El PP desembarca a Catalunya

La plana major del PP és a Catalunya per explicar-nos perquè ens convé més estar units amb Espanya que ser independents. El principal argument que fan servir és que la Generalitat sobreviu gràcies als 24.000 milions que l’estat central li ha prestat per anar pagant proveïdors i per poder-se finançar.

Argument important, si no fos per un petit detall: Catalunya té un dèficit fiscal de 11.000 a 16.000 milions d’euros anuals (segons la manera com es faci el càlcul). De manera que l’estat central presta a la Generalitat (amb interès, no ho oblidem) uns diners que prèviament ja eren nostres.

El que no sé si els del PP es creuen de veritat el que diuen (en aquest cas és que no són pas gaire llestos) o bé saben perfectament la trampa del seu raonament i ens volen enganyar, pensant que som tontos (en aquest cas són uns barruts)

També ens diran que estimen molt Catalunya i els catalans. I de veritat que ho demostren molt bé: Catalunya representa un 16 % de la població total d’Espanya i el seu PIB representa un 19 %. És a dir, que el total de les inversions regionalitzables que realitza l’estat centra a Catalunya s’haurien de situar, bon any, mal any, entre el 16 i el 19 % del total. Hem de dir que mai han arribat al 16 %, però que, des de que governa el PP, que tant ens estima, la davallada ha estat brutal.

Conclusions:

1 - el PP es pensa que som tontos (salvar-te econòmicament amb els teus propis quartos té un mèrit molt relatiu)

2- el seu amor que tenen per Catalunya i pels catalans l’haurien de demostrar amb fets i no només amb paraules (obras son amores, y no buenas razones)

Els preus dels combustibles

El preu del petroli ha seguit baixant des de fa ja més de dos mesos, i ha arribat a estar per sota dels 80 dòlars per barril, més o menys com estava durant el primer semestre de l’any 2010, en què va estar a 77,5 dòlars per barril en promig. Alguns diuen que el preu dels combustibles hauria de baixar al mateix nivell que el del primer semestre de l’any 2010.

 El dièsel per automoció ha baixat des de 1,35 €/litre al mes de juny fins a situar-se a 1,24 €/litre aquesta setmana, mentre que durant el primer semestre de l’any 2010 va estar a 1,05 €/litre en promig.

 Al primer semestre del 2010 l’euro es cotitzava a 1,33 dòlars, mentre que ara es cotitza a 1,24 dòlars, el que fa que, en euros, actualment el petroli sigui un 7 % més car que al primer semestre del 2010.

Al primer semestre del 2010, l’IVA era del 16 %, i ara és del 21 %, el que representa un augment del 5 %.

Podríem esperar, doncs, que el dièsel per automoció baixés fins a 1,05 × 1,33 / 1,25 × 1,21 / 1,16 = 1,17 euros/litre els propers dies, és a dir, més del 11 % per sobre del que vam pagar al primer trimestre de l’any 2010.

Black Friday

Quan aquest matí, després d’esmorzar, he obert el correu (electrònic) que m'havien enviat durant la nit,  n’he trobat quatre o cinc que m’oferien coses tals com llibres, compres variades, estàncies a hotels, amb el motiu de que avui és el Black Friday, el Divendres Negre, als Estats Units.

Es compren que als Estats Units, que tenen una cap de setmana de quatre dies, els comerciants i els hotelers vulguin aprofitar l’avinentesa per distreure uns quants dòlars de les butxaques dels americans. Però aquí? Ni tenim un cap de setmana llarg ni hi ha cap raó perquè gastem ara els euros que ens podrem gastar al proper cap de setmana que tenim el pont de la constitució.

Evidentment, els correus que he obert aquest matí (d'Amazon, de la Casa del Llibre, de Novotel, de Paradors i un altre que no recordo) han anat directament a la paperera del ordinador. Trobo bé que vulguin vendre, però no trobo tant bé que ens vulguin prendre el pel.

Malgrat 1914 – Tancament d’un terreny vora la platja

La Vanguardia del dimecres 25 de novembre de 1914 publicava que la Comissió de Foment de la Diputació provincial havia estudiat un informe sobre la petició de tancament d’un terreny vora la platja de Malgrat.

Les urnes de cartró

Escoltant la ràdio aquest matí he sentit l’inefable Albert Rivera, el de Ciutadans, criticar la consulta de demà passat perquè està feta a base d’urnes de cartró. I, com que les urnes són de cartró, afegia, la consulta no és democràtica, raó per la qual ell no aniria a votar. El senyor Rivera és lliure d’anar a votar o no, tant demà passat com a qualsevol consulta o votació que es faci a aquest país, però utilitzar l’argument que les urnes són de cartró en comptes de ser de fusta o de metacrilat és molt pobre.

Però parlant coses més serioses que les bajanades del senyor Ribera, la consulta de demà passat té el seu què. Ja he dit alguna vegada que és una consulta que no té massa importància pel futur, ja que el futur no es basarà en el resultat d’aquesta consulta, però si que penso que és important que demà passat no es faci el ridícul. És a dir, que la votació sigui massiva. Si, com diuen, un 75 % dels catalans en edat de votar està pel dret a decidir, una participació de menys del 50 % seria fer el ridícul, i afebliria molt la posició catalana a partir del 10 de novembre, cara a unes futures negociacions que, si tant uns com altres (Generalitat i govern central) tenen un mínim de lògica, s’haurien de començar aviat.

Personalment ja he manifestat moltes vegades que no entenc la primera pregunta de la consulta, la que diu si volem que Catalunya sigui un estat. No em repetiré sobre aquest tema. Avui dia, la meva posició seria la de votar SI-SI, per dues raons principals:

-         la primera és que, vist el que el PP ha fet amb el català al País Valencià i el que està fent a les Illes, no tinc cap dubte de quin és l’objectiu final del PP (i de molts espanyols) a Catalunya, que no és altre que reduir el català a la mínima expressió.

-         la segona és que Espanya és un país que ho té molt malament per sortir de la crisi econòmica, i que una Catalunya dins Espanya també. Una Catalunya independent, en canvi, ho tindrà complicat, però menys que si segueix formant part d’Espanya. Els estudis econòmics catastrofistes que es publiquen tenen poca credibilitat, almenys per a mi (un exemple que m’ha convençut és la tonteria publicada pel PP català a la seva campanya El Dret a Saber, dient que una Catalunya independent no podria pagar les pensions).

Segueixo pensant que hi ha una tercera via, però el seu camí és cada vegada més difícil, si tenim en compte les declaracions dels principals polítics espanyols, que fan de la qüestió catalana una qüestió d’honor (volen una victòria per esclafament total del contrari). I ja sabem que per la cultura castellana, l’honor és patrimoni de l’ànima, i l’ànima només és de Déu.

I preguem perquè no hi hagi violència. Hi ha qui parla d’una violència promoguda i pagada per les cloaques de l’estat, per desacreditar el moviment independentista... Esperem que, per una vegada, siguin raonables, ja que el tret els hi pot sortir per la culata.