dijous, de novembre 29, 2007

Avantatges i inconvenients de la ubicació de la depuradora

Tothom sap que, per fi, s’ha decidit la ubicació de la depuradora. Anirà, finalment, a la pedrera de Montpalau, al nord de Pineda, en part al municipi de Tordera. Estarà situada al costat de l’autopista.


Avantatges

- Impacte visual molt limitat.

- En cas de mal funcionament, la mala olor afectaria poca gent. Molta menys que si estigués situada a la platja de Pineda, que era el projecte alternatiu.

- El fet d’estar situada a 40 metres sobre el nivell del mar permet de fer-hi un terciari que permetrà de reutilitzar l’aigua depurada, bé per regar, bé per omplir l’aqüífer de la riera de Pineda, bé per omplir el de la Tordera, si es fa el terciari fins a Fogars. També es pot utilitzar aquesta aigua depurada per omplir basses que podries ser utilitzades pels bombers en cas d’incendis forestals.

- La ubicació es fa en una zona difícilment inundable.


Inconvenients

- S’haurà de fer un traçat de canonades des de la instal•lació actual de pre-separació al costat de la platja fins a la pedrera, passant possiblement per camps de conreu.

- El consum d’energia per bombejar l’aigua bruta a la depuradora serà considerable.

- El cost del manteniment de les bombes per pujar l’aigua bruta és important.


Quantitat d’energia elèctrica necessària

Quanta energia elèctrica es necessita per bombejar els 25.000 m3/dia en temporada baixa i els 54.000 m3/dia en temporada alta, a 40 metres d’alçada? Si comptem un rendiment de la instal•lació del 80 %, fan falta una potència d'uns 150 kW en temporada baixa i d'uns 310 kW en temporada alta.

El consum d'electricitat anual seria, amb aquestes suposicions, d'uns 2 GWh, equivalents al consum d'unes 450 cases de 4 persones.


Conclusió

Ens trobem davant un consum d’energia a contraposar a un aprofitament d’aigua.

Avui dia, d’energia, si volem, en tenim prou. I energia que pot produir poc CO2, si ens connectem amb França, que té el 80 % de la seva energia elèctrica que prové de l’anergia nuclear.

En canvi, d’aigua en tenim més aviat poca. Es possible que en el futur en tinguem encara menys. Aprofitar l’aigua depurada és vital.

Per a mi no hi ha cap dubte, doncs.

Sobre aiatol•làs i somiatruites

El senyor Juan López de Uralde, nascut a San Sebastià i veí de Madrid, té 44 anys i és el director executiu de Greenpeace Espanya. El vaig veure una vegada a la tele, en un programa on ell era un dels quatre que hi intervenien, i em va fer una impressió pèssima: no va deixar enraonar a un catedràtic de geologia que tenia dubtes sobre tot el que es diu sobre el canvi climàtic. En aquest programa, el senyor López es va comportar com un veritable aiatol•là de la religió d’aquest principi de segle.

Ahir, a la contra de la Vanguardia, es va publicar una entrevista a aquest senyor. La vaig llegir amb interès, mentre seia en un banc de fusta, a l’ombra, al passeig marítim, amb en Janí assegut al costat meu. No m’agrada tenir un concepte dolent de ningú només havent-lo sentit, vist o llegit una sola vegada. Vaig pensar que, en una entrevista d’un diari, el senyor López seria més positiu.

Si Greenpeace manés a Espanya, que seria el primer que faria?

Una llei d’energies renovables. Espanya podria produir fins a 56 vegades la quantitat d’energia elèctrica que consumeix avui dia! Ho tenim estudiat.

Quines energies són renovables?

Biomassa, energia solar fotovoltaica, energia solar tèrmica, energia geotèrmica, energia de les ones i de les marees, energia eòlica i eòlica marina.


Recoi amb el senyor López. I ja ha preguntat als espanyols si estarien disposats a pagar un 50 % més per la seva factura d’electricitat. I els industrials, què hi diuen? Continuarien sent competitius?

Algú ha dit mai al senyor López que, avui per avui, l’energia solar fotovoltaica produeix molt CO2 i té un fort consum d’energia per fer les cel•les solars? Un dia publicaré el balanç actual de la producció d’energia solar fotovoltaica. Sorprendrà a més d’un.

I que podem dir de l’energia de les ones i de les marees? De les ones, no hi ha cap instal.lació a escala industrial. En quant a l’energia de les marees, la darrera vegada que vaig visitar la central de la Rande, a França, estava parada perquè les pales de les turbines estaven rovellades. I és que les turbines han de funcionar en els dos sentits, el que fa que les pales siguin complicades. Encara que estiguin fetes amb acer inoxidable, l’aigua de mar arriba a oxidar-les de manera relativament fàcil.

I això de l’energia eòlica marina, què és?

Ho estem fent molt malament?

El pitjor és la crema de boscos tropicals a l’Amazònia, Indonèsia, Africa,... Es un 5 % de la superfície planetària on s’hi troba el 40 % de la biodiversitat terrestre.

I per què els cremem?

Per cultivar soia o oli de palma per biocombustibles. En el nom del problema, agreugem el problema!


No ens diu si està a favor dels biocombustibles o no. Probablement perquè no en sap gaire cosa. Ah, i no només es tracta de cultivar soia o oli de palma, sinó també i principalment, canya de sucre.

Fem nuclears. No emeten CO2!

Però l’urani és finit, i són insegures, i deixen residus radioactius, i són cares, de construcció lenta... No, millor construïm parcs solars i parcs eòlics.

I què farem les nits sense vent, senyor López. Ens il•luminarem amb espelmes?

En resum, en aquesta entrevista el senyor López de Uralde no es mostra tan aiatol•là com a la tele: com que era ell sol a ser entrevistat, no va poder fer callar ningú. Però he quedat amb la impressió de que és un somiatruites de molta qualitat. Probablement per això és director executiu de Greenpeace Espanya.

dimecres, de novembre 28, 2007

Llençar diners al mar

El Diari de Girona del passat 24 de novembre ens informa que els 180.000 metres cúbics de sorra que es varen abocar al final de la platja de S’Abanell fins al delta de la Tordera, abocament que es va acabar l’onze de novembre, estan desapareixent amb la mateixa rapidesa a la que es varen abocar.

L’abocament, que va durar cinc dies, treballant les vint-i-quatre hores, va ser fet per una draga que provenia de Romania. L’efecte va ser espectacular: on no hi havia platja dos dies abans, s’havia convertit en una platja artificial de grans dimensions. Així, l´ACA veia acomplert el seu desig de protegir el transformador de la dessalinitzadora i els cinc pous que hi ha a la platja. Amb el temporal de la setmana passada, la part visible de l’actuació ha quedat minvada en gran part. L’onatge ha actuat com una llengua que erosiona de nord a sud i s’ha menjat part de la sorra que s’hi va abocar. La part més afectada per aquest efecte natural és justament on es troba el transformador. I és que l’equipament de la dessalinitzadora es troba ubicat en la zona sud més pròxima al delta de la Tordera. Paral•lelament, el passeig de S´Abanell va patir també les conseqüències de la virulència de la mar. Més de 20 metres es van descalçar en una nit.

