tossuderia, però, fa que de vegades no vulgui tenir en compte les idees dels altres, i llavors ja no és una qualitat, sinó un defecte.

Ara bé, no hem d’oblidar que les subvencions que l’autor del comentari qualifica com supramunicipals també les paguem amb els nostres impostos i no són, per tant, gratuïtes.

Si bé és bo per un municipi aconseguir subvencions, la veritable bona gestió consisteix en utilitzar-les bé. Si prenem per exemple les subvencions que han rebut Andalusia o Galícia de la Unió Europea, que són moltes, no podem pas dir que la seva utilització hagi sigut un exemple de bona gestió. De manera que una cosa és obtenir subvencions i una altra diferent fer-ne un bon ús.

Per poder fer-se una idea de les subvencions rebudes per l’ajuntament l’any passat, el millor és agafar la llista comptable de la situació al 31 de desembre de 2010. Cadascú podrà opinar si d’aquestes subvencions se n’ha fet un bon ús, i si una altre persona que no fos l’alcaldessa actual n’hauria pogut aconseguir tantes o n’hauria aconseguit més, sabent que les subvencions que provenen de l’estat per les despeses corrents (la participació en els tributs de l’estat) són pràcticament automàtiques.

Espero que l’amable comentarista anònim també tindrà la seva opinió.


dissabte, de març 19, 2011

Petroli del gas natural

Imaginem una tecnologia que pugui transformar el gas natural en productes de petroli d'alta qualitat, per exemple combustible de vehicles de baix sofre, matèries primeres petroquímiques o lubricants d'alta qualitat. En l'actual era de gas barat i abundant i de petroli preocupantment car, seria com convertir l'aigua en vi. Aquesta tecnologia no només existeix, sinó que s'està aplicant a escala massiva per Shell al desert de Qatar. Després d'haver invertit la colosdsal quantitat de 19 mil milions de dòlars en la construcció d'aquesta moderna meravella del món, Shell està en el procés de posar en marxa la planta.



La tecnologia en què es basa la planta de GTL (gas to liquid) de Shell es diu Síntesi de Destil•lats Mitjans (SMDS). Des de 1993 ha estat provada i millorada a la planta pilot de GTL de Bintulu, a Malàisia. La planta de GTL Bintulu té una capacitat de producció de 14.700 barrils per dia (bpd).


Quan la planta de Qatar estigui en plena producció es produiran 140.000 barrils per dia de productes GTL, a partir de dues línies de producció de 70.000 BPD cadascuna, i 120.000 bpd de gas liquat de petroli (GLP), és a dir, una producció total de hidrocarburs de 260.000 bpd. En altres paraules, al voltant del 7,5% de la producció d'hidrocarburs de Shell de l'any passat.

El GTL no conté sofre, és incolor i inodor. Es considera un combustible més net que el dièsel. Les proves realitzades per Shell en cooperació amb Toyota, Volkswagen i Daimler Chrysler en diferents ciutats va demostrar que el GTL com a combustible emès menys emissions contaminants que el dièsel estàndard. Per exemple, 25 cotxes Volkswagen Golf van funcionar amb combustible GTL 100% durant tres mesos, i es va demostrar que els motors emetien un 91% menys de monòxid de carboni, un 63% menys d'hidrocarburs, un 26% menys de partícules i un 6% menys d'òxids de nitrogen, que el dièsel convencional.

Amb un preu del barril de petroli a 100 dòlars, la planta s'amortitzaria en poc més de dos anys, ja que el preu del gas en equivalent de barril de petroli és només de 6 dòlars.

Serà aquesta la solució a la crisi del petroli?

Article de European Energy Review

dijous, de març 17, 2011

Enfonsament de la terra al Japó

Llegim al butlletí de l’Agència Meteorològica japonesa:

Degut al terratrèmol la costa del Pacífic de Tohoku s’ha enfonsat d’uns 40 cm la costa del Pacífic de la regió de Tohoku i a la part nord de la regió de Kanto. El risc d’inundacions en aquestes regions ha augmentat considerablement.

Per tant, cal prestar especial atenció al nivell de la marea i per preparar-se per les inundacions en aquestes regions, especialment durant la marea de primavera, quan el nivell de marea es més important que l'habitual.

JMA (Japan Meteorologic Agency) alertarà a les regions on el nivell del terra s’ha enfonsat.

