El final dels cotxes dièsel?

L’alcaldessa de Paris ha anunciat que no podran circular par la capital de França autos amb motor dièsel a l’any 2020. Fa pocs dies, la ministra espanyola de Transició Ecològica ha assegurat que el motor dièsel té els dies comptats a Espanya.

El motor dièsel és un dels invents importants de finals del segle XIX. La tècnica desenvolupada per l'enginyer Rudolf Diesel patentada a Berlín el 27 de febrer de 1892 es va convertir en la base de l'èxit del transport modern per ferrocarril, vaixell o automòbil. Aquest enginyer, constatant el baix rendiment del motor d’explosió (el de gasolina), va pensar que una combustió a alta temperatura augmentaria notablement el rendiment. I així va ser.

Els dièsel tenen un sistema d'autoignició del combustible que s'aconsegueix a causa de les altes temperatures de fins a 900 °C derivades de la compressió de l'aire a l'interior del cilindre. D'aquesta manera el combustible s'encén de manera espontània, sense necessitat d'una espurna i per tant d'un sistema d'encesa amb bugies com passa amb els motors a gasolina. Amb una potència semblant els dièsel tenen generalment una eficiència més gran. El consum de dièsel és menor i, conseqüentment, també menors les quantitats de diòxid de carboni emeses pel tub d'escapament.

No obstant això, les emissions de contaminants de l'atmosfera com els òxids de nitrògen i les partícules són més importants als motors dièsel que als motors de gasolina, degut a una combustió incompleta del combustible, un problema que la indústria intenta solucionar a través de catalitzadors i filtres.

Com la gasolina, el dièsel és una barreja de diversos hidrocarburs procedents del processament del petroli, però la composició és diferent. Els hidrocarburs de la gasolina solen tenir de 5 a 9 carbonis, mentre que els del dièsel en tenen entre 17 i 20. Els hidrocarburs de la gasolina tenen un punt d’ebullició entre 40 i 150 °C, mentre que els del gasoil el tenen entre 250 i 320 °C. La gasolina, doncs, és un producte més lleuger que el gasoil per motors dièsel.

A Espanya, el preu de la gasolina súper de 95 octans és gairebé sempre més elevat que el preu del gasoil per dièsel, malgrat que el cost dels dos productes és sensiblement el mateix. Ara mateix, el preu del gasoil per dièsel és 10 cèntims més barat que el de la gasolina súper 95. La diferència ve donada pels impostos: el gasoil té menys impostos que la gasolina.

El que volen fer molts països europeus és començar a taxar més el gasoil, de manera que els consumidors es decantin cap a la compra de cotxes amb motor de gasolina. Per què ho fan? Donen l’excusa de la pol·lució atmosfèrica del gasoil, amb els seus òxids de nitrogen i les partícules. Però això ja fa temps que se sap, i mai cap govern s’ha preocupat per aquestes qüestions, al contrari, han afavorit fiscalment el consum de gasoil. A més, els catalitzadors són cada vegada més eficients, i les emissions dels motors dièsel són cada vegada més reduïdes.

Molt probablement la veritable raó sigui que, degut a que molts jaciments de petroli estan rendint cada vegada menys, s’han hagut d’explotar nous recursos de petroli, com és ara el fracking, i el petroli que produeixen aquest nous jaciments és més lleuger que el dels jaciments clàssics, raó per la que cada vegada és més complicat produir suficient gasoil per motors dièsel, que és un producte que requereix un petroli no tan lleuger.

Els governs són sabedors d’això, però no volen que la gent sàpiga que el consum de gasoil és cada cop més difícil de satisfer, ja que podria generar pànic, de manera que, als països on el consum gasoil per motors dièsel era, fins ara, afavorit fiscalment, s’ha de fer marxa enrere (Espanya, França, Alemanya, etc.). Però ho han de fer de manera dissimulada, volent convèncer-nos de què el gasoil és molt contaminant. La realitat és que aquesta escassedat de petroli amb les característiques necessàries per produir gasoil és la primera etapa de la crisi energètica que, d’aquí a pocs anys, ens caurà a sobre, amb unes conseqüències que poden ser desastroses per l’economia. Una economia basada en un consum cada cop més elevat d’energia.