No es coneix el cost de l’operació, però si que es sap que estava pressupostada en un milió i mig d’euros. Encara que el cost d’aquesta actuació puntual hagi estat molt més econòmica, el resultat és que s’han llençat diners al mar.

Això demostra la dificultat de preveure què passarà amb abocaments com aquest, així com que la ciència del manteniment de la línia costera encara no està suficientment desenvolupada, ni a Catalunya ni enlloc. De manera que no criticarem el que, per ara, sembla ser un fracàs. S’havia de fer alguna cosa, s’ha fet el que als tècnics els semblava millor, i no ha donat el resultat esperat.


Reconec que no tinc cap idea de per què la costa retrocedeix al delta de la Tordera. La causa és la sorra que es va treure per recuperar les platges de Malgrat i de Lloret, com diuen alguns? Potser, però res no és menys segur. En canvi, al blog La Natura a la Baixa Tordera hi he trobat una discussió molt interessant sobre el tema, entre en Marc Monguilod i en Xavi (autor del blog).

Dedueixo d’aquesta interessant discussió les següents conclusions:

- un del problemes és que, com a resultat de la excessiva canalització del riu, quan hi ha una torderada (com la del 2004) els sediments que baixen pel riu surten disparats mar endins i es perden. La solució seria obrir la desembocadura perquè els sediments arribin al mar amb menys velocitat i així afavorir la sedimentació davant mateix de la desembocadura, desprès l’onatge distribuirà la sorra uniformement (com sempre havia fet).

- les dragues de sorra per portar-se-les a les platges de més al sud va ser una BURRADA i que ara paguem les conseqüències. La dessaladora... més del mateix.

- històricament sempre hi ha hagut zones humides on ara són els càmpings, gorgs, vernedes inundables, aiguamolls,... , i si ara són només a la desembocadura (dintre del riu) és perquè no els hem deixat altre lloc. Si aquestes zones continuessin sent inundables, de manera natural, les zones humides amb canyissars i herbassars es formarien (com anys enrere) al sud de la desembocadura, principalment per culpa dels corrents marins i la direcció dominant dels vents a la zona. Es a dir, s’hauria de tornar parcialment a la situació anterior a les modificacions per part dels càmping de ribes i zones inundables properes, reubicar càmpings, adquirir terrenys,... Per això fa falta voluntat política i privada, i demana una implicació important de les autoritats locals, que avui no es veu enlloc.


En resum, un problema important i difícil, tant des del punt de vista tècnic com econòmic i polític. Algú, a la Casa Gran de Malgrat, s’hi interessa?

diumenge, de novembre 25, 2007

L’educació del personal a Catalunya

Una vegada més, un estudi sobre el sistema educatiu català ens diu que anem malament. Molt malament. Els 1.136.000 alumnes de primària i secundària, els 88.000 professors, sofreixen d’un sistema que aboca als primers al fracàs, i als segons al desànim. El darrer estudi publicat ens diu que, si a la Unió Europea dels 25 l’abandó escolar és del 15 %, a Espanya és del 31 % i a Catalunya, del 34 %. Catalunya només té, a l’estat espanyol, Canàries al darrera.

Aquestes dades negatives sobre l’efectivitat del sistema educatiu català no són cap novetat. Fa relativament poc, un altre estudi ens deia que Catalunya va a la cua pel que es refereix a l’aprenentatge d’idiomes estrangers. Una altra manera de dir que l’educació va malament. I és difícil dir que la culpa és, com sempre, de Madrid.

Falta de mitjans? Segurament. A Catalunya es dedica a l’educació un 2,2 % de Producte Interior Brut, al conjunt d’Espanya, el 3,0 %, a la Unió Europea, el 4,0 %. Però a la Comunitat de Madrid, que no té dades tan dolentes com Catalunya, només s’hi dedica l’1,7 %. En euros comptants i sonants, el País basc dedica a l’educació 5380 €/alumne, Catalunya, 3540, i Madrid només 3052. Hi ha un problema de mitjans econòmics, és clar i notori, però això no ho explica tot, ja que a Madrid, amb menys mitjans, estan millor. Però és cert que, amb més mitjans econòmics, menys alumnes per classe i més eficàcia.

Molta emigració? Es veritat. Catalunya té un 12,3 % d’alumnes estrangers, per un 8,7 % al conjunt de l’estat. Catalunya tenia, el curs 98-99, només un 1,9 % d’alumnes estrangers. El canvi ha estat molt ràpid, i el sistema no s’hi ha pogut adaptar. Però el mateix ha passat a Madrid i al País Basc, i l’educació, sense ser perfecte, és millor que la d’aquí.

Massa canvis dels consellers d’educació? Si i no. Na Carme-Laura Gil ho va ser del 1999 al 2003. En Josep Bargalló, del desembre del 2003 a febrer del 2004. Na Marta Cid, del 2004 al 2006. En Joan Manuel del Pozo, del maig al novembre del 2006. L’Ernest Maragall, del novembre del 2006 fins ara. Quatre consellers en quatre anys és un canvi difícil de pair. Però el sistema és com un mamut, té una inèrcia important, i el canvi de conseller no és determinant. Un conseller comença a tenir influència sobre el sistema al cap de dos anys. Això vol dir que els darrers quatre anys el sistema ha funcionat per inèrcia. Però el mal ja ve d’abans.

Ensenyament públic o ensenyament privat? Hem de saber que, dels 4270 centres escolars de Catalunya, 2880 són públics i 1390 són concertats. Un 62 % dels alumnes van als centres públics. Als centres públics hi trobem un 19 % de repetidors de quart d’ESO, mentre que als centres privats, el nombre de repetidors de quart d’ESO és del 7 %. Encara que el percentatge d’escolars estrangers sigui més important als centres públics, aquesta diferència tan important mostra que els centres públics donen un ensenyament menys bo que els centres privats. Cosa que, per altra banda, ja la sabíem tots, inclòs el president Montilla, que, per si de cas, no porta les seves criatures a un centre públic (i jo el felicito, per què en això almenys, demostra ser una persona intel•ligent).

Mestres poc preparats i poc valorats? Que els mestres estan poc valorats és un fet. En els centres públics, cobra el mateix un professor que no fa res que un mestre motivat i inquiet. Els professors no haurien de ser funcionaris amb la feina assegurada de per vida. Cada centre hauria de poder “fitxar” els professors que trobés que són eficaços, i hauria de poder desfer-se dels que no serveixen. Això, més o menys, és el que fan els centres privats. Probablement per això obtenen millors resultats. L’administració hauria de fer atractiva la feina de professor, oferint sous que fessin que la gent brillant no tingués cap reserva en fer de professor.

Model d’ensenyament equivocat? Si, i des de que es va voler que l’ensenyament fos per tothom, encara més. Hi ha un petit percentatge d’alumnes que no volen estudiar, i que, pel seu comportament, no deixen que els altres estudiïn. No s’hauria de tenir remordiments de poder sortir aquests alumnes del sistema. Amb ells a classe, el ritme escolar es redueix, s’adapta als alumnes menys dotats o més ganduls, quan s’hauria d’adaptar, com a mínim, a la part mitjana de la classe.

