La via del tren

Una altre vegada tenim problemes amb el tren. Una llevantada s’ha endut les proteccions de la via al terme de Santa Susanna i el trànsit ha quedat interromput.

No es pot dir que aquest sigui un problema nou. Ja fa anys que es parla de posar el tren més lluny de la platja: s’acabarien aquests problemes i, a més, es lliberaria un espai que permetria fer una ampla zona de passeig. Podríem tenir un veritable passeig marítim, que bona falta fa.

Sent aquest un problema conegut des de fa molts anys, les autoritats municipals haurien d’haver previst, en els seus plans d’ordenació, la possibilitat d’aquest canvi del recorregut del tren més cap a l’interior. Però no ho han fet, ni aquí ni a cap dels pobles veïns. Com sempre, els interessos particulars i l’especulació dels terrenys han guanyat sobre l’interès públic.

Els que ha estat al front dels ajuntaments durant aquests darrers quaranta anys són els culpables, per omissió, per ignorància o per interès, que un problema que fa anys que es coneix, sigui cada cop més difícil de solucionar.

I no s’ens parli de soterrar les vies, una solució caríssima que, per aquesta raó, és perfectament inviable.

Malgrat Nord

“Fruit d’una mala planificació urbanística i la manca de polítiques relacionades amb aspectes socials, culturals i econòmics el barri Malgrat Nord pateix risc de declivi i estigmatització, segons assenyalen els experts”.

Un arquitecte i una antropòloga han efectuat una anàlisi de la situació del barri de Malgrat anomenat Malgrat Nord, una mena de barreja de dos urbanismes nefasts: el primer, el dels anys 60, i el segon, els dels anys 80 i 90. Ambdós caracteritzats per haver donat predominança, durant dues èpoques de fort creixement de la població, als interessos privats sobre un desenvolupament urbanísticament intel·ligent.

Avui, com era perfectament previsible, ens trobem amb un desgavell que no és només urbanístic, sinó també, i més important, social. Ens trobem davant d’un procés de marginalització del barri, amb totes les conseqüències negatives que això comporta pel poble.

Ara es proposen solucions. Benvingudes siguin. Però una bona part d’aquests problemes es podrien haver evitat si els gestors de l’època haguessin sigut gent, d’una part preparada, i d’altra part, responsable. No parlo del que va passar als anys 60, on regnava l’ordeno i mano, però sí del que va passar a la segona ona d’urbanització d’aquest barri, ja en èpoques més democràtiques. No es va voler tenir en compte les idees expressades algunes vegades a través de protestes ciutadanes, idees que anaven contra la massificació i el desordre urbanístic del que s’estava fent. L’ordeno i mano, almenys a Malgrat, encara era vigent.

Ara es mirarà d’arreglar una mica el desgavell. Però no s’aconseguirà pas millorar el barri de manera significativa. En qüestions d’urbanisme, quan, per les raons que sigui, es planifica malament, queda un problema que dura molts anys. A veure si algú en treu les conseqüències per futurs creixements del poble (si n’hi ha).

Enllaç per veure l'informe: https://www.ajmalgrat.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/ajuntament-1/campanyes-projectes-processos-participatius/malgrat-nord-estrategies

La consulta

No em refereixo a la consulta sobre la independència, sinó a la consulta sobre la zona comercial que es vol construir on abans hi havia d’anar l’ARE. Per qui no ho recordi, un ARE és una Àrea Residencial Estratègica, que l’any 2008 el govern municipal volia fer a la zona del carrer Escultor Clarà. es tractava de construir 525 habitatges a una zona que, segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), només en podia contenir 361.

Resulta que a Pineda, pel que diuen els diaris, la construcció d’una zona comercial entre el nucli de Pineda i el Poble Nou està en via morta. La inversió era molt important, diuen que de 40 milions d’euros, ja que els inversors francesos que ho havien de tirar endavant, no han aconseguit el 51% dels drets dels terrenys.

Alguns han proposat una alternativa a aquesta zona comercial de Pineda. I és “la creació d'una gran llacuna a l'estil de Platja d'Aro a terrenys amb característiques similars (situació interurbana i connectat a un curs fluvial) permetria minimitzar riscos d'inundació a les zones urbanitzades limítrofes (fins i tot laminant grans avingudes de la riera) i en la seva creació es generarien centenars de milers de m³ de sorra que es podrien fer servir per ampliar platges del municipi”.