Malgrat 1918 - Dues notícies del mes de juliol

El dimarts 16 de juliol del 1918, La Vanguardia publicava la concessió de la encomienda d’Isabel la Catòlica a l’ex alcalde de Malgrat, el senyor Joan Serra Gastó.

 I el dijous 25 de juliol del mataix any, publicava la millora de la carretera entre Calella i Malgrat.

Coses de l’idioma

Durant els mesos que m'estic a Galícia el diari que llegeixo és El Progreso, de Lugo. M’assabento de les festes dels pobles, dels preus del mercat de Lugo i, de tant en tant, hi puc llegir algun article interessant. Com aquest del diumenge passat, firmat per en Rodrigo Cota, sobre el menyspreu que molts espanyols senten per l’idioma gallec. No em puc estar de reproduir-lo en l’idioma original.

Per cert, una miñoca és un cuc de terra, i licorca és el licor cafè, molt popular per terres gallegues.

Fortes coma unha miñoca

O español, ou castelán, que tanto me ten, é o quinto idioma máis falado na Unión Europea. Non é gran cousa. Por enriba están o alemán, o inglés, o francés e o italiano, nesta orde. Así que se Europa segue a coller folgos, Deus non o queira, o español collerá categoría de lingua máis minoritaria do que xa o é. Os máis patriotas dirán que o español sempre será importante porque o falan máis de 500 millóns de persoas. Non se fíen, queridos e queridas. Na lingua materna dos galegos expresámonos 230 millóns e xa ven de que nos serve, cando vostedes en lugar de vir a aprendela veñen a queixarse de que nós a falemos. Saiban que para un alemán, un inglés, un francés ou un luxemburgués, o español é un idioma inútil. Tarde ou cedo impoñeranse en Europa o inglés, a pesares do Brexit, e o alemán, e farano en detrimento de todas as demais linguas, entre elas o español. Dirán os da plataforma "Wir sprechen deutsch", que o lóxico é que todos os europeos falemos na lingua que nos une e non nas que nos separan, como o español ou o polaco. Achtung.

Virán de fóra a queixarse de que en Burgos os sinais de tráfico ou os rótulos dos comercios non estean escritos en alemán e si "nese dialecto que non serve para nada e só entenden os nativos". Sucederá. Será dentro de 15 anos ou dentro de dous séculos, pero acontecerá. Non teñan a menor dúbida. Virán de toda Europa a recoller firmas para que os nenos madrileños poidan aprender soamente o inglés ou o alemán. Diranlles como teñen que pronunciar os nomes das súas cidades, pobos e aldeas. Vostedes cren que o seu idioma é poderoso en Europa porque o é en España, como o galego o é na Galiza, pero trabúcanse. O español fálano en Europa 46 millóns entre unha poboación de 512. Un 9%. Iso é case nada.

Vostedes dirán entón que o español hai que protexelo fronte ás imposicións externas dun imperialismo lingüístico que vén acabar co seu idioma e coa súa cultura. Ninguén lles fará caso fora do Estado español, créanme. E terano ben merecido, por pinflois. A Galiza viñeron ultimamente vostedes a recoller firmas para esixir o dereito a falar español, coma se ese dereito non existise desde o principio dos tempos. Vimos queixas airadas porque Mercadona ou Carrefour poñen carteis en galego ou en valenciano; á Xunta de Galicia reprocháronlle que escriba os seus chíos en galego. En Catalunya, o pasado venres, insultaron a Gemma Nierga, catalá, por falar catalán. O pianista James Rhodes, inglés afincado en Madrid, perdeu seguidores furiosos nas redes sociais porque cando vén a Galiza escribe en galego e cando vai a Catalunya en catalán: "Deixo de seguirche por escribir unha mensaxe nun idioma que non é o común de todos os españois". E dinllo vostedes a un inglés! Van vostedes pasados de licorca barato feito con alcol metílico, ou que?

