dimecres, de febrer 25, 2009

Desdoblament de la via del tren

S’acaba de publicar la notícia. El Ministeri invertirà 4.000 milions d’euros per la millora de les línies de rodalies, entre la que hi ha la que passa per Malgrat. Ja es va dir al seu moment que hi hauria millores a l’estació de Malgrat, allargant les andanes. Això seria cap al 2012.

El que el ministeri acaba d’anunciar és molt més important. Es vol construir una via doble al tram de la via del Maresme que només té una via. Això té avantatges i té inconvenients.

Entre els avantatges hi trobem que el temps de viatge es reduirà, ja que no hi haurà esperes a les estacions si un tren en direcció contrària surt de l’altre estació. Aquest temps ha estat calculat al darrer número del som-hi!, en un article molt interessant, per l’enginyer industrial Lluis Batlle, i és de 4 minuts. En efecte, la durada d’un trajecte de Blanes a Barcelona El Clot és de 69 minuts, dels quals se n’inverteixen 34 en circular entre 90 i 120 km/hora, 31 en parar a les estacions i 4 en esperar encreuaments en el tram de via única. Aquest avantatge és més aviat minso.

Com a inconvenient principal hi trobem el que l’accés a la platja es fa més complicat. Una via doble representaria un obstacle molt important per accedir a la platja i, en alguns llocs, on les cases es troben a la vora de la via, podríem tenir problemes importants. De fet, ERC de Calella ja s’ha oposat a aquest desdoblament, ja que provoca un impacte paisatgístic i urbanístic irreversible a Calella.

Ja havíem parlat una altre vegada d’aquesta qüestió. Ara esdevé urgent posicionar-se. La continuació de l’article publicat pel senyor Batlle al som-hi! ens podrà permetre de tenir les idees més clares. Esperem que tant el govern municipal com els grups de l’oposició s’interessaran sobre aquest tema, hi reflexionaran i actuaran perquè no es facin disbarats.

Des d’aquí, modestament, en seguirem parlant.

dimarts, de febrer 24, 2009

La denúncia al som-hi!

El blog del som-hi! ha publicat els diversos documents sobre la denúncia que l’ajuntament de Malgrat va fer al juny del 2007 contra el representant legal de la revista.

El primer document correspon a la denúncia pròpiament dita, que demana al representant legal del som-hi: “usted se retracta públicamente de tales afirmaciones, afirmándolas falsas e injuriosas, y excedente de toda crítica política razonable, y solicita públicas disculpas por ello”. Les afirmacions en qüestió corresponen als articles següents:

- Una servidora, serveix?, publicat al som-hi! número 322, del mes de juny del 2006
- Res pública, publicat al som-hi! del número 325, del mes de setembre del 2006
- Una servidora... és culta?, publicat al som-hi! número 325, del mes de setembre del 2006
- Una servidora... té ètica?, publicat al som-hi! número 329, del mes de gener del 2007

El segon document és l’acta de conciliació, del 27 de juliol del 2007, feta davant el jutge de pau de Malgrat, on el representant legal de la revista diu que no pot complir el que se li demana a la denúncia.

El tercer document és la sentència del jutjat d’Arenys, del 15 de maig del 2008, o es decreta l’arxiu de la denúncia, ja que el jutge no hi veu , als articles citats, cap expressió que es pugui considerar com a delictiva.

Finalment, després que l’ajuntament hagués apel•lat aquests sentència del jutjat d’Arenys, l’Audiència de Barcelona, el 18 de novembre del 2008, diu que els comentaris que l’alcaldessa havia considerat injuriosos “deben ser interpretados como emanados del derecho a la participación política en asuntos públicos y no en el afán de lesionar la dignidad personal”. Per aquesta raó, l’Audiència de Barcelona desestima el recurs d’apel•lació presentat per l’ajuntament.

M’alegro d’aquesta decisió dels tribunals. El dret a la participació política, sempre i mentre no s’insulti a les persones, és perfectament legítima. Els comentaris publicats al som-hi! al referir-se a decisions del govern municipal, encara que hagin estat escrits de manera més o menys elegant (segons diuen els jutges), no tenen cap caràcter injuriós.

I és que tots, ho repeteixo, tots, ens hem d’anar acostumant a les crítiques, sobre tot si som personatges públics.

I els que critiquen han de fer-ho sense insultar les persones. Que és el que ha fet el som-hi! al llarg de la seva història.

dilluns, de febrer 23, 2009

La darrera glaciació




Dèiem l’altre dia que el projecte EPICA (European Project for Ice Coring in Antarctica) consisteix a prendre mostres de gel antàrtic fins a una profunditat d’una mica més de 3000 metres, el que representa tenir mostres de gel de fins a uns 800.000 anys d’antiguitat.

Les temperatures a les que es varen formar les mostres de gel es troben mesurant en aquestes mostres la relació entre l’hidrogen i el deuteri. El deuteri és un hidrogen que té un neutró i un protó en el seu nucli, mentre que l’hidrogen “normal” només hi té un protó. Per tant, el deuteri és més pesant que l’hidrògen “normal”. L’aigua feta amb deuteri s’anomena aigua pesada. Tota l’aigua té una petita quantitat d’aigua pesada. El gel que té menys deuteri s’ha format a temperatures més baixes. D’aquesta manera es pot calcular la temperatura a la que el gel d’una determinada fondària (i, per tant, d’una determinada edat) es va formar.

