diumenge, de gener 29, 2017
Els pressupostos municipals del 2017 (Despeses)
El pressupost de l’any 2017 és de 20,26 milions d’euros, a comparar amb el
pressupost inicial de l’any 2016, que era de de 18,93 milions, o amb els
pressupostos finals del 2016, que eren de 22,00 milions. Encara no han sortit
les xifres definitives de l’any 2016, pel que farem la comparació amb el
pressupost actualitzat de l’any 2016. Examinem el pressupost de despeses.
1. Despeses de personal
El pressupost de l’any 2017 presenta una disminució de 539.000 € al capítol
de despeses de personal. Hi trobem 45.000 € deguts a que l’any 2016 es va pagar
el retard de la paga extra de l’any 2012. La resta deu ser que disminueix la
quantitat de persones que treballaran a l’ajuntament l’any 2017.
2. Despeses en béns i serveis
Aquest capítol presenta una disminució de 124.000 € respecte del pressupost
final del 2016.
Les despeses més importants són les de la neteja viària (795.000 €) i les
escombraries (744.000 + 571.000 + 385.000 = 1,7 milions). En conservació i
manteniment les despeses són de 592.000 €. El subministrament elèctric total és
de 545.000 €, dels que 276.000 corresponen a l’enllumenament dels carrers.
Es crea una promoció d’habitatge (40.000 €) i el centre obert (34.000 €) i
desapareixen els horts urbans.
La diferència més important amb l’any 2016 el trobem a l’escola bressol (-
104.000 €)
3. Despeses financeres
Passen de 89.000 a 114.000 € degut a l’augment de la partida d’interessos
de préstecs de mig i llarg termini.
4. Transferències corrents
Lleugera disminució respecte de l’any 2016. La partida més important, la
transferència a l’empresa de turisme municipal, no varia, i es queda en 254.000
€.
Desapareix la subvenció a l’escola de futbol i es creen la subvenció per
pagar l’UBI i les beques escolars. Es redueixen les partides d’ajudes a la
infància i a Càritas.
6. Inversions reals
Aquí tenim el quadre de les inversions previstes per l’any 2017. No en
farem cap comentari, ja que aquest capítol segurament variarà, i molt, ja que,
en aquest aspecte, les diferents corporacions municipals mai han sigut gaire
previsores quan han presentat els seus pressupostos inicials. I, amb unes circumstàncies
com les actuals, aquesta llista pot variar molt si, com diuen, canvia el govern
municipal.
8. Actius financers
Com cada any, es preveuen 36.000 € per les bestretes del personal.
9. Passius financers
Com l’any anterior, es preveuen les mateixes partides: 1,09 milions per
amortització de préstecs.
dimarts, de gener 24, 2017
Els efectes del temporal
Un any més, el temporal ha destrossat moltes coses a tot el Maresme. Un any
més, hi ha hagut problemes a la zona dels càmpings, malgrat que fa un parell o
tres d’anys s’hi van gastar més d’un milió d’euros per evitar l’efecte dels
temporals. A Pineda, l’alcalde diu que les destrosses al passeig de mar es
poden valorar en un milió d’euros. A Malgrat, el regidor de Platges Óliver
Sánchez-Camacho ha explicat que només es podran valorar els danys que han
causat les fortes onades a la zona dels càmpings, quan acabi el temporal
marítim.
dijous, de gener 19, 2017
El preu de l’electricitat d’aquests dies
Tothom es queixa de que el preu de l’electricitat a Espanya és un dels més elevats
d’Europa. A més, ens anuncien que ahir i avui els preus són encara molt més
alts que el que és habitual. Alguns demanen explicacions al govern, altres
acusen les companyies elèctriques d’aprofitar-se de la situació. En realitat,
però, el que aquests dies el preu de l’electricitat sigui molt més car té unes
explicacions.
Si examinem el balanç elèctric dels 18 primers dies de gener d’enguany, i
el comparem amb el mateix període de l’any passat veiem que:
·
El consum ha augmentat un 7 %, segurament degut a que
aquest any fa més fred.
·
La producció d’energia hidràulica, la més barata, ha disminuït
un 43%, degut a la sequera.
·
La producció d’energia eòlica ha disminuït un 33%, ja que
fa dies que tenim un anticicló sobre la península, el que fa que hi hagi poc vent.
·
Fa un any s’importava energia, i aquests primers dies de
gener s’està exportant.
