Empat a 1.515

Avui tots els diaris parlen de la decisió de l’assemblea de la CUP. Hi ha opinions per tots els gustos. Un resultat sorprenent, però un resultat tan vàlid com qualsevol altre.

El que m’ha sorprès més és la reacció de molta gent, fonamentalment de Junts pel Si, fins i tot de gent que fins ara considerava que sabien analitzar els fets. Acusen a la CUP d’irresponsables, de no saber què volen, de dinamitar el “procés”. I, des del meu punt de vista, això no és ben bé així. La responsabilitat d’haver deixat la investidura del president de la Generalitat en mans d’aquest grup que molts qualifiquen d’antisistema és única i exclusivament dels votants, que són els que, ahir va fer tres mesos, van decidir la composició del parlament.

La gent de la CUP, si per alguna cosa se’ls ha de criticar, és de no haver sigut suficientment coherents. Van dir que no votarien al senyor Artur Mas, i ara dubten. El mandat dels votants de la CUP va ser clar, el seu vot no havia de servir per fer president al senyor Mas. Per a mi, la votació d’ahir sobrava. Si CdC + ERC són incapaços de trobar recolzaments suficients al parlament per investir president al senyor Mas, s’ha d’anar a noves eleccions, tal com diu l’estatut.

Que això dinamitaria el procés? Només si els ciutadans decideixen que el procés s’ha de dinamitar. Probablement el procés quedaria més tocat si el senyor Mas repetís com a president amb la composició actual del parlament que si es fessin noves eleccions.

I recordem que el passat 27 de setembre, els que van votar clarament SI a la independència de Catalunya no eren majoria.

Els pressupostos municipals pel 2016

Encara que els pressupostos municipals de Malgrat es modifiquin de manera substancial durant l’any, el que vol dir que no s’han previst moltes de les coses que es volen fer, i que hi ha molta improvisació, comentarem els de l’any 2016.

Els pressupostos de l’any 2016 preveuen un resultat equilibrat, sense dèficit ni superàvit, per un total de 18,94 milions d’euros. Al quadre següent es poden veures els comptes reals del 2010 al 2014, el pressupost actualitzat del 2015 (que serà aproximadament el real de l’any) i el pressupost del 2016.

Al capítol d’ingressos hi trobem, com a partida més important, la dels impostos directes, 8,63 milions, dels que

6,46 milions són de la contribució (IBI urbana)

900.000 euros corresponen a l’impost de vehicles de tracció mecànica

700.000 euros venen de l’impost d’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana

550.000 euros són de l’impost sobre activitats econòmiques

La segona partida en importància és la de taxes i altres ingressos, amb 4,44 milions, dels que:

ú       1,92 milions són de la taxa de recollida i tractament d’escombraries

ú       335.000 euros venen de les multes

ú       250.000 euros corresponen a la compensació companyies elèctriques i de gas

ú       155.000 euros són de les entrades de vehicles i reserves espai a la via pública

ú       131.100 euros del Conveni Ecoembes (reciclatge de residus)

ú       125.000 euros venen del que es cobra per la llar d’infants

ú       112.500 euros són de la taxa de clavegueram

ú       95.000 euros són del recàrrec de constrenyiment

ú       90.000 euros venen de sancions per incompliment d’ordenances

ú       80.000 euros corresponen a taules i cadires

ú       I així fins a 75 ítems

La tercera partida és la de transferències corrents, amb 4,38 milions, dels que:

ú       3,34 milions corresponen a la participació dels tributs de l’estat

ú       203.775 euros venen del fons de cooperació local de Catalunya

ú       145.425 euros provenen del suport a la reactivació econòmica de la Diputació

ú       133.000 euros del Consell Comarcal del Maresme, subvencions finançament EBASP (equip bàsic d’atenció primària)

ú       I així fins a 40 ítems

Finalment, hi ha uns ingressos de 1,09 milions corresponents als passius financers:

ú       175.000 euros d’ajuts de caixa de la Diputació

ú       915.000 d’un préstec a llarg termini

En resum, un pressupost d’ingressos clàssic, on no es preveu gairebé res en transferències de capital (només hi ha 60.000 euros de la Generalitat pel barri del Castell), el que vol dir que no hi ha, per ara, cap ajuda ferma per fer inversions, i on hi ha uns ingressos patrimonials de 143.000 euros, dels que 20.000 euros són d’interessos i 85.000 de la concessió administrativa de l’aprofitament de les platges

Pel que fa al capítol de despeses, la partida més important, com sempre, és la de personal, que s’endú 8,00 milions, dels que 283.750 euros són de les assignacions als regidors, i 93.500 euros corresponen a la seguretat social dels càrrecs electes. El total de les despeses en seguretat social és de 1,72 milions (un 21,5 5 del total)

La segona partida de despeses són les despeses en béns i serveis, amb un total de 7,04 milions, un caixó de sastre on hi ha totes les compres de l’ajuntament. Destaquem:

ú       1,26 milions de contractes de neteja, dels que 795.000 són per la neteja dels carrers i 104.000 per la neteja de les platges

ú       744.500 euros per la recollida de residus urbans

ú       571.000 euros pel consorci de tractament de residus urbans

ú       385.000 euros per la gestió dels residus urbans de la mancomunitat de l’Alt Maresme

ú       530.050 euros de subministrament elèctric, del que 269.000 són per l’enllumenat públic

ú       340.000 euros pels serveis de recaptació

ú       325.175 euros de conservació d’edificis, parcs, camps d’esport, etc

ú       254.000 pel contracte de l’escola bressol

ú       238.900 euros d’arrendaments diversos

ú       210.625 euros de manteniment d’ascensors, climatitzacions, vehicles, xarxes informàtiques, etc.