Classes en català? Encara que sigui tabú el parlar d’aquest tema com un dels motius del fracàs del sistema educatiu català, hem de dir que el fet de fer les classes en català a alumnes de parla castellana no afavoreix gens el seu aprenentatge. I no diguem quan es tracta d’alumnes estrangers. No critico la decisió de fer les classes en català, ja que tots volem la defensa de la nostra llengua, però hem de tenir clar que això té un cost pedagògic. I el voler-ho amagar no resol el problema.

Solucions? Mentre el Parlament de Catalunya es dediqui a discutir coses per les que no té cap competència (la dimissió d’un ministres del govern central, per exemple), mentre els líders dels diferents partits estiguin més preocupats per dret a decidir que pels problemes reals del país, no hi haurà solució al problema. Un pacte nacional per l’educació, basat en premisses serioses, que definís una política d’ensenyament que es mantingués al llarg del temps, malgrat canvis de govern, hauria de ser el tema més important que es tractés al Parlament. Més important que tot aquest enrenou de la manca d’inversions. Perdent el temps amb tonteries, com fan ara els prohoms que ens representen, estem preparant la davallada de Catalunya cap a un país de serveis de poc cost per la gent més espavilada que nosaltres.

En resum, un problema molt important que, pel que sembla, ningú tracta com caldria. A molts se’ls hi omple la boca parlant de la societat del coneixement mentre, sota la seva responsabilitat, ens estem dirigint cap a la societat del desconeixement. Cal ser optimista sobre el futur del país?

dimecres, de novembre 21, 2007

Què passa a l’hemisferi sud?


Poso aquest gràfic només per veure que la temperatura de l’aire sembla que s’està refredant a l’hemisferi sud aquests darrers cinc o sis anys.

I la concentració de CO2 és la mateixa que la de l’hemisferi nord!

Algú té l’explicació? Què en diuen els especialistes del canvi climàtic? Haig de confessar que encara no he trobat enlloc una explicació. Serà que no he buscat bé.

Si és el CO2 el principal factor que fa augmentar les temperatures, aquí hi ha un misteri. Aquesta observació, i no només aquesta, és una de les que em fa dubtar del bon fonament de la nova religió d'aquest començament de segle que és el canvi climàtic, dit tanbé escalfament global del planeta.

Macroeconomia versus economia domèstica


El govern, i no solament el que tenim ara, sinó tots els governs, ens diuen que el creixement econòmic del país és important, superior a la mitjana de la Unió Europea. En conclouen que l’economia va bé, que la política econòmica del govern de torn és la política adequada, i ens demanen el nostre vot per poder seguir governant, ja que només ells, amb la seva política econòmica, ens poden assegurar que tot seguirà progressant, cosa que ens ajudarà a ser feliços.

El ciutadà, però, no veu aquesta bonança econòmica enlloc. A la gent normal li costa arribar a final de mes, veu que les coses de menjar s’apugen, que les hipoteques els ofeguen, econòmicament parlant. Cada vegada els joves triguen més a independitzar-se, cada vegada el personal té menys criatures, ja que a més criatures, més despeses, que no poden pagar.

Com pot ser que la economia del país vagi cada vegada millor, i que les economies particulars no? On es troba la contradicció?

La ciència de l’economia és enrevessada, i molt poca gent és capaç d’explicar-ne totes les interioritats. Una primera aproximació al dilema del que acabem de parlar és que la comptabilitat de l’economia global del país, de la macroeconomia, és falsa, no es correspon a la realitat. El PIB (producte interior brut) que, en teoria, comptabilitza la creació de riquesa, és massa optimista. El PIB per càpita, que voldria indicar el grau de benestar dels ciutadans, també.

Per què? Posarem dos exemples, sabent que n’hi ha d’altres: la comptabilització de la riquesa creada per la construcció i la comptabilització de la riquesa creada per les despeses públiques.


La construcció

Si ens venen un pis per 300.000 euros, la meitat o menys es correspon al valor real dels materials i de la ma d’obra dels paletes. L’altre meitat correspon a la plusvàlua del constructor i al preu del sòl. Ni la plusvàlua és creació de riquesa, ni el preu del sòl tampoc. El preu del sòl augmenta, moltes vegades, per una signatura d’un funcionari que requalifica el terreny. Però el terreny és exactament el mateix que hi havia abans. La signatura del tal funcionari no ha creat cap riquesa. La comptabilitat nacional, en canvi, contempla aquesta “creació de riquesa” purament artificiosa com creació real de riquesa.


La despesa pública

Quan es fa una terminal aeroportuària com la famosa T4 de Barajas, es crea una riquesa. Quan aquesta terminal costa el doble del que estava pressupostat, únicament perquè s’ha volgut fer una obra arquitectònica que deixi parat al badoc, s’ha creat una riquesa sumptuosa que no té cap valor pràctic per a ningú. Aquesta riquesa es pot considerar com purament artificiosa. Aquest sobre cost totalment innecessari s’hauria pogut destinar a altres obres públiques que tinguessin una utilitat certa pel ciutadà. Ídem amb la nova terminal del Prat, amb els edificis d’en Calatrava a València, etc, etc.

La inversió gegantesca que actualment s’està fent amb l’AVE es pot també considerar com una obra que no crea la riquesa del seu cost. Si es fes menys AVE (o més poc a poc) i, en canvi, es potenciés el transport de rodalies, no només a Barcelona, sinó a tants altres llocs de l’estat on no n’hi ha, la creació de riquesa seria més real.

I no parlem de molta despesa pública que no arriba al ciutadà pel valor que costa, com per exemple l’educació i la sanitat.

La despesa pública, sigui la que sigui, es comptabilitza sencera quan es fa el càlcul del PIB. D’aquesta despesa, el ciutadà en percep només una part, de vegades perquè es tracta de despeses inútils, de vegades perquè el seu resultat és més aviat magre, per una gestió poc eficient.

Hem de saber que, com que la despesa pública augmenta més que l’economia real, aquesta distorsió comptable augmenta artificialment el PIB que la gent “toca”, el que podríem anomenar PIB del poble.


Conclusió

Quan el senyor Ansar deia que Espanya va bien, ho deia perquè mirava el creixement comptable de l’economia, el creixement del PIB per càpita. El govern socialista actual raona de la mateixa manera.

Les xifres oficials que ens donen són, doncs, optimistes pel que fa a l’economia individual. Això explica la contradicció entre el que els governants ens diuen i el que cadascú de nosaltres veu.

El que no sé si ens ho diuen perquè s’ho creuen, és a dir, perquè no en saben més, o bé ens ho diuen perquè ens volen enganyar.

dilluns, de novembre 19, 2007

Cartells en castellà? Why not?

Diuen els diaris que ERC ha discutit una proposta de l’agència publicitària que s’encarrega de la seva campanya electoral, en el sentit que es fessin alguns cartells en castellà. Suposo que es tracta de la mateixa agència que va programar la campanya humans com tu, que va ser, almenys, original.

La proposta està basada en que un 20 % dels votants de la formació independentista no són catalanoparlants, i que voten ERC per motius diferents dels que fan referència a la identitat catalana. Finalment, han decidit no fer-ho, però deixen oberta la possibilitat de fer-ho més endavant.

