El sol té una taca immensa

La imatge del sol del dia d’ahir ens mostra una taca immensa, més grossa de el planeta Terra sencer, com es pot veure a les imatges: a la segona es mostra una imatge de la Terra, a la mateixa escala que la taca, per poder comparar les dimensions.

Aquesta taca solar ha estat batejada com la taca nº 1944 de l’actual cicle solar.

Es pot veure a simple vista quan el sol es pon; això sí, prenent precaucions, fent servir un vidre fosc per no cremar-nos la retina.

Un papable malgratenc

El cardenal Angelo Scola, un dels papables del conclave que s’està desenvolupant, és malgratenc. En efecte, va néixer a Malgrate, un poble de la Lombardia. No és exactament un malgratenc com nosaltres l’entenem, però és un malgratenc al fi i a la cap (malgratese, en diuen allà).

Fa anys vam parlar d’aquest poble, que es troba al llac de Como.

Una fotografia curiosa

El passat dilluns 16 de maig, a les 13h 28 m (temps universal) l'astrofotògraf Thierry Legault es va posicionar amb el seu telescopi a prop de la localitat de Saelices, a la província de Cuenca, va enfocar el sol i va obtenir aquesta extraordinària fotografia de l'estació espacial i del transbordador Atlantis, passant per davant de l'astre rei.

La fotografia té més mèrit si considerem que el trànsit de les dues naus per davant del sol només durava 0,54 segons.

Els qui, per oblidar-se de la crisi, vulguin veure més fotografies de Thierry Legault, les podran trobar aquí.

Icebergs ratllats

Entre les felicitacions de Nadal que he rebut me n’ha agradat especialment una en la que hi ha imatges d’icebergs ratllats. No sabia ni que existissin els tals icebergs, però els trobo realment bonics. Aquestes ratlles estan formades per les capes de gel que reaccionen a condicions diferents, segons m’han explicat.

Les ratlles blaves sovint es formen quan una esquerda en el full de gel s'omple d'aigua i aquesta no es congela ràpidament, raó per la que queden bombolles en l'iceberg que li donen aquest color blavós.

Quan un iceberg cau al mar, una capa d'aigua del mar pot congelar a la part inferior de l'iceberg. Si l'aigua està plena d'algues s’hi pot formar una franja verda.

Les línies marrons, negres i grogues es formen gràcies al sediment recollit quan la làmina de gel s'arrossega sobre el terreny durant la seva baixada cap al mar.

El petroli industrial fa avui 150 anys

La gent ha utilitzat petroli obtingut de la terra com a mínim des de 4.000 abans de Crist. A l'Orient Mitjà, el petroli cru que es filtra a la superfície s'utilitzava per als vaixells resistents a l'aigua i com adhesiu a la construcció d'edificis i carreteres. El petroli cru també va ser refinat en quantitats menors per a la llum i l'oli de calefacció a l'antiga Xina, encara que mai aquesta tecnologia va arribar directament als temps moderns. Cal al 600 de la nostra era, els bizantins utilitzaven petroli cru per produir un llançaflames, arma coneguda com foc grec.

La indústria petrolera moderna va començar com a resultat de la recerca de la il•luminació de baix cost. Fins 1859, la majoria de les persones obtenen la llum artificial per la crema de greixos d'origen animal en forma d'espelmes de cera o d’oli de balena. L'oli de balena dona la llum més pura de tots els combustibles disponibles, i es va convertir en un producte de luxe. La pesca excessiva va donar lloc a una disminució de la població de balenes i un fort augment dels preus de l'oli de balena.

Per tal d'aprofitar els alts preus de l'enllumenat, un grup d'inversors va contractar a un conductor de tren anomenat Edwin Drake per anar a un lloc proper a s'havien observat on traces de petroli a la superfície. Després d'unes poques setmanes a la Pennsilvània rural, Drake va trobar petroli el 27 d'agost de 1859. Amb 69 peus de profunditat i en una formació de roca de sal va produir al voltant de 15 barrils al dia. Altres van seguir ràpidament Drake i les perforacions es van estendre ràpidament a tota la regió.

(Extret d’Una Breu Història del Petroli)

Profetes

De vegades és curiós tornar a llegir el que s’escrivia en les publicacions serioses de no fa gaire temps. Fa un any i mig, el diari econòmic Expansión publicava que els pisos s’apujarien de manera vertiginosa, vist que no hi havia prou sòl. Com a profetes, alguns no tenen preu. Tots ens equivoquem quan fem prediccions, però n’hi ha que mereixen un premi.

El G 14 alerta que els pisos s’apujaran si no s’urbanitza més sòl

El G 14, el grup de les catorze immobiliàries espanyoles més importants, ha alertat que “el preu dels pisos tornarà a pujar de forma vertiginosa" en el termini de dos anys per “l’estrangulació" que es provocarà en el sector en cas que no s’agilitin els terminis per a urbanitzar sòl i es tramitin plantejaments urbanístics.

