Extensió del gel marí antàrtic

L’extensió del gel marí antàrtic va arribar al seu mínim anual el passat dia 19 de febrer, dia en el que va assolir els 2,604 milions de km².

Les mesures d’extensió del gel marí es fan a base de satèl·lits, i donen l’extensió del gel a concentracions superiors al 15%.

L’extensió de gel marí antàrtic, contràriament a la del gel marí àrtic, no dona cap tendència significativa des de que aquestes mesures per satèl·lit es van començar a fer l’any 1978.

La pregunta que ens podem formular és per què l’extensió de gel marí es manté relativament constant a l’Antàrtida, mentre que va disminuint clarament a l’Àrtic, en un context d’augment de les temperatures globals.

Segons les simulacions fetes, la causa més probable de que l’extensió del gel marí antàrtic no disminueixi és l’augment dels vents freds a certes regions del pol sud. L’Antàrtida és un continent al mig del mar, el que fa que el gel, sobre tot a l’hivern, reaccioni més als canvis del vent i menys als canvis de temperatura. L’oceà Àrtic, en canvi, és un oceà tancat per continents, el que fa que el gel es fongui com a resposta a l’augment de la temperatura de l’aire.

Els vents dominants a l’Atàrtida són els vents circumpolars, que giren al voltat del pol sud, i a l’interior del continent van en direcció oest-est. Però un estudi fet fa cinc anys mostrava un augment dels vents que bufen del sud cap al nord. Aquests vents, generats a les zones més fredes del continent antàrtic, bufen cap a la costa i afavoreixen la formació de més gel al mar, contrarestant l’efecte de l’escalfament global. En canvi, no s’ha pogut trobar la causa de l’augment d’aquests vents sud-nord.

En realitat, no en sabem pas massa del clima del continent antàrtic, i aquest desconeixement no ens permet fer prediccions fiables sobre el comportament futur del gel marí antàrtic.