A la fotografia hi podem veure la llacuna de Platja d’Aro.

La zona comercial que es pretén crear a Malgrat té unes característiques similars a la zona de Pineda, ja que és una zona on antigament hi havia aiguamolls. Alguns pensen que la idea de la llacuna tipus Platja d’Aro es podria extrapolar també a Malgrat. Cal a dir que l’espai creat a Platja d’Aro és una atracció per moltes persones com a zona d’esbarjo. Per tant, de fer-se, també aportaria riquesa.

Quan es fa una consulta, el votant hauria de poder decidir entre, almenys, dues opcions. Hi ha actualment una segona opció que es pugui oferir al poble?

La remodelació dels carrers Llibertat, Sant Elm i Carme

Un es pensava que, amb el canvi d’alcalde, la pretesa remodelació dels carrers Llibertat, Sant Elm i un tros del carrer del Carme estaria morta i enterrada. Però sembla que no, que el nou govern, un any i mig després de començar el seu mandat, torna a posar el tema sobre la taula. I ha reunit els veïns per explicar-los que, abans de l’any 2019 volen començar l’execució d’aquest projecte.

Els veïns, com és natural, han preguntat quan els costaria, i els responsables municipals no han sabut respondre a una qüestió alhora elemental i previsible. Un es pregunta a quin caparró se li pot acudir presentar-se davant dels veïns als que es vol demanar que paguin una obra sense haver-se molestat a calcular el seu cost.

Aquesta obra, a més de cara, és perfectament prescindible. Al projecte actual, al menys a la presentació que figura a la web de l’Ajuntament, no hi ha el cost (el que demostra que, o bé no es coneix, i llavors és molt atrevit presentar-lo als veïns, o bé es coneix, però no es vol fer públic, almenys en una primera fase, per no espantar el personal). La única raó vàlida per la que es vol fer aquesta remodelació, segons el projecte fet públic, és la de que aquests carrers es troben en força mal estat per la circulació de vehicles i persones: en aquest cas, es podrien asfaltar i arreglar-ne les voreres, tal com s’acostuma a fer en un municipi que té un manteniment correcte.

Però, al fi i al cap, si l’Ajuntament té prou calers per fer aquesta obra, endavant. El problema és que vol que els veïns en paguin una bona part. Hi ha qui parla del 75 % de l’obra. I això, segons el meu criteri, és un robatori a mà armada. En un moment de crisi com el que patim actualment, molta gent, probablement, no podrà fer front a aquesta despesa que, ni han demanat, ni els interessa gens ni mica. I això que l’alcalde diu que és socialista, és a dir, que hauria de mirar pels que tenen menys. I fa exactament el contrari, cosa que no és gens estranya en el socialisme actual.

En resum, fan bé els veïns en oposar-se a un projecte car, que han de pagar ells i no les arques municipals, i que, a més, és completament prescindible i, com diuen alguns, perillós pels vianants, ja que es suprimeixen les voreres.

S’ha canviat d’alcalde, però no s’ha canviat el gust per fer obres que no aporten gairebé res i, a més, fer-les pagar pels altres.

El pont del carrer de Passada

Resulta que el pont del carrer de Passada no és adequat per permetre el pas dels vehicles de gran tonatge, que està deteriorat i que no és segur.

Un es pot preguntar perquè el pont està deteriorat i no és segur, i es pot respondre, sense cap temor d’equivocar-se, que està en aquestes tristes condicions des de que les autoritats municipals van decidir, per arreglar el nyap del cobriment de la riera a la seva intersecció amb el pont, de tallar les baranes per fer un pas pels vianants que es passegen sobre la riera coberta. Baranes que es va veure, ai las, massa tard, que eren elements portants de l’estructura

Encara que es procedís a la reparació de les baranes del pont, aquest va quedar tocat, ja que la tècnica utilitzada per la reparació era incompatible amb la característica constructiva del pont, que data de fa cent anys (i que, per cert, un cop feta la barrabassada, era molt difícil de poder-li tornar les característiques portants anteriors). De manera que quan es diu que el pont està deteriorat i que no és segur, ja sabem qui en és responsable.

