Blat de moro transgènic

Rates femella amb tumors més grossos que una pilota de ping-pong

Un estudi recentment publicat a la revista Food and Chemical Toxicology, titulat Long term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup-tolerant genetically modified maize, explica que un grup de rates que varen ser alimentades amb al blat de moro NK603, fabricat per Monsanto, havien mort prematurament i havien desenvolupat tumors mamaris, així com danys severs al fetge i als ronyons.

Aquest blat de moro transgènic és una varietat de llavor modificada genèticament per permetre de resistir a l’herbicida Roundup, del mateix fabricant.

Aquí, a Espanya i a Catalunya, seguim cultivant el blat de moro transgènic. Segurament perquè pensem, pobres de nosaltres, que no té perquè passar-nos el que passa a les rates. Ja seria hora que la Unió Europea, tal com demana França, prengués una decisió sobre aquest tema, donat que aquí en som perfectament incapaços.

Més blat de moro transgènic

Segons acaba de publicar el Ministeri d’Agricultura (actualment conegut amb el pompós nom de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, MARM), la superfície cultivada a Espanya de blat de moro transgènic aquest any bat tots els rècords. Després de dos anys de disminució d’aquesta superfície, el bot que hi ha hagut l’any 2011 és important.

L’Aragó, amb 41.360 hectàrees, és on més ha augmentat el cultiu de blat de moro transgènic.

Catalunya, amb 29.632 hectàrees, de les que 25.294 es troben a la província de Lleida, és la segona de la llista.

L’avantatge del blat de moro transgènic és que té una proteïna tòxica mortal pels insectes i els nematodes, de manera que està a cobert de plagues. Però ja s’ha descobert que, als Estats Units, i més concretament a l’estat de Iowa, els cucs que es mengen les arrels del blat de moro han desenvolupat resistència al verí que conté el blat de moro transgènic.

De manera que l’avantatge d’aquest cultiu és possible que desaparegui, que la única cosa que faci sigui la d’afavorir l’expansió dels cucs resistents, que continuaran atipant-se de la planta, mentre nosaltres continuarem ingerint la proteïna tòxica.

Per això, Monsanto i Dow Chemical han esta desenvolupant un nou blat de moro transgènic, anomenat SmartStax, que pot suportar l’acció d’alguns herbicides, malalties i insectes. Aquest nou blat de moro acabarà substituint el clàssic Bt, que és el que majoritàriament s’ha estat plantant aquí. Però no ens equivoquem: no trigarà massa a desenvolupar-se la resistència dels insectes a aquest nou producte.

Mentrestant, els polítics mirant cap una altra banda. Com sempre.

Assaigs de nous transgènics a Espanya

Espanya acull el 42% dels assaigs experimentals a l'aire lliure amb cultius modificats genèticament, segons la informació publicada pel Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea (JRC).

Fins ara, no s'havia fet pública la seva localització, tot i els greus riscos que suposen aquests cultius. Ara podem tenir accés a aquesta informació, en virtut del lliure accés a la informació ambiental, ratificat en el cas dels experiments amb transgènics a l'aire lliure per una recent sentència del Tribunal Europeu de Justícia. Podem veure aquesta localització a la figura: alguns d'aquests assaigs es fan a Catalunya.

Els assaigs amb transgènics a l'aire lliure presenten molts riscos, ja que la seva seguretat no ha estat ni tan sols avaluada. Són organismes modificats genèticament, nous éssers vius, dels que gairebé no es té informació, i que s'estan alliberant el medi ambient:

- Poden contaminar altres cultius propers, ja que no hi ha manera de controlar el vent o les abelles, que dispersen el pol•len a grans distàncies.

- Poden deixar restes a terra. Encara que després d'aquests experiments s'exigeix la destrucció de les plantes obtingudes, no hi ha pràcticament control. Documents de la Comissió Nacional de Bioseguretat mostren que sovint les empreses no es comprometen a destruir-les, ni tampoc informen de com es realitza el trasllat de les mostres.

De la majoria dels transgènics no s'han avaluat els seus possibles efectes per a la salut, tant per ingestió com per possibles efectes directes als veïns. D'alguns, amb danys demostrats sobre la salut, s'ha continuat el seu cultiu experimental en gairebé un centenar de parcel•les a Espanya el 2008 (*), i s'ha seguit experimentant els 2009 i 2010.

