El projecte de llei per reduir la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals no ha estat aprovat pel Congrés dels Diputats, amb gran disgust dels sindicats i de la ministra Yolanda Díaz, la seva principal impulsora. ¿Aquesta decisió del Congrés ha estat bona o dolenta per al conjunt del país?
En principi, la reducció de la jornada laboral, sense pèrdua de poder adquisitiu, és possible en la mesura en què la productivitat estigui augmentant. El problema és que, a Espanya, la productivitat no ha augmentat significativament els últims 30 anys. Per tant, es pot afirmar que no hi ha marge per reduir la jornada laboral, per molt que els promotors d'aquesta ley afirmin que el 83% de la població hi està d'acord, i que aquest és motiu suficient per a la seva aprovació. Tenen una concepció de la democràcia molt particular: no perquè una majoria de la població estigui d'acord n’hi ha prou per aprobar lleis l'aplicació de les quals es pot pensar que conduiran a situacions pitjors que les actuals. Ni la ciutadania espanyola ni la seva classe política estan preparades per a una democràcia directa com la suïssa, on es va sotmetre a referèndum una baixada d'impostos que va ser rebutjada.
La principal causa de la baixa productivitat espanyola radica en que la nostra economia es basa en sectors productius amb una força laboral poc formada i poc pagada, entre els que el turisme és l'exemple més evident, però no l'únic. El turisme té com a característiques uns baixos salaris i que durant molts mesos l'activitat disminueix molt i els treballadors s’han d’acollir a l’atur. Durant aquest temps la seva productivitat és nula i la seva contribució fiscal és negativa.
Hi ha una cosa que es té molt clara en economia: només els països amb una productivitat elevada tenen un nivell de vida alt. El creixement de la productivitat laboral, mesurada en termes del Producte Interior Brut (PIB) per hora treballada, ha estat especialment feble a Espanya en les tres darreres dècades. Segons el Ministeri de Treball (Reactivar el crecimiento de la productividad en España, publicació de l’any 2024) els darrers anys va créixer en mitjana un 0,5% anual, una de las tasses més baixes entre els països de la OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), mentre que la mitjana de la OCDE va créixer un 1,2%. Amb una reducció generalitzada i obligatòria de la jornada laboral tindríem menys hores treballades per la mateixa producció i la productivitat creixeria encara menys, el que acabaria afectant negativament el nivell de vida. Deixem que cada empresa negociï amb els seus treballadors segons les seves possibilitats.
Un remei per subsanar aquesta dinámica de baix creixement de la productivitat és augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) per frenar la creació de llocs de treball amb contribució fiscal negativa (que, de fet, són llocs de treball subvencionats pel conjunt de la societat). La frontera està aproximadament en els 22.000 euros anuals. Des del 2018 fins al 2025, el SMI a Espanya ha augmentat un 61%. Des dels 735,9 euros mensuals del 2018, ha passat 1.184 euros pel 2025, és a dir, 16.576 euros bruts anuals. Es tracta, doncs, de que augmenti encara més per incentivar els empresaris que tinguin empreses amb poca productivitat (que són les que paguen el salari mínim) a invertir per augmentar la productivitat dels seus negocis, el que conduiria a augmentar la producció amb la mateixa mà d'obra, però millor pagada, en comptes de produir el mateix amb més mà d'obra, que seria la conseqüència d'una reducció de jornada. En aquest sentit, una sortida al conflicte actual podria ser augmentar el SMI en la proporció equivalent a la reducció de la jornada de 40 a 37,5 hores (un 6,25%).
Els que hem viscut la reducció de l'any 2000 de la jornada laboral a França de 39 a 35 hores setmanals podem atestiguar els efectes negatius que aquesta mesura va causar a aquell país, dels que encara no s'ha recuperat. Per això, quan sentim dir als sindicats que el seu objectiu final és una jornada laboral de 32 hores setmanals, ens podem preguntar si saben en quin món viuen.