S'ha de prestar especial atenció a la nivell de la marea al voltant de les marees de primavera (fins a finals d'abril):

del 18 al 26 de març
del 1 al 11 d’abril
del 16 al 24 d’abril

Amb el canvi climàtic, l’augment del nivell del mar trigarà, al ritme actual de 3 mm/any, 130 anys per augmentar els 40 cm que el terratrèmol ha fet baixar en un moment, a aquesta regió del Japó.

Al gràfic es pot veure aquesta diferència de 40 cm entre el nivell real de la marea i el calculat si la terra no s'hagués enfonsat (marea astronòmica)

El manteniment de les instal•lacions municipals

Aprofitant que aquest blog sembla que darrerament serveix perquè alguns hi manifestin els comentaris que haurien de fer a un altre (el de la Neus Serra), comentaré el que diu un d’aquests comentaris sobre l’estat lamentable d’una instal•lació municipal, concretament el pavelló del carrer Tarragona, el pavelló vell.

L’estat d’aquest pavelló és només un exemple de l’estat en que es troben algunes instal•lacions municipals. I tot per falta de manteniment. Una de les manifestacions d’ignorància més corrents entre els gestors municipals, és la de pensar que les noves instal•lacions no necessiten cap manteniment. De manera que es van construint, aquí i allà, edificis, passos a nivell, piscines, ascensors, etc., que són molt interessants per inaugurar-los, que sembla que donen vots, però ningú pensa a consignar als pressupostos municipals el cost del seu manteniment (del seu manteniment correcte, no d’un manteniment a mínims). I, com que s’han de reduir les despeses corrents, però les de personal no es poden tocar (un ERE municipal faria perdre molts vots), es redueixen les despeses de compra de bens i serveis, que és on s’hauria de comptabilitzar el manteniment, tant el de les noves instal•lacions com de les antigues. Resultat: es retallen les partides dedicades al manteniment.

Ni es verifica l’estat estructural dels edificis més perillosos (els pavellons, entre altres, ja que tenen un vol important i una estructura més aviat lleugera, i sofreixen molt amb les inclemències del temps), ni es reparen les goteres, ni es pot assegurar que les instal•lacions elèctriques compleixin les normes. Fer tot això costa car, i és hora d’estalviar, de retallar. Fins que un dia hi haurà una desgràcia.

Si una instal•lació no es pot mantenir, s’ha de tancar. Si s’han de retallar les despeses, s’ha de fer sense posar en perill la seguretat dels usuaris.

Les fotos del pavelló vell que s’han publicat són un exemple de com s’entén el manteniment a Malgrat. I no només a Malgrat.

Ara que s'acosten les eleccions locals, seria bo que cada candidat ens fes saber quina serà la seva política de manteniment d’instal·lacions municipals.

La pista esta plena de rajoles trencades i desnivells, que molesta a la gent de Hoquei com al Patinatge. Després hi ha goteres que formen unes basses on no es pot patinar. I algun dia se'ns caurà el sostre! (Foto i comentari al Facebook)

dimecres, de març 16, 2011

Els comptes municipals de l’any 2010

L’ajuntament ha publicat l’estat de comptes al 31 de desembre de l’any 2010. Els drets reconeguts d’ingressos han sigut de 26,89 milions d’euros, dels que 4,96 són deguts a préstecs. Les obligacions reconegudes de despeses són de 23,71 milions d’euros, dels que 7,56 es corresponen a inversions.



Pel que fa a les despeses, les autoritzades són molt més importants que els drets reconeguts, ja que arriben a 27,93 milions d’euros, dels que 11,25 són degudes a inversions.

Si comparem els ingressos, sense comptar els préstecs, amb les despeses (drets reconeguts), sense comptar les despeses financeres, podrem veure el dèficit/superàvit de cada exercici. Podem veure que el dèficit de l’exercici 2010 ha sigut de 0,88 milions d’euros. El dèficit de l’any 2009 va ser de gairebé 4 milions d’euros. El dèficit acumulat dels darrers tres anys és de més de 5,5 milions d’euros.