Durant els últims anys hi ha hagut diverses alertes alimentàries per transgènics experimentals que han contaminat aliments. Un dels casos més greus és el de l'arròs transgènic LL601 de Bayer. L'empresa va experimentar amb aquest arròs entre els anys 1998 i 2001 als EUA Però el 2006, cinc anys després, aquest arròs transgènic, no autoritzat per a consum humà o animal en cap país, va aparèixer en els supermercats de tot el món. Quan Bayer va haver de justificar l'origen d'aquesta contaminació, va al•legar que només podia ser explicat com "un acte de Déu".

Aquest cas ens mostra el greu risc que suposa l'experimentació amb transgènics a l'aire lliure. Un cop s'allibera un transgènic al medi ambient, és impossible de contenir. I a més les multinacionals no tenen cap interès en fer-ho, ja que per exemple, arran d'aquest incident, Bayer va aconseguir l'aprovació del seu arròs en diversos països. Aquesta multinacional està afrontant ara les demandes per danys i perjudicis dels arrossers nord-americans.

Quins són els interessos ocults que fan que Espanya sigui sent un terreny propici per assaigs potencialment perillosos? No serà que ens prenen per conillets d’Indies? I tutti contenti.


(*) 93 municipis han acollit assaigs a l’aire lliure d’un blat de moro transgènic que danya la fertilitat de les rates

A Espanya s'han cultivat només l’any 2008, 98 camps experimentals amb un blat de moro transgènic els danys sobre la salut han estat recentment demostrats. 93 municipis de tot el país han acollit assaigs a l'aire lliure amb aquest transgènic, el que planteja greus riscos de contaminació. A Espanya aquest blat de moro (conegut com NK603 x MON810) ha estat conreat de manera experimental a l'aire lliure des de 2004 per part de les empreses Monsanto, Pioneer i Limagrain Ibèrica, en més de cent camps experimentals de Catalunya, Extremadura, Madrid, Galícia, Navarra , Castella i Lleó, Castella la Manxa, Aragó i Andalusia. Un total acumulat de gairebé mig milió de metres quadrats cultivats amb aquest transgènic durant els últims anys, amb el risc que planteja de contaminació d'altres camps de blat de moro.

El conreu dels aliments transgènics als programes electorals

Parlàvem fa temps de que Espanya és l’únic gran país de la Unió on existeix el cultiu d’aliments transgènics a gran escala, inclòs el Mon 810. L’any 2008 es van conrear en sòl espanyol unes 79.000 hectàrees de blat de moro modificat amb gens de bactèries, la major part a Catalunya i a l’Aragó. Aquest any, aquesta superfície ha disminuit (unes 68.000 Ha), però Catalunya i Aragó segueixen sent les que en conreen la majoria.

El blat de moro transgènic Mon 810 té alterada la seva estructura genètica per a produir una proteïna com insecticida i així repel•lir alguns insectes lepidòpters. Va ser permès l’any 1998 per l’Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (AESA) després que no es trobessin efectes negatius en rates que havien estat alimentades durant 90 dies amb aquesta varietat.

Les organitzacions ambientalistes temen que el cultiu del blat de moro modificat genèticament pugui tenir un greu impacte en el medi ambient, com generar resistència als insectes i afectar de forma negativa a l’organisme humà. Els detractors del blat de moro transgènic argumenten que la importància dels riscos sanitaris és desconegut per no existir estudis de llarg termini sobre els seus efectes. L’estudi esmentat sobre les rates, d’una durada de només 90 dies, no és suficient.

El cultiu i el consum de transgènics és una qüestió important. Sembla lògic que els partits polítics es posicionin sobre aquest tema, i més a Catalunya, on la producció és elevada.

A les eleccions al Congrés de l’any 2008, els partits es posicionaven així:

CiU: “Pel que fa als productes transgènics, reclamarem l’estricte compliment de les normes europees a l’entorn d’aquest àmbit. Crearem un Centre de Biovigilància que controli de manera estricta la producció transgènica”.

ERC proposava “declarar l’Estat espanyol com a zona lliure de transgènics. Cal establir una prohibició indefinida de sembra de les espècies autoritzades actualment, acollint-se a la Clàusula de Salvaguarda contemplada en l’article 23 de la Directiva 2001/18 que regula l’alliberament al medi d’organismes modificats genèticament”.

El PSC no parlava d’aquests productes genèticament modificats.

