divendres, de novembre 27, 2015

Malgrat 1915 – Puntes

La Vanguardia del divendres 26 de novembre de 1915 publicava una nota sobre una exposició de puntes. La indústria de puntes de Malgrat era molt important fa cent anys.


divendres, de novembre 20, 2015

El millor alumne de la classe

Fa unes setmanes es va reunir a Madrid la plana major dels conservadors europeus, presidits per Angela Merkel, patrona major de l'austeritat amb les conseqüències que patim els ciutadans de mitja Europa. Al costat d'ella, Nicolás Sarkozy, el que anava a refundar el capitalisme quan va començar la crisi, Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió, que quan era primer ministre de Luxemburg va autoritzar la signatura d'acords fiscals amb centenars d'empreses, el que va fer que altres països europeus, entre ells Espanya, perdessin milers de milions d'euros. No van faltar dirigents tan pintorescos com l'italià Silvio Berlusconi, conegut pels seus excessos de tota mena, o l'hongarès Viktor Orban, que té unes tendències autoritàries que no se les salta un gitano.

Tots aquests personatges es van reunir per festejar al seu alumne model, Mariano Rajoy, el que ha fet millor els deures. L'altre candidat, Pedro Passos Coelho, havia comès l'error de perdre les eleccions. Què mèrits ha fet Mariano Rajoy perquè els seus col·legues conservadors li fessin aquest homenatge? Hem sortit de la recessió, encara que no de la crisi, tenim més deute, menys població activa, més desocupats, treballs més precaris i mal pagats, en resum, més pobresa. Som els campions europeus de la desigualtat. Ha defensat els interessos dels creditors estrangers i de les entitats financeres, d'aquí la seva aposta per l'austeritat, sense que les seves conseqüències socials li importessin gaire.

Per als espanyols la principal herència que ens deixarà Mariano Rajoy és un deute públic inassumible per les generacions futures. Sota el seu mandat, el muntant de deute de les administracions públiques, si atenem als comptes financers del Banc d'Espanya, s'aproxima als 1,4 bilions d'euros, fet que suposa un increment de gairebé 600.000 milions d'euros. Mentre el deute augmentava, els serveis públics empitjoraven, les prestacions socials disminuïen i es retallava la despesa social.

El segon mèrit de Mariano Rajoy ha estat el d'aplanar el camí perquè molts espanyols haguessin d'anar a treballar fora d'Espanya. Molts d'aquests nous emigrants són mà d'obra qualificada, formada a costa de l'erari espanyol, i de la qual s'aprofiten, gratis, els països receptors.

Un altre mèrit atribuïble a Mariano Rajoy és el de la reforma laboral, dissenyada per abaratir salaris i acovardir els treballadors. Aquesta reforma laboral ha tingut com a conseqüència menys població activa, més desocupats, més contractes temporals i parcials, en resum, una precarietat extrema. S'ha estat repartint misèria. Hi ha un empitjorament generalitzat de la situació social a tot Espanya des de l'any 2009. Les xifres s'han vist agreujades en 2014. En aquest any, es van aconseguir xifres rècord en pobresa, desigualtat i privació material severa, amb 13,6 milions de persones que vivien en risc de pobresa i / o exclusió social a Espanya, un 29,2 % de la població, comparat amb un 24,7 % l’any 2009, com es pot veure a la gràfica. D'aquest total, 3,2 milions vivien en situació de pobresa severa, és a dir, per sota del llindar del 30% de la mediana de la renda des espanyols, el que equival a uns ingressos inferiors a 332 euros mensuals per a una llar d'una sola persona.

Per totes aquestes raons, Mariano Rajoy ha estat elegit pels seus col·legues conservadors com el millor alumne de la classe. Queda per veure si els electors opinaran el mateix el proper 20 de desembre.

AROPE (At Risk of POverty and/or Exclusión) = Risc de Pobresa i/o Exclusió Social

diumenge, de novembre 15, 2015

La sorra del Cap de Tordera


Parlàvem fa uns mesos de la solució que les autoritats de Costes, del Ministeri de Medi Ambient, havien decidit aplicar a la part malgratenca del Cap de Tordera per intentar salvar la platja de la zona, platja que és la base perquè els càmpings situats allà tinguin clients.