Doncs bé, si examinem les temperatures a que el gel es va formar de les 3350 primeres mostres, que corresponen a una profunditat de 1.842 metres, i a una edat de 150.000 anys, podrem veure l’evolució de les temperatures a l’Antàrtida durant els darrers 150.000 anys. I què hi veiem?

- Fa 150.000 anys la temperatura era entre 8 i 10 graus més baixa que la temperatura actual. La Terra es trobava a la glaciació de Riss. A Europa hi va haver quatre glaciacions principals, que s’anomenen segons quatre rius dels Alps: Günz, Mindel, Riss i Wurm. Fa 150.000 ens trobàvem, doncs, acabant la tercera glaciació.

- Hi veiem després, ara fa uns 135.000 anys un augment relativament ràpid de la temperatura, que puja durant uns 4.000 anys fins a ser cinc graus superior a l’actual. Es tracta d’un període interglacial, conegut com eemià o interglacial Riss – Wurm. Aquest escalfament dura uns 12.000 anys, i té alguns alts i baixos de dos o tres graus. Va ser un període més calent que l’interglacial que estem vivint actualment.

- Fa uns 119.000 anys la temperatura recomença a baixar durant 6.000 anys per estabilitzar-se a uns 6 graus menys que ara mateix. Comença la glaciació de Wurm, que dura 100.000 anys. Durant aquests 100.000 anys hi ha daltabaixos de temperatura, que baixa per dues vegades a 9 graus per sota la temperatura actual. Al darrer període d’aquesta glaciació, quan la temperatura era més baixa, el nivell del mar era 150 metres inferior al que tenim actualment.

- Ara fa 16.000 anys la temperatura torna a augmentar per estabilitzar-se a una temperatura com la que tenim ara. Comença un nou període interglacial, conegut com el període holocè, que dura des de fa 12.000 anys. La paraula holocè ve del grec holo = tot, i kainos = nou.

Si el període holocè, en el que estem vivint actualment, tingués la mateixa durada que el darrer, estaríem vivint els darrers centenars d’anys d’aquest interglacial, i estaríem prop de començar una nova glaciació.

Si fem un zoom als dos interglacials, podem observar que l’eemià va ser més calent que l’holocè: l’eemià té una anomalia punta a + 4ºC, punta que va durar uns 2.000 anys, des del 13.000 al 128.000 abans d’ara, mentre que l’holocè, almenys en les mostres antàrtiques que ens serveixen per fer aquest estudi, la anomalia es manté relativament estable entre + 0 i + 2ºC

Continuarem examinant el que ens diuen les dades del projecte EPICA sobre les glaciacions més antigues.

dissabte, de febrer 21, 2009

La crisi econòmica explicada d’una manera senzilla

Es ben conegut el blog del senyor Laopoldo Abadía, un enginyer industrial jubilat, habitant a Sant Quirze de Safaja, i que ha rebut més de 2 milions de visites. En una de les entrades del blog, probablement la més important, fa una anàlisi molt clara dels orígens i de l’evolució de la crisi econòmica que travessem. Si queda encara algú que no l’hagi llegit, ho hauria de fer ràpidament.

La solució que es proposa és la d’anar cap una intervenció més important de l’estat en l’economia. Sembla que tothom està d’acord amb aquest tipus de solució.

Però, si llegim bé el que diu el senyor Abadía tot just al començament de la seva exposició, l’origen de tot l’embull que s’ha produït el trobem en el fet que els tipus d’interès estaven, als Estats Units, per sota de la inflació (recordem que a Espanya, també, ja que teníem una inflació més elevada que els altres països importants de la zona euro). El fet de mantenir aquests tipus tan baixos durant tant de temps és la veritable i primera causa de tot el que està passant. I qui fixava aquest interès? Les autoritats monetàries. De manera que si aquestes autoritats monetàries haguessin senzillament aplicat el sentit comú ara mateix no hi hauria la crisi que patim.

La meva conclusió: al confiar als governs i les autoritats públiques la sortida de la crisi no fem més que confiar en gent que ja ha demostrat la seva incompetència. I que ens volen enganyar dient que tota la culpa és dels que varen crear tots els instruments financers que tan bé descriu el senyor Abadía. Si ells (els governs i les autoritats monetàries) haguessin actuat amb més sentit comú, els instruments financers de mala qualitat no s’haurien creat (al menys en la quantitat tan fenomenal que ha causat la crisi)

Es a dir, que l’expressió “que Déu ens agafi confessats” és, ara mateix, de màxima actualitat, ja que els que ens pensem que seran els nostres “salvadors” són, en realitat, els que més han contribuït al nostre enfonsament.

divendres, de febrer 20, 2009

Aliments transgènics

Quan vivia i treballava a França, gairebé cada dia, a la ràdio o la televisió es parlava d’aliments transgènics, dits també OGM (organismes genèticament modificats), de la lluita que els que s’autoanomenaven altermondialistes, liderats per un tal José Bové, tenien contra l’agricultura experimental d’aquests cultius, amb destruccions d’alguns d’aquests camps de cultiu i amb condemnes a presó de monsieur Bové.

