Del nou alcalde, en Joaquim Colomé en el seu llibre "Els alcaldes de Malgrat" en diu ... "sembla que una de les obres de la qual en va restar més satisfet fou la d'haver aconseguit construir el Grup Escolar dedicat a Marià Cubí i Soler".
dimecres, de juliol 26, 2017
Malgrat 1967 - Canvi d’alcalde
La Vanguardia del 22 de juliol del 1967, ara ha fet 50 anys, publicava el
canvi d’alcalde de Malgrat: en Jaume Turró Xaudiera passava el bastó al nou
alcalde, en Miquel Viusà Ministral.
Del nou alcalde, en Joaquim Colomé en el seu llibre "Els alcaldes de Malgrat" en diu ... "sembla que una de les obres de la qual en va restar més satisfet fou la d'haver aconseguit construir el Grup Escolar dedicat a Marià Cubí i Soler".
Del nou alcalde, en Joaquim Colomé en el seu llibre "Els alcaldes de Malgrat" en diu ... "sembla que una de les obres de la qual en va restar més satisfet fou la d'haver aconseguit construir el Grup Escolar dedicat a Marià Cubí i Soler".
El museu del Banc de Santander
El New York Times del 3 de juliol va publicar un article sobre un tema que
tot just ha estat notícia a Espanya: la construcció d'un monument a la família
Botín, propietaris del banc més important d'Espanya, a la ciutat que dóna nom
al seu banc, Santander.
El monument és, en teoria, un museu d'art, però, com bé subratlla
l'article, sembla "reflectir més la cultura dels diners que la cultura de
l'art". Construït a un dels barris més benestants de la ciutat, l'edifici
simula dues caixes de vidre que penetren sobre el mar, trencant els contorns de
la costa i del passeig marítim. El projecte, que va iniciar la seva construcció
en el moment de la crisi bancària, ha costat 80 milions d'euros, pagats per la
família Botín. Aquest monument intenta ser l'alternativa al museu Guggenheim, a
Bilbao, que es va construir als barris més deprimits d'aquella ciutat. No així
aquest a Santander que s'ha construït a la part més residencial de la ciutat.
Com bé assenyala el New York Times, aquest museu mostra i transmet la sensació
de poder, que és, segurament, la intenció de la seva construcció.
Aquest poder del Banc de Santander explica que la construcció d'aquest
edifici, que trenca amb totes les normes estètiques i ecològiques, interrompent
un paisatge de costa suau, hagi estat aprovada per totes les autoritats
pertinents, tot i les protestes del moviment ecologista i de moviments socials
i veïnals en contra de la construcció de tal edifici, que " viola clarament
les normes municipals, construït per l'engrandiment del Banc de Santander,
signe de l'opulència bancària ". Aquestes protestes han arribat a tots els
nivells jurídics, incloent el Tribunal Suprem, i totes elles han sigut
desateses. L'article cita Carlos García, president de l'associació
ambientalista ARCA, que protesta no només pel desastre ecològic que representa aquest
edifici, sinó també per la seva ubicació, que és "on els romans van
desembarcar per primera vegada i on la ciutat de Santander va començar ".
Aquests moviments han portat les seves protestes al Tribunal de Justícia de la
Unió Europea.
Com era d’esperar, el museu va ser inaugurat pel Rei Felip VI, amb
l'obertura de dues sales, mostrant quadres prestats pel Museu del Prado de
Madrid. Una de les dues grans sales conté un recull dels quadres de Goya.
L'articulista del New York Times assenyala, amb certa ironia, que "un dels
temes més importants de Goya va ser el tema de la injustícia social, mostrant
imatges de l'aristocràcia decadent, contrastant-la amb dibuixos de fam i
patiment entre les classes populars".
Un d'aquests quadres, titulat "Mengen molt", mostra a un frare
cagant després d'una gran tiberi. L'article acaba indicant que sembla que els
quadres de Goya semblen bastant aptes pels temps que vivim, ja que “tot i que
l'economia espanyola s'està recuperant des del rescat bancari 2012, la crisi
també ha augmentat significativament la bretxa de la riquesa a la societat
espanyola”.
Pocs diaris espanyols han mencionat aquest article del New York Times amb
la seva càrrega de profunditat sobre la situació social espanyola. El poder de la banca sobre els diaris és molt gran.
(Inspirat en un article de Vicenç Navarro)
diumenge, de juliol 23, 2017
L'agonia de la Segona Restauració
La història pot servir per formar-se una idea del que passa en el present.
Per aquesta raó es pot acudir a la Primera Restauració (la de 1875, en la
persona d'Alfons XII), per entendre la Segona (la de 1975, en la persona de
Joan Carles I). Totes dues van ser concebudes com una manera de superar una
situació complicada: en el 1875, es va tractar del final del període iniciat
per la Gloriosa Revolució de 1868, i, en el 1975, de la sortida d'una llarga dictadura.