Un, que és catalanista des d’abans que molts dels dirigents d’ERC tinguessin ús de raó (i no per mèrits propis, sinó per haver nascut ben abans que ells), no és ni nacionalista ni independentista. No és nacionalista perquè no sap què és ser-ho. I no és independentista perquè encara no ha vist publicat enlloc els beneficis que la independència aportarà als ciutadans. Es veu que aquest 20 % que voten ERC i que no parlen català tenen clar que la independència serà beneficiosa.

Penso que ja seria hora que els independentistes fessin l’esforç de fer una llista raonada dels beneficis que la independència en la que ells creuen tant ens aportarà a tots. Els impostos, baixaran o pujaran?, la sanitat, millorarà?, es podran pagar les pensions?, millorarà la seguretat?, l’educació serà tant dolenta com ara?, quina serà la seva repercussió sobre el nivell de vida?, etc.

Ah, i una darrera pregunta: un cop siguem independents, hi haurà una llengua oficial o n’hi hauran dues? I, si n’hi ha una, quina serà?

diumenge, de novembre 18, 2007

Apagades i ximpleries

Llegeixo a la web de l’ajuntament que l’ajuntament de Malgrat de Mar s’ha adherit a la campanya que organitza Ecologistes en acció amb el lema "Enfront del canvi climàtic: actua ja”.

L’acte contra el Canvi Climàtic consisteix en apagar les llums de les dependències i l’enllumenat públic durant 5 minuts a partir de les vuit del vespre. L’apagada "Enfront del canvi climàtic: actua ja”, és una iniciativa ciutadana que busca sensibilitzar a l’opinió pública sobre les greus conseqüències i la necessitat de prendre mesures urgents davant aquesta greu amenaça. L’ajuntament de Malgrat s'ha adherit a la iniciativa i anima a tots els ciutadans de Malgrat a fer el mateix i sumar-se a aquesta apagada general aquest vespre.


Vull aclarir que aquest escrit no va dirigit contra l’ajuntament de Malgrat, sinó contra d’una iniciativa, i sento molt repetir-ho, molt poc responsable d’alguns que es diuen ecologistes i que, per mi, són més aviat uns pobres aiatoles il•luminats i amb un sentit de la realitat més aviat esotèric.

Que per què? Doncs molt senzill. Una xarxa elèctrica és un sistema relativament inestable, a qui van molt malament els canvis bruscos de càrrega. Per molt que els tècnics que estan a la comanda de la xarxa estiguin avisats de que hi haurà una apagada de cinc minuts, no saben ni de quina intensitat serà ni on es produirà. Poden preveure més o menys el que hauran de fer, però hauran, en part d’actuar sobre la marxa.

Un error en aquesta actuació poc corrent pot engendrar, en una xarxa de la que tothom, amb el que ha passat aquest estiu a Barcelona, sap que és deficient, problemes de sobretensions importants que poden fer caure les centrals productores una rere l’altre, causant danys que poden ser importants i dels que, si es produeixen, ens lamentarem més tard.

Quan es diu que la societat actual no vol córrer riscs, penso que no val pas la pena el provocar-los. I això és el que fan els pseudo ecologistes que han tingut aquesta iniciativa. I els rucs que l’han seguit. Entre els que es troba l’ajuntament de Malgrat. Es clar que, en defensa de l’ajuntament podem preguntar-nos si, políticament, podien negar-se a ser coautors d’aquesta ximpleria?

dimecres, de novembre 14, 2007

Canvi climàtic (6) Els models matemàtics de predicció del clima


Introducció

“La naturalesa és massa complexa i depèn de processos massa complicats, poc coneguts i mesurats de manera poc rigorosa, perquè els models matemàtics que prediuen la seva evolució siguin fiables, tant si es tracta del moviment dels grans de sorra a la costa com els efectes de retroalimentació de la coberta de núvols sobre el canvi climàtic.”

Aquesta frase la podem trobar en un llibre molt interessant, escrit per un pare i la seva filla, titulat Why Environmental Scientists Can’t Predict the Future. Es tracta de Orrin H. Pilkey and Linda Pilkey-Jarvis, i el llibre ha estat editat per la Universitat de Columbia.

Els autors argumenten que la majoria dels models sobre l’evolució de la naturalesa i del medi ambient són pitjor que inútils, i proporcionen un fals sentit de seguretat i una confiança injustificada en els nostres coneixements científics.

Els qui hem tingut l’ocasió de treballar amb models d’aquest tipus sabem, per experiència, que les afirmacions dels autors dels llibres no són gens ni mica exagerades.


El model de l’escalfament degut als gasos d’efecte hivernacle

Ja hem dit en un altre capítol que el CO2 (i els altres gasos d’efecte hivernacle) només capten els raigs infraroigs d’una certa longitud d’onda, i que són una part relativament petita dels raigs infraroigs emesos per la superfície de la terra. Això vol dir que el seu efecte hivernacle va disminuint cada vegada que augmenta la seva concentració. Es a dir, que si les primeres cent parts per milió d’un gas d’efecte hivernacle retenen dos watts/m2, les cent següents en retindran, diguem, un o un i mig, i les cent següents només mig o tres quarts, etc. Es el que es diu un increment logarítmic, per contrapunt a un increment exponencial.

Si acceptem que el que diuen els experts de l’IPCC, trobem que, des del principi de l’era industrial:

- El CO2 ha passat de 280 a 380 ppm; aquest augment de 100 ppm ha provocat una retenció de 1,7 watts/m2.
- El metà ha passat de 0,7 a 1,8 ppm; aquest augment de 1,1 ppm ha provocat una retenció de 0,5 watts/m2.
- El NO2 ha passat de 0,27 a 0,32 ppm; aquest augment de 0,5 ppm ha provocat una retenció de 0,1 watts/m2
- Aquets augment de la retenció de calor per aquests tres gasos d’efecte hivernacle, que és de 2,3 watts/m2, ha causat un augment de temperatura de 0,7 ºC.

Actualment, el CO2 augmenta de 2 ppm per any aproximadament. Si suposem que aquest augment continuarà durant tot el segle, ens trobem que, l’any 2100, hi haurà 600 ppm de CO2 (+ 220). Els altres dos gasos, que tenen una durada de vida a l’atmosfera relativament curta, augmentaran relativament poc.