ú       200.000 euros pels serveis d’ajuda domiciliària

ú       193.000 euros per festes populars

ú       164.775 euros per activitats

ú       141.000 euros de material divers

ú       121.000 euros pel servei de socorrisme de les platges

ú       85.000 euros del contracte d’atenció telefònica i informació de seguretat

ú       80.275 euros de material d’oficina, informàtic, etc.

ú       68.000 euros del contracte de la grua municipal

ú       59.450 euros de telèfon

ú       58.900 euros de subministrament de gas

ú       52.550 euros d’assegurances

ú       50.250 euros de vestuari, dels que 36.000 són per la policia municipal

ú       46.200 euros de combustible

ú       45.225 euros de despeses de funcionament

ú       34.000 euros de subministrament d’aigua

ú       26.000 de despeses en comunicacions postals

Després venen les inversions reals, amb un import de 1,92 milions, de les que podem veure el detall al quadre següent. La més important correspon a la urbanització de l’avinguda de Barcelona.

 Finalment, tenim els passius financers, per 1,09 milions, corresponents a l’amortització de préstecs (1,03 milions) i a l’amortització de les ajudes de caixa de la Diputació (60.000 euros)

En resum, un pressupost equilibrat, en el que es veu, per ara, molt poca cosa de les promeses electorals de millora del poble. Esperarem i veurem, ja que l’any 2015 ens han sorprès amb unes despeses molt més importants que les previstes i amb un dèficit, no previst al pressupost inicial, de més de 2 milions d’euros.

Malgrat 1965 – Premi cinematogràfic

El dimarts 20 de desembre de 1965, ara fa mig segle, la Vanguardia publicava que l’Ernest Aldea Garriga havia obtingut un premi al concurs de cine amateur de Mataró.

Malgrat 1915 – Nova imatge a l’església

El dimecres 15 de maig de 1915 La Vanguardia publicava que s’havia beneït una nova imatge de Santa Llúcia a l’església parroquial, i que havia visitat Malgrat, durant la Festa Major, l’escriptora Sara Llorens.

Els comptes de l’ajuntament de l’any 2015

Volia mirar el pressupost de l’ajuntament per l’any que ve, però abans he donat una ullada a l’execució del pressupost d’aquest any. La sorpresa és que per l’any 2015 el pressupost inicial era de 18,8 milions d’euros, però que amb l’actualització del pressupost ha passat a ser de 22,8 milions: 4 milions d’euros més, o sigui, una desviació del 21 %!!!

Si mirem les despeses, ens trobem que es gasten 536.000 euros més en personal, 380.000 euros més en bens i serveis i, sobretot, es preveu gastar més de tres milions més en inversions que el que s’havia pressupostat. Es veu que és any electoral.

 En efecte, el pressupost d’inversions actualitzat al final del mes de maig era ja de 4,7 milions d’euros. Aquest augment de les inversions el va fer l’antic equip de govern. Com sempre, les inversions augmenten quan venen eleccions.

Si algú es vol entretenir a veure l’evolució del capítol d’inversions, aquí hi ha el quadre detallat del pressupost inicial, del pressupost actualitzat al 31 de maig i al 30 de novembre, i les despeses efectuades al 31 de novembre.

 I d’on surten aquests 4 milions no pressupostats inicialment? Veiem al quadre que provenen, fonamentalment, de les transferències corrents (+ 530.000 euros), de les transferències de capital (una mica més d’un milió) i de les operacions financeres (+ 2,28 milions)

ú       Les transferències corrents estan perfectament justificades: servei d’ocupació de Catalunya (+ 190.000 euros), agència de residus de Catalunya (+ 53.000 euros), diputació de Barcelona per programa d’ocupació (+ 230.000 euros) són els augments més importants.

ú       Pel que fa a les transferències de capital, també estan detallades, tal com es pot veure a aquest quadre, al capítol 7.

ú       Pel que fa al joc de mans que es fa als capítols 8 i 9, corresponents a les operacions financeres, apareixen 2,3 milions d’euros, que provenen de dues partides: la primera, corresponent al capítol 8, prové de que es polirà tot o gairebé tot el que queda a la caixa, el que en diuen de manera elegant el "romanent de tresoreria", i que puja a 3,5 milions; la segona, que s’han donat compte que no es poden endeutar, i han tret 1,2 milions de préstecs.

Els pressupostos es van aprovar el desembre de 2014, i dos mesos més tard, el febrer de 2015, ja es van modificar substancialment. Els pressupostos inicials eren equilibrats: despeses no financeres de 17,6 milions i ingressos no financers de 17,6 milions. Els pressupostos resultants de les modificacions són clarament deficitaris: despeses no financeres de 21,6 milions i ingressos no financers de 19,3 milions, un dèficit de 2,3 milions.