L’ascensor inclinat del Castell

Llegíem ahir a elmalgratenc:

“L’ascensor inclinat, que connecta el barri del Castell i el centre de Malgrat de Mar, està tancat des de fa uns dies. El motiu és una avaria al motor. S’estan duent a terme les feines per arreglar-lo que consisteixen en desmuntar el motor, canviar el bobinatge i tornar a muntar-ho. Des del consistori, s’assegura que el servei es restablirà en breu. La previsió és que pugui fer-se aquest dilluns.

Usuaris habituals de l’ascensor es queixen d’interrupcions freqüents del servei, sigui per fer tasques de manteniment o per a reparacions. Consideren que s’espatlla massa sovint i demanen solucions definitives. Els usuaris amb qui ha pogut parlar elmalgratenc també apunten la possibilitat que no es fes bé en inici o que estigui assumint més trànsit de persones del previst. Una de les queixes que fan els usuaris és la que fa referència als mals usos per part d’algunes persones.”

Ara fa cinc anys i mig vaig dir que l’ascensor inclinat del Castell tindria problemes importants de funcionament. Pensava que els problemes es veurien al cap de dos o tres anys. Em vaig equivocar, els problemes seriosos han sortit més tard, però han acabat sortint. Era fàcil de veure. I no són més que els primers.

Farà falta molta voluntat política de la part dels responsables de l’Ajuntament i estar disposats a despeses importants perquè aquest ascensor inclinat segueixi funcionant d’una manera raonable (per exemple, tenint un motor de recanvi, ja que parlem de l’avaria actual, motor que no és gratuït). I és que, encara que alguns no ho hagin volgut acceptar mai, les inversions requereixen un manteniment, i les inversions en aparells mòbils a l’aire lliure i a disposició del públic, requereixen un manteniment molt important.

L’ARE, morta i enterrada, ara sí

Em pensava que l’ARE estava mort i enterrat, però no era exactament així, sinó que es va enterrar al darrer ple del nostre Magnífic Ajuntament. Per qui no ho recordi, un ARE és una Àrea Residencial Estratègica, que l’any 2008 el govern municipal volia fera la zona del carrer Escultor Clarà. Es tractava d’una de les iniciatives del govern tripartit de la Generalitat, que el govern municipal va agafar amb entusiasme, car es tractava de construir 525 habitatges a una zona que, segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), només en podia contenir 361.

Com es veu, una manera de pasar-se per l’engonal el Pla d’Ordenació i d’atapeir encara més amb formigó el poble, per si no ho estés ja suficientment. No és de rebut que aquest ARE fos per poder facilitar habitatges als malgratencs que estaven en llista d’espera, com es diu ara. Recordarem que l’alcaldessa va afirmar que “l'interès per acceptar una àrea residencial estratègica a la població no és tant per disposar de més habitatge accessible, sinó per resoldre satisfactòriament l’afectació de l’avinguda dels Pins.” Si féssim dues hipòtesis, és a dir, que l’alcaldessa coneix bé les necessitats de Malgrat, i que quan parla sap el que diu, podríem concloure que aquesta actuació només es volia fer per omplir el poble amb construccions i més construccions, i no per cap necessitat d’habitatge. 

Encara avui, la màxima autoritat municipal pensa que aquest ARE era una bona idea, el que no pot estranyar ningú, vist el que s’ha vist del desenvolupament urbanístic d’aquests darrers vint anys, i més partint de la base que el seu Malgrat ideal era, i encara ho deu ser, un Malgrat de 25.000 habitants. Això sí, un Malgrat de 25.000 habitants però sense llocs de treball, ja que no s’ha fet pas gaire cosa, des de la Casa Gran, per impulsar l’ocupació.

S’hauria pogut projectar un creixement del poble més ample, però s’ha decidit, bé per ignorància, bé per afavorir l’especulació, bé per les dues coses al mateix temps, unes zones noves amb molt formigó i poc verd. Encara que hem de dir que aquesta no ha estat només la tònica de Malgrat, sinó la de la majoria dels pobles de la costa espanyola. I així hem deixat Malgrat i el país per una bona temporada.