·
La producció d’energia elèctrica a les centrals de carbó
i a les de gas (cicle combinat), que són les més cares, ha augmentat per
compensar l’augment del consum i de l’exportació, i la disminució de les
produccions hidràulica i eòlica. En el cas del gas, l’augment de preu ha sigut
més important degut a l’encariment del petroli i la baixada de l’euro. El
carbó, que és majoritàriament importat, també ha sofert la baixada de l’euro.
És a dir, que, per una vegada, hi ha raons objectives perquè l’energia
elèctrica sigui més cara aquests dies que el que ha sigut habitualment. I les
causes principals són la sequera i la manca de vent.
dilluns, de gener 16, 2017
Malgrat 1917 - Celebració de la Festa de l’Arbre
La Vanguardia del 17 de gener del 1917 portava que a Malgrat, el dia de
Sant Antoni Abat, es celebraria la Festa de l’Arbre.
diumenge, de gener 15, 2017
Els pressupostos municipals del 2017 (Ingressos)
S’han aprovat els pressupostos municipals de l’any 2017, que han quedat en
20,46 milions d’euros, a comparar amb els pressupostos inicials del l’any 2016,
que van ser de 18,93 milions, o amb els pressupostos finals del 2016, que eren
de 22,00 milions. Encara no han sortit les xifres definitives de l’any 2016,
pel que farem la comparació amb el pressupost actualitzat de l’any 2016.
Examinem primerament el pressupost d’ingressos.
4. Transferències corrents
6. Alienació d’inversions reals
1. Impostos directes
Els impostos directes són els ingressos més importants de l’ajuntament. Comprenen
la contribució urbana, la contribució rústica, l’impost sobre vehicles de
tracció mecànica, l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys i l’impost
sobre activitats econòmiques.
Les contribucions rústica i urbana augmenten respecte del 2016, mentre que
l’impost dels vehicles baixa. Els altres dos impostos són iguals als de l’any
2016.
2. Impostos indirectes
Aquests impostos es corresponen a l’impost sobre construccions,
instal·lacions i obres. Al pressupost de l’any 2016 eren de 150.000 €, i per
l’any 2017 es preveuen 200.000 €. Als anys 2006 i 2007, en ple boom econòmic,
s’havia arribat a recaptar més d’un milió d’euros per aquest concepte.
3. Taxes i altres ingressos
Aquest capítol conté tots els altres ingressos de l’ajuntament, des de la
recollida d’escombraries, passant per les multes, contribucions especials,
permisos diversos, venda d’energia, etc. Al quadre següent en tenim els
conceptes més importants. El total d’ingressos d’aquest apartat és de 4,98
milions, 529.000 € més que l’any anterior.
La principal diferència respecte de l’any 2016 són les contribucions
especials per les obres carrers de Llibertat i Sant Elm, amb 600.000 €.
4. Transferències corrents
A aquest capítol hi trobem les transferències d’altres organismes públics a
l’ajuntament i destinades a despeses corrents. La transferència més important
és la de l’estat, pressupostada en 3,4 milions per l’any 2017, 65.000 € més que
al pressupost del 2016.
Les diferències més importants respecte de l’any passat les trobem a les transferències
de la Diputació (- 312.000 €) i a la del Servei d’Ocupació de Catalunya, on no
hi ha res pressupostat pel 2017. Aquestes transferències aniran evolucionant al
llarg de l’any, ja que els pressupostos de la Diputació i de la Generalitat es
fan a partir de programes concrets que, a l’hora d’aprovar els pressupostos inicials,
encara no s’han concretat.
5. Ingressos patrimonials
Aquí es comptabilitzen els ingressos de les concessions i els interessos
bancaris dels comptes de l’ajuntament. Els interessos han passat de 20.000 € al
pressupost l’any 2016 a 5.000 per l’any 2017.
El principal concepte és el de la concessió de les platges, que queda igual
que l’any anterior. De les altres concessions, baixen les dels bars del casal d’avis
i del camp de futbol, i puja la del poliesportiu.
Es tracta de desinversions. S’obren alguns conceptes amb un valor de 100 €
cada un, per si fos necessari al llarg de l’any. En realitat, no hi ha res de
previst.
7. Transferències de capital
Aquí es comptabilitzen les transferències d’altres organismes públics dedicades a inversions.