La solució ha consistit en fer una aportació de 112.000 metres cúbics de sorra procedents d’un dragat que s’ha fet davant del port d’Arenys. Aquesta aportació de sorra, que no duraria massa temps, ja que no seria estable, s’ha reforçat amb la construcció de sis espigons “tous” i submergits, formats per tubs de geotèxtil plens de sorra, d’una llargada d’uns vint metres. El cost total de l’operació s’estimava en 1.150.000 euros.

Aquesta aportació de sorra s’ha fet sobre una llargada de platja d’uns 800 metres.

Doncs bé, resulta que aquesta solució no ha aguantat la primera llevantada de la temporada. Unes ones de cinc metres durant un parell de dies han acabat amb els espigons de geotèxtil i s’han endut el milió llarg d’euros que ha costat la prova pilot. Els espigons tous no han aguantat.

Molts, entre ells els que formen la Plataforma en Defensa del Litoral, pensen que s’ha de continuar investigant, que es poden treure resultats positius del fracàs. Diuen que potser el problema es troba en l’orientació dels espigons. I és possible que tinguin raó. Possible, sí, però probable? Perquè siguem francs, el mar no l’entén ningú, per molt que hi hagi gent que cregui que hi entén alguna cosa.

Una altra prova tornarà a costar un milió llarg d’euros. I sense cap seguretat. A més, a Arenys és probable que s’oposin a una nova extracció massiva de sorra. Per ara, la única defensa que sembla funcionar són les barreres de roques, com les que fa anys es van posar davant Malgrat per protegir les vies del tren. Però que tenen l’inconvenient que deixen la zona protegida sense sorra.

S’han de seguir enterrant milions? No és temps de llençar els diners a la claveguera, si aquest temps ha existit alguna vegada. No seria millor indemnitzar els propietaris dels càmpings perquè es busquessin una altra manera de guanyar-se la vida i deixar que el mar agafi el que li correspon? Així la inversió només s’hauria de fer una vegada.

O algú a l’Ajuntament té una altra idea?

dimecres, de novembre 11, 2015

Les despeses i els ingressos públics

Al blog “Nada es Gratis” hi trobem una entrada interessant, titulada “A vueltas con el déficit”, o hi ha unes dades interessants.

La primera fa referència a l’evolució de les despeses de les Administracions Públiques entre els anys 2009 i 2014, que podem veure al quadre següent:


 Entre els anys 2009 i 2014, les Administracions Públiques (Administració Central, Autonomies, Corparacions Locals i Seguretat Social), han passat de gastar 493.865 milions a gastar-ne 461.850, o sigui, un estalvi de 32.015 milions d’euros.

D’aquest estalvi, l’Administració Central no hi ca col·laborat gens, ja que ha augmentat les seves despeses en 2.745 milions. La Seguretat Social ha augmentat les seves despeses en 12.440 milions. Les Comunitats Autònomes han reduït les seves despeses en 28.143 milions, i les Corporacions Locals ho han fet en 15.414 milions. L’esforç (si a això se li pot dir esforç) ha recaigut exclusivament sobre les CCAA i les CCLL.

És a dir, que, si bé la Seguretat Social podria justificar l’augment de despeses en l’envelliment de la població i l’augment de les pensions, l’augment de despeses de l’Administració Central és inexplicable, sobretot havent caigut els interessos del deute públic.

Si analitzem els ingressos de les Administracions Públiques, en percentatge del Producte Interior Brut, veiem que a Espanya aquest percentatge és del 38 %, sent la mitjana europea del 45 %. Aquests 7 punts percentuals es corresponen a una quantitat de 70.000 milions anuals que no s’ingressen. I encara ens volen fer creure que baixaran impostos!



Aquesta gràfica mostra que hi ha països amb pressions fiscals baixes i estat del benestar petit. N’hi ha d’altres amb una pressió fiscal alta i un estat del benestar generós. Espanya, que com sabem és diferent, té una pressió fiscal petita i vol tenir un estat del benestar gran. Fins que Espanya no decideixi el camí a seguir, si desmantellar l’estat del benestar o augmentar la pressió fiscal, no anirem bé.

Els que defensen la independència de Catalunya volen fer-nos viure en un país com Dinamarca. La figura ens explica clarament que ens haurem de rascar molt la butxaca.

