A la Vanguardia del divendres 27 de desembre del 1966, ara fa cinquanta
anys, el corresponsal de Malgrat explicava que es va fer un curset pels que
llavors s’anomenaven enllaços sindicals, a la vegada que deia que a la
delegació local de joventuts s’hi havia instal·lat un pessebre.
divendres, de desembre 30, 2016
dijous, de desembre 29, 2016
L'extensió del gel marí
El
gràfic, publicat pel National Snow and Ice Data Center, ens presenta l'extensió
total del gel marí, és a dir, incloent el gel marí de l'àrtic i l'antàrtic.
Veiem que, des del mes de setembre d'aquest any, aquesta extensió és molt més
petita que la de qualsevol dels anys anteriors, des que es tenen mesures per
satèl·lit. És a dir, des de l'any 1978.
Pel que fa al valor mínim trobat en els anys esmentats, la disminució del gel marí total mesurat aquests darrers mesos és d'uns 2 milions de km2.
Com podem veure en els gràfics següents, aquesta disminució del gel marí afecta tant a l'àrtic com a l’antàrtic.
No
seria gens estrany que estiguéssim entrant en una nova fase de l’escalfament
global, però encara és massa aviat per poder-ho afirmar. De tota manera,
aquests gràfics són preocupants.
Pel que fa al valor mínim trobat en els anys esmentats, la disminució del gel marí total mesurat aquests darrers mesos és d'uns 2 milions de km2.
Com podem veure en els gràfics següents, aquesta disminució del gel marí afecta tant a l'àrtic com a l’antàrtic.
dimarts, de desembre 27, 2016
Malgrat 1916 – Notícies diverses
A La Vanguardia del divendres 22 de desembre del 1916 hi podem llegir:
1. Que al carrer Nou s’ha
venut un terreny per fer una fàbrica de gèneres de punt: Esquena, Cardona i
Fradera.
2. Que s’ha mort un noi
burgalès a la residència dels Maristes.
3. Que s’està construint una
subestació elèctrica per alimentar la fàbrica de l’aigua.
4. Que el dia de Sant Esteve
es celebrarà, al col·legi del Carme, una exposició de treballs escolars.
diumenge, de desembre 18, 2016
Malgrat 1966 - Audiència amb el general Franco
La Vanguardia del 1 de desembre de 1966, cinquanta anys enrere, publicava
que el general Franco havia rebut a una comissió de l’ajuntament de Malgrat i
de la Germandat Marinera al palau del Pardo. El motiu de la visita va ser l’entrega
al cap de l’estat de la primera medalla commemorativa del centenari de la mort
del caporal Fradera.
Per l’ajuntament hi varen anar l’alcalde Jaume Turró Xaudiera i els
regidors Juli Cardona Comella, Josep Maria Espàrrech Marès i Bertomeu Prat
Vicente. Per la Germandat Marinera hi eren presents el seu president, Josep
Fontrodona Cardó, i els membres de la Gernandat Josep Aldea, Martí Robert i
Jordi Pica. També hi era l’escultor del monument al caporal Fradera, Jaume
Coll.
Els va presentar al general Franco el ministre de Marina, Nieto Antúnez.
L’imparable abaratiment de l’energia fotovoltaica
La disminució dels costos de l'energia solar fotovoltaica dels últims set
anys ha estat espectacular. El cost mitjà anivellat global per al PV de silici
cristal·lí ha caigut de 315 $ per MWh en el tercer trimestre del 2009 a $ 122 a
la fi de 2015, una caiguda del 61%, reflectint la deflació en els preus dels
mòduls, els costos de producció i les despeses d'instal·lació. I no és només
això, sinó que podem anticipar que aquesta baixada de costos seguirà, si mirem
els projectes que tenen lloc a diversos països, com ara la instal·lació ACWA a
Dubai que, al gener de 2015, es va projectar amb un cost de 58 , 50 dòlars per
MWh, o amb les subhastes a l'Índia de finals de 2015 i principis de 2016, amb
ofertes de 64 $ per MWh (Fortum Finnsuurya Energia a Rajasthan) i 68 $
(SunEdison i Softbank a Andhra Pradesh). Aquests preus són més econòmics que els de l'energia eòlica.
dimecres, de desembre 14, 2016
L’índex de progrés social de la població
El senyor Anton Costas, un gallec que és catedràtic d’economia de la
Universitat de Barcelona, en un article publicat avui a La Vanguardia parla de
la posició bastant mediocre de Catalunya pel que fa a l’Índex de Progrés Social
de la població, recentment publicat. Aquest índex és una eina que va més enllà
del PIB (que, com tots sabem, és una indicació molt millorable de l’economia
real d’un país)
En efecte, el gràfic ens mostra la posició de Catalunya respecte de les
altres regions espanyoles, i la conclusió és que aquesta posició és molt
dolenta. Alguns diran que, si fóssim independents, estaríem molt millor. El que
diu el professor Anton Costas, i el que penso jo també, és que “l'atenció
prioritària, si no exclusiva, del govern de la Generalitat amb el procés
independentista, pot estar descuidant la gestió de les coses quotidianes que d’una
manera directa i immediata afecten a les condicions presents de la vida de
moltes persones”.
Tant el senyor Puigdemont com el senyor Junqueras haurien de reflexionar
sobre aquestes dades.
