Arran de la reunió Mas- Rajoy

Ens toca viure moments importants i, com sempre passa, complicats. No hem sortit encara de la crisi econòmica que ja s’esgota el temps per la crisi política de la consulta  a Catalunya. Els problemes fiscals de la família Pujol posen un gruix més de dificultat, més pel que representa el president Pujol que pel fet ell mateix, que és un de tants. És curiós que s’hagi destapat justament ara.

Avui s’han reunit els senyors Mas i Rajoy, però no sabem pas gran cosa del que han parlat. Diuen que el president Mas ha presentat una llista de 23 punts, i que el govern central l’estudiarà, però per ara no sabem quins són aquests punts. Això és important, ja que és la primera vegada que Catalunya presenta les seves reivindicacions en un document. Es necessari que aquest document es faci públic per poder veure quines són aquestes reivindicacions, si són serioses i si el govern central les accepta, total (que ho dubto) o parcialment. Penso que s’hauria d’haver començat per aquí, i negociar tema a tema, abans d’embarcar-se en convocar una consulta, la pregunta de la qual no acabo d’entendre (*).

Si fem confiança al president Mas, i no veig perquè no li en faríem, potser la convocatòria de la consulta és una arma més per poder negociar, una estratègia per tenir més força durant una negociació. Si fos això, seria una bona jugada. Si el tema de la consulta anés en sèrio, ho trobaria un error.

Només sortirem d’aquest embull presentant una llista de punts a negociar i anant trobant acords puntuals en una estratègia guanyant-guanyant. No trigarem pas massa a veure si es juga a aquest joc o no. Si no, em fa l’efecte que crearem més problemes dels que resoldrem.

(*) No entenc què vol dir “ser un estat”: un estat com els dels EEUU? Com els cantons suïssos? Com els länder alemanys? Com les províncies canadenques? Per a mi, té un significat clar la noció d’estat independent, però no la d’estat a seques, que és l’objecte de la primers pregunta.

Del vaixell de formigó pretesament construït a Malgrat

Estava convençut de que s’havia construït un vaixell de formigó armat anomenat Mirotres, a les drassanes de Malgrat (astillero), el 15 d’agost de l’any 1918. Així sempre m’ho havien dit, i el llibre Malgrat, crònica d’un segle, també ho afirma, com ho mostra la fotografia. També ho deia la Vanguardia, en una foto impressionant del ferrallatge interior del vaixell, i el País (aquest comentant una exposició de fotos de Josep Brangulí, fotògraf contractat per fotografiar l’avarada del vaixell).

Però no és així. Al grup de Facebook “Tu no ets de Malgrat si no...” s’ha aclarit que el tal vaixell de formigó es va construir i es va avarar a Sant Adrià del Besòs. La revista Vida Marítima del 10 de març del 1919 ho deixa ben clar.

 Pel que fa a Malgrat, les drassanes ocupaven una franja de 2.300 metres de platja amb una amplada de 200 metres  i cinc grades de construcció. Segons el projecte, la primera sèrie de naus que en sortiria estaria formada per cinc vaixells de 2.340 tones. Es calculava que amb la factoria totalment en marxa es trigaria de tres mesos i mig i quatre a construir una embarcació. La seva intenció era construir molts vaixells de ciment, per això havien comprat 129 motors als Estats Units , amb la condició que no els venguessin als alemanys. Sembla que s’hi va començar la construcció de tres vaixells, procés que va quedar aturat en tancar la factoria. La major part de les instal·lacions van ser desmuntades entre 1930 i 1932, tot i que probablement hi ha haver alguna activitat fins el 1936.

A la publicació malgratenca Germanor del 29 de maig del 1919 hi podem trobar una ressenya sobre l’estat de construcció de les drassanes. És curiosa l’expressió “d’un poblat a la moderna, a lo ianqui”.

De manera que ens hem quedat sense el famós vaixell de formigó armat...

Malgrat 1914 – Estiueig

Podem llegir a La Vanguardia del dimarts 14 de juliol de 1914 que la família de l’inspector provincial de Sanitat de Girona va sortir cap a Malgrat, és de suposar que per passar l’estiu.

Per un futur no massa negre

"El que és més important pel creixement a llarg termini són les inversions en el futur, incloent inversions públiques de vital importància en educació, tecnologia i infraestructures. Aquestes inversions garantitzen que tots els ciutadans, sense importar si els seus pares eren pobres, puguin desenvolupar plenament el seu potencial."