I què en diuen ara, per les eleccions del diumenge vinent, els partits?

No he trobat res sobre els transgènics als programes de CiU, PSC i PP, almenys a l’apartat destinat a l’agricultura dels programes respectius.

ERC – “Elaborarem una llei de coexistència entre l’agricultura transgènica i l’ecològica i tradicional, per tal de garantir l’elecció de cultiu protegint aquells cultius més sensibles”. Ja no ens parlen de prohibir el cultiu d’aquests productes, com ara fa dos anys. Per què?

ICV fa dues proposicions:

(1) “Aconseguir la declaració legislativa espanyola d’Estat Lliure de Transgènics (OMG), per mitjà de la presentació d’una proposta legislativa des del Parlament de Catalunya al Parlament de l’Estat”.

(2) “Proposar que el Parlament legisli aquells preceptes i condicions que evitin la presència de produccions agrícoles amb llavors genèticament modificades”.

Que cadascú en dedueixi el que cregui més convenient. Però jo em permeto fer una pregunta: si Espanya és l’únic país on aquests productes es cultiven, si estan prohibits a França i a Alemanya, si Catalunya és la regió amb més hectàrees destinades als transgènics a tota Espanya, per què partits importants com CiU, PSC o PP ni en parlen?

I em permeto de fer una segona pregunta: per què ERC ha canviat d’opinió?

Segurament uns i altres tenen les seves raons. Seria bo que ens les expliquessin.

Alemanya prohibeix el conreu del transgènic Mon 810

Parlàvem l’altre dia de que Espanya és l’únic país de la Unió que permet el cultiu d’aliments transgènics a gran escala. Fa un parell de dies ha sortit la notícia de que Alemanya s’ha sumat al grup de països europeus que prohibeixen el cultiu de blat de moro transgènic per temor als riscos que pugui amagar per al medi ambient i la salut humana. La ministra d'Assumptes Agropecuaris i de Defensa del Consumidor va anunciar a Berlín la decisió de no autoritzar el cultiu de llavors del blat de moro Mon 810, del gegant agropecuari Monsanto. Aquesta varietat de blat de moro transgènic sí està autoritzada a Espanya. La decisió alemanya va ser presa després d’estudiar informes tant de Monsanto així com estudis crítics presentats per diversos instituts, incloses entitats estatals, i organitzacions ambientalistes.

A Alemanya la pressió per a prohibir el Mon 810 va ser especialment forta per part de l’estat de Baviera, una important zona agropecuària del país, amb un fort "lobby" entre els productors agrícoles.

Espanya és l’únic país de la UE que conrea transgènics a gran escala, inclòs el Mon 810. En 2008 es van conrear en sòl espanyol unes 80.000 hectàrees de blat de moro modificat amb gens de bactèries, la major part a Catalunya.

El blat de moro transgènic Mon 810, que en Estats Units es comercialitza amb el nom de YieldGard, va ser alterat en la seva estructura genètica per a produir una proteïna com insecticida i així repel•lir alguns insectes lepidòpters.

El Mon 810 és conreat a la Unió Europea, Japó, Canadà, Sud-àfrica i Argentina, país aquest últim en el qual és emprat per a l’alimentació humana i com pinso per a animals. A la Unió Europea està prohibit en països com França i Grècia. Va ser permès en 1998 per l’Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (AESA) després que no es trobessin efectes negatius en rates que havien estat alimentades durant 90 dies amb aquesta varietat.

Les organitzacions ambientalistes temen que el cultiu del blat de moro modificat genèticament pugui tenir un greu impacte en el medi ambient, com generar resistència als insectes i afectar de forma negativa a l’organisme humà. Els detractors del blat de moro transgènic argumenten que la importància dels riscos sanitaris és desconegut per no existir estudis de llarg termini sobre els seus efectes. L’estudi esmentat sobre les rates, d’una durada de només 90 dies, no és suficient.

Penso que tenir les idees clares sobre aquest problema és important per la nostra salut, però hi ha molts i molt importants interessos econòmics en joc. La posició de la Unió Europea no em sembla pas gens clara. Però, a Espanya i a Catalunya es permet el seu cultiu a gran escala. Què en diuen els nostres polítics?

CiU, al seu programa electoral per les eleccions de fa un any, diu: “Pel que fa als productes transgènics, reclamarem l’estricte compliment de les normes europees a l’entorn d’aquest àmbit. Crearem un Centre de Biovigilància que controli de manera estricta la producció transgènica”. Poca cosa, veient que la Unió Europea no és suficientment clara, i que deixa la decisió als estats membres. CiU no ens diu res amb la seva proposta.