A Espanya, d’aquesta qüestió no se’n parla ni gaire ni gens. Per això he llegit amb molt interès la Contra de La Vanguardia d’avui, on s’entrevista la senyora Marie-Monique Robin, autora del llibre El món segons Monsanto, que parla d’aquest tema (Monsanto és l’empresa que domina el món de la indústria agropecuària). El que diu és impressionant: ens estan enverinant. El mateix que deia, a França, amb maneres potser més brusques, monsieur Bové i els seus amics.

Al diari El Mundo, d’abans d’ahir, s’hi pot trobar també un interessant article sobre els aliments transgènics. Espanya, diu el Mundo, és el país més permissiu d’Europa pel que fa al cultiu d’aliments transgènics, i té el rècord de 80.000 hectàrees plantades l’any 2008 (a Catalunya i a l’Aragó, principalment), la majoria de la varietat de blat de moro MON810. Aquesta varietat es va prohibir a França, i hi ha estudis que diuen que es tracta d’un producte perillós.

I per què Espanya és l’únic país de la Unió Europea que accepta cultius transgènics, es pregunta madame Robin a la Contra de La Vanguardia. Ella mateixa respon: en el govern d’Espanya hi ha ara mateix quatre persones relacionades amb Monsanto.

Si això és veritat, l’escàndol és molt més important que tots els escarafalls que s’estan fent sobre la possible corrupció al PP. Si això s’arribés a demostrar, penso que el govern central hauria de dimitir en ple. Però no ho faran, no és aquesta la costum d’aquest país, i menys la dels socialistes.

I si l’enverinament de la població pels cultius transgènics es troba en bona part a Catalunya, què en diu la Generalitat? Res. I és que són una barreja de socialistes i ecòlegs de saló.

De veritat, recomano llegir la Contra de La Vanguardia d’avui i l’article de El Mundo del dia 18. Són molt instructius. I ens ajuden a comprendre la classe de dirigents que tenim.

Foto: destrucció de cultius d'OGM a França

dilluns, de febrer 16, 2009

Diàlegs per a besucs

Es ben sabut que una de les qualitats que es demanen a qualsevol persona que ha de gestionar un projecte o una organització és la de saber resumir i saber explicar, separant el blat de la palla, els seus projectes i les seves experiències. Una persona que us digui que no pot resumir el que ha après durant un viatge de treball és gairebé segur que no sabrà gestionar l’aplicació del què ha après, ja que ni ho podrà explicar als qui ha de convèncer per dur-lo a terme, ni podrà donar les prioritats als seus col•laboradors, ni tindrà ell mateix les idees gaire clares sobre el particular.

Per això, a moltes empreses, és obligatori, quan es fa un viatge de treball, fer-ne un resum per escrit.

I també és per això que, si es constata que un responsable no sap resumir el que ha vist i el que ha après, se li dóna la formació corresponent. Si, després de haver fet aquesta formació, la persona en qüestió segueix sense saber resumir el que ha vist o après, no queda altra alternativa que dir-li que la porta de sortida de l’empresa és oberta.

Dic això perquè m’ha sorprès llegir a l’acta del ple del mes de novembre les respostes del regidor de joventut a la pregunta de la portaveu de CiU demanant que li fes un resum del que ha après durant el seu viatge a Oslo. Les respostes del regidor em semblen clavades a aquells famosos diálogos para besugos, que tant ens havien fet riure quan érem petits.

Recomanaria al superior del regidor de joventut que li fes seguir ràpidament un curs de formació perquè tingui les idees clares desprès de fer un viatge de treball. La seva capacitat de gestió en sortiria beneficiada. I quan la capacitat de gestió d’un regidor millora, millora també el treball de l’ajuntament.

Em permeto transcriure el diàleg:

La Sra. Serra es refereix a un decret del 2 d’octubre, pel que s’aprova una despesa de 3.200 €, en concepte de l’assistència de la Sra. alcaldessa i del regidor Sr. Jordi Romero a un viatge d’estudi que va organitzar la Diputació a Oslo, preguntant al Sr. Romero quins elements va poder veure del model escandinau que siguin aplicables a Malgrat, concretament en l’àmbit sanitari, si creu que serveis socials, atenció sanitària i treball es poden integrar com el model visitat i demanant que exposi les propostes d’envelliment actiu, el model d’atenció a l’infància i adolescència, el funcionament del defensor dels infants i si el programa d’acollida és aplicable al municipi.

El Sr. Romero respon que podria estar tota la nit parlant-ne, perquè ho coneix força bé.

La Sra. Serra manifesta que no ho pregunta per allargar el Ple, sinó perquè li interessa la informació, considerant que el deure del Sr. Romero era haver explicat tots aquests punt abans del Ple, estalviant-se una pregunta per respondre la qual potser ara no té les dades a la mà, indicant que, per la seva part, el que s’ha fet en aquest viatge ho ha tret de la pàgina d’un ajuntament, en el qual la regidora que va participar en aquest viatge, només arribar va convocar un acte públic per explicar-lo, exposant els elements del model escandinau que creia que eren aplicables al seu municipi, cosa que, malauradament, no ha passat a Malgrat, raó per la qual reclama aquesta explicació.