Un no ha treballat mai a una administració pública, de manera que no sap ben bé com es manegen els comptes a un ajuntament. Però si un hagués presentat aquestes variacions del pressupost inicial a les empreses privades on ha treballat, a un li haurien assenyalat ràpidament el camí de la porta de sortida. 

Es veu clarament que, tant l’equip de govern anterior (del que l’alcalde actual formava part) com l’oposició, tenen un concepte molt elàstic dels diners públics. A l’empresa privada ets responsables dels diners dels accionistes, que et vigilen, a l’ajuntament de Malgrat, que ha d’administrar els diners del contribuent, sembla que pensin que els diners públics no són de ningú. I després volen presumir de bona gestió.

Queda clar que els polítics locals ens tracten com si fóssim tontos. El problema és que deuen tenir raó, ja que els hem continuat votant.

L’atur a Malgrat

El número de malgratencs apuntades a l’atur ha anat disminuint cada mes d’aquest any respecte del mateix mes del 2014. La mitjana d’aquesta disminució, de gener a novembre, és de 139 persones, el que significa una baixada del 11,5 % del número d’aturats.

Segons els serveis estadístics de la Diputació, el percentatge d’aturats registrats a Malgrat sobre la població activa ha sigut del 17,98 % el mes de novembre, mentre que una altre estadística de la mateixa Diputació dona una xifra del 18,64 %, el que vol dir que el percentatge d'atur s’ha de prendre amb pinces, ja que està basada en una estimació de la població activa, no en una xifra real.

Llistes d’espera a la sanitat pública

Fa dos o tres dies a la web del Partit Popular hi havia un vídeo que explicava que, gràcies a la seva gestió, les llistes d’espera de la sanitat pública havien caigut un 50 %. La realitat és que la conseqüència de les retallades a la sanitat pública es veu perfectament quan mirem l’evolució dels dies d’espera per entrar al quiròfan, que ha augmentat notablement: va ser de 73 dies en mitjana des de l’any 2003 al 2011, mentre anava disminuint per arribar als 65 dies l’any 2010, i ha augmentat molt des de l’any 2012.

Evidentment, el vídeo ja no es pot veure a la web del PP.

Malgrat 1915 – Detenció per la Guàrdia Civil

La Vanguardia del 7 de desembre de 1915 publicava la detenció , par la Guàrdia Civil de Malgrat, d’un veí de Figueres per fer servir indegudament un uniforme militar.

I a això li diuen democràcia?

Reprodueixo un article publicat avui mateix al diari digital Público. Després de llegir-lo, a qui hem de votar? I em sembla que aixó no només passa a nivell estatal. A Catalunya, ídem de ídem.

Les pensions estan pagant el rescat de la banca

 

Vicenç Navarro

Catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra, i ex catedràtic d'Economia. Universitat de Barcelona

 

La banca privada està sobredimensionada a Espanya, i això és una cosa que té conseqüències molt negatives per a l'economia d'aquest país, ja que ocupa un espai massa gran dins de l’economia. En realitat, i en termes proporcionals, el sector bancari espanyol és més llarg que el sector bancari dels Estats Units, i en conseqüència, ha estat consumint un nombre excessiu de recursos que es podrien haver aplicat a altres activitats més necessàries. I per complicar encara més les coses, les seves inversions, en lloc de dirigir-se a una funció pública com és l'oferta de crèdits a les famílies i a les petites i mitjanes empreses (que són les que creen més ocupació en aquest país), s'han centrat en la història recent en activitats especulatives, com en el sector immobiliari, creant-se les bombolles que porten aquest nom, amb les conseqüències tan negatives que tots coneixem. Tothom és conscient que la crisi financera ha tingut un impacte molt perjudicial per a l'economia espanyola.

 

Una de les causes d'aquest sobredimensionament de la banca privada és la seva enorme influència (que arriba en ocasions categoria de control) sobre les institucions polítiques i mediàtiques d'aquest país. En part aquesta influència s'exerceix a través de l'endeutament d'aquestes institucions, fent-les molt vulnerables a l'exercici de la pressió bancària. Quan Joan Torres, Alberto Garzón i jo vam escriure el llibre “Hi ha alternatives. Propostes per crear ocupació i benestar social a Espanya” (2011), l'editorial que anava a publicar-ho, propera a El País, ens va demanar que eliminéssim seccions del llibre crítiques amb la banca privada perquè estaven en procés de renegociació del seu deute amb ella i no volien que apareguessin aquestes crítiques en un moment delicat d’aquestes negociacions. En negar-nos a aquesta revisió, es va cancel·lar la publicació del llibre, i vam haver de recórrer a una editorial molt més petita a fi de poder publicar el llibre. Això és un exemple, dels milers que existeixen, que una conseqüència de l'excessiva influència d'aquestes institucions financeres en els mitjans d'informació i persuasió en aquest país, és que aquest està (dels països de la Unió Europea) entre els menys variats ideològicament i els menys crítics de l'estructura del poder econòmic, centrada en el capital financer. Com he indicat en diverses ocasions, estem aconseguint una falta de diversitat ideològica alarmant per a un país que es defineix com a democràtic.