El concepte més important és la transferència de la Diputació per l’adquisició de finques, amb 805.000 €.
8. Actius financers
Aquest capítol recull els ingressos corresponents a les devolucions dels avançaments fets al personal (bestretes), així com l’adquisició d’actius financers, tant interns com externs. Normalment, en els pressupostos inicials, només es preveuen les bestretes. Durant el curs de l’any, tal com va passar l’any passat, s’hi poden incloure altres actius si és necessari. En el cas del 2016, s’hi van incloure 2,4 milions per poder fer front a les inversions no previstes al pressupost inicial. Aquests 2,4 milions procedien del romanent de caixa.
9. Passius financers
Aquí hi venen els préstecs que es compta demanar durant l’any. Per raons que escapen al contribuent, cada any es compta demanar un préstec de 915.000 €, que no es demana mai. Per 2017 s’han calcat les xifres de l’any anterior.
Comentaris
Un pressupost d’ingressos molt continuista. Això de continuista no s’ha d’interpretar
com una crítica, sinó com una constatació. L’avantatge que tenen els gestors de
l’ajuntament és que aquest pressupost l’aniran modificant, de vegades, com l’any
passat, d’una manera molt important. D’això se’n pot deduir que no s’han
trencat pas massa el cap quan els han fet. I això ho veurem de manera més clara
quan parlarem de les despeses, sobretot de les inversions.
Per cert, no sé si és gaire presentable pressupostar 600.000 € de
contribucions especials quan es compta amb l’oposició dels veïns que les han de
pagar. Podria semblar, pels malpensats, una actuació prepotent.
divendres, de gener 13, 2017
La guerra de les banderes
Finalment, tal com es va votar al ple municipal, han posat la bandera
estelada al balcó de l’ajuntament. Immediatament, l’alcalde ha donat ordre a la
policia municipal de despenjar-la. No ho han pogut fer, ja que els regidors els
ho han impedit. Finalment, la bandera estelada ha estat retirada del balcó de
la casa gran.
dimarts, de gener 10, 2017
Un enorme iceberg s'està desprenent a l'Antàrtida
Un enorme iceberg sembla a punt de desprendre’s de la barrera de gel (ice
shelf, en anglès) Larsen C a la Península Antàrtica. Les observacions per
satèl·lit de desembre de 2016 mostren una esquerda creixent a la barrera de gel
que suggereix que és probable que un iceberg amb una àrea d’uns 5.000 km2
es desprengui aviat.
Una barrera de gel és una extensió flotant de glaceres terrestres que
flueixen cap a l'oceà. A causa de que suren sobre l'oceà, la seva fusió no
contribueix directament a l'augment del nivell del mar. No obstant això, les
barreres de gel actuen com a contraforts que frenen les glaceres que flueixen
cap a la costa. Les barreres de gel Larsen A i B, situades més al nord de la
Península Antàrtica, van col·lapsar-se als anys 1995 i 2002, respectivament.
Això va donar lloc a l'acceleració espectacular de les glaceres que es
recolzaven amb elles, el que va tenir com a conseqüència que volums de gel
terrestre majors del que és habitual entressin a l'oceà i contribuïssin a la
pujada del nivell del mar.
Quan augmenta la temperatura es produeixen dos fenòmens en les barreres de
gel i les glaceres que les originen:
·
L'aigua fosa durant l'estiu es cola a través de les
esquerdes de les glaceres, arribant a la seva base, el que té com a
conseqüència que les glaceres augmenten la seva velocitat.
·
A la barrera de gel es produeixen fissures que s'omplen
d'aigua, esquerdant la barrera, que pot arribar a col·lapsar-se.
Quan la barrera de gel que sosté a la glacera es col·lapsa, la glacera perd
suport, el que fa que la seva part davantera es deformi i la seva velocitat de
descens cap al mar s'acceleri.
En el cas de la barrera de gel Larsen 3, si arriba a desaparèixer, es
calcula que les glaceres que es recolzen amb ella, a l'anar desapareixent cap al
mar, augmentaran en 10 cm el nivell dels oceans.
