La
Vanguardia del divendres 26 de novembre de 1915 publicava una nota sobre una
exposició de puntes. La indústria de puntes de Malgrat era molt important fa
cent anys.
divendres, de novembre 27, 2015
divendres, de novembre 20, 2015
El millor alumne de la classe
Fa unes setmanes es va reunir a Madrid la
plana major dels conservadors europeus, presidits per Angela Merkel, patrona
major de l'austeritat amb les conseqüències que patim els ciutadans de mitja
Europa. Al costat d'ella, Nicolás Sarkozy, el que anava a refundar el
capitalisme quan va començar la crisi, Jean-Claude Juncker, actual president de
la Comissió, que quan era primer ministre de Luxemburg va autoritzar la
signatura d'acords fiscals amb centenars d'empreses, el que va fer que altres
països europeus, entre ells Espanya, perdessin milers de milions d'euros. No
van faltar dirigents tan pintorescos com l'italià Silvio Berlusconi, conegut pels
seus excessos de tota mena, o l'hongarès Viktor Orban, que té unes tendències
autoritàries que no se les salta un gitano.
Tots aquests personatges es van reunir per
festejar al seu alumne model, Mariano Rajoy, el que ha fet millor els deures.
L'altre candidat, Pedro Passos Coelho, havia comès l'error de perdre les
eleccions. Què mèrits ha fet Mariano Rajoy perquè els seus col·legues conservadors
li fessin aquest homenatge? Hem sortit de la recessió, encara que no de la
crisi, tenim més deute, menys població activa, més desocupats, treballs més
precaris i mal pagats, en resum, més pobresa. Som els campions europeus de la
desigualtat. Ha defensat els interessos dels creditors estrangers i de les
entitats financeres, d'aquí la seva aposta per l'austeritat, sense que les
seves conseqüències socials li importessin gaire.
Per als espanyols la principal herència que
ens deixarà Mariano Rajoy és un deute públic inassumible per les generacions
futures. Sota el seu mandat, el muntant de deute de les administracions
públiques, si atenem als comptes financers del Banc d'Espanya, s'aproxima als
1,4 bilions d'euros, fet que suposa un increment de gairebé 600.000 milions
d'euros. Mentre el deute augmentava, els serveis públics empitjoraven, les
prestacions socials disminuïen i es retallava la despesa social.
El segon mèrit de Mariano Rajoy ha estat el
d'aplanar el camí perquè molts espanyols haguessin d'anar a treballar fora
d'Espanya. Molts d'aquests nous emigrants són mà d'obra qualificada, formada a
costa de l'erari espanyol, i de la qual s'aprofiten, gratis, els països
receptors.
Un altre mèrit atribuïble a Mariano Rajoy és
el de la reforma laboral, dissenyada per abaratir salaris i acovardir els
treballadors. Aquesta reforma laboral ha tingut com a conseqüència menys
població activa, més desocupats, més contractes temporals i parcials, en resum,
una precarietat extrema. S'ha estat repartint misèria. Hi ha un empitjorament
generalitzat de la situació social a tot Espanya des de l'any 2009. Les xifres
s'han vist agreujades en 2014. En aquest any, es van aconseguir xifres rècord
en pobresa, desigualtat i privació material severa, amb 13,6 milions de
persones que vivien en risc de pobresa i / o exclusió social a Espanya, un 29,2
% de la població, comparat amb un 24,7 % l’any 2009, com es pot veure a la gràfica.
D'aquest total, 3,2 milions vivien en situació de pobresa severa, és a dir, per
sota del llindar del 30% de la mediana de la renda des espanyols, el que
equival a uns ingressos inferiors a 332 euros mensuals per a una llar d'una
sola persona.