 

El silenci dels mitjans sobre l'assalt al Fons de Reserva de Pensions de la Seguretat Social per part del govern Rajoy i els seus amics de la banca

 

Un dels exemples de l'abusiva influència política de la banca privada a Espanya és el que està passant amb el Fons de Reserva de les pensions de la Seguretat Social. Aquest Fons, que es va establir el 1997 i es va iniciar l'any 2000, tenia com a objectiu anar acumulant una reserva de diners procedents de les cotitzacions socials, generat en moments de bonança i creixement econòmic, de manera que el superàvit que s'anava generant durant el procés àlgid de l'economia servís per cobrir els dèficits que poguessin aparèixer en moments de recessió.

 

Aquest fons va arribar a aconseguir la xifra més que respectable de 66.815.000 d'euros el 2011. Ara bé, des de llavors, el govern del PP (el partit més proper a la banca privada que hagi governat Espanya durant el període democràtic) va treure més i més diners d'aquest fons de reserves (7.003 milions el 2012, 11.648 milions el 2013 i 15.300 milions el 2014) amb la intenció d'anar pagant les pensions, ja que no s'estava ingressant prou diners a la Seguretat Social, com a conseqüència de les polítiques imposades a la població (i dic imposades, ja que no estaven en l'oferta electoral dels partits governants, el PSOE i el PP) pels governs espanyols presidits pel Sr Zapatero i pel Sr. Rajoy. Aquestes polítiques, com ara les reformes laborals aprovades pels dos governs, van produir un descens del nombre de cotitzants a la Seguretat Social (a causa de l'augment de la desocupació) i una disminució de les cotitzacions socials (conseqüència del descens dels salaris, creat també per tal reforma laboral) provocant un problema devastador per a les pensions públiques que el govern Rajoy va intentar pal·liar recorrent al Fons de les Pensions de la Seguretat Social, sostraient les quantitats esmentades. No cal dir que qualsevol dificultat que tinguin les pensions públiques és causa d'alegria per a la banca que està intentant convèncer la població que les pensions públiques no són sostenibles (que vol dir que l'Estat no podrà pagar) per tal que la gent vagi corrent al banc més proper a fer-se un pla privat de pensions (que incidentalment ha tingut un índex de col·lapses molt superior al d'altres inversions financeres).

 

El que els mitjans d'informació i persuasió no han dit sobre el Fons de les Pensions Públiques

 

Ara bé, el que els mitjans d'informació més importants no han comunicat a la població espanyola és l'enorme escàndol - denunciat per la premsa estrangera, però no per l'espanyola - que significa que els diners acumulats al Fons General de les Pensions (que inclou el Fons de Reserves citat en la secció anterior) ha facilitat que l'Estat espanyol hagi pogut rescatar els bancs. M'explico.

 

Quan, com a resultat de les inversions especulatives de la banca privada, la bombolla immobiliària (que va absorbir una enorme quantitat de recursos) va esclatar, la banca privada estava a punt de col·lapsar. Però a causa de l'enorme influència de la banca, l'Estat la va rescatar, realitzant el major programa de beneficència que l'Estat espanyol hagi realitzat a la seva història. L'Estat espanyol, que en teoria - però no en la realitat - ens representa a vostè, lector, i a mi, es va gastar ni més ni menys que l’enorme quantitat de 61.000 milions d'euros per rescatar la banca. Aquests diners procedien, de nou, de vostè, lector, i de mi.

 

Ja que l'Estat no disposava d'aquests diners, els va haver de demanar prestats, amb la conseqüència de que el deute públic es va disparar. Que el deute públic augmenti vol dir que algú o alguna institució ha prestat tal diners ¿I qui va ser el que va prestar diners a l'Estat per poder pagar el rescat bancari? Aquí hi ha el gran escàndol que vostè no ha llegit en cap mitjà d'informació espanyol. Aquests diners procedeix del Fons Públic de les Pensions. En realitat, el 97% dels diners acumulats en aquest fons s'ha prestat a l'Estat comprant fons públics. En altres paraules, l'Estat ha agafat aquests diners i els ha utilitzat per pagar el rescat de la banca, entre d'altres despeses. I mentre, els mitjans han guardat un silenci ensordidor. No així la premsa estrangera. Diversos diaris econòmics com el Wall Street Journal (03.01.13) i l'alemany Deutsche Wirtschafts Nachrichten (04.01.13), han parlat del que han anomenat el saqueig dels fons de pensions públiques per a comprar bons del govern d'Espanya. Aquest últim afegia que "com a mínim el 90% dels actius totals dels fons de pensions de l'Estat espanyol estan convertits en bons a Espanya". En realitat, es va quedar curt, ja que no és el 90%, sinó el 97%.

 

Aquesta actuació posa en perill a les pensions públiques, ja que el valor del deute públic varia enormement, ja que està subjecta a vaivens especulatius dels mercats financers, amb la qual cosa, el futur de les pensions públiques pot estar en perill, i tot això sense que la població tingui ni idea del que està passant. I això passa en un sistema polític que es defineix com una democràcia. El millor indicador que no ho és, és que aquest article no es publicaria en cap dels rotatius més importants del país.

 

En aquest país, el que no està indignat és que no sap el que està passant. I els grans mitjans d'informació i persuasió es passen quatre hores al dia treballant per assegurar-se que vostè, senyor lector, continuï sense conèixer el que està passant. Si la gent ho sabés, i sabés també que hi ha alternatives a tant d’escàndol, hi hauria una revolta general. D'aquí que el silenci ensordidor imposat continuï. I el que és fins i tot pitjor és que els partits polítics més propers a la banca, és probable que guanyin les eleccions legislatives del 20 de desembre a nivell de l'Estat. I a això, repeteixo, li diuen democràcia.