Joseph E. Stiglitz, premi Nobel d'Economia
El Pais, 13.07.2014

Es a dir, afegeixo jo, totalment al revés del que fa el govern central.

"A pesar de Mar"

Així traduïa al castellà el traductor automàtic de la Vanguardia el nom de Malgrat de Mar, fa un parell o tres de dies. Aquesta traducció em va fer gràcia, a la vegada que em recordava que el nom de Malgrat té un significat més o menys pejoratiu del que, pel que puc saber, no s’ha pogut esbrinar de manera certa perquè el nostre poble va ser batejat d’aquesta manera.

No sé ben bé per quina raó m’ha fet venir a la memòria un article publicat a la VOZ de Malgrat ja fa 48 anys, l’any 1966, quan es va produir el canvi de nom del poble, que va passar a anomenar-se “de Mar”. Ai, quins temps aquells, on encara ningú ens havia batejat com "A pesar de Mar".

No seria bonic que des de l’ajuntament, prèvia unanimitat de tots els grups polítics (si alguna vegada això fos possible), es fes una carta de protesta a la Vanguardia per tan sensible error?

Malgrat 1914 - Moviments de població i estrena teatral

La Vanguardia del dimecres 8 de juliol del 1914 publicava notícies de Malgrat, amb els moviments de població del primer semestre, així com una ressenya de l’estrena teatral de L’honra d’un fill de Malgrat.

Sobre les baixades d’impostos del PP

Interessant l’article que publicava en premi Nobel d’economia Paul Krugman el diumenge passat a El País, on comentava l’experiment fiscal que fa un parell d’anys es va fer a l’estat de Kansas: es van baixar els impostos amb la idea que una baixada d’impostos impulsaria l’economia. El resultat ha sigut clar: l’economia de Kansas s’ha endarrerit respecte dels estats que té al voltant i respecte del conjunt dels Estats Units, i ha augmentat el dèficit dels comptes de l’estat.

Tot això no és nou: les baixades d’impostos no impulsen l’economia. El que passa és que les baixades d’impostos afavoreixen sempre als mateixos, els que tenen quartos. I com que, tant als Estats Units com a Espanya, com a Catalunya, els que manen són els que tenen quartos, ens volen fer creure que baixen els impostos perquè l’economia vagi millor, quan el que pretenen és pagar menys ells.

Que això ho propugni el PP no estranyarà ningú, ni que també, encara que de manera més dissimulada, ho faci CiU. Al cap i a la fi, són dos partits de dretes. Es problema és que els socialistes que, per ser d’esquerres, sembla que haurien de ser una mica menys donats a pensar només en afavorir els que tenen quartos, fan exactament el mateix. Com diu en Niño Becerra a La Vanguàrdia d’avui, Espanya va posar a la seva Constitució que preferia que els nens es morissin de fam abans que deixar de pagar el deute, i això ho van fer els socialistes.

El que és curiós és que no es parli, ni des del govern ni des de l’oposició, que a Espanya, malgrat tenir uns tipus alts, la pressió fiscal sigui de les més baixes d’Europa, el que vol dir que el frau fiscal és molt elevat. I qui defrauda? Els pobres i les classes mitjanes que cobren un sou poden defraudar més aviat poc; les professions lliberals, els empresaris i els que tenen quartets poden defraudar molt més, i ho fan. Mentre, seguim amb una Agència Fiscal que, a Europa, és la que té menys mitjans, com es pot veure a la taula següent, que dóna els costos de les Agències Tributàries de diferents països de l’any 2012, en milions d’euros

França	4.513
Alemanya	7.360
Itàlia	2.744
Holanda	1.984
Espanya	1.387
Regne Unit	4.531

Aniran baixant impostos, l’estat ingressarà cada vegada menys, les retallades augmentaran i els beneficiaris d’aquestes baixades d’impostos no invertiran en l’economia real, la que crea llocs de treball perquè els és més rendible invertir en productes financers.

La baixada d’impostos, diuen, és a l’ADN del PP. Però les conseqüències les patirem nosaltres.