Tenint compte de que l’efecte d’aquests gasos sobre l’efecte hivernacle és del tipus logarítmic, aquest augment del CO2 tindrà un efecte que no és senzill de calcular, però que, segons els experts, serà el següent:

- segons Lindzen 0,64 ºC
- segons Kondratjew i Mosalenko 0,87 ºC
- segons Charnock i Shine, 1, 46 ºC

Ara bé, les previsions del IPCC són molt més pessimistes. Ens diuen que:

- en el cas que el CO2 augmenti a 600 ppm, la temperatura global augmentarà de 1,8 ºC
- en el cas que el CO2 augmenti a 700 ppm, la temperatura global augmentarà de 2,4 ºC
- en el cas que el CO2 augmenti a 800 ppm, la temperatura global augmentarà de 2,4 ºC
- en el cas que el CO2 augmenti a 850 ppm, la temperatura global augmentarà de 2,8 ºC
- en el cas que el CO2 augmenti a 1250 ppm, la temperatura global augmentarà de 3,4 ºC
- en el cas que el CO2 augmenti a 1550 ppm, la temperatura global augmentarà de 4,0 ºC

Perquè l’IPCC troba aquests valors?. Doncs perquè els seus experts es llancen a fer una sèrie de càlculs dits de “retroelimentació”. Es a dir, preveuen que si augmenta la temperatura de l’aire, la quantitat d’aigua evaporada dels mars augmentarà, es formaran més o menys núvols en funció d’aquest augment, la quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera augmentarà, fent-ho també el seu efecte hivernacle (recordem que l’efecte hivernacle del vapor d’aigua és més important que els dels altres gasos d’efecte hivernacle), etc, etc. Preveuen tota una sèrie d’esdeveniments dels que no se sap pas massa bé com evolucionaran en realitat. Totes aquestes previsions les converteixen en models matemàtics, que van calculant el que passarà, pas a pas. Si una sola d’aquestes previsions és errònia, l’error es va acumulant a cada pas del programa.

De vegades, els resultats d’aquests errors es van anul•lant. Però de vegades es van acumulant. Per això els experts del IPCC donen uns límits màxim i mínim al seu resultat. Així, pel cas d’una augment del CO2 a 600 ppm, donen un augment de temperatura mitjà de 1,8 ºC, amb un marge que va de 1,1 a 2,9 ºC.

Està clar que si ja hi ha discussions entre els que calculen quelcom de tan “senzill” com l’efecte del CO2 sobre la temperatura, i els resultats que ens donen varien tant, quina confiança podem tenir quan a aquest càlcul s’hi afegeixen les retroalimentacions? La resposta és que, al menys, hem de tenir dubtes raonables sobre les previsions del IPCC.

Quan, en els models del IPCC surt al final un augment de la temperatura que va de 1,8 a 4,0 ºC, és perquè a l’efecte directe del CO2 se li afegeix altres “forçaments” i retroalimentacions, a més de canvis circulatoris de les corrents marines que modifiquen la posició dels anticiclons, i de la disminució de la quantitat de CO2 que la terra i els oceans podran absorbir, i que aneu a saber si es compliran o no. No ho sabem nosaltres ni els experts.


El cas dels núvols

Una de les tantes coses que encara no s’entenen del tot és com es formen els núvols. Millor dit, com es forma cada tipus de núvol. Això depèn de molts factors, entre els que hi ha la concentració d’aerosols i la radiació còsmica.

Segons el tipus de núvol, pot ajudar a escalfar o a refredar la terra:

- Els núvols baixos i espessos i de temperatures càlides reflecten molta llum solar i emeten des del seu damunt una radiació infraroja important cap a fora. Per tant, refreden la superfície.
- Els núvols alts i fins, de petits cristalls de gel, són transparents a la radiació solar i la seva emissió cap a l’espai és petita perquè la seva superfície és molt freda. Per tant, augmenten la superfície de la terra.

Ni els experts del IPCC ni ningú és capaç avui dia de dir quin tipus de núvol es formarà amb més freqüència al canviar la temperatura de l’aire. Aquest és un dels fenòmens que poden generar més dubtes sobre la fiabilitat dels models en que es basen les previsions dels experts.

dilluns, de novembre 12, 2007

Les temperatures del mes de setembre


Les dades són les següents (prenent com a base la mitjana dels anys 1961 al 1990):

Global del planeta:

Terra = + 0,85 ºC, el segon setembre més calorós (el darrer rècord el té l’any 2005)
Oceà = + 0,38 ºC, el novè setembre més calorós ( el rècord el té l’any 1997)
Terra i oceà = + 0,51 ºC, el cinquè setembre més calorós (el rècord el té l’any 2005)

Hemisferi nord:

Terra = + 0,84 ºC, el segon setembre més calorós (el rècord el té l’any 2005)
Oceà = + 0,45 ºC, el sisè setembre més calorós ( el rècord el té l’any 2003)
Terra i oceà = + 0,60 ºC, el quart setembre més calorós (el rècord el té l’any 2005)

Hemisferi sud:

Terra = + 0,89 ºC, el cinquè setembre més calorós (el rècord el té l’any 1997)
Oceà = + 0,32 ºC, l’onzè setembre més calorós ( el rècord el té l’any 1997)
Terra i oceà = + 0,41 ºC, el setè setembre més calorós (el rècord el té l’any 1997)

Si agafem el període que va del mes de gener al mes de setembre, hi trobem que la terra ha batut un rècord de temperatura en aquest 2007, tant globalment (+ 1,04 ºC) com a l’hemisferi nord (+1,31 ºC), mentre que, a l’hemisferi sud, la terra s’ha escalfat menys durant aquest període (+ 0,51ºC), essent el cinquè anys més calorós.

Més dades i comentaris interessants a http://www.ncdc.noaa.gov/oa/climate/research/2007/sep/global.html#temp

Mitges veritats

El panorama catalanista està imbuït de certeses que no són més que mitges veritats. O veritats a mitges, que és el mateix. Els “gurus” de la mediocritat, del nacionalisme i del independentisme volen enganyar a la resta d’Espanya (diuen que fan pedagogia) i als catalans explicant que tots els mals de Catalunya venen d’Espanya, o de Madrid. Trobo aquesta actitud poc seriosa.

Passo a comentar algunes mitges veritats. Una històrica i dues econòmiques.


La pèrdua de les llibertats del 1714

Catalunya va perdre les seves llibertats l’any 1714, de la ma del Borbó Felip V. De quines llibertats ens parlen? Catalunya tenia un règim foral que es corresponia més amb l’edat mitjana que amb l’edat moderna, i aquest règim foral era més un fre que un agulló pel progrés.

Intentar resumir la història de Catalunya del 1630 al 1750 en tres paràgrafs és una barroeria i una temeritat, però es pot intentar presentar unes poques idees bàsiques d’aquest període tant intens de la nostra història.

Catalunya, al acabar el segle XVII, tenia els mateixos habitants que cent anys enrere, el que demostra l’estancament econòmic que va patir durant gairebé tot el segle.

Catalunya, amb les seves llibertats (i probablement a causa d’elles), ve ser un niu de bandolers fins cap al 1680.

Catalunya, quan el 1640, es va rebel•lar contra els Austries i es va decantar cap a França, va poder comprovar dues coses: que era incapaç de governar-se per ella mateixa i que França la tractava pitjor que Castella. Quan Catalunya va decidir tornar cap a Espanya, com a resultat de la rebel•lió poc responsable, es va perdre la Catalunya Nord.

Només cap a l’any 1680 les llibertats de Catalunya varen poder concretar-se en alguna cosa útil. A causa de la seva independència monetària, no va sofrir els greus inconvenients de la enorme inflació de la moneda castellana ni la salvatge deflació subsegüent, que va portar la fam a Castella. A Catalunya, una certa estabilitat monetària a partir de 1660, amb una inflació reduïda, va permetre l’acumulació de capital, amb la corresponent recuperació de l’economia catalana, que fins llavors havia estat una de les més endarrerides de la península.

