dimarts, de juny 12, 2007

Descans forçat

No és que en Janí estigui cansat, ni que prepari el seu viatge cap al nord per escapar de la calor de l'estiu. El que passa és que la tecnologia ha fet figa. De primer va ser el rectificador d'alimentació de la bateria de l'ordenador que va deixar de funcionar. Uns quants dies més tard varem rebre una nova alimentació, que va durar dues hores. El que vol dir que l'avaria és més complicada del que pensavem.

Aprofitem els darrers electrons que la cansada bateria és capaç de subministrar per fer aquest post. Enviarem l'ordenador a arreglar i passarem un temps indeterminat sense escriure. El que es diu un descans forçat.

Recordem amb anyorança aquells temps en que, per escriure, teniem una ploma endollada a un mànec de fusta, i que sucavem dins d'un tinter. Potser era menys còmode, però almenys, quan la ploma s'espatllava, la canviavem i en pau. I una ploma costava deu cèntims (de pesseta)

En aquests temps moderns, tot és més complicat.

A bientôt, que diuen els gabatxos.

diumenge, de juny 03, 2007

La nova organització de Catalunya

Llegeixo al Diari de Girona que la Generalitat està estudiant la reorganització territorial de Catalunya. Ja fa temps que es parla d’aquesta reorganització: es tracta de reduir el pes de les Diputacions, que al fi i a la cap són l’expressió de la divisió en províncies que, com tothom sap, són la consequència del centralisme madrileny (o potser no?), per donar més pes a les vegueries. Sembla que hi haurà set vegueries: Barcelona, la Catalunya Central, Girona, l’Alt Pirineu, Ponent, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. A hores d’ara, s’estudia la possibilitat de crear-ne una vuitena que inclouria les comarques del Penedès i alguna de limítrof.

On aniran a parar els pobles de l’Alt Maresme? El conseller de Governació durant el primer govern tripartit, Joan Carretero, plantejava una reestructuració bastant diferent a la que ara s’estudia. Així, Carretero preveia una divisió en set vegueries i incloïa l’opció que la zona de l’Alt Maresme passés a formar part de la vegueria de Girona. Els municipis que s’afegirien eren Palafolls, Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar. En canvi, es perdia la comarca de la Cerdanya que passava a formar part de la vegueria de l´Alt Pirineu.

En canvi, en aquesta darrera reorganització que ara s'està estudiant, els municipis de l’Alt Maresme estarien adscrits a la vegueria de Barcelona.

Una altre reforma és que els consells comarcals deixarien de ser ens polítics per convertir-se en alguna cosa semblant a una mancomunitat de municipis.

I el poble, en això, no hi té veu ni vot? Què en diuen les autoritats locals? Perquè és clar que no és igual pertànyer a Barcelona que a Girona. Crec que s’hauria d’obrir un debat seriós sobre el tema a les poblacions afectades. Però em temo que ningú té cap interès en fer-ho. Adscrits a Girona, això implicaria una millora de les comunicacions per tren amb la capital de la vegueria.

Perquè una altre pregunta que el contribuent es pot formular és la següent: tot això té alguna utilitat? O només és una tasca inventada per distreure (o per desacreditar) els successius consellers de Governació que, quina casualitat, són d’ERC?

Les eleccions municipals (a Ortigueira)


Quan analitzem el resultat de les eleccions a Malgrat pensem, d’entrada, que el vot ha estat lliure. No tinc cap raó per dubtar-ho. Però, pel que sembla, no és així a tot arreu. A Ortigueira, per exemple, diuen que hi passen coses uns mica estranyes, per no dir molt estranyes. Per situar-nos, diré que Ortigueira és un municipi (un concello, en gallec) format per un nucli principal (Santa Marta) i per 22 parròquies. Les parròquies són poblets petits i disseminats pels 215 km2 d’extensió del concello, la major part endinsades en muntanyes d’accès no gaire senzill.

Els resultats de les eleccions varen ser els següents: el PP va tornar a guanyar, i l’alcalde comença el seu tercer mandat. L’alcalde, el senyor Campo, és l’empresari d’Ortigueira. N’hi ha d’altres, d’empresaris, és clar, però ell és, de bon troç, el més important. El seu negoci és més gran que tots els altres junts. Es per això que té els mitjans per forçar els resultats de la votació?

Cens de votants = 8721
Abstenció = 40 %
PP = 3010 vots, 8 regidors
PSG – PSOE = 1063 vots, 3 regidors
BNG = 723 vots, 2 regidors
Partit dels Independents d’Ortigueira = 320 vots, 0 regidors

Això, en si mateix, no deixa de ser una votació de tantes. Però els comentaris escrits que s’han fet sobre aquestes eleccions valen la pena de ser llegits. No sé si corresponen a la veritat o no. En reproduieixo dos.