Una polèmica a l’Ajuntament

Al viure lluny de Malgrat, havia fet el propòsit de no escriure sobre la política municipal, si no fos per temes o projectes importants, dels que pogués tenir uns informació relativament completa. Però m’ha cridat l’atenció la carta que ha publicat el PSC de Malgrat, que reprodueixo a continuació, encara que sigui una mica llarga:

 

MÉS INVERSIONS POSITIVES PER MALGRAT ATURADES

Des del GPM PSC Malgrat, després del darrer ple municipal, volem expressar el nostre sentiment de decepció i tristesa amb l’actitud i les accions que, un cop més, han tingut la oposició en bloc. En el ple municipal, l’equip de govern (PSC-PP), fruit del superàvit aconseguit del pressupost de 2013 a través d’una gestió econòmica responsable, vam presentar una modificació pressupostària dividida en 21 punts. En aquests punts hi havia diverses inversions importants pel municipi i també inversions per a la gestió del dia a dia de l’Ajuntament com podeu veure a continuació:

-         Equipament informàtic (fotocopiadora, ordinadors per la sala de formació de l’Àrea de Serveis Personals, ordinadors per l’Escola d’Adults i programes informàtics): 58.000 euros.

-         Aplicacions informàtiques (compres de llicències, actualització base de dades): 30.000 euros.

-         Expropiació terreny Avinguda Verge de Montserrat (necessari per tirar endavant el projecte d’urbanització del carrer): 196.000 euros.

-         Adquisició de finques (finques del Carrer Castell per ordenar la zona i destinar-ho a zona verda; finca Alcalde Pedani per la continuació del trànsit amb Carrer Besós i finca del Carrer Riera per urbanització riera can Feliciano): 100.000 euros.

-         Projecte tècnic pont del Carrer Passada (l’objectiu és fer un càlcul per conèixer quina capacitat de càrrega té el pont després de 100 anys de la seva construcció per seguretat): 30.000 euros.

-         Comprar 2 àrees de contenidors soterrats (Ca l’Arnau de major capacitat i Plaça Catalunya): 75.000 euros.

-         Comprar contenidors de superfície (no hi ha recanvi): 7.500 euros.

-         Rehabilitació edifici GEM (es tracta d’ampliar l’actual local del GEM per absorbir la gran quantitat de socis que té i responent a una demanda històrica): 225.000 euros.

-         Instal·lació de fontaneria i sanitaris del Col·legi Marià Cubí (renovar la xarxa antiga existent i responent demanda d’AMPA i direcció de l’escola): 90.000 euros.

-         Adquisició de mobiliari urbà (substituir jocs del Parc Francesc Macià i Parc del Castell, comprar nou joc infantil a la Plaça Germana Campos i Plaça Puntaires, comprar màquines d’exercici físic pel Passeig de Mar): 60.000 euros.

-         Pavimentació del Carrer Mar i Ramon Turró (substituir les lloses romanes actuals per llambordins per millorar l’estat actual de la totalitat d’aquests carrers del centre): 150.000 euros.

-         Condicionament Plaça Pagesia (renovar aquesta plaça amb nova jardineria i arbres, mobiliari urbà, millora d’accessibilitat i drenatge d’aigües i reg automatitzat): 44.000 euros.

-         Maquinària de parcs i jardins (comprar 2 desbrossadores, perquè s’han espatllat): 3.000 euros.

-         Plataforma d’accessibilitat a la sala de plens: 10.000 euros.

-         Adquisició d’un radar (eina necessària contra l’excés de velocitat, substitueix al que havia cedit el Servei de Trànsit fa 6 anys i ja tenia moltes avaries): 30.000 euros.

-         Mobiliari i equipaments oficina (prestatgeries paletitzades per Serveis Municipals i mobles per l’escola d’adults): 21.600 euros.

-         Adquisició d’un projector pel Centre Cultural (l’actual ha quedat obsolet): 11.200 euros.

-         Rehabilitació i millores edificis corporació (pladur d’aïllament per les visites a l’Àrea de Serveis Personals): 15.000 euros.

-         Enllumenat nadalenc (ampliar un major nombre de carrers amb il·luminació i millorar el consum): 30.250 euros.

-         Adquisició de 3 desfibril·ladors per equipaments esportius: 4.500 euros.

-         Altres incentius al rendiment del personal de la Policia Local: 58.800 euros.

En total, 21 propostes d’inversions dins de la modificació pressupostària que l’equip de govern va presentar, per separat, una per una, per facilitar a la oposició l’aprovació dels punts que estiguessin d’acord i d’aquells que no ho estiguessin, ja que anteriorment, s’havia presentat amb altres ocasions punts similars conjuntament i no s’aprovaven al no estar d’acord amb algun punt i quedava tot aturat.