Examinarem més endavant amb detall els comptes de l’any 2010, però d’entrada podem dir que el dèficit va augmentant de manera alarmant i que, si tenim en compte les despeses ja autoritzades però no comptabilitzades al 31 de desembre del 2010, que eren de més de 4 milions, el marge de maniobra del proper govern municipal, sigui el que sigui, serà més aviat petit.



dilluns, de març 14, 2011

Malgrat 1911 – Derivació de l’aigua de la Tordera i un atemptat

La Vanguardia del diumenge 5 de març de l’any 1911 publicava dues notícies:

- una visita al govern civil del president de la Defensa Hidràulica de la Conca de la Tordera, quatre diputats a Corts i alcaldes, regidors presidents dels sindicats i propietaris, per oposar-se al projecte de derivació de les aigües de la Tordera, projecte promogut pel senyor Ramon Matas i Rodés l’any 1910 per traslladar aquestes aigües a Barcelona. Aquest projecte va presentar molta polèmica durant l’any 1911.

- la segona notícia es refereix a un atemptat, per sort sense víctimes, al domicili del director de del Mines de Ferro de Can Palomeres. Les pèrdues materials varen ser de 250 pessetes.



dimecres, de març 09, 2011

Una bona notícia: el fons de Fèlix Cardona a Malgrat

Llegim que l’ajuntament de Malgrat ha arribat a un acord amb la família de l’explorador malgratenc Fèlix Cardona per adquirir el seu fons, que serà exposat a Malgrat, un cop classificat.

Sóc perfectament incapaç d’estimar si el preu que ha pagat l’ajuntament (300.000 euros) per l’adquisició és o no exagerat, tenint en compte els temps que corren, ja que és difícil fer-ne una avaluació quan no es coneix el seu contingut més que pel que diuen les cròniques (documents en paper, quaderns de viatge i llibretes de butxaca; prop de 3.000 fotografies, moltes numerades amb una descripció de la mà de Fèlix Cardona; Plànols, mapes i croquis; discos i gravacions seves, 16 rotlles amb pel•lícules de 16 mm i 35 mm; la seva biblioteca personal; objectes indígenes, i equips de topografia i de fotografia), però sí que puc dir que penso que és una molt bona notícia per Malgrat.

Segons diu el diari El Punt, aquest cost ha estat subvencionat per la Diputació.

Finalment, el viatge tan criticat que alguns membres de l’ajuntament varen fer fa tres anys a Veneçuela, on es trobava aquest llegat, ha tingut una justificació i un final feliç. Ara queda un treball d’inventari del que s’acaba d’adquirir, i organitzar una exposició per donar-lo a conèixer, i trobar un lloc per una exposició permanent. Però el primer i principal pas ja està fet.

Felicitacions a l’alcaldessa i als que han col•laborat amb ella perquè aquest fons es pugui conservar a Malgrat, vila natal de l’explorador.

divendres, de març 04, 2011

A 110 km/h, quant s’estalvia?

Les xifres que va presentar el ministre de l’Interior, el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba, eren que, baixant els límits de velocitat a les autopistes i autovies s’estalviaria prop del 15 % de combustible amb un cotxe de gasolina, i del 11 % amb els cotxes dièsel. Després hi ha hagut una polèmica, però no he pogut saber si tenien raó els que deien que s’estalviava molt o els que afirmaves que l’estalvi era insignificant (com el RACC, que afirma que només s’estalviarà un 1 o un 2 %).

Teòricament, el càlcul és complicat de fer. De manera que el millor és fer una prova. I aquesta prova l’he feta amb el meu cotxe, un Mégane dièsel, a l’autopista que va d’Alacant a Benissa, amb un total de 69 km. Vaig fer l’anada i la tornada dues vegades: la primera, limitant-me a 120 km/h, la segona, a 110 km/h. La prova, doncs, és sobre un total de 138 km. Els recorreguts es van fer sense posar l’aire condicionat, amb els llums apagats i amb les finestres tancades.

La primera vegada vaig fer una mitjana de 114 km/h, i vaig consumir 5,2 litres als 100 km. La segona vegada la mitjana va ser de 104 km/h, i el consum de 4,8 litres als 100 km. Aquests consums són els que va donar l’ordinador del cotxe.

De manera que amb un cotxe dièsel, la baixada de la limitació de 120 a 110 km/h representaria un estalvi, segons aquest petit experiment, d’aproximadament un 8 %.

Es clar que això no vol dir que el RACC no tingui raó, ja que:
- la majoria dels recorreguts es fan fora de les autovies i autopistes,
- una part significativa dels que es fan per aquestes autovies i autopistes es fan a velocitats poc importants, degut als embussos,
- molta gent no respectava la limitació de 120 km/h, de manera que és molt probable que tampoc respectin la nova.