Index de Progres Social de la població
dissabte, de desembre 10, 2016
Malgrat 1916 – Festa Major
La Vanguardia del dimecres 13 de desembre del 1916 publicava una ressenya
sobre la Festa Major i sobre la pròxima celebració de Santa Llúcia.
L'auge dels populismes
A tot el món està avançant el populisme: des del Brexit a l'elecció de
Trump, des de l'extrema dreta francesa de Le Pen a l'emergència de Podem a
Espanya, el populisme, ens diuen, està minant els fonaments de la democràcia i
de la Unió Europea. Però pocs es pregunten per la causa d'aquest auge del
populisme. La causa d'aquest ascens del populisme prové de les dificultats
materials i la manca de perspectives a les que està abocada bona part de la
població europea i nord-americana. Hem estat governats per uns polítics que han
practicat unes polítiques neoliberals que han anat deixant a les classes
mitjana i treballadora amb una frustració que alimenta el discurs del
populisme.
Un dels efectes que més han contribuït a aquesta frustració ha estat la
globalització. No és que la globalització en si sigui una cosa dolenta, ans al
contrari. Però sí que ho és, i molt, la globalització 'neoliberal' que s'ha
anat muntant. El que es denominen tractats de lliure comerç, que són el nucli
d'aquesta globalització neoliberal, s'oposen radicalment al lliure comerç. Són
acords altament protectors per a certes grans empreses. Gran part d'aquests
acords tenen poc a veure amb el comerç en el sentit que l'entenem normalment,
ja que es tracta bàsicament d'acords sobre els drets dels inversors. Atorguen
mecanismes que permeten a les grans corporacions fer coses que la gent del
carrer no pot fer, i limiten la possibilitat dels governs per implantar
polítiques que puguin tenir un impacte en els beneficis futurs d'aquestes
corporacions. Per exemple, polítiques mediambientals o de protecció del
treballador. Per això, aquests acords preveuen que les grans empreses puguin
denunciar els governs, i aquestes denúncies no es dirimeixen als tribunals de
justícia, sinó a organismes privats d'arbitratge.
Els efectes de les anomenades 'mesures globalitzadores' estan dissenyats
intencionadament per posar els treballadors en competència a nivell global, el
que acaba baixant els salaris. La globalització neoliberal ha estat creada per
assegurar que les elits estiguin protegides, però no les classes mitjana i
treballadora.
La gent està cansada de treballar més hores per salaris més baixos, de
veure treballs dignament pagats anar enllà de les seves fronteres, d'observar
atònits com els multimilionaris o les grans corporacions no paguen impostos
sobre la renda o sobre societats, mentre que a ells i als seus fills els
empitjoren les condicions de vida. Això és el que ha portat a Trump a la
presidència dels Estats Units, als britànics a sortir de la Unió Europea, als
francesos a votar Le Pen i als espanyols a fer-ho per Podem.
Sembla obvi pensar que caldria estabilitzar les condicions materials de la
gent, generar més treball i fixar polítiques que augmentessin el benestar. Per
a això cal equilibrar la globalització neoliberal, per una banda, i canviar les
fórmules econòmiques que més ens debiliten com a societat. El problema és que
els grups de pressió s'oposen a aquests canvis amb totes les seves forces, que
són moltes.
A Europa, el descontentament social que han creat els dirigents de la Unió
amb les seves polítiques d'austeritat, aplicades caigui qui caigui, comença a
cristal·litzar en un sentiment antieuropeu cada vegada més estès. Cada vegada
més europeus creuen que els seus problemes es resoldrien millor si els seus
països s'ocuparan directament d'ells, sense interferències de Brussel·les. Les
declaracions del ministre alemany de finances, Wolfgang Schaüble, assegurant
que "Grècia ha de fer més reformes o abandonar l'euro", o les del
president de l'Eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, sobre el malbaratament
dels països del sud d'Europa, no només volen eludir la recerca de solucions
europees, sinó que afegeixen llenya al foc de la causa de l'antieuropeisme i
del populisme. A aquestes polítiques s'afegeix el problema causat per l'euro,
que és una de les principals causes de l'estancament econòmic de la Unió.
A Espanya, amb un president del govern que és un entusiasta seguidor de les
polítiques que han portat a Europa al seu estat actual, s'han canviat les
regles del joc de les relacions laborals, el que ha creat més precarietat. És
cert que disminueix la taxa d'atur, que es creen llocs de treball, però això es
deu més a factors externs (al baix preu del petroli, als baixos tipus d'interès
i a la inseguretat de les destinacions turístiques que ens fan la competència)
que a les bondats de la reforma laboral. Però alhora han baixat els salaris i
ha augmentat la precarietat, el que ha multiplicat les dificultats materials i
la manca de perspectives de futur d'un nombre cada vegada més gran de persones.
El pes de les remuneracions dels assalariats en el Producte Interior Brut ha
caigut. A ningú hauria d'estranyar que el vot a Podem hagi crescut tan
ràpidament.
De manera que aquí estem, amb uns dirigents que sembla que fan tot el
possible perquè creixi el descontentament social i amb això els populismes. Ens
queda poc temps per canviar les polítiques actuals i tornar a canalitzar les
coses, tant a Europa com a Espanya. I ens queda poc temps perquè un altre
problema molt important està trucant a la nostra porta: la disminució de
l'ocupació de qualitat a causa del canvi tecnològic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)