La declaració del Parlament

Tornarem a parlar de la independència de Catalunya, tema que ocupa molt de temps, potser massa, i pren molta energia als que s’haurien d’ocupar del dia a dia de l’administració. I així va tot...

Molta gent ha dit que la declaració sobre l’inici del procés polític a Catalunya, aprovada ahir al Parlament no és un encert. Jo també ho penso així: per a mi és com donar a l’adversari un bastó perquè et pugui donar més fàcilment garrotades. Aquesta declaració sembla escrita per una banda d’aficionats, i segueix la tendència actual a que les coses aprovades als diferents parlaments, que són moltes i variades, tenen una qualitat molt millorable, i són carn de demandes judicials degut a les seves contradiccions i mala redacció.

La reacció del govern central ha estat tan desencertada com la redacció de la declaració: que el Tribunal Constitucional, al que el Partit Popular ha fet tot el que ha pogut per desprestigiar-lo, sigui el que tombi la declaració. I, un cop la declaració suspesa, si es segueix endavant, es podria acusar de delicte de desobediència i ficar algun dirigent polític català a la presó. Si ho fessin així, és probable que la quantitat de partidaris de la independència augmenti. Potser és el que volen els autors de la declaració.

El problema de veritat vindrà quan el Parlament aprovi les lleis de la Hisenda catalana i de la Seguretat Social catalana, lleis que, per altra banda, ja deuen estar redactades. A qui hauran de pagar els impostos els contribuents, a qui hauran de pagar les cotitzacions socials els empresaris? I si uns paguen a Catalunya i els altres a Espanya, qui pagarà les pensions, que, com tots sabem, es paguen amb les cotitzacions? Per a mi, el problema, més que en la declaració, quan aquesta es vulgui concretar. No sé si els que han aprovat la declaració saben què faran quan arribi aquest moment. I, si ho saben, s’ho guarden per ells.

Solucions? Ja s’ha arribat molt lluny. La única solució és la que proposa Podem: un referèndum a Catalunya. Però ni Podem guanyarà les eleccions ni, si les guanyés, li deixarien fer fàcilment el referèndum, ja que el que vol el PP, C’s i bona part del PSOE, inclòs del PSC, és guanyar per KO i, si és possible, deixar l’adversari ferit de mort. És que té la cultura castellana, totalment incapaç de pensar que hi ha solucions en les que cada part ha de cedir.

divendres, de novembre 06, 2015

L’ascensor inclinat del Castell

Llegíem ahir a elmalgratenc:
“L’ascensor inclinat, que connecta el barri del Castell i el centre de Malgrat de Mar, està tancat des de fa uns dies. El motiu és una avaria al motor. S’estan duent a terme les feines per arreglar-lo que consisteixen en desmuntar el motor, canviar el bobinatge i tornar a muntar-ho. Des del consistori, s’assegura que el servei es restablirà en breu. La previsió és que pugui fer-se aquest dilluns.
Usuaris habituals de l’ascensor es queixen d’interrupcions freqüents del servei, sigui per fer tasques de manteniment o per a reparacions. Consideren que s’espatlla massa sovint i demanen solucions definitives. Els usuaris amb qui ha pogut parlar elmalgratenc també apunten la possibilitat que no es fes bé en inici o que estigui assumint més trànsit de persones del previst. Una de les queixes que fan els usuaris és la que fa referència als mals usos per part d’algunes persones.”

Ara fa cinc anys i mig vaig dir que l’ascensor inclinat del Castell tindria problemes importants de funcionament. Pensava que els problemes es veurien al cap de dos o tres anys. Em vaig equivocar, els problemes seriosos han sortit més tard, però han acabat sortint. Era fàcil de veure. I no són més que els primers.

Farà falta molta voluntat política de la part dels responsables de l’Ajuntament i estar disposats a despeses importants perquè aquest ascensor inclinat segueixi funcionant d’una manera raonable (per exemple, tenint un motor de recanvi, ja que parlem de l’avaria actual, motor que no és gratuït). I és que, encara que alguns no ho hagin volgut acceptar mai, les inversions requereixen un manteniment, i les inversions en aparells mòbils a l’aire lliure i a disposició del públic, requereixen un manteniment molt important.