ERC, al seu programa electoral per les mateixes eleccions, proposa “declarar l’Estat espanyol com a zona lliure de transgènics. Cal establir una prohibició indefinida de sembra de les espècies autoritzades actualment, acollint-se a la Clàusula de Salvaguarda contemplada en l’article 23 de la Directiva 2001/18 que regula l’alliberament al medi d’organismes modificats genèticament”. Aquesta posició és molt clara i, per ara, em sembla la més prudent.

El PSC, a les mateixes eleccions, proposa “impulsar la salut i el benestar de la ciutadania en relació amb el aliments. Farem efectius mecanismes permanents de control de la seguretat i qualitat dels aliments conjuntament amb les diferents administracions i el sector privat a fi i efecte de donar les millors garanties pels consumidors”. Els amics socialistes ni anomenen els transgènics (o almenys jo no ho he pogut trobar)... Deu ser degut al que deia madame Robin a la Contra de La Vanguardia, el passat mes de febrer: en el govern d’Espanya hi ha ara mateix quatre persones relacionades amb Monsanto. I qui governa a Espanya són els socialistes.

A la vista del que els partits més importants proposen, amb l’honorable excepció d’ERC, ho tenim clar. Seguirem menjant insecticides durant molt de temps. El nostre fetge i els nostres ronyons tenen davant seu una vida molt dura. L’únic consol és que els polítics de CiU i els del PSC també tenen fetge i ronyons, que, com els nostres, hauran d’eliminar l’insecticida dels transgènics que, directa o indirectament, s’empassin i, mentre ho fan, s’aniran emmetzinant poc a poc.

Seria hora de que la població ens despertéssim sobre els aliments transgènics, i obliguéssim als nostres benvolguts polítics a copiar el programa d’ERC.

Aliments transgènics

Quan vivia i treballava a França, gairebé cada dia, a la ràdio o la televisió es parlava d’aliments transgènics, dits també OGM (organismes genèticament modificats), de la lluita que els que s’autoanomenaven altermondialistes, liderats per un tal José Bové, tenien contra l’agricultura experimental d’aquests cultius, amb destruccions d’alguns d’aquests camps de cultiu i amb condemnes a presó de monsieur Bové.

A Espanya, d’aquesta qüestió no se’n parla ni gaire ni gens. Per això he llegit amb molt interès la Contra de La Vanguardia d’avui, on s’entrevista la senyora Marie-Monique Robin, autora del llibre El món segons Monsanto, que parla d’aquest tema (Monsanto és l’empresa que domina el món de la indústria agropecuària). El que diu és impressionant: ens estan enverinant. El mateix que deia, a França, amb maneres potser més brusques, monsieur Bové i els seus amics.

Al diari El Mundo, d’abans d’ahir, s’hi pot trobar també un interessant article sobre els aliments transgènics. Espanya, diu el Mundo, és el país més permissiu d’Europa pel que fa al cultiu d’aliments transgènics, i té el rècord de 80.000 hectàrees plantades l’any 2008 (a Catalunya i a l’Aragó, principalment), la majoria de la varietat de blat de moro MON810. Aquesta varietat es va prohibir a França, i hi ha estudis que diuen que es tracta d’un producte perillós.

I per què Espanya és l’únic país de la Unió Europea que accepta cultius transgènics, es pregunta madame Robin a la Contra de La Vanguardia. Ella mateixa respon: en el govern d’Espanya hi ha ara mateix quatre persones relacionades amb Monsanto.

Si això és veritat, l’escàndol és molt més important que tots els escarafalls que s’estan fent sobre la possible corrupció al PP. Si això s’arribés a demostrar, penso que el govern central hauria de dimitir en ple. Però no ho faran, no és aquesta la costum d’aquest país, i menys la dels socialistes.

I si l’enverinament de la població pels cultius transgènics es troba en bona part a Catalunya, què en diu la Generalitat? Res. I és que són una barreja de socialistes i ecòlegs de saló.

De veritat, recomano llegir la Contra de La Vanguardia d’avui i l’article de El Mundo del dia 18. Són molt instructius. I ens ajuden a comprendre la classe de dirigents que tenim.

Foto: destrucció de cultius d'OGM a França