Al mateix temps que observem com algunes barreres de gel van desapareixent a l’antàrtic,
s'acaba de publicar un article, titulat "Antarctic ice sheet dischargedriven by atmosphere-ocean feedbacks at the Last Glacial Termination". En
aquest article s'explica que fa uns 14.700 anys, l'oceà al voltant de
l'Antàrtida va experimentar un augment del nivell del mar de diversos metres, i
que això podria tornar a passar. En aquell moment, els canvis en la circulació
atmosfèric-oceànica van conduir a una estratificació a l'oceà amb una capa
freda a la superfície i una capa calenta per sota. Amb aquestes condicions, les
barreres de gel (ice shelves) tendeixen a fondre’s més que quan l'oceà
circumdant està completament barrejat. Això és exactament el que està passant
actualment al voltant de l'Antàrtida.
La raó de l'estratificació actual és que l'escalfament global està causant
que, en algunes parts de l'Antàrtida, el gel de les glaceres es fongui, afegint
quantitats importants d'aigua dolça i freda a la superfície de l'oceà. A la
vegada que la superfície oceànica s'està refredant, l'oceà més profund s'està
escalfant. Aquest fenòmen ja ha accelerat el col·lapse d'algunes barreres a la
badia d'Amundsen. Sembla que l'escalfament global està replicant unes condicions
que, en el passat, van desencadenar canvis significatius a l'estabilitat de la
capa de gel antàrtica.
En estudis anteriors, els científics havien trobat evidències de vuit esdeveniments
de fusió massiva estudiant els sediments d'aigües profundes al voltant de
l'Antàrtida, que van passar durant la transició de l'última edat de gel al
període calent actual. La fusió més important va passar fa 14.700 anys. Durant
aquest temps l'Antàrtida va contribuir a un augment del nivell del mar
d'almenys tres metres en l'espai de pocs segles.
Estudiant amb meticulositat les dades isotòpiques dels testimonis de gel
antàrtics, han arribat a la conclusió que les aigües al voltant de l'Antàrtida
estaven molt estratificades en el moment dels esdeveniments de fusió esmentats,
de manera que les barreres de gel es fonien més ràpidament que a la seva
velocitat habitual. La gran pregunta és si les barreres de gel antàrtiques
reaccionaran a les condicions oceàniques actuals tan ràpidament com ho van fer
fa 14.700 anys.
divendres, de gener 06, 2017
Les temperatures de l'any 2016 - REMSS
S'acaben de publicar les anomalies temperatures mesures per satèl·lit per
Remote Sensing Systems (REMSS) del mes de desembre, el que permet conèixer les
anomalies mitjanes de l'any 2016.
Les zones del globus terrestre incloses en les mesures de REMSS van des
dels 70° S fins als 82,5° N, el que deixa fora de les mesures els casquets
polars. Les zones polars mesurades per aquest satèl·lit, per tant, de 60-82,5 °
per a l'hemisferi nord, i de -60 a -70° a l'hemisferi sud.
Pel que fa a la temperatura mitjana global, l'any 2016 ha estat el més càlid
de la sèrie històrica que va començar l'any 1979 (+ 0,57° C). El segon any més
càlid, segons les mesures de REMSS, va ser l'any 1998 (+ 0,55° C), en què també
hi va haver un fenomen el Niño molt acusat. La tendència de les temperatures
globals és d'un escalfament de 0,13° C / dècada.
La zona polar Nord ha tingut, en 2016, l'any més càlid de la sèrie
històrica (+ 1,63° C). La tendència és a un augment de la temperatura de 0,34°
C/dècada, més del doble que l’escalfament global. Com és habitual, ha estat la
zona que ha experimentat el major escalfament del planeta.
Aquest escalfament de la zona polar nord és especialment preocupant, ja que
allà s’hi troba la illa de Groenlàndia, que està coberta de gel. Amb una
augment tant important de la temperatura en aquelles zones, també augmenta la
probabilitat de que Groenlàndia comenci a desgelar-se cada vegada més de
pressa. La quantitat de gel groenlandès, si es fongués tot, faria augmentar el
nivell del mar de 6 metres aproximadament, amb unes conseqüències
catastròfiques per totes les zones de costa del planeta. Actualment, el nivell
del mar augmenta uns 3 mm per any, dels que la meitat prové del desgel de Groenlàndia.
Properament es publicaran les dades de la Universitat d’Alabama a
Huntsville (UAH), també obtingudes per satèl·lit, i, una mica més tard, les
dades obtingudes per mesures fetes al nivell del sòl. Entre aquestes dades hi
ha diferències importants, però totes mostraran que aquest any 2016 ha sigut el
més calorós de la sèrie històrica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)