divendres, de desembre 30, 2016

Malgrat 1966 - Curset i pessebre


A la Vanguardia del divendres 27 de desembre del 1966, ara fa cinquanta anys, el corresponsal de Malgrat explicava que es va fer un curset pels que llavors s’anomenaven enllaços sindicals, a la vegada que deia que a la delegació local de joventuts s’hi havia instal·lat un pessebre.



dijous, de desembre 29, 2016

L'extensió del gel marí

El gràfic, publicat pel National Snow and Ice Data Center, ens presenta l'extensió total del gel marí, és a dir, incloent el gel marí de l'àrtic i l'antàrtic. Veiem que, des del mes de setembre d'aquest any, aquesta extensió és molt més petita que la de qualsevol dels anys anteriors, des que es tenen mesures per satèl·lit. És a dir, des de l'any 1978.

Pel que fa al valor mínim trobat en els anys esmentats, la disminució del gel marí total mesurat aquests darrers mesos és d'uns 2 milions de km2.



Com podem veure en els gràfics següents, aquesta disminució del gel marí afecta tant a l'àrtic com a l’antàrtic.

No seria gens estrany que estiguéssim entrant en una nova fase de l’escalfament global, però encara és massa aviat per poder-ho afirmar. De tota manera, aquests gràfics són preocupants.




dimarts, de desembre 27, 2016

Malgrat 1916 – Notícies diverses

A La Vanguardia del divendres 22 de desembre del 1916 hi podem llegir:

1.      Que al carrer Nou s’ha venut un terreny per fer una fàbrica de gèneres de punt: Esquena, Cardona i Fradera.

2.      Que s’ha mort un noi burgalès a la residència dels Maristes.

3.      Que s’està construint una subestació elèctrica per alimentar la fàbrica de l’aigua.

4.      Que el dia de Sant Esteve es celebrarà, al col·legi del Carme, una exposició de treballs escolars.



diumenge, de desembre 18, 2016

Malgrat 1966 - Audiència amb el general Franco


La Vanguardia del 1 de desembre de 1966, cinquanta anys enrere, publicava que el general Franco havia rebut a una comissió de l’ajuntament de Malgrat i de la Germandat Marinera al palau del Pardo. El motiu de la visita va ser l’entrega al cap de l’estat de la primera medalla commemorativa del centenari de la mort del caporal Fradera.

Per l’ajuntament hi varen anar l’alcalde Jaume Turró Xaudiera i els regidors Juli Cardona Comella, Josep Maria Espàrrech Marès i Bertomeu Prat Vicente. Per la Germandat Marinera hi eren presents el seu president, Josep Fontrodona Cardó, i els membres de la Gernandat Josep Aldea, Martí Robert i Jordi Pica. També hi era l’escultor del monument al caporal Fradera, Jaume Coll.

Els va presentar al general Franco el ministre de Marina, Nieto Antúnez.


L’imparable abaratiment de l’energia fotovoltaica




La disminució dels costos de l'energia solar fotovoltaica dels últims set anys ha estat espectacular. El cost mitjà anivellat global per al PV de silici cristal·lí ha caigut de 315 $ per MWh en el tercer trimestre del 2009 a $ 122 a la fi de 2015, una caiguda del 61%, reflectint la deflació en els preus dels mòduls, els costos de producció i les despeses d'instal·lació. I no és només això, sinó que podem anticipar que aquesta baixada de costos seguirà, si mirem els projectes que tenen lloc a diversos països, com ara la instal·lació ACWA a Dubai que, al gener de 2015, es va projectar amb un cost de 58 , 50 dòlars per MWh, o amb les subhastes a l'Índia de finals de 2015 i principis de 2016, amb ofertes de 64 $ per MWh (Fortum Finnsuurya Energia a Rajasthan) i 68 $ (SunEdison i Softbank a Andhra Pradesh). Aquests preus són més econòmics que els de l'energia eòlica.

A Espanya les inversions en energies renovables han caigut en picat, a causa de les retallades retroactives d'ingressos, particularment doloroses, imposades pel govern durant el període 2011-14 i la fi de tot el suport governamental a nous projectes. La inversió de 2014 va ser de només 573 milions de $ en 2014, lleugerament per sobre de l'any anterior, però molt per sota del pic de 23,6 milers de milions de $ de l'any 2008.

És a dir que, gràcies al decret llei signat pel Sr. Rodrigo Rato immediatament després dels atemptats de l'11 de març de 2004, dos dies abans de les eleccions guanyades pel partit socialista del senyor Rodríguez Zapatero, a Espanya es van fer grans inversions en energia fotovoltaica quan la tecnologia del moment feia que aquesta energia fos molt cara, mentre que ara, quan aquesta energia comença a ser rendible, no hi ha ningú que inverteixi en ella. Ja llavors, les perspectives d'abaratiment de l'energia fotovoltaica eren molt evidents, pel que podem dir que la perspicàcia dels nostres governants (la del senyor Rato en signar el decret i la del senyor Zapatero en no impedir una inversió massiva) ha fet que tinguem, en aquest moment, una energia fotovoltaica molt més cara que la que tindríem si, uns i altres, haguessin actuat amb més racionalitat.

dimecres, de desembre 14, 2016

L’índex de progrés social de la població

El senyor Anton Costas, un gallec que és catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, en un article publicat avui a La Vanguardia parla de la posició bastant mediocre de Catalunya pel que fa a l’Índex de Progrés Social de la població, recentment publicat. Aquest índex és una eina que va més enllà del PIB (que, com tots sabem, és una indicació molt millorable de l’economia real d’un país)


En efecte, el gràfic ens mostra la posició de Catalunya respecte de les altres regions espanyoles, i la conclusió és que aquesta posició és molt dolenta. Alguns diran que, si fóssim independents, estaríem molt millor. El que diu el professor Anton Costas, i el que penso jo també, és que “l'atenció prioritària, si no exclusiva, del govern de la Generalitat amb el procés independentista, pot estar descuidant la gestió de les coses quotidianes que d’una manera directa i immediata afecten a les condicions presents de la vida de moltes persones”.