AROPE (At Risk of POverty and/or Exclusión) = Risc de
Pobresa i/o Exclusió Social
diumenge, de novembre 15, 2015
La sorra del Cap de Tordera
Parlàvem fa uns mesos de la solució que les
autoritats de Costes, del Ministeri de Medi Ambient, havien decidit aplicar a
la part malgratenca del Cap de Tordera per intentar salvar la platja de la
zona, platja que és la base perquè els càmpings situats allà tinguin clients.
La solució ha consistit en fer una aportació
de 112.000 metres
cúbics de sorra procedents d’un dragat que s’ha fet davant del port d’Arenys.
Aquesta aportació de sorra, que no duraria massa temps, ja que no seria
estable, s’ha reforçat amb la construcció de sis espigons “tous” i submergits,
formats per tubs de geotèxtil plens de sorra, d’una llargada d’uns vint metres.
El cost total de l’operació s’estimava en 1.150.000 euros.
Aquesta aportació de sorra s’ha fet sobre una
llargada de platja d’uns 800
metres .
Doncs bé, resulta que aquesta solució no ha
aguantat la primera llevantada de la temporada. Unes ones de cinc metres durant
un parell de dies han acabat amb els espigons de geotèxtil i s’han endut el
milió llarg d’euros que ha costat la prova pilot. Els espigons tous no han
aguantat.
Molts, entre ells els que formen la Plataforma
en Defensa del Litoral, pensen que s’ha de continuar investigant, que es poden
treure resultats positius del fracàs. Diuen que potser el problema es troba en
l’orientació dels espigons. I és possible que tinguin raó. Possible, sí, però
probable? Perquè siguem francs, el mar no l’entén ningú, per molt que hi hagi
gent que cregui que hi entén alguna cosa.
Una altra prova tornarà a costar un milió
llarg d’euros. I sense cap seguretat. A més, a Arenys és probable que s’oposin
a una nova extracció massiva de sorra. Per ara, la única defensa que sembla
funcionar són les barreres de roques, com les que fa anys es van posar davant
Malgrat per protegir les vies del tren. Però que tenen l’inconvenient que
deixen la zona protegida sense sorra.
S’han de seguir enterrant milions? No és temps
de llençar els diners a la claveguera, si aquest temps ha existit alguna
vegada. No seria millor indemnitzar els propietaris dels càmpings perquè es
busquessin una altra manera de guanyar-se la vida i deixar que el mar agafi el
que li correspon? Així la inversió només s’hauria de fer una vegada.
dimecres, de novembre 11, 2015
Les despeses i els ingressos públics
Al blog “Nada es Gratis” hi trobem una entrada
interessant, titulada “A vueltas con el déficit”, o hi ha unes dades
interessants.
La primera fa referència a l’evolució de les
despeses de les Administracions Públiques entre els anys 2009 i 2014, que podem
veure al quadre següent:
Entre els anys 2009 i 2014, les Administracions
Públiques (Administració Central, Autonomies, Corparacions Locals i Seguretat
Social), han passat de gastar 493.865 milions a gastar-ne 461.850, o sigui, un
estalvi de 32.015 milions d’euros.
D’aquest estalvi, l’Administració Central no
hi ca col·laborat gens, ja que ha augmentat les seves despeses en 2.745
milions. La Seguretat Social ha augmentat les seves despeses en 12.440 milions.
Les Comunitats Autònomes han reduït les seves despeses en 28.143 milions, i les
Corporacions Locals ho han fet en 15.414 milions. L’esforç (si a això se li pot
dir esforç) ha recaigut exclusivament sobre les CCAA i les CCLL.
És a dir, que, si bé la Seguretat Social podria
justificar l’augment de despeses en l’envelliment de la població i l’augment de
les pensions, l’augment de despeses de l’Administració Central és inexplicable,
sobretot havent caigut els interessos del deute públic.
Si analitzem els ingressos de les
Administracions Públiques, en percentatge del Producte Interior Brut, veiem que
a Espanya aquest percentatge és del 38 %, sent la mitjana europea del 45 %.