Eu creo que hai máis do que sabemos. Coñezo xente, maior sobre todo, que ese día non ten libertade para ir votar. Uns días antes da votación os "caciques" da parroquia van casa por casa levar a papeleta e avisar que o día da votación os irán a buscar. O día da votación estas persoas son acarreadas hasta o local de votación, danlles a papeleta, e pobre deles que leven outra papeleta doutro partido. O peor de todo é que todo esto non o fan de boas maneiras, senón con amenazas e intimidación.

Ou sinón como pode chamarse que cheguen 5 persoas á casa dun señor que vive solo a levarlle a papeleta para votar?. Coñezo casos varios, podo demostralo diante de calquera, con nomes e apelidos, sobre todo nas seguintes parroquias: Insua, Ermo, Neves, Devesos, Senra,. En Ortigueira, na vila, non teño constacia que se faga esto, pero no rural sí. Tampouco vai Campo acarrear nin amenazar a ninguén, non. Son os caciques os que fan todo o traballo sucio.

Esto é co que hai que acabar, pero sexa do PP, do PSOE ou de calquera partido. A xente ten que ir a votar se quere, e votar libremente.

Por certo, a xente non coñece o que se coce nas parroquias. Para eso hai que vivir nelas, pero claro o señorito pensa que é o mesmo votar na vila que votar en Insúa por poñer un exemplo. Aterriza e recoñece a realidade.



Hay que acabar con todos esos caciques que hay en las aldeas que tienen atemorizada la gente, asustada, y todo para robarles el voto.

El día 24 llegaron a casa de mi abuela (que vive sola) en Couzadoiro dos personas (no voy dar nombres aquí, pero todos os daréis cuenta de quién hablo), entraron y después de tomar café y copa le dejaron la papeleta, la avisaron y reavisaron de que el domingo tenía que llevar aquella papeleta a votar. Por último, le pidieron a mi abuela que les entregase todas las papeletas que tuviese por casa (de las que vienen por correo) de cualquier partido, que sino las buscaban ellos y desordenaban todo.

A mí me hubiera gustado aparecer en ese momento allí, porque os juro que iba a correr sangre...


I d’això en diem democràcia? Es clar que, a altres indrets més civilitzats hi ha altres pràctiques, menys directes però almenys tan eficaces, per coartar la llibertat del vot.

divendres, de juny 01, 2007

Canvi climàtic (3) – Les variacions de la radiació solar



Hem vist que la causa primera del clima del planeta és la radiació solar. La pregunta és, doncs, evident: la radiació solar és sempre igual?

La resposta és clara: no.

La radiació que ens arriba del sol és variable. Si mirem el sol amb uns binocles veurem que el sol té unes taques. De vegades en té poques, de vegades en té més. Els que han seguit aquestes taques al llarg del temps han observat que aquestes taques tenen un cicle d’onze anys. El que és curiós és que quan hi ha més taques, el sol emet més radiació que quan n’hi ha menys.

Des de l’època de Galileu, es segueix el nombre de taques del sol: En gràfic podem veure que durant un període anant del 1650 al 1700 no hi va haver gairebé cap taca. La radiació solar va ser més feble. Aquest període coincideix amb la Petita Edat del Gel! Hi veiem també una disminució del nombre de taques al principi del segle XIX, època en la que també va fer bastant fred.

Des de l’any 1900, més o menys, el nombre mitjà de taques va augmentant. El que vol dir que la radiació solar mitjana va augmentant. Però, de quant?

Des de l’any 1978 es pot mesurar directament la radiació solar que arriba al planeta. Això es fa amb satèl•lits situats sobre l’atmosfera. Tenim, per tant, encara poques dades sobre la variació de la radiació solar. Podem veure al gràfic que quan hi ha poques taques la radiació solar que ens arriba és de 1365 o 1366 watts/m2, i que quan n’hi ha més, la radiació solar que ens arriba és de 1368 watts/m2. Així, doncs, la variació cíclica de la radiació solar és de 2 a 3 watts/m2, és a dir, de l’ordre del 0,2 %

Però si examinem bé la figura amb les mesures fetes per satèl•lit, hi veurem que el darrer cicle ha tingut un mínim de 1366 watts/m2, mentre que en el cicle anterior el mínim va ser de 1365 watts/m2. Així doncs, sembla que el sol ens ha enviat més o menys un 0,05 % de més durant el darrer cicle que en el cicle anterior. Si aquesta tendència s’ha produït des de principis del segle XX, cosa que ningú sap, la radiació solar hauria augmentat del 0,5 %. Aquest augment explicaria una bona part de l’augment de temperatures que el planeta Terra ha tingut des de fa cent anys.

I aquest és el meu segon dubte sobre l’explicació oficial del canvi climàtic: els experts donen a la variació de la radiació del sol un efecte mínim sobre l’augment de temperatures. Però només perquè no saben res de com ha variat aquesta radiació. Haurem d’esperar a tenir les dades del cicle actual per veure si l’augment de radiació del darrer cicle es confirma o no.