Del que no es parla

Estem immersos, des de fa deu mesos, en un debat sense fi sobre el govern, el desgovern o la falta de govern a Espanya. Ja van dues eleccions, amb les seves corresponents campanyes electorals i els seus debats més o menys encotillats (no vagi a ser que algú tingui la gosadia de fer preguntes que exigeixin respostes compromeses, com , per exemple, al debat d’ahir entre els candidats a la presidència dels Estats Units), i encara no hem sentit parlar a cap candidat dels temes crítics que, com a societat, tenim per davant. Aquests temes són quatre: energia, educació, sanitat i envelliment.

Primer, el tema de l'energia. Cal reduir la dependència del petroli per raons tant econòmiques com a mediambientals. Una nova pujada del preu del cru ens deixarà exposats a una crisi econòmica molt pitjor que la que estem vivint. Cal intentar reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle si volem mitigar els efectes del canvi climàtic. I tot això en un context en el qual tenim una energia elèctrica de les més cares d'Europa. Fins ara, totes les iniciatives per millorar la situació energètica espanyola han estat un fracàs, en bona part a causa dels interessos de les companyies energètiques, que tenen un poder enorme. Algú ha sentit parlar del problema energètic als candidats?

Segon, el tema de l'educació, que ha de ser generalitzada, gratuïta i adaptada a les noves realitats de la intel·ligència artificial. Est és un dèficit crònic que tenim en aquest país, en el qual, probablement per raons de fanatisme ideològic, mai hi ha hagut un acord entre els diferents partits polítics, i on mai hi ha hagut un debat en profunditat sobre l'educació. Amb les respostes que donem a l'educació i a l'energia ens juguem el nostre futur.

Tercer, la sanitat pública, la prevenció de malalties, l'organització sanitària. Espanya té, en aquest aspecte, una situació envejable, però la política, tant de l'últim govern socialista com el del govern popular, basada en l'austeritat i les retallades, està posant el sistema sanitari espanyol contra les cordes. Cap candidat ha presentat idees coherents per fer front a aquesta deterioració, que pot tenir conseqüències desastroses.

Quart, la qüestió demogràfica. Ningú ha parlat del que pensa fer, si governa, per gestionar l'envelliment de la població, de com incentivar la natalitat, de com fer una política migratòria intel·ligent. És ben sabut que un país envellit té poc dinamisme i no pot fer front als reptes de competitivitat als quals estem i estarem confrontats. Un país envellit no pot generar els recursos suficients per mantenir el seu nivell de vida.

Hi ha en aquest país algun polític que tingui consciència que aquests són els problemes clau per al nostre avenir? Si n’hi ha, ho dissimulen molt bé. Cap d'aquests temes forma part del debat polític. Cap dels líders que aspiren a governar-nos sembla donar cap importància a aquestes qüestions. Prefereixen enredar-se en les seves disputes, la major part de les quals són infantils, de pati de col·legi. Amb aquests personatges no anirem gaire lluny.