El president d’aquest 'lobby' immobiliari i també president de Fadesa, Fernando Martín, ha assegurat a més que el preu de l’habitatge nou baixarà i que els tipus d’interès no pujaran, en contra dels missatges que des de diferents sectors actualment es llancen a la societat.

Martín va voler d’aquesta forma aclarir la informació "no contrastada", les "ombres innecessàries", que considera s’estan llançant a la societat sobre un sector bàsic en la creació d’ocupació i riquesa a l’economia.

Pel G-14, les solucions a la situació immobiliària actual passen, a més de per la referida agilització en la urbanització de terrenys, per limitar obstacles i deixar que el mercat construeixi els habitatges que "la gent pugui comprar", atès que la demanda d’habitatges no baixarà dels 450.000 i 500.000 a l’any.

Expansión – 24.10.2007

El sol que ens escalfa

De tots és ben sabut que a l’hivern el sol escalfa menys que a l’estiu, i que escalfa més al migdia que de bon matí o al capvespre. Però, ens hem aturat mai a pensar quant escalfa el sol a Malgrat?

Pels curiosos, només s’han de connectar al Servei Meteorològic de Catalunya, i mirar les dades de l’estació malgratenca.

He resumit les dades sobre la radiació solar a Malgrat de l’any passat en les dues gràfiques. A notar que la que dóna la radiació horària té les hores del temps universal, és a dir, s’hi ha d’afegir una hora per tenir l’hora oficial durant els cinc mesos d’horari d’hivern, i dues durant els set mesos d’horari d’estiu.

Malgrat de Noves

Malgrat de Noves és un despoblat del municipi de Noves de Segre (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a 810 m alt, dins l’antiga vall d’Aguilar. Pertanyia al vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò.

El municipi de Noves de Segre té 124 km2 i 314 habitants. Comprén, després que el 1972 li foren annexats, els termes propers de Castellàs, de la Guàrdia d'Ares i de Taús. Oficialment hom denominà aquest nou municipi les Valls d'Aguilar, nom que no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d'Aguilar i les de la seva conca (el riu de Castellàs i el de Solans), Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d'Aguilar.

El terme municipal de Noves de Segre afronta a llevant amb el del Pla de Sant Tirs i amb l'enclavament dels Castellins (Montferrer i Castellbò), al S ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l'enclavament de Baridà (del municipi del Pla de Sant Tirs) i amb el terme de Cabó; al SW el pic de Matella separa l'Alt Urgell (i per tant els termes de Cabó i de Noves de Segre) del Pallars Jussà (el Pont de Claverol) i del Pallars Sobirà (Gerri de la Sal). A ponent, Noves de Segre termeneja amb Gerri de la Sal i Soriguera (ambdós del Pallars Sobirà), mentre al N afronta amb l'extens terme de Montferrer i Castellbò.

El terme comprèn el poble de Noves de Segre, cap de municipi i, a més, els pobles i llogarets d'Argestues, Berén, Bellpui, Biscarbó, Castellàs, els Castells, Espaén, la Guàrdia d'Ares, Junyent, Miravall, Nyus, Taús i Trejuvell.

El terme municipal és articulat en tres valls principals, al llarg de les quals es distribueixen les diferents poblacions del terme. La vall principal és la vall del riu d'Aguilar (o de la Guàrdia, o de la Guardiola). En aquesta vall vessa les aigües la vall del riu de Castellàs, l'altra gran vall del terme. Finalment, al sector més ponentí apareix la vall del Riu Major, només en la seva capçalera, que pertany geogràficament a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la del Segre.

(Informació trobada a la Gran Enciclopèdia Catalana)

El gamarús

M’ha fet gràcia veure al blog Natura a la Baixa Tordera un vídeo d’un gamarús. He après, avui, una cosa que no sabia: que el gamarús és un ocell. Mirant el diccionari, veig que també és un bolet. Mai aniràs al llit sense saber quelcom de nou, segons la dita popular. Avui, doncs, puc anar al llit amb la satisfacció d’haver après una cosa important.


El diccionari defineix el gamarús com:

[1864; d’origen incert, possiblement d'un preromà kau-ar-ukio-, paral•lel a kau-ukio-, origen del sinònim gaús, amb influx, pel que fa a la -m-, d’un mot semblant, com el cat. ant. gamús 'beneit']

[ pl -ussos ] m 1 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Strix aluco), amb discs facials complets i plomatge burell.

2 fig i desp Persona toixa, aturada o de maneres rústiques.

2 BOT Bolet de la família de les poliporàcies (Griphola gigantea), de carpòfor compost amb els barrets flabel•lats i imbricats, de color bru.