Tot i fer-ho per separat, un cop més, la oposició en bloc (CIU-ERC-ICV), 5 minuts abans del ple, van comunicar a l’alcaldessa, la seva intenció de no votar cap punt i deixar-ho sobre la taula, aturant totes les inversions, amb l’única raó de no tenir prou informació.

Des de l’equip de govern sempre hem estat oberts a donar tota la informació que es demani però, quina informació necessiten per aprovar propostes com: 2 desbrossadores, 3 desfibril·ladors, contenidors de superfície o equipaments informàtics????

Podien haver aprovat alguns punts i deixar sobre la taula aquells que poguessin tenir dubtes, la qual cosa l’alcaldessa també els hi va proposar, però la oposició en bloc tampoc va voler...

Tanmateix, els projectes més importants els coneixen perfectament i tenen els expedients i els tècnics a la seva disposició per a que no tinguin cap mena de dubte. Per tant, no trobem lògic ni responsable aturar els 21 punts d’inversions amb l’únic objectiu, una vegada més, de paralitzar i aturar la gestió de l’equip de govern. I molt menys amb l’únic argument aportat, ja que aquesta raó és una fal·làcia.

El que més greu ens sap és que si fos per nosaltres, aquestes 21 propostes estarien aprovades i ja serien una realitat pel bon funcionament de l’ajuntament i, sobretot, per unes inversions que trobem necessàries no només pel GEM, l’escola d’adults, Malgrat Centre, veïns de la Plaça Pagesia, escola Marià Cubí…. Sinó que se’n beneficiaria tot el poble de Malgrat.

Per tant, demanem a la oposició (CIU-ERC-ICV) una reflexió profunda de la seva actitud davant la política obstructiva i negativa que porten desenvolupant durant aquests 3 anys, deixin de banda la eina política d’anar en bloc i ser majoria per dificultar i aturar la gestió a l’equip de govern (PSC-PP) en minoria i pensin més amb els beneficis que aporten aquestes inversions per la població i per les persones que els han votat, els quals estem segurs els hi estarien molt agraïts.

GPM PSC Malgrat de Mar

Malgrat de Mar, 25 de juny de 2014

També he llegit la rèplica de la portaveu de CiU a l’Ajuntament, que afirma que afirma que “el govern no havia donat tota la informació als grups municipals, tal i com exigeixen les bones praxis municipals”.

Segons es desprèn de la carta del PSC, aquest reguitzell de projectes es va presentar al Ple municipal. La pregunta que em faig és la següent: tant complicat era presentar-les als altres grups una o dues setmanes abans perquè no tinguessin la possibilitat de dir que no havien tingut temps d’estudiar-les? Ens podríem demanar si la tècnica de presentar projectes a darrera hora no és més que una maniobra per poder acusar als altres de no deixar fer les coses i, ara que queda menys d’un any per les properes eleccions, intentar esgarrapar alguns vots.

Quan no es té majoria, si de veritat es vol avançar, no es pot actuar de la mateixa manera que si se’n tingués. 

Una societat sense diners

Segons en Karl Marx, els diners no són res més que un instrument d'explotació capitalista. Llegit al Socialist Standard, una revista del Partit Comunista del Regne Unit que es publica des de l’any 1904, en un dels seus exemplars dels anys 1970:

Els diners desapareixeran.

L’or es pot reservar, d’acord amb la voluntat de Lenin, per la construcció de comunes públiques. A les societats comunistes els bens estaran disponibles lliurement i sense cap cost. L’organització de la societat, fins als seus propis fonaments, es realitzarà sense diners.

El desig frenètic i neuròtic de consumir i atresorar desapareixerà. Serà absurd voler acumular coses: ja no hi haurà diners per embutxacar-se ni assalariats per contractar.

Les noves gents s’assemblaran als seus avantpassats caçadors i recol·lectors que confiaven en una natura que els proporcionava lliurement i amb abundància el que necessitaven per viure, i no s’havien de preocupar pel demà.