Ara que hi haurà un canvi a la direcció de l’Ajuntament, veurem què és el que cada candidat proposa per intentar millorar la urbanització duta a terme aquests darrers anys, ja que serà difícil que es produeixi un nou creixement del poble com el que hi ha hagut els dos darrers decennis que permeti de fer un urbanisme més racional i més “vivible”. El problema és que, per ara, cap candidat ha exposat el seu projecte de poble, només han parlat de generalitats. A veure si ho fan abans del 25 de maig.

Un pont centenari

Avui fa cent anys d’aquell 6 de desembre de 1914 en que es va inaugurar el pont sobre la riera del carrer de Passada, pont que obria el poble a la carretera que venia de Barcelona. Aquest pont, avui potser massa estret per les necessitats actuals, forma part de la memòria col·lectiva del poble.

Aquest pont, gràcies a algun inconscient, de poc no va poder celebrar el seu centenari, ja que es veu que incomoda el pas per l’eix vertebrador. Un eix vertebrador que ja es va carregar un lloc emblemàtic de Malgrat com l’arbreda, on amb una mica d’imaginació s’hagués pogut fer un lloc vegetalitzat que donés una mica d’alegria a tant de formigó.

Sembla que quan es va projectar el famós eix que tantes coses i persones ha de vertebrar no es va veure (o no es va voler veure) que el pont de carrer de Passada i l’eix no concordaven massa. Sembla ser un problema repetitiu, ja que també es va fer un pas a nivell amb una alçada insuficient...

Sigui el que sigui, el pont del carrer de Passada, encara que ferit, ha pogut celebrar el seu centenari. Esperem que duri molts anys més, i cap altre inconscient el vulgui “compatibilitzar” amb l’eix a base de destruir-lo.

El pont del carrer de Passada

El dia 6 de desembre de l’any 1914 s’inaugurava el pont sobre la riera del carrer de Passada, que suposava la culminació del camí veïnal a Blanes.

Dimarts passat, uns operaris de l’empresa encarregada del cobriment de la riera van foradar part del pont del carrer Passada. En concret es va portar a terme l'enderroc d'una part de les baranes del pont del carrer de Passada (2 metres en un costat i 1,20 a l'altre) amb l'objectiu de facilitar el pas en tot el tram de la riera. Un cop fet els dos forats es va descobrir que les baranes del pont estan fetes de formigó, quan pensaven que estaven fetes de pedra. Al estar fetes de formigó, es pot suposar que les baranes són elements estructurals del pont i que, al trencar-les, el pont es podria enfonsar. En resum, un nyap que podia ser perillós. De fet, s’ha tancat el pont a la circulació i el pont es refarà, de manera provisional, amb formigó tal i com estava, i s'estudiarà la càrrega que pot suportar per garantir la seva seguretat.

L’Ajuntament es defensa dient que no disposa de cap document històric en relació a la construcció d'aquest pont. El problema és que, quan no es disposa dels pertinents càlculs per poder determinar com està calculada l’estructura d’una obra (sigui un pont, un edifici, etc.), abans de iniciar una reforma, s’ha d’encarregar a un expert que examini l’obra i que en determini els elements estructurals. És a dir, que refaci els càlculs de resistència de l’estructura. Per això s’han d’examinar els materials de què està feta l’obra, refer-ne els plànols, etc. I fer-ho costa temps i diners. És més senzill tirar endavant, tancar els ulls, estrènyer el cul i encomanar-se a algun sant particularment miraculós.

Això és el que sembla que s’ha fet. I ha sortit malament. Em pregunto, si les baranes són elements estructurals, tornar a omplir de formigó els forats que s’hi han fet garantirà que les baranes tindran la mateixa resistència que abans? El nou formigó “agafarà” suficientment amb l’antic?

I també em pregunto, qui ha sigut el responsable del nyap? Algú dimitirà? Ja sé que aquestes dues darreres preguntes son ingènues, donat el país on ens ha tocat viure.