En tots aquests casos no hi haurà cap estalvi de benzina. L'estalvi total serà doncs, en percentatge, molt més petit que el corresponent al de l'experiment.

Si de veritat volem estalviar benzina, podem seguir els consells del professor Franz de Copenhague.

Xarxes intel•ligents

Ara que l'espanyolet mitjà, guiat pel seu govern, acaba de descobrir que cal estalviar energia, que és cada vegada més cara, pot ser un bon moment per parlar de les xarxes intel•ligents. Les xarxes intel•ligents són aquesta cosa que tots els partits polítics diuen en els seus programes que van a proposar, però que poca gent sap en què consisteixen i menys encara per a què serveixen.

Com a primera providència, a l'usuari li instal•len un comptador intel•ligent. Aquest comptador consisteix en un aparell que no només mesura el consum d'electricitat, sinó que també comprèn la cadena de subministrament d'energia, des de la planta d'energia fins al consumidor, mitjançant una comunicació a través de la xarxa elèctrica. S’ha d’introduir una nova tarifa elèctrica que permeti als clients amb un comptador intel•ligent pagar tarifes variables a diferents moments del dia. L'electricitat serà més barata, per exemple, a la nit o al matí, i més cara en els moments de màxima demanda. Els clients que programin els seus aparells en conseqüència haurien d’acabar amb una factura més econòmica (un exemple de comptador una mica intel•ligent el tenim en els que permeten tenir la tarifa nocturna). Amb aquests comptadors intel•ligents es pot veure la quantitat d'energia que es consumeix i en quin moment del dia s'ha consumit, i d’aquesta manera el client és capaç de programar aquest consum per reduir al màxim la factura. Per això és necessari que la companyia elèctrica informi dels horaris de les diferents tarifes, que podrien variar en funció de la càrrega del sistema elèctric.

En general el consum d'energia va en augment, les energies renovables més fluctuants s'integren a la xarxa i les xarxes són cada vegada més vetustes. No hi ha més alternativa que la modernització de les xarxes existents i fer-les més intel•ligents.

Les companyies elèctriques també poden beneficiar-se de les xarxes intel•ligents. Al desviar una part del consum fora del moment de màxima demanda, poden estalviar molts diners ja que no han de comprar tanta potència pic, que és la més cara. La xarxa elèctrica també es beneficia utilitzant la infraestructura de les xarxes intel•ligents, ja que pot gestionar de manera intel•ligent la demanda i l'oferta perquè els talls siguin menys probables. D'altra banda, les companyies no necessiten enviar els seus empleats per connectar i desconnectar l'energia elèctrica a un habitatge, o per procedir a la lectura del comptador. La inversió feta par instal•lar els comptadors intel•ligents podria ser amortitzada en 12 anys. És realment una situació en la que tots hi guanyen.

També hi guanya el fabricant d'equips. En el període de cinc anys des de 2010 fins al 2014, el sector mundial de xarxes intel•ligents, que inclou les línies d'energia intel•ligent i la tecnologia de transformadors i sensors, serà un mercat mundial de 100.000 milions d'euros.

Però no tot són avantatges. Quan la xarxa de comunicació intel•ligent es comenci a embussar amb les dades de consum en temps real anant i venint, algú haurà d'establir noves connexions de banda ampla i actualitzar la xarxa de transmissió de dades. Per als consumidors aquestes inversions podrien donar lloc a factures més altes. El que es estalviï en el consum d'energia, es podria haver de pagar en forma de tarifes més altes de la xarxa de transmissió.

Els organismes de protecció al consumidor i altres estan preocupats per la gran quantitat d'informació que les llars es veuran obligats a compartir amb els serveis públics. En la majoria de països encara hi ha molta incertesa sobre com aquestes dades hauran de ser regulades i com es pot protegir la privacitat dels consumidors.

Els crítics també estan preocupats que una xarxa intel•ligent pugui desembocar en mandats mediambientals que interfereixin amb la llibertat d'elecció del consumidor. Per exemple, les persones poden ser més o menys obligades a rentar la roba a les 3 del matí o enfrontar-se a tarifes energètiques dissuasives. Però això dependrà de l'estructura del consum de cadascú: en zones fredes amb calefacció elèctrica, la calefacció i l'aigua calenta representen el 80% del consum elèctric de la llar, mentre que rentadora i rentavaixelles només en representen un 8%. Amb una xarxa intel•ligent, aquest tipus de consumidors pot reduir la seva factura sense passar fred ni deixar de tenir aigua calenta.