Tant el senyor Puigdemont com el senyor Junqueras haurien de reflexionar sobre aquestes dades.

Index de Progres Social de la població

dissabte, de desembre 10, 2016

Malgrat 1916 – Festa Major

La Vanguardia del dimecres 13 de desembre del 1916 publicava una ressenya sobre la Festa Major i sobre la pròxima celebració de Santa Llúcia.


L'auge dels populismes

A tot el món està avançant el populisme: des del Brexit a l'elecció de Trump, des de l'extrema dreta francesa de Le Pen a l'emergència de Podem a Espanya, el populisme, ens diuen, està minant els fonaments de la democràcia i de la Unió Europea. Però pocs es pregunten per la causa d'aquest auge del populisme. La causa d'aquest ascens del populisme prové de les dificultats materials i la manca de perspectives a les que està abocada bona part de la població europea i nord-americana. Hem estat governats per uns polítics que han practicat unes polítiques neoliberals que han anat deixant a les classes mitjana i treballadora amb una frustració que alimenta el discurs del populisme.

Un dels efectes que més han contribuït a aquesta frustració ha estat la globalització. No és que la globalització en si sigui una cosa dolenta, ans al contrari. Però sí que ho és, i molt, la globalització 'neoliberal' que s'ha anat muntant. El que es denominen tractats de lliure comerç, que són el nucli d'aquesta globalització neoliberal, s'oposen radicalment al lliure comerç. Són acords altament protectors per a certes grans empreses. Gran part d'aquests acords tenen poc a veure amb el comerç en el sentit que l'entenem normalment, ja que es tracta bàsicament d'acords sobre els drets dels inversors. Atorguen mecanismes que permeten a les grans corporacions fer coses que la gent del carrer no pot fer, i limiten la possibilitat dels governs per implantar polítiques que puguin tenir un impacte en els beneficis futurs d'aquestes corporacions. Per exemple, polítiques mediambientals o de protecció del treballador. Per això, aquests acords preveuen que les grans empreses puguin denunciar els governs, i aquestes denúncies no es dirimeixen als tribunals de justícia, sinó a organismes privats d'arbitratge.

Els efectes de les anomenades 'mesures globalitzadores' estan dissenyats intencionadament per posar els treballadors en competència a nivell global, el que acaba baixant els salaris. La globalització neoliberal ha estat creada per assegurar que les elits estiguin protegides, però no les classes mitjana i treballadora.

La gent està cansada de treballar més hores per salaris més baixos, de veure treballs dignament pagats anar enllà de les seves fronteres, d'observar atònits com els multimilionaris o les grans corporacions no paguen impostos sobre la renda o sobre societats, mentre que a ells i als seus fills els empitjoren les condicions de vida. Això és el que ha portat a Trump a la presidència dels Estats Units, als britànics a sortir de la Unió Europea, als francesos a votar Le Pen i als espanyols a fer-ho per Podem.

Sembla obvi pensar que caldria estabilitzar les condicions materials de la gent, generar més treball i fixar polítiques que augmentessin el benestar. Per a això cal equilibrar la globalització neoliberal, per una banda, i canviar les fórmules econòmiques que més ens debiliten com a societat. El problema és que els grups de pressió s'oposen a aquests canvis amb totes les seves forces, que són moltes.

A Europa, el descontentament social que han creat els dirigents de la Unió amb les seves polítiques d'austeritat, aplicades caigui qui caigui, comença a cristal·litzar en un sentiment antieuropeu cada vegada més estès. Cada vegada més europeus creuen que els seus problemes es resoldrien millor si els seus països s'ocuparan directament d'ells, sense interferències de Brussel·les. Les declaracions del ministre alemany de finances, Wolfgang Schaüble, assegurant que "Grècia ha de fer més reformes o abandonar l'euro", o les del president de l'Eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, sobre el malbaratament dels països del sud d'Europa, no només volen eludir la recerca de solucions europees, sinó que afegeixen llenya al foc de la causa de l'antieuropeisme i del populisme. A aquestes polítiques s'afegeix el problema causat per l'euro, que és una de les principals causes de l'estancament econòmic de la Unió.

A Espanya, amb un president del govern que és un entusiasta seguidor de les polítiques que han portat a Europa al seu estat actual, s'han canviat les regles del joc de les relacions laborals, el que ha creat més precarietat. És cert que disminueix la taxa d'atur, que es creen llocs de treball, però això es deu més a factors externs (al baix preu del petroli, als baixos tipus d'interès i a la inseguretat de les destinacions turístiques que ens fan la competència) que a les bondats de la reforma laboral. Però alhora han baixat els salaris i ha augmentat la precarietat, el que ha multiplicat les dificultats materials i la manca de perspectives de futur d'un nombre cada vegada més gran de persones. El pes de les remuneracions dels assalariats en el Producte Interior Brut ha caigut. A ningú hauria d'estranyar que el vot a Podem hagi crescut tan ràpidament.

De manera que aquí estem, amb uns dirigents que sembla que fan tot el possible perquè creixi el descontentament social i amb això els populismes. Ens queda poc temps per canviar les polítiques actuals i tornar a canalitzar les coses, tant a Europa com a Espanya. I ens queda poc temps perquè un altre problema molt important està trucant a la nostra porta: la disminució de l'ocupació de qualitat a causa del canvi tecnològic.