L'ARE de Pineda

Pineda ha donat per mort i enterrat l'ARE. Recordem que aquest invent del govern tripartit consistia en finançar pisos als diferents pobles. Al canviar de govern i al fer-se evident que la caixa no només estava buida, sinó que estava fortament endeutada, la Generalitat no ha tornat a parlar d'aquesta idea. Recordem també que, a Pineda es volien fer més de 1.000 pisos, i que a Malgrat el projecte era de fer-ne més de 500.

 

A Pineda, ara, a la zona de 50.000 metres quadrats destinada al tal ARE, l'alcalde Amor, membre destacat del PSC, hi vol reduir la zona residencial i fer una gran zona comercial i lúdica, amb l’objectiu d’esdevenir també un motor per al desenvolupament del conjunt de l’economia local.

 

No sé si la idea de l'alcalde Amor és o no realitzable, si té o no alguna possibilitat de dinamitzar l'economia pinedenca, però al menys, aquest senyor sembla tenir alguna idea. Se m'acut, en llegir aquesta notícia, preguntar si a l'Ajuntament de Malgrat, ara que les àrees residencials estratègiques (ARE) que, degut a la situació de crisi que viu el sector immobiliari, no semblen tenir viabilitat, almenys a curt i mig termini, algú  té alguna idea pels terrenys que hi estaven destinats. En moments de crisi econòmica com l'actual, l'única manera de sortir-se'n és fer treballar el magí.

Romàntics i bucòlics

Perdoneu que us confessi que vaig quedar desconcertat quan vaig llegir, a les notícies que publica Ràdio Palafolls, les declaracions de la senyora alcaldessa, que va dir que el tram de riera de Can Feliciano, un cop cobert, s’urbanitzarà “de forma més romàntica i bucòlica amb la incorporació d’elements de fusta i il·luminació més baixa i intimista”.

Probablement sigui la contribució malgratenca al problema de la baixa natalitat que hi ha a aquest país.

Qui ha de pagar els desperfectes de les llevantades?

Interessant la discussió entre l’ajuntament de Pineda i el Ministeri de Medi Ambient. La discussió gira sobre qui pagarà els desperfectes que la darrera llevantada ha causat al passeig de Pineda. Pel que poder llegir, la construcció d’aquest passeig havia estat finançada pel ministeri, raó per la que l’ajuntament de Pineda reclama que es faci càrrec dels desperfectes. En canvi, el ministeri diu que arreglar els desperfectes és una qüestió de manteniment i, segons el conveni signat entre ministeri i ajuntament, el manteniment corre a càrrec de l’ajuntament.

Fins on arriba el manteniment i on comencen les inversions? Aquest és el tema de la discussió. Modestament, opino que es tracta de manteniment, ja que l’obra ja es va fer, que és el que correspondria al concepte d’inversió. Qualsevol desperfecte, sigui petit o gros, és manteniment.

Penso, doncs, que les coses estan clarament definides. Encara que aquest manteniment del passeig de Pineda no sigui una bagatel·la, ja que costa, pel que diuen, un milió d’euros.Probablement els responsables municipals, veient això, seran una mica més cauts en demanar obres finançades per altres administracions si són conscients que el manteniment, sigui petit o gros, l’hauran de pagar ells.

Adéu, teatre auditori

Finalment, la realitat s’ha imposat, s’ha hagut de tornar el crèdit ICO i la faraònica idea del teatre auditori ha quedat per les calendes gregues.

Però ara l’ajuntament té un repte: què fer amb la superfície que hi estava dedicada. La deixarà com està? En farà una zona verda?

Serà aquí on veurem si l’equip de govern sap adaptar-se als nous temps d’austeritat, i si l'oposició es capaç de presentar un projecte. Estic segur que s’hi pot fer alguna cosa interessant, bonica, útil i no massa cara. I, si pogués ser vertebradora, encara millor.

Les ciutats "slow"

He trobat magnífica la Contra d’avui de La Vanguardia, on entrevisten el senyor Pier Gorgio Olivetti, director del moviment Ciutat Slow (Ciutat Lenta). És un tema que ja fa temps que m’interessa, i que ja he tractat fa cinc anys, el mes de gener del 2007, ben abans de que la crisi econòmica comencés i que la bombolla immobiliària fes figa.

La ciutat “slow” està dissenyada pensant en el benestar i la qualitat de vida de tots els ciutadans. És exactament el contrari del model especulatiu de ciutat, que té com objectiu augmentar el patrimoni d’alguns a curt terme i sacrifica racionalitat per benefici.