D'altra banda, en el futur, les xarxes intel•ligents podran posar en marxa automàticament als electrodomèstics intel•ligents, així com gestionar la càrrega dels automòbils elèctrics, per minimitzar l’import de la factura. Pels que tinguin panells solars fotovoltaics a la teulada, la xarxa intel•ligent els permetrà de vendre aquesta electricitat quan el preu sigui elevat i utilitzar-la quan el preu sigui més baix.

dimarts, de març 01, 2011

Quatre entrevistes

El diari El Punt acaba de publicar quatre entrevistes, una a cada candidata a l’alcaldia. Es tracta d’entrevistes no massa llargues, però que permeten començar a entrar en el projecte de poble que té cada candidata.

Si comencem per la candidata del PP, la senyora Ana Vega, l’entrevista sembla confirmar que el PP no té cap projecte de poble, ja que no en diu res.

Seguint per ordre de dates de publicació, la senyora Neus Serra, candidata de CiU, ens explica el seu projecte: “Sobretot tenir un model de poble que permeti situar Malgrat en el mapa. No es tracta només d'invertir en infraestructures, sinó de fer-ho en projectes a curt i llarg termini. El govern pot haver resolt en part la mancança d'obres pendents de fa anys, com ara la piscina coberta o el camp de futbol, però no ha donat resposta al futur de la població. El contacte amb les persones i com resoldre les seves necessitats és vital i creiem que s'ha descuidat.” No sembla pas massa clar, i esperarem que el detalli en el seu programa, bé que voler donar resposta al futur de la població sigui una idea molt interessant.

La candidata d’ERC, la senyora Obdúlia Cuatrecases, respon a la pregunta de quins problemes s’han de resoldre a Malgrat: “La mobilitat n'és un de gran. Entrar a Malgrat és fàcil, però sortir-ne no ho és tant. També cal dinamitzar el comerç i plantejar un programa d'actuacions sense grans infraestructures, però molt vinculat al servei de les persones.” El problema de la mobilitat és important, així com la dinamització del comerç. Esperem les seves propostes concretes sobre aquests temes.

Last, but not least, El Punt ha publicat l’entrevista a l’alcaldessa actual i candidata pel PSC, la senyora Conxita Campoy. Diu l’alcaldessa que “en aquests anys hem fet molta feina per anar dibuixant un model de poble”, i a la pregunta de si no ha pogut enllestir aquest model al cap de vint anys, respon: “No. Segurament m'hi hauria d'estar tota la vida per aconseguir-ho, i potser ni així. S'han fet grans passos, però encara queden coses a fer. L'administració és lenta, fan falta molts diners i sovint has de saber aprofitar les oportunitats per tirar endavant els projectes.” Pel que fa als projectes que té, ens explica: “El Teatre Auditori, per prudència i davant la situació actual de crisi, s'ha ajornat. No hem renunciat a tenir-lo, però haurem d'esperar millors temps. Resoldre la mobilitat també és una assignatura pendent, i tirar endavant la ciutat sanitària a l'entrada de Malgrat. Malgrat està força ben cobert pel que fa a infraestructures. Els propers anys s'ha d'intensificar el treball amb les persones, sobretot gent gran i gent jove, amb l'economia local, i amb les ajudes de feina.”

En resum, aquestes entrevistes són un bon aperitiu a l’espera dels programes de cadascú.

El que sembla clar és que Malgrat té un problema de mobilitat, i que les grans inversions s’han acabat, no per falta de ganes, sinó per falta de numerari. Per això tothom parla de treballar amb, o al servei, o de resoldre les necessitats de les persones. Fàcil de dir, difícil de concretar. Ah, i la dinamització de l’economia i del comerç també sembla estar a l’ordre del dia, fins i tot al dels que fins ara no se n’han preocupat massa. La ciutat sanitària que es vol construir a l’entrada del poble serà també, objecte de debat.

I l’ARE? Doncs res de res. (Menys mal)

Entrevista a Ana Vega
Entrevista a Neus Serra
Entrevista a Obdúlia Cuatrecases
Entrevista a Conxita Campoy