Aquests 7 punts percentuals es corresponen a una quantitat de 70.000 milions
anuals que no s’ingressen. I encara ens volen fer creure que baixaran impostos!
Aquesta gràfica mostra que hi ha països amb pressions
fiscals baixes i estat del benestar petit. N’hi ha d’altres amb una pressió
fiscal alta i un estat del benestar generós. Espanya, que com sabem és
diferent, té una pressió fiscal petita i vol tenir un estat del benestar gran. Fins
que Espanya no decideixi el camí a seguir, si desmantellar l’estat del benestar
o augmentar la pressió fiscal, no anirem bé.
La declaració del Parlament
Tornarem a parlar de la independència de
Catalunya, tema que ocupa molt de temps, potser massa, i pren molta energia als
que s’haurien d’ocupar del dia a dia de l’administració. I així va tot...
Molta gent ha dit que la declaració sobre l’inici
del procés polític a Catalunya, aprovada ahir al Parlament no és un encert. Jo
també ho penso així: per a mi és com donar a l’adversari un bastó perquè et
pugui donar més fàcilment garrotades. Aquesta declaració sembla escrita per una
banda d’aficionats, i segueix la tendència actual a que les coses aprovades als
diferents parlaments, que són moltes i variades, tenen una qualitat molt
millorable, i són carn de demandes judicials degut a les seves contradiccions i
mala redacció.
La reacció del govern central ha estat tan
desencertada com la redacció de la declaració: que el Tribunal Constitucional,
al que el Partit Popular ha fet tot el que ha pogut per desprestigiar-lo, sigui
el que tombi la declaració. I, un cop la declaració suspesa, si es segueix
endavant, es podria acusar de delicte de desobediència i ficar algun dirigent
polític català a la presó. Si ho fessin així, és probable que la quantitat de
partidaris de la independència augmenti. Potser és el que volen els autors de
la declaració.
El problema de veritat vindrà quan el
Parlament aprovi les lleis de la Hisenda catalana i de la Seguretat Social
catalana, lleis que, per altra banda, ja deuen estar redactades. A qui hauran
de pagar els impostos els contribuents, a qui hauran de pagar les cotitzacions
socials els empresaris? I si uns paguen a Catalunya i els altres a Espanya, qui
pagarà les pensions, que, com tots sabem, es paguen amb les cotitzacions? Per a
mi, el problema, més que en la declaració, quan aquesta es vulgui concretar. No
sé si els que han aprovat la declaració saben què faran quan arribi aquest
moment. I, si ho saben, s’ho guarden per ells.
divendres, de novembre 06, 2015
L’ascensor inclinat del Castell
Llegíem ahir a elmalgratenc:
“L’ascensor inclinat, que connecta el barri del Castell i
el centre de Malgrat de Mar, està tancat des de fa uns dies. El motiu és una
avaria al motor. S’estan duent a terme les feines per arreglar-lo que
consisteixen en desmuntar el motor, canviar el bobinatge i tornar a muntar-ho.
Des del consistori, s’assegura que el servei es restablirà en breu. La previsió
és que pugui fer-se aquest dilluns.
Usuaris
habituals de l’ascensor es queixen d’interrupcions freqüents del servei, sigui
per fer tasques de manteniment o per a reparacions. Consideren que s’espatlla
massa sovint i demanen solucions definitives. Els usuaris amb qui ha pogut
parlar elmalgratenc també apunten la possibilitat que no es fes bé en
inici o que estigui assumint més trànsit de persones del previst. Una de les
queixes que fan els usuaris és la que fa referència als mals usos per part
d’algunes persones.”
Ara fa cinc anys i mig vaig dir que l’ascensor inclinat del Castell tindria
problemes importants de funcionament. Pensava que els problemes es veurien al
cap de dos o tres anys. Em vaig equivocar, els problemes seriosos han sortit
més tard, però han acabat sortint. Era fàcil de veure. I no són més que els
primers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)