El Sr. Romero replica que sembla que lamenti no haver participat en aquest viatge.

La Sra. Serra contesta que era un viatge interessant, entenent, però, que un regidor de l’oposició, en principi, no ha d’anar a cap viatge, i que el que demana no és que se la convidi a anar-hi, sinó que se la faci partícep de la informació rebuda en els viatges que, com a regidor, té el privilegi de fer, exposant, com a mínim a nivell de regidors, l’experiència, per tal que tots els altres en puguin treure profit com a membres del Consistori, demanant també la causa per la que hi va anar el Sr. Romero, quan es tractava d'un viatge organitzat per a regidors de benestar social i l'acord parlava de que hi aniria la regidora de benestar social.

El Sr. Romero contesta que hi ha dues opcions: estar-se tota la nit parlant del sistema nacional de salut escandinau, que coneix força bé, o fer-li arribar un informe al respecte.

La Sra. Serra respon que creu que se sentirà més còmode si li dona temps per explicar-se, indicant, però, que no vol un informe per escrit, sinó que convoqui una reunió i ho expliqui als regidors.

El Sr. Romero contesta que a l’ajuntament de Malgrat de Mar hi ha prou feina per treballar en desenvolupar el que s'ha pogut veure a Escandinàvia, com per perdre el temps fent una roda de premsa explicativa.

El CO2 atmosfèric en el passat




El projecte EPICA (European Project for Ice Coring in Antarctica) consisteix a prendre mostres de gel antàrtic fins a una profunditat d’una mica més de 3000 metres, el que representa tenir mostres de gel de fins a uns 800.000 anys d’antiguitat. El nombre de mostres és de 5.800.

En cadascuna d’aquestes mostres s’ha estimat la temperatura a la qual es va formar el gel així com la composició de CO2 en l’atmosfera on es va formar el gel. Les corbes que he posat es corresponen al període que va des de fa 2.000 fins a 420.000 anys, i mostren clarament els períodes glacials i els interglacials (en l’últim dels quals ens trobem ara).

És significativa la bona correlació entre les anomalies de temperatura i la concentració de CO2: els pics i les valls coincideixen gairebé perfectament. Però, quin dels dos és la causa i quin l’efecte?

Algun dia examinarem de més a prop el que va passar durant les darreres glaciacions.

Dades CO2
Dades temperatures

dijous, de febrer 12, 2009

Un sopar de duro

Malgrat ha signat el Pacte entre alcaldes/esses contra el canvi climàtic. Els governs locals signants del Pacte s’han de comprometre a presentar un Pla d’acció per a l’energia sostenible en el termini d’un any a partir de la ratificació del Pacte, a més de preparar un inventari de les emissions de referència.

Malgrat forma part dels 75 municipis catalans que han signat abans d’ahir a Brussel•les aquest pacte, al qual s’han adherit al voltant de 400 municipis de països de la Unió Europea (UE). Dels catalans, 71 són de la província de Barcelona, tres de Tarragona i un de Girona. Però no l'ha signat la ciutat de Barcelona.

En els prolegòmens d’aquest pacte hi figura el següent ATÈS: ATÈS que coneixem l’existència dels Compromisos d’Aalborg a la base de molts esforços continus per a la sostenibilitat urbana i dels processos de l’Agenda 21 Local. El que a mi em fa gràcia és que, si l’Agenda 21 local no sembla pas una prioritat per l’equip de govern, es vulguin complicar la vida posant-se més deures administratius, quan encara no han fet els que es varen imposar ja fa cinc anys.

Entre els compromisos adquirits hi trobem:

- Preparar un inventari de les emissions que pugui servir com a línia de referència com a fonament del Pla d’acció per a l’energia sostenible.

- Lliurar el Pla d’acció per a l’energia sostenible durant l’any següent a l’adhesió formal de cadascú de nosaltres al Pacte entre Alcaldes/esses.

- Mobilitzar la societat civil de les nostres àrees geogràfiques perquè participi en el desenvolupament del pla d’acció, esbossant les polítiques i mesures necessàries per implementar i assolir els objectius del pla. Cada territori haurà de redactar un pla d’acció i lliurar-lo al Secretariat del Pacte durant l’any següent a l’adhesió al Pacte.

- Lliurar un informe d’implementació, com a mínim un cop cada dos anys a partir del lliurament del pla d’acció, per avaluar-ne, supervisar-ne i verificar-ne el compliment.

Quan, en el seguiment de l’Agenda 21 no s’ha mobilitzat la societat civil ni s’han lliurat informes d’implementació, objectius que, de manera clara, figuren en aquesta iniciativa, em pregunto si seran capaços de fer-ho amb el Pacte signat al Parlament europeu.

Tinc curiositat per veure l’inventari de les emissions de l’ajuntament de Malgrat i el pla d’acció per a l’energia sostenible que s’ha de presentar abans d’un any. Tinc la forta impressió que les tals emissions són més aviat poques, i que el pla d’acció tirarà més aviat a buit. Però esperarem a veure’l per donar una impressió definitiva.