A Malgrat, i no solament a Malgrat, s’ha optat per fer un poble basat en el model especulatiu, i així ens va. Ha arribat la crisi econòmica, s’ha acabat la bombolla immobiliària i ens trobem com ens trobem. Haver escollit aquesta opció és, naturalment, responsabilitat de les autoritats locals, que han apostat clarament, des de fa anys, per un urbanisme de molt poca qualitat, que ha contribuït ben poc a millorar la qualitat de vida dels malgratencs. Però, no solament les autoritats locals són responsables d’aquest desastre urbanístic, sinó que la majoria de la població hi estava d’acord.

Ara en paguem les conseqüències. Un poble mort, amb un comerç en plena davallada, amb molt poca gent circulant pels carrers, amb un atur important. Ens donem compte que ens hem equivocat de model?

Si el poble ha de canviar, ho haurà de fer empès per la gent, i conduit per les autoritats locals. Es tracta de repensar el model de poble. Ja sabem quin és el model de poble de la coalició governant. No sabem quin és el model de poble dels partits de l’oposició. Seria interessant que reflexionessin i fessin propostes concretes sobre com canviar el poble per fer-lo més amable.

L’actual conflicte entre una bona part dels veïns dels carrers Llibertat i St. Elm amb el govern municipal, sobre el projecte de remodelació d’aquests dos carrers és un exemple clar d’un urbanisme imposat des de dalt (i que han de pagar els de baix). En un model de poble on la qualitat de vida és un concepte important, una remodelació d’aquest tipus no s’hauria de fer mai contra dels veïns.

Acabarem amb la darrera frase de la Contra d’avui: “Les ciutats slow creen ocupació acostant-se al territori; es recuperen oficis artesans, botiguers, manuals, propers, i es revaloritzen els habitatges i les botigues de cada carrer, i quan canvia l'actitud millora la qualitat de vida de tots.”

Sabem que la direcció que hem agafat fins ara ens ha conduit a un cul de sac, sense sortida. Per què no podríem provar a canviar de direcció?

S’Abanell i el turisme

Fa temps que no parlem de s’Abanell, una de les desgràcies mediambientals més importants que tenim a la vora de casa. S’hi enterren diners, però a hores d’ara la meitat de la platja ja no té sorra, només roques, i algunes agències turístiques han amenaçat de no tornar l’any vinent si no millora la façana marítima. El diari El Punt ha publicat fa poc un article sobre les queixes del sector turístic blanenc sobre aquest tema.

Tot això és conseqüència de deixar edificar en una zona que tothom sabia, o hauria d’haver sabut, que era del domini del mar. Reprodueixo una part d’un escrit de l’Enric Roca publicat al diari de Girona a principis de l’any 2009, comentant els efectes de la famosa llevantada de Sant Esteve del 2008:

La llevantada de Sant Esteve ha vingut a confirmar algunes de les conseqüències que es produeixen inevitablement quan els elements es desfermen i la naturalesa vol recuperar el que sempre ha estat seu: la primera és que, en el litoral català s’ha construït molt i malament. Com que s’ha volgut edificar a primera línia de mar, els passejos s’han hagut de bastir sobre la mateixa sorra de les platges. El resultat és manifest i comprovat. Cada vegada que hi ha un llevant la platja de s’Abanell, a Blanes, desapareix i s’ha de regenerar amb diners públics.

Avui, amb la crisi econòmica que ens asfixia, serà difícil que es pugui seguir gastant milions d’euros per tornar a regenerar temporada rere temporada aquesta platja, i perquè es pugui reconstruir, temporada rere temporada, el passeig. Els turistes vindran cada cop menys, la indústria turística, creada on no s’hauria d’haver creat, anirà desapareixent, arruïnant molts negocis. I tot per una història d’especulació urbanística que no té res a envejar a l’especulació financera que, diuen alguns, ha causat la crisi.

Si encara fóssim suficientment intel•ligents per aprendre la lliçó... Però estic totalment segur que ningú vol treure cap ensenyament del que està passant a s’Abanell, que és, ni més ni menys, el que havia de passar.