Les dues van fer possible un prolongat període de pau social i creixement
econòmic; però, al cap d'un terç de segle, les dues van començar a enfonsar per
la mateixa causa: els partits que s'alternaven en el govern van ser, en la
Primera Restauració, i són, en la Segona, incapaços de regenerar el sistema.
dissabte, de juliol 22, 2017
La tirania que ens aguaita
Timothy Snyder, catedràtic d'Història de la Universitat de Yale, ha
publicat no fa gaire temps un llibre que porta per títol "Sobre la
tirania", concebut com vint lliçons que hauríem d'aprendre del segle XX.
S'entén com tirania la usurpació del poder per part d'un sol individu o grup, i
la possibilitat que els governants eludeixin les lleis en el seu propi
benefici.
dilluns, de juliol 10, 2017
Malgrat 1917 - Vaixell abandonat
La Vanguardia del dimecres 11 de juliol de l’any 1917 portava que s’havia
trobat un vaixell abandonat mig submergit i encastat a la sorra entre Malgrat i
Pineda.
Reportatge amb fotos sobre aquest tema aparegut en un diari, facilitat per en Joan Dávila i Forn.
divendres, de juliol 07, 2017
El delta de la Tordera: un article interessant
El Periódico, 17.06.2017
Fa tres segles no hi havia delta a la desembocadura de la Tordera. «Els vuit quilòmetres quadrats que actualment ocupa el tram final del riu s’han guanyat al mar des d’aleshores»,explica el naturalista Javier Romera. Els vells boscos de la conca alta del riu van començar a ser transformats en terreny agrícola i això va tenir com a conseqüència un arrossegament extraordinari de sediments en situacions de pluja. «Aquesta terra va anar formant el que ara anomenem el delta de la Tordera», afegeix. Així es va crear un sistema dunar, avui marginat, uns fèrtils terrenys agrícoles i després unes àmplies i belles platges. Malgrat que el terreny era inundable, finalment van arribar els càmpings.
No obstant, amb l’extraordinària reforestació del Montseny de les últimes dècades, una de les zones més espesses de Catalunya, els sediments queden ara retinguts i no arriben fins a la desembocadura, un dèficit de sorra que es veu agreujat pel menor cabal del riu derivat de la sobreexplotació de la conca. «El delta no retrocedeix, sinó que deixa de créixer. Si no haguéssim alterat el riu, el delta seria molt més gran», insisteix Romera. La desaparició de les dunes, a més, facilita l’erosió ocasionada pels temporals.
El problema, prossegueix el naturalista, «és que es tracta el delta com una foto fixa». «Els càmpings, els pagesos i els banyistes tenen uns interessos que volen preservar, és lògic, i crec que l’única solució ha de ser mixta». Una de les seves propostes és que la dessalinitzadora de la Tordera funcioni a un ritme més alt per no sobreexplotar l’aqüífer. «A aquest pas, aviat haurem d’invertir a regenerar l’aigua i sortirà més car». De fet, els pous s’enfronten a una ràpida salinització.
Malgrat totes aquestes vicissituds, el delta sobreviu com un territori de gran interès mediambiental. Enric Badosa, especialista de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), comenta que es tracta d’una àrea d’especial interès per a les aus, especialment les migratòries, ja que troben a la Tordera l’únic punt apte per a una parada entre els Aiguamolls de l’Empordà i el delta del Llobregat. Entre altres rareses, hi cria una important colònia de corriol petit. També s’hi poden observar bernats pescaires, martinets rossos i xivitones vulgars. Badosa destaca, així mateix, «la colònia més nodrida de tortuga de rierol de Catalunya». Els arbres més representats són els àlbers i els freixes, juntament amb l’omnipresent canya invasora.
Com una església romànica
La desembocadura de la Tordera està inclosa en la xarxa europea Natura 2000, però «a efectes pràctics no té cap protecció ni cap vigilància», lamenten Romera i Badosa. «Hi ha quatre cartells però no serveixen de res –diu el primer–. S’ha convertit en una zona per jugar sense control i a l’estiu, quan el riu s’asseca, es veuen fins i tot quads i tot terrenys». Badosa afegeix que els gossos penetren a la zona de nidificació i persegueixen els pollets d’ànecs i capbussets.
El problema de fons és de falta de cultura ambiental, conclou l’especialista de l’ICO: «La gent no és conscient de la importància de la desembocadura i els ajuntaments no fan gran cosa per canviar la situació. La zona s’ha de preservar com un patrimoni únic, com si fos una església romànica».
dijous, de juliol 06, 2017
El preu i la qualitat de la carn
“Els governs han fet possible que comprem pollastres a poc més de dos euros
i estan convençuts que així ens estan fent un favor. La realitat que hi ha
darrere de la producció de la carn barata segueix oculta”. Aquesta és una frase
que trobem al principi del llibre “La carn que mengem” de Philip Lymbery, titulat en anglès “Farmageddon", amb el subtítol de "el veritable
cost de la carn barata”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)