Mentre espero pacientment, el que penso ara mateix és que aquest pacte no és més que un fet de poca volada, presentat com a magnífic, el que és exactament la definició d’un sopar de duro.

dimecres, de febrer 11, 2009

El pressupost municipal pel 2009 – les despeses corrents


Les despeses corrents del pressupost municipal són les despeses de personal, de compres de béns i serveis (sense comptar les inversions), les despeses financeres i les transferències. No entren en aquest apartat ni les inversions, ni els actius i passius financers. Representen, doncs, el que es pot anomenar com les despeses de funcionament de l’ajuntament.

Aquestes despeses corrents han anat augmentant any rere any. Respecte del pressupost de l’any 2008, el del 2009 té unes despeses corrents un 3,4 % més elevades.

Observem que, entre els anys 2003 i 2009, aquestes despeses augmenten del 72,8 %, mentre que l’augment del IPC ha estat del 15,2 %. A la vegada, el nombre d’habitants de Malgrat ha passat de 15.592 l’any 2003 a 18.636 l’any 2008, el que vol dir que les despeses corrents han passat de 595 euros per habitant l’any 2003 a 861 l’any 2009, un augment del 44,6 %, tres vegades superior al de la inflació. Ens podríem preguntar si els serveis prestats per l’ajuntament han millorat amb la mateixa relació.


Despeses de personal

Les despeses de personal pressupostades pel 2009 són un 5,2 % superiors a les pressupostades pel 2008. Globalment, les despeses de personal han augmentat un 82 % del 2003 al 2008. Per habitant, les despeses de personal han passat de 280 euros l’any 2003 a 427 l’any 2009, amb un augment del 52 %, mentre que la inflació repetim-ho, ha augmentat del 15,2 % en el mateix període. En aquests darrers sis anys s’ha produït una gran inflació de les despeses de personal.

El capítol més important d’aquestes despeses de personal és el de seguretat ciutadana, amb 2,58 milions d’euros previstos pel 2009 (138 euros per habitant). L’any 2003, aquesta despesa va ser de 1,46 milions d’euros (93 euros per habitant). L’augment ha estat del 77 %, i per habitant, del 48 %, en línia amb l’augment general de les despeses de personal.

Hem de notar que les despeses de personal van augmentant el seu pes en les despeses corrents, passant del 47,1 % l’any 2003 al 49,6 % als pressupostos del 2009. Aquest augment no acostuma pas a ser la indicació d’una bona gestió.


Despeses de compres de béns corrents i serveis

Els béns corrents i serveis van des del pagament de dietes per assistència a reunions a les compres corrents, passant per serveis tan importants com la neteja dels carrers i la recollida d’escombraries.

Es veu en aquest capítol una voluntat de contenir les despeses, ja que es pressuposta la mateixa quantitat que l’any anterior. Si tenim en compte que, per la recollida d’escombraries s’ha passat de 1.530.000 euros l’any 2008 a 1.750.000 euros en el pressupost del 2009, veiem que aquesta contenció de despeses és problemàtica.

Respecte a l’any 2003, l’augment ha estat del 63,2 %. Per habitant, ha passat de 282 euros l’any 2003 a 384 l’any 2009, amb un augment del 36,6 %, més del doble que la inflació.


Transferències corrents

Les transferències corrents augmenten un 14,2 % respecte de l’any 2008, i del 54,5 % respecte del 2003. Se’n dóna el detall a la taula corresponent.

Destaquem els 33.000 euros destinats a mitjans de comunicació audiovisual, que és la TDT de l’Alt Maresme.


Despeses financeres

Augmenten considerablement al pressupost (+ 28 %) ja que s’ha considerat un augment dels interessos a pagar, amb una tassa d’interès del 6,5 %. Probablement aquí es tindrà una bona sorpresa.

A senyalar que les despeses financeres de l’ajuntament de Malgrat són relativament petites, ja que l’ajuntament no s’ha endeutat massa els darrers anys, a causa del retard de la realització d’inversions sobre el que estava pressupostat.


Detall per capítols

Donem el detall de les principals despeses d’alguns capítols. Es pot veure tot el detall aquí.

Òrgans de govern: capítol que sempre dóna lloc a gran curiositat de la part del poble, on les principals despeses són les següents:
- assignacions als regidors = 353.500 euros,
- dietes = 64.000 euros,
- atencions protocol•làries i representatives = 25.000 euros,
- informació municipal = 12.000 euros,
- transferència TDT Alt Maresme = 33.000 euros:

Inserció laboral: capítol de nova creació, amb un cost de 88.625 euros, dels que 68.625 són per la retribució del personal d’aquesta àrea i 20.000 euros per les seves activitats.

Habitatges i projectes urbans: capítol de nova creació, amb un cost de 287.100 euros,
- retribució del personal de l’oficina d’habitatge = 146.800 euros,
- arrendament de l’oficina = 21.000 euros,
- despeses de funcionament =10.500 euros,
- activitats de cohesió comunitària de la llei de Barris = 85.000 euros,
- participació ciutadana llei de Barris = 15.000 euros.