Baixar impostos?

Parlàvem l’altre dia de la pressió fiscal agregada (impostos més cotitzacions a la Seguretat Social), que a Espanya és del 38 % de Producte Interior Brut (PIB), i que la mitjana de la Unió Europea és del 45 %. La pregunta és, es pot mantenir un estat del benestar amb una pressió fiscal com l’espanyola, o no?

Fa pocs dies, el Partit Socialista, al presentar el seu programa econòmic, deia que vol augmentar aquesta pressió fiscal un parell de punts, fins el 40 o 41 %, mentre que els actuals responsables del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques afirmen que amb una pressió fiscal del 38 o del 39 % del PIB es pot mantenir l’estat del benestar, i que quan es supera aquesta barrera es poden plantejar rebaixes impositives.

En un cicle econòmic, la pressió fiscal, “sense fer res”, baixa quan hi ha crisi i puja quan l’economia va bé. Si la previsió de millora econòmica es confirma, doncs, la pressió fiscal pujaria un o dos punts, ja que els ingressos públics augmentarien. En realitat, als anys del boom econòmic, la pressió fiscal agregada va arribar gairebé al 41 %

Les despeses publiques, sempre “sense fer res”, disminuiran pel cantó dels interessos del deute públic, ja que els interessos han baixat, i per les prestacions d’atur, ja que cada vegada hi ha més aturats que han arribat al final dels seus drets a rebre la prestació, mentre que les prestacions de la Seguretat Social augmentaran a causa de l’augment dels pensionistes i que les pensions dels nous pensionistes són més elevades que les dels més antics. Probablement l’augment de les despeses de pensions serà més important que la disminució de les despeses financeres i de les prestacions d’atur

Per aquesta raó, quan el Partit Popular ens diu que ara es poden baixar els impostos, no diu tota la veritat, ja que si es baixen els impostos és molt probable que s’hauran de baixar les prestacions. Que un partit que durant el seu mandat ha hagut de fer servir més de 30.000 milions d’euros del fons de la Seguretat Social per pagar les pensions ens digui que baixarà impostos sense tocar l’estat del benestar, és que ens pren per imbècils.

Però, en realitat, el Partit Popular ens diu el que volem escoltar. Si ens digués la veritat perdria vots. És per aquesta raó que els polítics són uns mentiders: si ens diuen la veritat, no els votem.

La investidura del President

Com molta gent, em miro amb un ull escèptic i un altre ull burleta el que està passant a la política catalana. Molta gent havia pensat que la independència, o la desconnexió amb Espanya, era cosa senzilla, i que n’hi havia prou amb sortir al carrer a manifestar-se per tenir una passaport que digui Catalunya. La realitat ha sigut molt diferent.

D’una part, la quantitat de vots de les darreres eleccions no és clarament favorable a la independència, el que vol dir que a Catalunya hi ha més o menys la meitat dels votants que volen ser independents i que l’altra meitat opinen el contrari. Amb uns resultats així, la independència és gairebé impossible.

D’altra part, a més de dos mesos de les eleccions, l’embolic per formar govern és sensacional. La CUP no vol votar al senyor Mas, i aquest fa equilibris funambulescs perquè els de la CUP li donin el seu vot. Penso que la CUP fa bé de no voler votar el senyor Mas, per diferents raons.

1. Ha demostrat ser un polític que no coneix el país, ja que cada vegada que convoca eleccions anticipades perd diputats.

2. Per altra banda, és el president d’un partit que té moltes paperetes per que es demostri que s’ha finançat de manera irregular, i és molt probable que algú s’hagi beneficiat personalment d’aquest tipus de finançament.

3. I, finalment, ha dirigit les retallades socials a Catalunya, que han afectat a les capes més necessitades de la societat catalana.

Fa bé la CUP de no votar la investidura del senyor Mas. El camí cap a la independència de Catalunya no es ressentirà si el senyor Mas desapareix de la política. I de tota manera, el camí cap a la independència no està gens madur en aquest moment. Potser un altre líder serà capaç de reconduir la situació, però l’actual president ja ha demostrat que, en aquest tema, trenca tot el que toca.

Malgrat 1915 – Festa Major i subhasta de les mines de ferro

El dissabte 4 de desembre de 1915, La Vanguardia publicava una notícia sobre la celebració de la propera Festa Major de Sant Nicolau.

Un parell de dies abans, el 2 de desembre, podíem llegir al mateix diari l'anunci de la subhasta de les mines de ferro, per un valor de mig milió de pessetes.

Malgrat 1915 – Puntes

La Vanguardia del divendres 26 de novembre de 1915 publicava una nota sobre una exposició de puntes. La indústria de puntes de Malgrat era molt important fa cent anys.