Quan, el 1714, el decret de Nova Planta va anul•lar tots els privilegis i furs catalans, en va seguir una quinzena d’anys en què l’economia catalana va estar a prop de la ruïna, a causa d’una transformació massa brutal. Però desprès va resultar que l’anul•lació dels privilegis va afavorir insospitadament Catalunya, ja que va fer que els catalans haguessin de mirar endavant. A més, els catalans varen tenir els mateixos privilegis que els castellans en el regne. Es a dir, varen poder comerciar lliurement amb Amèrica.

Dir que Catalunya va perdre les seves llibertats el 1714 és una veritat. Però una veritat a mitges, ja que aquesta pèrdua va ser un dels fonaments de la prosperitat catalana. Aquesta pèrdua va permetre a Catalunya de passar de l’edat mitjana a la moderna.

La veritat completa és que el millor per Catalunya hagués estat que es perdessin els privilegis i furs antiquats, i que es conservessin els que donaven un cert avantatge, com es va fer a les “províncies exemptes”, és a dir, al País Basc i a Navarra. Però el País Basc i Navarra varen escollir el camp guanyador, i Catalunya, no. Qui va tenir la culpa d’aquesta equivocació?


El balanç fiscal

S’ha posat de moda entre els nacionalistes i els independentistes demanar la publicació del balanç fiscal. Aquest balanç fiscal permetrà de demostrar que, en els comptes de l’estat, Catalunya és una regió que paga més del que rep. El que és una veritat com un temple. Però que no és tota la veritat econòmica de Catalunya envers Espanya.

També Alemanya, al si de la Unió Europea, és un estat que dona més al pressupost comú del que rep. Discuteixen per disminuir aquest dèficit, però continuen, malgrat tot, dins de la Unió, i pagant. Per què? Per què els alemanys són així, altruistes, generosos, solidaris? No. Alemanya continua dins de la Unió, i pagant, malgrat el seu dèficit fiscal, perquè l’economia és molt més que la fiscalitat. L’economia és també transferència de capitals i de rendes. I Alemanya, dins de la Unió, té uns balanços de transferència de capitals i de rendes positius. I aquests balanços són més importants que el balanç fiscal.

El mateix passa a Catalunya dins d’Espanya. El balanç fiscal li és negatiu. Però, i els altres? Per què no se’n vol parlar? Perquè, econòmicament, ara per ara, a Catalunya li és beneficiós estar dins d’Espanya. Demanar només el balanç fiscal i oblidar-se de la resta de l’economia és una altre mitja veritat.


La manca d’inversions

Ai, la manca d’inversions! Quins escarafalls que en fem. Dir que a Catalunya hi ha mancat inversions de l’estat central durant els darrers deu anys és veritat. Com han mancat a Galícia, a València i a altres llocs. Inclòs a Madrid.

A Madrid, dieu? Si a Madrid s’hi ha fet desenes de quilòmetres de metro! Es veritat, però el metro de Madrid ha estat pagat, en gran part, per la Comunitat i per l’Ajuntament de la capital. L’estat central n’ha pagat una part relativament petita.

Ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat han estat capaços, durant el mateix període, de fer un avanç substancial al metro de la ciutat i de l’àrea metropolitana. Per què? Per dues raons, una estructural i una altra circumstancial. Una estructural, ja que a Catalunya tenim altres despeses que no té la comunitat de Madrid, com és la defensa de la nostra cultura, la defensa del català, etc, que, ho vulguem o no, ens costen diners i temps. Diners i temps que no podrem dedicar a infraestructures. La circumstancial és que, desprès del desastre del Carmel, les obres s’han gairebé parat.

A Catalunya, ho hem de reconèixer, no sabem decidir ni fer inversions públiques: el Carmel, la manca de previsió de l’eix transversal... I l’AVE del que, recordem-ho, el trajecte va ser decidit per consens entre els diversos ajuntaments (entre els que hi havia el senyor Montilla), la Generalitat del darrer període del president Pujol i el ministeri, obviant les dificultats tècniques que, ja llavors, els que consensuaven tenien l'obligació d'haver previst que hi hauria ... I el túnel de l’AVE per sota Barcelona, que encara es discuteix...

A més, Catalunya és incapaç de decidir quines infraestructures s’han de prioritzar. En tenim molts exemples: el quart cinturó, la línea d’alta tensió, etc. La Generalitat ha esta incapaç, des de fa almenys deu anys, de detectar els problemes i de exigir-ne la solució quan eren de competència estatal. Diputats catalans (i catalanistes) han aprovat gairebé sempre els pressupostos de l’estat central, amb la seva manca d’inversions per Catalunya inclosa. I no recordo que mai s’hagi exigit, clar i fort, una inversió substancial per rodalies. Fins ara, que no funcionen.

La veritat sencera és que a Catalunya hi manquen inversions, sense cap dubte, però que els responsables no es troben només a Madrid.


Conclusió

Els mediocres, els nacionalistes i els independentistes, amb aquestes mitges veritats, no enganyen a ningú de fora de Catalunya. Allà ja han après que les protestes polítiques de Catalunya no són, gairebé mai, serioses. Els és molt senzill el rebatre-les.

Potser el que pretenen els mediocres, els nacionalistes i els independentistes és enganyar als catalans. Si és així, és que ens prenen per enzes. Si voleu trobar una altre causa per justificar l’abstenció, aquesta n’és una més.

No sé si els nostres polítics, amb aquestes mitges veritats, ens volen enganyar (que seria greu) o senzillament que, ignorants, se les creuen (que no sé si seria encara més greu). El que si sé és que estan creant un sentiment de desafecció, no envers Espanya, com ara és moda de dir, sinó envers ells mateixos.

A veure si, d’una vegada, Catalunya arriba a tenir un o dos líders (com a la primera època del president Pujol), que ens diguin la veritat sencera (no mitges veritats), que es facin respectar a fora de Catalunya per la seva seriositat, i que facin tirar endavant aquest projecte que, ara per ara, els mediocres, els nacionalistes i els independentistes tenen encallat: tirar Catalunya endavant.

divendres, de novembre 09, 2007

Neteja a la costa?


El Ministeri de Medi Ambient té projectes grandiosos. Tan grossos que podem dubtar que mai es portin a la pràctica. Però no és aquesta la qüestió. Per a mi, la qüestió és si els projectes del Ministeri són bons o no.

I quins són aquests projectes de tanta importància? pregunta en Janí.

Li ensenyo el diari. Hi llegim que, al nord del litoral català es vol enderrocar algunes de les moles de totxo que fa dècades que serveixen per albergar-hi turistes.

Recoi, em diu en Janí, això s’assembla amb el que volen fer al País Valencià.

Efectivament, és això mateix. Fins ara, tots hem criticat el que ha passat al País Valencià, on s’ha construït i es segueix construint sense cap mirament pel paisatge ni pel medi ambient. Edificis massius al mateix costat del mar, molts sense tenir assegurat el subministrament d’aigua. Tots hem estat d’acord que calia fer una acció forta per acabar amb aquesta trencadissa. La mateixa Unió Europea ha criticat vivament l’urbanisme costaner valencià, el que ha provocat escarafalls i acusacions de partidisme de la part de la Generalitat valenciana.