Medi ambient: augment important (+ 11 %). La despesa principal és la de recollida d’escombraries (RSU = residus sòlids urbans), amb un import pressupostat de 1.750.000 euros. L’altre despesa rellevant és la retribució del personal de l’àrea (77.500). Només queden, doncs, 31.600 euros pel que és realment el medi ambient. Poca cosa es pot fer amb això.

Cultura: baixa el 12,3 %. En aquest capítol hi trobem:
- festes majors = 125.000 euros,
- altres festes populars i cavalcada dels Reis = 73.000 euros,
- ràdio municipal = 102.700 euros,
- biblioteca = 200.450 euros,
- centre cultural = 14.600 euros,
- agermanaments = 15.000 euros,
- edicions municipals = 15.000 euros,
- transferències = 29.000 euros,
- material per l’arxiu = 31.200 euros,
- arrendaments = 24.000 euros ,
- activitats diverses = 65.000 euros,
- personal del departament de cultura = 102.100 euros

Esports: augmenta el 3,8 %. Les principals despeses són:
- retribució del personal = 198.275 euros,
- subministrament de material = 16.000 euros,
- activitats d’esport = 69.000 euros,
- conservació i funcionament dels poliesportius i de la piscina = 115.700 euros,
- contracte de gestió de la piscina = 65.000 euros,
- conservació i funcionament del camp de futbol i de les pistes d’atletisme = 155.700 euros,
- escola de futbol = 34.000 euros,
- transferències = 35.000 euros

Joventut: aquest capítol augmenta el 0,8 %.
- retribució del personal = 27.400 euros,
- activitats diverses = 37.500 euros,
- activitats dels joves a les festes majors = 59.500 euros,
- transferències = 8.000 euros.

Serveis a les persones: augment important del 18,8 %. Un 80 % del total pressupostat (244.000 euros) va per retribucions al personal, un 18 % (54.000 euros) per despeses de funcionament de les dependències i la resta (4.000 euros) per un curs de noves tecnologies.

Benestar i família: augmenta un 10,6 %.
- retribucions = 298.700 euros,
- ajuda domiciliària = 120.000 euros,
- ajuda a famílies, infància i vellesa = 86.000 euros,
- beques per la llar d’infants = 20.000 euros,
- funcionament del casal d’avis = 32.475 euros,
- escola d’adults = 211.200 euros,
- programa d’immigració i drogodependències = 24.000 euros,
- transferències = 22.000 euros.

Ensenyament: augmenta un 2,4 %. Hi trobem:
- retribucions = 84.550 euros,
- conservació i funcionament de les dependències = 63.500 euros,
- transport escolar no obligatori = 38.000 euros,
- escola bressol = 202.000 euros,
- conservació de l’edifici de ca l’Arnau = 22.800 euros,
- transferència a l’escola de música = 80.000 euros,
- casal d’estiu = 74.200 euros.

Serveis en el territori, amb un augment del 0,3 %. Les principals despeses són:
- serveis de socorrisme a la platja = 158.000 euros,
- conservació platges = 25.500 euros,
- contracte de serveis de neteja de platges = 84.700 euros,
- retribucions personal d’espais verds = 537.200 euros,
- conservació espais verds = 105.000 euros,
- manteniment, neteja, contracte fitosanitari espais verds = 87.700 euros,
- retribucions personal dels serveis de via pública i obres = 470.400 euros,
- conservació i materials pels serveis de via pública i obres = 137.750 euros,
- retribucions personal enllumenat públic = 241.100 euros,
- subministrament d’electricitat per l’enllumenat públic = 170.000 euros,
- conservació i material per la xarxa d’enllumenat públic = 111.000 euros,
- retribucions personal dels serveis en el territori = 143.500 euros,
- funcionament serveis en el territori = 75.850 euros,
- desbrossament espais verds, vials i rieres = 30.000 euros,
- conservació xarxa clavegueram = 25.000 euros,
- contracte neteja viària = 720.300 euros,
- cementiri municipal = 42.200 euros.

Governació, amb un augment del 3,2 %. Un 83 % va per les retribucions del personal de seguretat ciutadana.
- retribucions personal seguretat ciutadana = 2.579.800 euros,
- conservació de la senyalització vial = 80.000,
- contracte de grua municipal = 80.700 euros,
- atenció telefònica = 88.200 euros,
- dietes de desplaçaments = 20.000 euros,
- vestuari = 40.000 euros,
- combustible = 20.000 euros.

Comerç i turisme, augment del 2,5 %.
- retribucions personal de turisme = 116.000 euros,
- mercat municipal = 27.150 euros,
- activitats = 31.000 euros,
- transferències = 15.000 euros,
- publicacions de turisme = 30.000 euros,
- activitats turisme familiar = 60.000 euros,
- activitats de promoció = 35.500 euros,
- festival de bandes de música i corals = 90.000 euros.

Sanitat, que augmenta el 9,0 %. Hi trobem:
- gosseres municipals = 13.000 euros,
- gosseres comarcals = 33.000 euros,
- transport de viatgers a l’hospital de Calella = 31.000 euros,
- activitats = 30.000 euros,
- conveni en matèria de salut pública = 23.000 euros.

diumenge, de febrer 08, 2009

Malgrat, 1959 – la nova carretera


L’any 1959 varen començar les obres de la carretera de desviació per anar a Blanes passant per Palafolls, obra amb la que es treia la carretera dels carrers de Passada i de Girona.