El millor alumne de la classe

Fa unes setmanes es va reunir a Madrid la plana major dels conservadors europeus, presidits per Angela Merkel, patrona major de l'austeritat amb les conseqüències que patim els ciutadans de mitja Europa. Al costat d'ella, Nicolás Sarkozy, el que anava a refundar el capitalisme quan va començar la crisi, Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió, que quan era primer ministre de Luxemburg va autoritzar la signatura d'acords fiscals amb centenars d'empreses, el que va fer que altres països europeus, entre ells Espanya, perdessin milers de milions d'euros. No van faltar dirigents tan pintorescos com l'italià Silvio Berlusconi, conegut pels seus excessos de tota mena, o l'hongarès Viktor Orban, que té unes tendències autoritàries que no se les salta un gitano.

Tots aquests personatges es van reunir per festejar al seu alumne model, Mariano Rajoy, el que ha fet millor els deures. L'altre candidat, Pedro Passos Coelho, havia comès l'error de perdre les eleccions. Què mèrits ha fet Mariano Rajoy perquè els seus col·legues conservadors li fessin aquest homenatge? Hem sortit de la recessió, encara que no de la crisi, tenim més deute, menys població activa, més desocupats, treballs més precaris i mal pagats, en resum, més pobresa. Som els campions europeus de la desigualtat. Ha defensat els interessos dels creditors estrangers i de les entitats financeres, d'aquí la seva aposta per l'austeritat, sense que les seves conseqüències socials li importessin gaire.

Per als espanyols la principal herència que ens deixarà Mariano Rajoy és un deute públic inassumible per les generacions futures. Sota el seu mandat, el muntant de deute de les administracions públiques, si atenem als comptes financers del Banc d'Espanya, s'aproxima als 1,4 bilions d'euros, fet que suposa un increment de gairebé 600.000 milions d'euros. Mentre el deute augmentava, els serveis públics empitjoraven, les prestacions socials disminuïen i es retallava la despesa social.

El segon mèrit de Mariano Rajoy ha estat el d'aplanar el camí perquè molts espanyols haguessin d'anar a treballar fora d'Espanya. Molts d'aquests nous emigrants són mà d'obra qualificada, formada a costa de l'erari espanyol, i de la qual s'aprofiten, gratis, els països receptors.

Un altre mèrit atribuïble a Mariano Rajoy és el de la reforma laboral, dissenyada per abaratir salaris i acovardir els treballadors. Aquesta reforma laboral ha tingut com a conseqüència menys població activa, més desocupats, més contractes temporals i parcials, en resum, una precarietat extrema. S'ha estat repartint misèria. Hi ha un empitjorament generalitzat de la situació social a tot Espanya des de l'any 2009. Les xifres s'han vist agreujades en 2014. En aquest any, es van aconseguir xifres rècord en pobresa, desigualtat i privació material severa, amb 13,6 milions de persones que vivien en risc de pobresa i / o exclusió social a Espanya, un 29,2 % de la població, comparat amb un 24,7 % l’any 2009, com es pot veure a la gràfica. D'aquest total, 3,2 milions vivien en situació de pobresa severa, és a dir, per sota del llindar del 30% de la mediana de la renda des espanyols, el que equival a uns ingressos inferiors a 332 euros mensuals per a una llar d'una sola persona.

Per totes aquestes raons, Mariano Rajoy ha estat elegit pels seus col·legues conservadors com el millor alumne de la classe. Queda per veure si els electors opinaran el mateix el proper 20 de desembre.

AROPE (At Risk of POverty and/or Exclusión) = Risc de Pobresa i/o Exclusió Social

La sorra del Cap de Tordera

Parlàvem fa uns mesos de la solució que les autoritats de Costes, del Ministeri de Medi Ambient, havien decidit aplicar a la part malgratenca del Cap de Tordera per intentar salvar la platja de la zona, platja que és la base perquè els càmpings situats allà tinguin clients.

La solució ha consistit en fer una aportació de 112.000 metres cúbics de sorra procedents d’un dragat que s’ha fet davant del port d’Arenys. Aquesta aportació de sorra, que no duraria massa temps, ja que no seria estable, s’ha reforçat amb la construcció de sis espigons “tous” i submergits, formats per tubs de geotèxtil plens de sorra, d’una llargada d’uns vint metres. El cost total de l’operació s’estimava en 1.150.000 euros.

Aquesta aportació de sorra s’ha fet sobre una llargada de platja d’uns 800 metres.

Doncs bé, resulta que aquesta solució no ha aguantat la primera llevantada de la temporada. Unes ones de cinc metres durant un parell de dies han acabat amb els espigons de geotèxtil i s’han endut el milió llarg d’euros que ha costat la prova pilot. Els espigons tous no han aguantat.

Molts, entre ells els que formen la Plataforma en Defensa del Litoral, pensen que s’ha de continuar investigant, que es poden treure resultats positius del fracàs. Diuen que potser el problema es troba en l’orientació dels espigons. I és possible que tinguin raó. Possible, sí, però probable? Perquè siguem francs, el mar no l’entén ningú, per molt que hi hagi gent que cregui que hi entén alguna cosa.

Una altra prova tornarà a costar un milió llarg d’euros. I sense cap seguretat. A més, a Arenys és probable que s’oposin a una nova extracció massiva de sorra. Per ara, la única defensa que sembla funcionar són les barreres de roques, com les que fa anys es van posar davant Malgrat per protegir les vies del tren. Però que tenen l’inconvenient que deixen la zona protegida sense sorra.