Passejant tranquil•lament

Em passejava l’altre dia pel carrer del Carme, per contemplar la remodelació del barri antic, quan vaig quedar sorprès el veure l’espècie de test ovoïdal, tallat obliquament, amb la gespa situada en un pla inclinat, en un equilibri que em va semblar inestable, que es troba abans d’arribar a l’edifici de l’ajuntament.

La gespa era verda a la part superior, i groga a la inferior, el que indicava una certa sequedat, potser per falta de cura, o bé perquè el disseny del test no dóna per a més. Fou una llàstima que no portés la màquina de retratar.

La pregunta és, desídia en el manteniment o error de disseny? Si la resposta fos la primera, que és possiblement el més probable, em sembla una mica fort que falli el manteniment d’una obra acabada d’estrenar, justament al costat de la Casa Gran. Serà que els responsables estan massa enfeinats en pactar, que no veuen el mal efecte de la gespa seca?

Els carrers per a vianants i el comerç

“La remodelació també persegueix dinamitzar l’activitat comercial”. Així es presentava la remodelació del Barri Antic. El dia de la inauguració d’aquesta remodelació l’alcaldessa va dir que amb aquesta obra la ciutadania havia ocupat el carrer, i que ara es veia molt més moviment de gent pel centre del poble, i que estava segura que aquesta remodelació suposaria una revitalització del centre històric.

Esperem que l’alcaldessa no s’hagi equivocat, però per ara no sembla pas que la seva predicció es converteixi en realitat. El centre del poble continua desert, per desesperació dels comerciants.

Ja quan el carrer del Mar es va transformar en carrer per vianants es va dir el mateix. Aquesta remodelació havia de servir per revitalitzar l’activitat comercial. Desgraciadament, ningú no va comptar les botigues que hi havia al carrer del Mar abans de la seva remodelació, ni les que hi va anar havent després. Però la impressió que té molta gent és que la “peatonalització” del carrer no va ser positiva pel comerç, contràriament al que es continua dient amb les noves “peatonalitzacions” (per no dir-ho d’una manera més fina, com és parlar d’ocupació del carrer per la ciutadania). I parlo d’abans del 2008, és a dir, d’abans de la crisi.

Hi ha molts exemples de llocs on tancar un carrer a la circulació motoritzada ha ajudat al comerç. Ni ha almenys el mateix nombre on aquesta decisió ha donat resultats negatius. La conclusió és que hi ha altres factors importants que cal tenir en compte si no es vol fer més mal que bé.

Durant anys s’han anat tancant més i més carrers a la circulació motoritzada, i com a resultat només hem vist com el comerç ha anat minvant i com els carrers alliberats de cotxes s’han desertitzat. No s’ha tingut en compte l’ensenyament de la primera “peatonalització”. S’ha primat la ideologia sobre l’observació dels resultats obtinguts. Esperem que la segona no sigui tan catastròfica.

Sobre la ciutat sanitària

Urbanisme ha donat el vistiplau definitiu al planejament previst per als terrenys situats a l'entrada del municipi venint des de Santa Susanna perquè es transformin en una ciutat sanitària. A la zona, de 37.000 metres quadrats, es preveu construir un tanatori amb una sala de vetlla per a 150 persones, pisos tutelats per a avis i una residència per a malalts mentals que gestionarà la Comunitat Terapèutica del Maresme.

Per part municipal quedarà només sotmetre a l'aprovació del ple l'alteració de la part de terreny de titularitat municipal que es trasllada de l'espai que ara es destina a estacionament de camions al bell mig del terreny.

A Malgrat feia falta un tanatori, està bé que es facin pisos tutelats pels avis i és una bona cosa que es construeixi una residència per a malalts mentals que substitueixi a l’existent, que diuen que ha quedat petita. Em sembla, però, una mica sàdic fer pisos tutelats per a avis al costat d’un tanatori...

He trobat, al Malgrat, desperta!, un problema en el que no havia caigut fins ara, el que pot posar l’intercanvi de terrenys municipals si el projecte no s’arriba a acabar. Diu així Malgrat, desperta!: El problema rau en que en les actuals circumstàncies econòmiques ningú garanteix que el projecte tiri endavant. I, què passarà si finalment el projecte queda encallat?. Doncs que els terrenys municipals hauran canviat d’ubicació cedint la part econòmicament més rendible de la parcel•la als privats, els terrenys privats hauran augmentat considerablement el seu valor i...tornem a començar.