El mes de gener de l’any 1959 es publicava a La Vanguardia l’expedient de les expropiacions corresponents a aquesta obra.

Hem de senyalar que aquesta desviació es va fer justament cinquanta anys després de la construcció de la carretera de Malgrat a Blanes.

dissabte, de febrer 07, 2009

Dues notícies dels pobles veïns

Al diari El Punt d’avui es publiquen dues notícies sobre els pobles veïns. No cal pas fer massa comentaris per sentir una certa enveja d’algunes coses que es fan al voltant nostre.

Consulta popular a Tordera sobre l’ARE

La primera fa referència a la consulta popular que s'està preparant a Tordera sobre la conveniència o no de tirar endavant l’ARE (àrea residencial estratègica) prevista a aquesta localitat. Aquest és un exemple de democràcia directa que, sense abusar, és una pràctica molt bona per la salut democràtica d’un poble. Res a veure amb el que es fa Malgrat.

Serà l'1 de març. Tots els grups que integren l'Ajuntament de Tordera van decidir en una reunió dijous a la nit el dia i les característiques de la consulta popular sobre el desenvolupament d’una àrea residencial estratègica (ARE) al veïnat de Sant Pere. Es confirma que l’activitat s’obrirà a tots els veïns majors de 18 anys i que es farà en horari de matí i tarda. S’habilitaran tres meses per fer les votacions en equipaments encara per determinar: una al mateix veïnat de Sant Pere, l’altra al nucli urbà i una tercera al sector Sant Jaume / Sant Andreu. La composició de les meses estarà formada per un funcionari de l'Ajuntament i dues persones del municipi que estiguin en situació d’atur, i que s’escolliran de la base de dades del Servei Local d’Ocupació. A aquests veïns se’ls remunerarà la jornada igual com es faria durant una jornada electoral.

D’altra banda, per garantir la màxima informació sobre l’ARE de Tordera, des del consistori s’ha previst la publicació d’un butlletí informatiu municipal específic sobre l’àrea estratègica, una sessió informativa amb un tècnic expert en la matèria, un debat públic i es distribuiran pancartes informatives per recordar el dia i el motiu de la consulta.

Tots els grups polítics van decidir que tant la vinculació com la validesa del resultat s’estudiarà en funció del percentatge de participació, que s’espera que sigui alt.


Set pobles del Maresme s’uneixen per ajudar a afrontar la crisi

Una iniciativa que sorgeix de les àrees de Promoció Econòmica de cada ajuntament. Malgrat no hi és. Serà perquè a Malgrat no hi ha cap àrea de Promoció Econòmica?

Set ajuntaments de la comarca s’han posat d’acord per organitzar unes jornades i donar un cop de mà als empresaris per afrontar la crisi. La iniciativa sorgeix de les àrees de Promoció Econòmica dels ajuntaments d’Argentona, Canet de Mar, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera, que s’han posat d’acord per unir esforços i ajudar el teixit empresarial. Les jornades anomenades Getting Contacts! pretenen posar en contacte els empresaris més propers perquè ampliïn les seves relacions i acabar fent negoci.

Des dels ajuntaments es farà arribar per correu electrònic el formulari d’inscripció als empresaris i un senzill qüestionari en què s’indicaran les empreses o els sectors que estan interessats a contactar, especificant què poden oferir i què estan buscant. Un cop rebuts els qüestionaris, el sistema i l’organització encreuaran les dades per establir les agendes de les trobades als diferents municipis que han decidit participar-hi.

FACILITAR ELS CONTACTES

Una setmana abans de cada trobada es comunicaran per internet les entrevistes pendents als empresaris interessats. Els avantatges seran que no s’hauran de moure gaire lluny per ampliar la seva xarxa de contactes. Pels organitzadors, és important que els empresaris que sovint estan aïllats a la seva empresa tinguin l’oportunitat de trobar nous clients i proveïdors i sobretot de confiança, ja que en definitiva són veïns. S’estima que cadascú farà entre cinc i set entrevistes. L’organització de la iniciativa espera la participació d’aproximadament 300 empreses, professionals i negocis en l’àmbit comarcal.

divendres, de febrer 06, 2009

A l’alcaldessa li costa molt d’entendre segons què

En pocs dies hem pogut llegir dues entrevistes a la senyora alcaldessa, una a la revista Celobert i l’altre a Ràdio Palafolls (d’aquesta darrera n’hem pogut llegir el resum publicat a la web de la ràdio). Les dues entrevistes tenen un punt en comú: la senyora alcaldessa no entén segons què.


Comencem par l’entrevista de Ràdio Palafolls. Se li pregunta sobre la intenció de l’Ajuntament de canviar de destí una subvenció de 400 mil euros, prevista per a la rehabilitació de la Torre de Can Sala, per destinar-la a la caserna de la policia local, que s’està construint al municipi. L’alcaldessa “admet no entendre el rebombori creat per aquesta qüestió”.