S’han de seguir enterrant milions? No és temps de llençar els diners a la claveguera, si aquest temps ha existit alguna vegada. No seria millor indemnitzar els propietaris dels càmpings perquè es busquessin una altra manera de guanyar-se la vida i deixar que el mar agafi el que li correspon? Així la inversió només s’hauria de fer una vegada.

O algú a l’Ajuntament té una altra idea?

Les despeses i els ingressos públics

Al blog “Nada es Gratis” hi trobem una entrada interessant, titulada “A vueltas con el déficit”, o hi ha unes dades interessants.

La primera fa referència a l’evolució de les despeses de les Administracions Públiques entre els anys 2009 i 2014, que podem veure al quadre següent:

 Entre els anys 2009 i 2014, les Administracions Públiques (Administració Central, Autonomies, Corparacions Locals i Seguretat Social), han passat de gastar 493.865 milions a gastar-ne 461.850, o sigui, un estalvi de 32.015 milions d’euros.

D’aquest estalvi, l’Administració Central no hi ca col·laborat gens, ja que ha augmentat les seves despeses en 2.745 milions. La Seguretat Social ha augmentat les seves despeses en 12.440 milions. Les Comunitats Autònomes han reduït les seves despeses en 28.143 milions, i les Corporacions Locals ho han fet en 15.414 milions. L’esforç (si a això se li pot dir esforç) ha recaigut exclusivament sobre les CCAA i les CCLL.

És a dir, que, si bé la Seguretat Social podria justificar l’augment de despeses en l’envelliment de la població i l’augment de les pensions, l’augment de despeses de l’Administració Central és inexplicable, sobretot havent caigut els interessos del deute públic.

Si analitzem els ingressos de les Administracions Públiques, en percentatge del Producte Interior Brut, veiem que a Espanya aquest percentatge és del 38 %, sent la mitjana europea del 45 %. Aquests 7 punts percentuals es corresponen a una quantitat de 70.000 milions anuals que no s’ingressen. I encara ens volen fer creure que baixaran impostos!

Aquesta gràfica mostra que hi ha països amb pressions fiscals baixes i estat del benestar petit. N’hi ha d’altres amb una pressió fiscal alta i un estat del benestar generós. Espanya, que com sabem és diferent, té una pressió fiscal petita i vol tenir un estat del benestar gran. Fins que Espanya no decideixi el camí a seguir, si desmantellar l’estat del benestar o augmentar la pressió fiscal, no anirem bé.

Els que defensen la independència de Catalunya volen fer-nos viure en un país com Dinamarca. La figura ens explica clarament que ens haurem de rascar molt la butxaca.

La declaració del Parlament

Tornarem a parlar de la independència de Catalunya, tema que ocupa molt de temps, potser massa, i pren molta energia als que s’haurien d’ocupar del dia a dia de l’administració. I així va tot...

Molta gent ha dit que la declaració sobre l’inici del procés polític a Catalunya, aprovada ahir al Parlament no és un encert. Jo també ho penso així: per a mi és com donar a l’adversari un bastó perquè et pugui donar més fàcilment garrotades. Aquesta declaració sembla escrita per una banda d’aficionats, i segueix la tendència actual a que les coses aprovades als diferents parlaments, que són moltes i variades, tenen una qualitat molt millorable, i són carn de demandes judicials degut a les seves contradiccions i mala redacció.

La reacció del govern central ha estat tan desencertada com la redacció de la declaració: que el Tribunal Constitucional, al que el Partit Popular ha fet tot el que ha pogut per desprestigiar-lo, sigui el que tombi la declaració. I, un cop la declaració suspesa, si es segueix endavant, es podria acusar de delicte de desobediència i ficar algun dirigent polític català a la presó. Si ho fessin així, és probable que la quantitat de partidaris de la independència augmenti. Potser és el que volen els autors de la declaració.

El problema de veritat vindrà quan el Parlament aprovi les lleis de la Hisenda catalana i de la Seguretat Social catalana, lleis que, per altra banda, ja deuen estar redactades. A qui hauran de pagar els impostos els contribuents, a qui hauran de pagar les cotitzacions socials els empresaris? I si uns paguen a Catalunya i els altres a Espanya, qui pagarà les pensions, que, com tots sabem, es paguen amb les cotitzacions? Per a mi, el problema, més que en la declaració, quan aquesta es vulgui concretar. No sé si els que han aprovat la declaració saben què faran quan arribi aquest moment. I, si ho saben, s’ho guarden per ells.

Solucions? Ja s’ha arribat molt lluny. La única solució és la que proposa Podem: un referèndum a Catalunya. Però ni Podem guanyarà les eleccions ni, si les guanyés, li deixarien fer fàcilment el referèndum, ja que el que vol el PP, C’s i bona part del PSOE, inclòs del PSC, és guanyar per KO i, si és possible, deixar l’adversari ferit de mort. És que té la cultura castellana, totalment incapaç de pensar que hi ha solucions en les que cada part ha de cedir.

L’ascensor inclinat del Castell

Llegíem ahir a elmalgratenc:

“L’ascensor inclinat, que connecta el barri del Castell i el centre de Malgrat de Mar, està tancat des de fa uns dies. El motiu és una avaria al motor. S’estan duent a terme les feines per arreglar-lo que consisteixen en desmuntar el motor, canviar el bobinatge i tornar a muntar-ho. Des del consistori, s’assegura que el servei es restablirà en breu. La previsió és que pugui fer-se aquest dilluns.