Espero que, a la vista d’aquest comentari, el govern municipal faci un intercanvi de terrenys amb totes les garanties perquè el municipi, és a dir, el contribuent, no perdi una possible rendibilitat arribat el cas. Pel que sabem, en altres municipis on el municipi ha perdut una possible rendibilitat d’un terreny intercanviat, s’ha produït una actuació de la fiscalia.

L’ascensor inclinat del Castell

Demà s’inaugura el famós ascensor inclinat del Castell, que ha de facilitar la comunicació entre aquest barri i el centre del poble. La intenció és molt lloable.

He fet un viatge virtual amb aquest ascensor inclinat gràcies al vídeo de Malgrat Confidencial. He de dir que he trobat l’enginy una mica nyigui-nyogui. Ni les estructures metàl•liques (que estic segur han estat calculades perfectament pels esforços mecànics derivats de l’ascensor) ni les instal•lacions de la cabina em semblen prou robustes per poder suportar les inclemències del mal temps ni les dels usuaris poc prudents.

De totes les instal•lacions d’aquest tipus que he vist, una bona part, per no dir la majoria, estan inutilitzades o funcionen molt de tant en tant. La majoria de les que funcionen estan brutes i plenes de pintades, de manera que no és pas massa agradable el pujar-hi. I no parlem del cost de funcionament i de manteniment. Moltes de les instal•lacions parades ho estan degut a un cost insostenible per l’ajuntament que les ha de fer funcionar.

M’agradaria equivocar-me, però, amb el tipus de personal que hi pujarà de tant en tant, no auguro una vida massa llarga a aquest enginy. En tornarem a parlar, si Déu ho vol, d’aquí a un parell d’anys.

El nou camp de futbol

He sentit opinions de tota mena sobre el nou camp de futbol. Molta gent diu que aquest nou equipament és una despesa supèrflua en aquest temps de crisi galopant que estem vivint. El fet és que l’ajuntament ha aprofitat el manà que li ha caigut del cel amb al pla E, i que ha construït un nou camp d’esports a Malgrat.

Malgrat ja tenia un camp de futbol, però era pràcticament inutilitzable, ja que no tenia herba. Era pura terra, i cap jugador, no petit ni gran, s’hi volia aventurar (com han canviat els temps!). Com a resultat, a Malgrat els equips de futbol varen anar desapareixent, cosa que era una llàstima, ja que l’esport és una eina educativa important.

Hi havia diverses solucions: la més econòmica era la d’equipar el camp existent amb gespa artificial. Era la solució més ràpida, la que hagués pogut impedir que els equips de futbol malgratencs anessin desapareixent. Es la solució que, personalment, trobava la més encertada.

Però l’ajuntament tenia altres plans, basats en el que deia el POU, que situa el camp de futbol vora del cementiri. Per aquesta raó es va anar retardant la instal•lació de gespa artificial al camp antic. Aquesta situació hagués durat molt més temps de no haver sigut pel pla E.

Finalment, el nou camp s’ha inaugurat. Era necessari que el poble disposés d’un camp d’esports amb gespa. Ara, ja existeix. Es, segons el meu criteri, una instal•lació de primera necessitat, malgrat la crisi. Els beneficis que aquesta instal•lació reportarà seran importants.

De manera que no puc sinó aplaudir la construcció del nou camp de futbol.

La única pega és que, el lloc que ha quedat lliure, on hi havia l’antic camp, no es podrà gaudir com a espai verd pels malgratencs, ja que, per reduir despeses, s’ha preferit continuar construint a tot arreu on quedi un espai lliure.

Com sempre, una de freda i una de calenta. Per això no puc felicitar, com voldria, el govern municipal. I és que estic segur que el camp de futbol portarà molts beneficis per l’educació de la joventut, però una zona verda dins del poble portaria també un espai de convivència que faria que aquesta fos una mica millor. I, així com la millora de l’educació no té preu, la millora de la convivència, tampoc. I anem escassos tant d’una com de l’altre.