Però Malgrat i Santa Susanna són tractats pel Ministeri de la mateixa manera. Perquè el Ministeri és especialment sever amb les construccions d’aquests dos municipis. Malgrat es veurà afectada tant al nord com al sud:

- Al nord, el pla diu que en el delta de la Tordera hi ha molts càmpings situats en zona de servitud i altres estan situats en un espai natural. Es proposa incorporar dins del domini públic els terrenys actualment ocupats per aquests càmpings.

- Al sud, es proposa incloure en el pla els terrenys situats entre la via del tren i la platja, que avui dia estan ocupats per càmpings, restaurants, “xiringuitos”, hotels, una casa privada amb pista de tenis, un club esportiu de petanca, apartaments, etc. Aquesta zona, que es va començar a construir fa més de quaranta anys ha quedat desfasada, diu el Ministeri.

La Generalitat ja es va ocupar de la qüestió, impedint o limitant nous plantejaments en aquestes zones. El Ministeri va més enllà, proposa enderrocs i l’anul•lació dels projectes aprovats i encara no realitzats.

Programa seriós o programa electoralista? No ho sé. Però penso que fora bo que el programa fos seriós. Se’n podran discutir els detalls, però la mera contemplació de la fotografia que mostra la urbanització de Santa Susanna i de Malgrat entre la via del tren i la platja fa feredat.

Potser aquesta actuació podria aturar el “turisme de borratxera” (qualificatiu donat pels professionals del turisme al turisme de la nostra zona) i elevar una mica la seva qualitat.

Què en pensen els nostres regidors?

divendres, de novembre 02, 2007

Perles

Quan es parla molt, es diuen coses que poden ser, bé ridícules, bé curioses, bé incomprensibles. Ens passa a tots. He triat algunes frases que m’han fet gràcia aquests darrers dies. El que siguin totes del mateix bàndol només vol dir que és a qui més he tingut el gust de llegir darrerament. No per cap altre raó.


Quan no es governa es fa filosofia, i quan es governa la por a les mobilitzacions no deixa actuar – Conxita Campoy, ple del 9 d’agost del 2007, parlant de la depuradora.

Quina filosofia!!!


Durant uns dies a Malgrat s’ha viscut una mobilització injusta, poc raonada i amb unes informacions sesgades que poc a poc es van posant al seu lloc. Una vegada es clarifiquin els fets, tothom podrà veure i analitzar tot el que hi ha hagut al darrera – Conxita Campoy, Butlletí Informatiu nº 8, parlant de la manifestació contra el tall d’arbres a Can Feliciano.

També aquí, com per l’11 M, hi ha qui parla de la teoria de la conspiració.


Parlant de la setmana de la mobilitat, hem de dir que la participació en les xerrades informatives per la població adulta, l’èxit no ha estat gens fluït - Conxita Campoy, Butlletí Informatiu nº 8

Si l’èxit no ha estat gens fluït, serà que algun líquid no ha corregut, que no hi ha hagut una expressió fàcil, que hi ha hagut viscositat. Hauria estat més clar dir que han estat un fracàs (de la qual cosa no ens en alegrem gens, sigui dit de passada)


El projecte de construcció del pas subterrani significa una notable millora per la zona... convertint tota la zona en un espai molt més transpirable – Butlletí informatiu nº 8, parlant del pas subterrani de l’Abat Oliba.

Coi amb l’espai, servirà per excretar en forma de vapor, per exhalar vapor d’aigua o bé per deixar endevinar una cosa secreta?


Després des esdeveniments passats fa poques setmanes, des del nostre grup hem tingut molt presents unes reflexions del sociòleg Max Weber, quan parla de l’ètica i de la política... Però el polític d’avui, el polític del nostre temps, haurà d’afegir quelcom més a aquesta coherència de les seves conviccions, haurà d’incorporar el concepte de responsabilitat en el govern, i això suposa valorar l’efecte de les seves accions polítiques assumint i fent-se responsable de les conseqüències que la seva acció comporta al conjunt dels ciutadans. Aquesta possible renúncia a part dels propis valors en benefici dels demés no deixa de ser un acte de responsabilitat... – PSC, Butlletí informatiu nº8

I si el PSC ens expliqués clarament els valors propis i les conviccions als que ha renunciat en l’afer de l’arbreda? Potser quedaríem bocabadats.

dijous, de novembre 01, 2007

El ple del 9 d’agost del 2007

Canvi de destinació d’una ajuda

El ple pren raó de l’acord de la Generalitat pel canvi de destinació d’una ajuda de 130 mil euros, destinada prèviament per la urbanització de l’avinguda Colom, que es dedicarà a la millora del Passeig de Llevant, entre els carrers de Mar i de Marià Cubí. Aquesta millora s’ha pressupostat en 457 mil euros.


Contribucions especials pel Passeig de Llevant

Aquest projecte, d’un cost estimat de 457 mil euros, als que s’han d’afegir 15 mil euros de despeses diverses, però necessàries, es finançarà amb 130.000 euros de subvenció, 137.000 euros a càrrec dels veïns (un 40 % del total menys la subvenció) i la resta per l’ajuntament. La Renfe no pagarà res, per estar exempta d’aquest tipus d’impost.

Aquestes contribucions s’aproven per unanimitat.

Personalment, penso que aquestes contribucions especials són una injustícia, ja que la millora del carrer no millora, forçosament, el valor dels immobles. I hi ha gent que pot tenir dificultats per pagar. Però és així, ha estat així i així seguirà. I un que pensava que aquests impostos desapareixerien amb la democràcia... Fa falta ser ingenu.


Finançament de les obres d’instal•lació elèctrica al CEIP Marià Cubí

Les obres d’instal•lació elèctrica de baixa tensió al CEIP Marià Cubí estan pressupostades en 165 mil euros, dels que la conselleria d’educació n’aporta 110 mil. L’ajuntament es fa càrrec de les despeses del projecte.

L’acord amb la conselleria s’aprova per unanimitat.


Aprovació del projecte de pas subterrani sota la via del tren

A aquest projecte (miracle!) s’hi ha presentat una al•legació, demanant que el pas es desplaci 7 metres cap al nord-oest, ja que el pas previst es troba a la zona on el tren ha d’anar a poca velocitat, i que, a més, perjudicaria la velocitat del tren si es fa el desdoblament de la via. Cap organisme dels consultats per l’ajuntament ha trobat inconvenients a la ubicació projectada, raó per la qual l’al•legació no va ser acceptada.

No obstant, el demandant ha resolt interposar recurs davant de la Conselleria de Política Territorial. La zona del pas està situada prop de l’estació de Malgrat, raó per la qual, en aquest punt, els trens de rodalies no poden tenir velocitats importants, va dir a l’ajuntament la Direcció General d’Urbanisme. A més, no consta que hi hagi resolució del Conseller de Política Territorial ni interposició de recurs administratiu, raons per les que l’ajuntament desestima l’al•legació. I, diuen, ho fan per raons formals (!).

El cronista, esparverat, comprova l’extrema ignorància de la que l’ajuntament fa gala en aquest afer. Ja que, a terme, la línia ferroviària desdoblada hauria de servir per altres trens que no siguin de rodalies, amb el que l’excusa de la proximitat de l’estació perd tot valor. Es clar que aquesta possibilitat, encara que coneguda per tothom que s’interessi als afers del tren, no és oficial. I, per tant, els informes que l’ajuntament sol•licita, no contemplen aquesta possibilitat.