Usuaris habituals de l’ascensor es queixen d’interrupcions freqüents del servei, sigui per fer tasques de manteniment o per a reparacions. Consideren que s’espatlla massa sovint i demanen solucions definitives. Els usuaris amb qui ha pogut parlar elmalgratenc també apunten la possibilitat que no es fes bé en inici o que estigui assumint més trànsit de persones del previst. Una de les queixes que fan els usuaris és la que fa referència als mals usos per part d’algunes persones.”

Ara fa cinc anys i mig vaig dir que l’ascensor inclinat del Castell tindria problemes importants de funcionament. Pensava que els problemes es veurien al cap de dos o tres anys. Em vaig equivocar, els problemes seriosos han sortit més tard, però han acabat sortint. Era fàcil de veure. I no són més que els primers.

Farà falta molta voluntat política de la part dels responsables de l’Ajuntament i estar disposats a despeses importants perquè aquest ascensor inclinat segueixi funcionant d’una manera raonable (per exemple, tenint un motor de recanvi, ja que parlem de l’avaria actual, motor que no és gratuït). I és que, encara que alguns no ho hagin volgut acceptar mai, les inversions requereixen un manteniment, i les inversions en aparells mòbils a l’aire lliure i a disposició del públic, requereixen un manteniment molt important.

Malgrat 1915 – Bolets i altres notícies

La Vanguardia del diumenge 24 d’octubre de 1915 publicava una ressenya sobre Malgrat, de la que podem destacar la gran abundància de bolets d'ara fa cent anys.

Els comptes del govern: cotitzacions a la Seguretat Social

Ja que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ningú ha parlat de les coses de menjar, seria bo que, per les properes eleccions al Parlament espanyol toquéssim una mica de peus a terra. És a dir, que parléssim de les propostes econòmiques dels diferents partits. Començarem pels pressupostos del govern per l’any que ve.

La Comissió Europea ha advertit al Govern del senyor Rajoy que el seu pressupost per al 2016 no complirà l'objectiu de dèficit i que després de les eleccions haurà d'aplicar 7.000 milions d'euros de retallades addicionals.

Fixem-nos només en els pressupostos de la Seguretat Social. Els ingressos per cotitzacions van ser de 99,2 milers de milions d'euros l'any 2014. Per a l'any 2015, els pressupostos preveuen unes cotitzacions de gairebé 110 mil milions, un augment del 10,7%. I quins seran els ingressos per cotitzacions en 2015? Tot fa preveure que seran de l'ordre dels 103.000 milions, de manera que hi haurà un desfasament, d'arribar-se a aquesta quantitat, de 7.000 milions d'euros. Aquest desfasament ve de les bonificacions a les contractacions, la baixada dels salaris mitjans i la precarietat dels nous llocs de treball creats. En resum, les noves ocupacions pràcticament no augmenten la cotització.

Doncs bé, els pressupostos de l'any 2016 preveuen un augment dels ingressos per cotitzacions del 6,5%, però no sobre el probable del 2015, sinó sobre el pressupost de 2015. Els ingressos per cotitzacions previstos són de 117,2 milers de milions . El més lògic és que en el 2016, per les mateixes raons que les de l'any 2015, es produeixi un nou desfasament de, almenys, la mateixa quantia, si no superior (hi ha qui parla d'un desfasament de gairebé 25.000 milions entre 2015 i 2016)

I el govern segueix dient que baixarà impostos el 2016 i que, tot i així, respectarà el dèficit previst. Fa l'efecte que tornen a estar a la negació de la realitat com en 2011, fent promeses que sap que hauria de incomplir.

La meravella espanyola

Des de fa uns quants dies, per terra, mar i aire ens diuen que l’economia espanyola va com un coet. Es clar que la Comissió Europea fa algunes remarques a aquesta meravella, però com tothom sap, Comissió Europea ens té mania.

Ara diuen que Espanya no complirà, aquest any ni el que ve, amb els objectius de dèficit. Ràpidament, el senyor President del Govern respon que no entén com gosen dir això del seu govern, ja que des de que el PP governa, sempre s’han complert els dèficits. Resposta convincent, però amb un petit detall, que és falsa. A la taula següent es pot veure el dèficit públic, en % del PIB, des de que governa el PP.

 Què sabran aquests ximples de la Comissió de l’economia espanyola, si som el país que creix més d’Europa? Una altra resposta convincent, si no fos per un altre petit detall, que es falsa, tal com es pot veure a la taula següent, on hi ha els creixements reals de l’any 2014, segons Eurostat, de diferents països, i les previsions del Fons Monetari Internacional 2015.

 És clar que, fora d’aquests petits detalls, l’economia espanyola és una meravella i va com un coet. O serà que s’acosten les eleccions i ens prenen per imbècils?

Malgrat 1915 – Inauguració del Col•legi Delatreille i altres notícies

El divendres 15 d’octubre La Vanguardia s’ocupava de Malgrat d’una manera bastant extensa:

-         Inauguració del col·legi Delatrille

-         Premi del concurs de tir de Sant Sebastià

-         Pel·lícules que es projectaven als cines de Malgrat

-         Avís sobre la censura de les pel·lícules

-         Gran quantitat d’ocells

-         Bones collites de blat de moro i de fesols