En canvi, a mi em sembla senzill d’entendre les causes d’aquest “rebombori”. Es degut a la poca confiança que un sector de la població, el sector més conscienciat sobre els temes mediambientals i del patrimoni, té sobre la política municipal pel que fa a aquests temes. Desconfiança que ve de la inèrcia demostrada per l’equip de govern municipal a l’hora de fer-se càrrec de la Torre, inèrcia que només va ser trencada per la mobilització ciutadana. Inèrcia i apatia que continuen amb la deterioració actual de l’edifici, sense que s’hi faci res per protegir-lo dels embats climatològics. Desconfiança que augmenta quan l’equip de govern argumenta que difícilment es podrien començar els treballs de rehabilitació de la Torre abans que acabi el termini de vigència del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya), és a dir, el 2012.


A Celobert, l’alcaldessa diu “Les postures continuades d’impugnar els temes, d’interposar al•legacions sense tenir el contacte directe amb els temes i els professionals que els permetria conèixer més a fons la documentació i fer les seves aportacions sense necessitat de mostrar-se contínuament en contra és una postura que, sincerament, em costa molt d’entendre”.

Doncs aquí també penso que aquesta postura és fàcil d’entendre. Si recordem que el principal argument de l’equip de govern sobre el conflicte de l’arbreda de Can Feliciano (conflicte encara no resolt, sigui dit de passada) va ser que no s’havien presentat al•legacions al projecte quan era l’hora, la conseqüència és que ara es presentin al•legacions a cada projecte amb el que l’un o l’altre no hi estiguin d’acord.


Desconfiança sobre la política mediambiental i de conservació del patrimoni, per una banda, i temor de que no es torni a prendre com a argument principal la manca d’al•legacions, per l’altra banda, són, sense cap dubte, les raons dels rebomboris i les postures que la senyora alcaldessa diu no entendre.

Si de veritat no és capaç d’entendre-les, és que viu en una torre d’ivori, cega i sorda a la realitat sociològica d’una bona part de l’electorat. En aquest cas, podem afirmar que practica una política sectària (en el sentit d’intransigent o fanàtic d’una opinió).

Si, com penso, es ben capaç de comprendre aquestes raons, però ho dissimula en les seves declaracions públiques, podem afirmar que practica una política cínica (en el sentit de fer gala de no creure en la rectitud i la sinceritat dels seus oponents)

Sigui dit amb el màxim respecte per la persona i pel càrrec que té.

diumenge, de febrer 01, 2009

La solució a la crisi immobiliària

Sembla que ja s’ha trobat solució al problema de la crisi immobiliària, bé anar al uròleg, bé donar Viagra a les grues (en forma d’ARE?).

Segons sembla, el problema de la fluixesa de les grues només és una disfunció passatgera.

El carbó "net", la solució?

S’ha de reduir l’emissió de CO2, aquest és el clam dels que pensen que el CO2 és un gas nefast, no només per la seva relació amb el canvi climàtic, sinó també perquè el CO2 emès per les activitats humanes i que acaba atrapat pels oceans, de mica en mica, però més aviat de pressa, va acidificant les aigües marines. Hi ha qui diu que aquesta acidificació acabarà amb bona part de la vida marina, ja que una aigua àcida dilueix el carbonat càlcic que permet de fer les closques dels invertebrats marins. I si no hi ha invertebrats al mar, tampoc hi haurà peixos.

Es a dir, que hem de reduir, ens agradi o no, les emissions de CO2. Es a dir, hem d’impulsar les energies “netes”, com la eòlica (que només funciona si fa vent), la solar (que només funciona de dia), fins a arribar a que siguin el 20 % de l’energia total consumida l’any 2020. Però, i l’altre 80 %?

Per ara, només tenim una opció, a més de les energies “netes”, que és la nuclear, per fer electricitat sense emissió de CO2. Però l’energia nuclear fa por, encara que els nostres veïns francesos l’utilitzin per fer més del 80 % de la seva electricitat, i ja estan construint, o començaran molt aviat, dues noves centrals de nova generació.

Què ens queda? El gas i el carbó. Però, de gas, n’hi ha més aviat poc, és car, i està molt mal distribuït pel món. De carbó n’hi ha molt, està molt ben distribuït pel món i és molt més econòmic. Però un kilowatt hora d’electricitat produïda per la combustió del carbó produeix entre dues i tres vegades més CO2 que si el produíssim amb gas.

El carbó està doncs condemnat? La resposta la podem trobar en una notícia que no ha estat pas massa comentada: el ministre Sebastián (el que ens regalarà una bombeta a cadascú) ha pres una decisió important, la de construir una planta pilot d’enterrament del CO2 produït per una central tèrmica de carbó. Aquesta central tèrmica es troba a la localitat berciana de Cubillos del Sil. En paraules del ministre Sebastián: “La Unió Europea està elaborant actualment el mapa d’ubicació dels dotze projectes d’investigació per la captura i l’emmagatzematge de CO2. El projecte d’investigació situat al Bierzo és el de referència com a candidatura espanyola davant la Unió, candidatura que té el suport del govern d’Espanya”.

Una bona notícia per tots, si aquest projecte es du endavant i arriba a bon terme. El ministre Sebastián, aquesta vegada, ha encertat.

Si algú vol saber més sobre el tema de l’enterrament del CO2, pot consultar la pàgina corresponent del IPCC.

Foto: central tèrmica de Cubillos del Sil