Il castello de Malgrate

He vist al blog Des del Castell que hi ha un Malgrate a la Toscana (Itàlia). També hi ha un castell.

Al segle XIII, els marquesos Malaspina varen decidir construir un castell composat d’una torre circular i d’una construcció fortificada de planta rectangular a la zona de la Toscana anomenada els Alps Apuans (Alpi Apuani), que servia com a domicili dels marquesos i com a fortificació defensiva.

Als segles XIV i XV varen afegir-s’hi la muralla amb el camí de ronda i uns contraforts amb arcs pels materials de defensa, així com el pont llevadís d’entrada.

Recentment el castell ha estat restaurat d’una manera un xic discutible des del punt de vista històric. Si feu un tomb per la Toscana, el podreu visitar. La seva silueta imponent ressalta a dalt del turó on el castell es troba ubicat. Trobareu un mapa de com arribar-hi al blog Des del Castell.

Malgrad

Els primers documents escrits que testifiquen l’existència de la vila de Banavente es remunten al segle XII. En ells la vila rep el nom de Malgrad, nom que prové d'un nucli preurbà anterior, el "castrum" de Malgrad, i està vinculada al procés de repoblació de territoris emprès pels monarques de Castella i Lleó a la vora de la conca del Duero durant la Reconquesta.

La repoblació de Malgrad va ser feta pel rei Ferran II l’any 1164, amb un fur del que no es conserva l’original. Però l’any 1167 el mateix rei va fer una segona concessió de fur. La Carta Puebla d’aquesta segona redacció s’ha conservat i actualment es pot trobar en l’Arxiu Municipal de Benavente. Es el document de la foto que acompanya aquest post.

La vila de Malgrad va tenir una expansió important durant els segles XII i XIII. Es va començar a construir el castell, es varen edificar dues esglésies romàniques (Santa María de Azoague y San Juan del Mercado) que encara es poden contemplar, i es va fortificar la ciutat amb una muralla, enderrocada al segle XIX.

Quan passeu per Benavente, doncs, recordeu que es tracta de l'antiga Malgrad.

Malgrate

El poble de Malgrate compta amb 4.233 habitants, els malgratesi. Es troba a la Lombardia, Itàlia, prop de Lecco, que és la capital de la província. Malgrate té 1,99 quilòmetres quadrats.

La seva situació és al final del llac de Como. El llac de Como té com dues potes cap al sud. Una de les potes, la de l’esquerra, acaba a Como. L’altra, la de la dreta, a Lecco. Malgrate es troba justament devant d’aquesta ciutat, a l’altre costat del llac, que en aquest lloc ja es pot dir que és com un riu.

Malgrate és a uns 200 metres sobre el nivell del mar.

El seu nom primitiu era San Grato. Cap al 1100 ja es troben documents amb el nom de Malgrato, que va acabar dient-se Malgrate.

Diu la tradició antiga que els seus habitants varen ajudar a Juli César a travessar el riu per anar a Lecco quan tornava de la conquesta de la Gàlia.

Malgrate és doncs un poble d’antigues tradicions. Hauria de ser més conegut dels seus gairebé homònims, els malgratencs.

La manifestació d’ahir contra el terrorisme

La veritat, les històries del terrorisme m’avorrien. La utilització del terrorisme amb l’únic fi d’arribar a la Moncloa, tant de la part dels uns com de la part dels altres em feia fàstic.

Les manifestacions dites contra el terrorisme, però que en realitat són contra l’altre partit polític, no m’interessaven gens. No m’interessaven fins a la manifestació d’ahir. Mirava les notícies amb aire distret, i de cop no podia treure els ulls de la pantalla. No em podia creure el què veia. L’home del bigoti gris i del cabell un xic llarg i negre com una gola de llop, era a la manifestació, i s’havia tenyit: portava metxes...

Alguns trobaran un sentit polític a aquest canvi de look. Es preguntaran si es prepara per tornar. Per a mi, aquest xicot, que sempre ha estat molt tímid, ha superat un altre pas cap al ridícul total.

I pensar que va fer, al menys, una cosa intel•ligent quan governava: es va retirar voluntàriament al cap de vuit anys.

Des d’ara, tornaré a mirar amb interès les manifestacions contra el terrorisme, per veure la propera transformació del personatge.

El que va d'ahir a avui

L’amic Albert Serrano publica al seu blog Malgrat Confidencial la notícia de la propera proclamació de la Conxita Campoy com a candidata a alcaldessa de Malgrat.

Hi publica també una fotografia de l’actual alcaldessa i propera candidata.

M´ha fet gràcia comparar la foto actual amb la de la primera vegada que va ser proclamada alcaldessa, ara fa gairebé setze anys.

Desitjar sort a la nova candidata. I a tots els altres que es presentin.