Com sempre, una vista miop no sap veure els inconvenients que crea la seva miopia pel desenvolupament futur. I, pel que veig, a l’ajuntament de Malgrat hi ha 17 miops, ja que la desestimació de l’al•legació va ser aprovada per unanimitat.


Adjudicació del projecte de pas subterrani sota la via del tren

De les cinc ofertes econòmiques presentades, que van des de 1,81 fins a 2,15 milions, es fa una valoració de cadascuna, valoració on es fa intervenir no solament el cost, sinó també el termini d’execució de l’obra, els mitjans de què disposa l’empresa, la previsió de riscos, etc, l’obra s’encarrega a l’empresa més cara, amb l’acord de tots els regidors.

No faré cap comentari sobre aquesta decisió. Només assenyalar que s’ha donat l’obra al més car. Al meu entendre, això hauria d’haver donat lloc, almenys, a alguna pregunta de la part de l’oposició.


Més sobre els avantatges urbanístics a canvi de la Torre de Can Sala

El ple va aprovar una modificació del Pla General, per augmentar l’edificabilitat d’un terreny al Passeig i del terreny de l’hotel Bombay, a canvi (a més del preu a pagar) de la Torre. Aquesta modificació s’ha d¡aprovar per la Comissió Territorial corresponent, que l’ha aprovada, però posant-hi com a condició que l’increment de sostre previst es destinarà integrament a alguna modalitat d’habitatge de protecció.

Ja l’hem armada. Això no estava previst en el tracte amb el propietari de la Torre. Per tant, l’alcaldessa ha fet el corresponent recurs. I el ple ha recolzat aquest recurs per unanimitat.


Protecció contra incendis a la urbanització Ciutat Jardí

Un cop trobats els propietaris dels terrenys que han de servir per fer la franja perimetral de baixa combustibilitat al voltant de la dita urbanització, s’aprova definitivament el projecte de la franja perimetral, i es demana als responsables de la urbanització la seva ràpida execució. S’ha de resoldre, però, el cas dos propietaris que no han pogut justificar la seva propietat.


El nou camp de futbol

La Diputació ja ha acabat l’estudi previ sobre el nou camp de futbol. Aquest estudi troba bé tot el que s’havia projectat al Pla.

Segueix una discussió molt interessant sobre la nova ubicació del camp de futbol, sobre que a la zona del actual camp s’havia decidit que hi aniria una zona verda si s’hagués de moure el camp (però un conveni del 2002 fa que aquesta zona verda desapareix del mapa) i sobre la necessitat de fer un projecte de conjunt de les instal•lacions necessàries per la pràctica de l’esport a Malgrat.

Des de l’equip de govern es contesta que la modificació del Pla General (aprovat a l’època de la majoria absoluta, diguem-ho) fa que a la ubicació actual s’hi ha de fer cases, i que el nou camp ha d’anar darrera del cementiri. L’alcaldessa no entén com això es pot posar en qüestió, ja que administrativament tot està lligat i ben lligat.

I amb aquest lligament, Malgrat perd una zona verda, augmenta la densitat d’edificació i es va convertint cada vegada més en la població suburbial que és el somni del PSC. I si no ho és, ho sembla.

Ah, hi voten a favor el PSC i el PPC (natural), però també els ecosocialistes (que deuen ser això, l’eco dels socialistes, i menys verds del que pensavem).


Barri del Castell

S’accepta la subvenció de 4,2 milions d’euros de la Conselleria de Política territorial per la rehabilitació del barri del Castell. Aquesta subvenció s’allarga fins al 2011.

Fins ara, un bon treball, del que cal felicitar l’equip de govern. Esperem que la realització estigui a l’alçada de l’eficàcia demostrada en l’obtenció de la subvenció. Feina no en falta. Sort als que la faran.


Comissió se suggeriments i queixes

CiU proposa crear una comissió de suggeriments, queixes i reclamacions.

Ni l’equip de govern, ni els seus ecos, ni el PPC consideren que la creació d’aquesta comissió sigui una bona cosa. Com a arguments, diuen que interferiria en el funcionament de l’ajuntament. Quan aquest funcionament sigui més clar, ja en tornarem a parlar, diuen. De manera que l’ajuntament es priva d’una eina que el podria ajudar a ser més eficaç i més democràtic (si, més democràtic).

Però el grup municipal està treballant per crear una oficina d’atenció al ciutadà. Menys mal.


Difusió de les actes dels plens de l’ajuntament

ERC proposa que les sessions del ple es gravin, aprofitant les càmeres de vídeo que hi ha a la sala dels plens (per les unions matrimonials) per transmetre-les a la pàgina web de l’ajuntament.

La moció s’aprova per unanimitat.


Recollida d’escombraries

A una pregunta de CiU sobre les deficiències d’aquest servei, es respon que s’estan subsanant. Entre altres, els contenidors enterrats semblen difícils de netejar.


Classes de català

ERC demana perquè s’ha dit a les persones que, des de fa dos anys, eren a classes de català de nivell B, i que no han aprovat aquest nivell, només hi hauria classes de nivell C. La resposta és confusa: aquestes classes costen 6 o 7000 euros, es parlarà amb la gent del consorci quan tornin de vacances...


Taulell d’anuncis

L’actual taulell d’anuncis, diu ERC, situat a l’entrada de l’ajuntament, és difícil de llegir, tot hi és barrejat. ERC proposa una taula a l’entrada perquè el ciutadà hi pugui omplir els seus documents, i un ordinador per consultar la pàgina web de l’ajuntament. Es pren nota per mirar-ho.


La depuradora

CiU posa sobra la taula la qüestió de la depuradora de l’Alt Maresme. En segueix una discussió animada, on ena assabentem que l’alcaldessa va oferir un terreny del Pla de Grau per fer-la, a canvi de la inversió del teatre auditori (per compensar les molèsties de tenir durant un any les canonades de l’avinguda Costa Brava aixecades). No parlarem de l’oportunitat d’aquest oferiment, ja que finalment la depuradora no es fa a Malgrat.

Finalment, aquesta depuradora es farà a Pineda, a la pedrera de Montpalau. Ressaltem, però, el que diu l’alcaldessa sobre que caldrà canviar tota la canonada que va de la plaça de l’Ancora fins a la decantadora, ja que la canonada de Santa Susanna, quan arriba a l’avinguda Colom, és més estreta. També ens diu que a Palafolls no hi ha separació de les aigües pluvials, el que fa que quan plou, les canonades de Malgrat s’omplen, arribant a saltar les tapadores.

Hi ha, doncs, encara molta feina a fer sobre aquest tema.


Aire condicionat i antenes parabòliques

ERC va presentar una moció, el 2005, perquè es redactés una ordenança per regular aquests temes, moció que es va aprovar per unanimitat. A petició de l’equip de govern, ERC va presentar una ordenança base d’altres municipis. Fins ara l’ajuntament no ha publicat cap ordenança sobre aquest tema, tot i que hi ha queixes d’instal•lacions d’aire condicionat i d’antenes, que ara tothom posa com millor ho entén.

S’intentarà fer.