Pois saiban isto: que falar español en Europa é cada día menos importante. Un idioma pequerrechiño, coma o galego, que máis aló dos Pireneos pinta menos que o euskera. Non se suban á parra; non pensen que o español vai ser máis importante en Berlín por impoñelo en Catalunya ou na Galiza. A pesares de vostedes, todos os habitantes do Estado español respectámolo e falámolo tan ben como vostedes ou mellor. O que lles molesta é que ademais teñamos unha lingua propia e lla ensinemos aos nosos fillos. Din que o español é marxinado en Catalunya, en Euskadi ou na Galiza. Iso, meus reises, é unha soberana falcatruada. Son vostedes os que veñen aos nosos países a marxinarnos o idioma, coma se o seu fose mellor que o noso ou que calquera outro que se fale en algures.

Saiban que cando a súa lingua, a de Cervantes e a de El Prenda sexa marxinada en Europa, contarán coa comprensión de galegos, vascos, navarros, valencianos, baleares ou asturianos, porque sabemos o que é aturar a xente crispada que nos menospreza por manter vivo un idioma e sentirnos orgullosos del. Saiban que teñen vostedes o mesmo dereito a dicir Sangenjo que nós a rirnos de quen o fai. Saiban que o seu idioma, que non pinta nada en Europa, merece para un galego ou un catalán o mesmo respecto que merece o noso, o chinés mandarín ou o taushiro, que por desgraza xa só o fala unha persoa, o peruano Amadeo García, porque outros como vostedes acabaron con el. Saiban que se cadra soben un día a un metro en Londres e poden atoparse con imbéciles que insultan a quen fala español, como fixeron vostedes con Gemma Nierga. Non crean que por impoñelo na Galiza gañan vostedes o respecto dun holandés ou dun alemán. Non sexan parvos. Non sexan ignorantes máis aló das súas posibilidades.

Acabarán un día como eses matóns da escola que se meten co máis débil da clase ata que chegan ao recreo e atopan outras bestas que están catro cursos por riba. Será entón cando se decaten do débiles que son vostedes, fortes coma unha miñoca.

El futur immediat de l'independentisme

Aquest matí entrevistaven a la ràdio la senyora Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. La bona senyora, a la pregunta de quins seran els propers passos per anar cap a la república catalana, ha contestat: "hem de fer una diagnosi del que va passar el passat mes d'octubre, de les seves fortaleses i flaqueses, per arribar a una estratègia guanyadora". Ha repetit aquesta frase tres o quatre vegades durant l'entrevista, com si fos un nyigo-nyigo, senyal que es tracta d'una idea que té molt assumida.

Diagnosi, fortaleses i flaqueses, estratègia guanyadora... Quantes vegades, durant la meva vida professional, he sentit aquestes paraules. El resultat sempre ha sigut el mateix: no s'ha fet res. Però no negarem que la frase és contundent. Es veu que prové d'una escola de gestió d'aquestes que cobren molt i no ensenyen gaire. La conclusió que en podem treure és que la senyora Elisenda Paluzie raona com un tecnòcrata de despatx.

El més estrany de tot, però, és que sembla que els dirigents independentistes, deu mesos després dels fets, encara no els han analitzat. Res que sorprengui ningú, vista la inoperància, el desgavell i la improvisació de les decisions preses l'octubre passat. Amb dirigents com aquests, l'independentisme té un futur ben incert.

Emissions de CO2 a l’atmosfera

Segons les dades publicades per BP, les emissions de CO₂ a l'atmosfera de l'any 2017, procedents de les activitats relacionades amb la combustió de carbó, gas i petroli, han estat de 33.444 milions de tones, el que representa un augment del 1,3 % respecte de l'any anterior.

El principal emissor és la Xina, que ha llançat a l'atmosfera 9.233 milions de tones, un 27,6% del total, amb un augment del 1,3% respecte del 2016. El segon emissor són els Estats Units, amb 5.088 milions de tones i una disminució del 0,8% respecte de l'any anterior.

En tones per habitant, els Estats Units han emès 15,6 tones, mentre que la Xina n’ha emès 6,7.

Pel que fa a Espanya, les emissions de 2017 han estat de 302 milions de tones, amb un augment del 6,6% respecte de l'any 2016. Per habitant, les emissions han estat de 6,5 tones.

En resum, les emissions segueixen augmentant. L'amenaça d'un canvi climàtic que faci complicada la vida de la humanitat tal com la coneixem no fa cap efecte sobre les decisions polítiques i econòmiques del món actual.