Aquestes utopies, llegides ara fa més de quaranta anys, a molts joves d’aquella època els semblaven realitzables i desitjables. Probablement encara sigui així per molts joves d’avui dia, sobretot pels que tenen dificultats per començar la seva vida amb una certa viabilitat. Però, si ho mirem amb detall, aquestes frases del comunisme utòpic són, l’una darrera l’altre, una perfecta tonteria. Ni el comunismes més absolut, com pot ser el de Corea del Nord, ha pogut prescindir dels diners, ni les societats del nostres avantpassats caçadors i recol·lectors era tan feliç com ens volen fer creure. Al contrari, la vida del caçador-recol·lector era solitària, pobre, immunda, brutal i curta.

La única societat avançada que ha viscut sense diners, al menys que jo sàpiga, ha estat de les Inques, a Amèrica del Sud. A l’imperi inca la unitat de valor era el treball, exactament com hauria de ser a la societat comunista. I també, d’una manera semblant al comunisme, l’economia depenia d’una rigorosa planificació centralitzada i del treball forçat, de l’esclavatge, al capdavall. Probablement pitjor que la societat actual, amb totes les seves mancances.

La balança fiscal de l’any 2011

El Departament d’Economia de la Generalitat acaba de publicar la balança fiscal del 2011. Com sempre, hi trobem dues maneres de calcular-la: la del flux monetari i la del flux càrrega-benefici.

Resumint:

Mètode del flux monetari

Ingressos de l’estat a Catalunya = 47.725 milions

Despeses de l’estat a Catalunya = 39.903 milions

Dèficit fiscal = 7.822 milions

Mètode del flux càrrega-benefici

Ingressos de l’estat a Catalunya = 46.859 milions

Despeses de l’estat a Catalunya = 42.827 milions

Dèficit fiscal = 4.032 milions

Per més detalls, es poden consultar les taules següents:

 Aquests són els dèficits fiscals reals. Però l’estat ha tingut un dèficit important, i aquest dèficit significa impostos futurs. Per aquesta raó, el dèficit es modifica prenent la hipòtesi d’un pressupost equilibrat de l’estat, és a dir, d’un estat en que els ingressos siguin iguals a les despeses. Per l’any 2011, l’estat ha tingut uns ingressos de 248.304 milions i unes despeses de 285.565 milions, és a dir, un dèficit de 37.381 milions.

A l’hora d’equilibrar els saldos fiscals es pot optar per dos ajustos. D’una banda, per la  via de les despeses, és a dir, rebaixant les despeses al mateix nivell que els ingressos,  i, de l’altra, per la via dels ingressos, és a dir, incrementant els ingressos fins al mateix  import que les despeses. L’ajust via despeses suposaria reduir-les fins a 248.304  milions d’euros, i l’ajust via ingrés suposaria augmentar-los fins a 285.685 milions  d’euros.

L’ajust de les despeses al mateix nivell que els ingressos ve a representar que  l’administració central corregirà aquest dèficit reduint les despeses i, per tant, la  imputació a Catalunya d’aquest ajust es fa reduint les despeses segons el pes que  representen en el total estatal. Aquesta hipòtesi té coherència amb el fet d’imputar les  despeses en interessos en funció del pes de les despeses que l’Estat destina a  Catalunya ja que, de fet, aquests interessos són la càrrega del deute derivada dels  successius dèficits públics.

Els resultats són:

Flux monetari

Saldo equilibri ingressos = 15.006 milions = 7,7 % del PIB

Saldo equilibri despeses = 13.043 milions = 6,7 % del PIB

Flux càrrega-benefici

Saldo equilibri ingressos = 11.087 milions = 5,7 % del PIB

Saldo equilibri despeses = 9.636 milions = 5,0 % del PIB

En èpoques de crisi econòmica i taxes d’atur elevades, el mètode del flux monetari,  que mesura l’impacte econòmic generat per l’activitat de l’administració central en un  territori, pren molta més rellevància. Així, segons aquesta metodologia, el resultat de la  balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central el 2011 és de 15.006 milions  d’euros, un 7,7% del PIB català.

Al gràfic següent podem veure l’evolució del dèficit fiscal calculat d’aquesta manera, des de l’any 1986 fins al 2011. 

 Que Espanya roba a Catalunya? Cadascú pot tenir la opinió que vulgui, però, si hem de comparar-nos amb altres països més o menys federals, aquest dèficit, que hem vist que ha sigut del 7,7 % del PIB, no hauria de passar del 3 o del 4 %, que és el que tenen els estats federats més rics d'Alemanya o dels Estats Units.